Coalició Canària (en castellà, Coalición Canaria), abreujat CC, és una coalició de partits polítics formada l'any 1993 per partits centristes i nacionalistes canaris. Actualment governa en minoria les Illes Canàries després de la ruptura, al maig de 2005 del pacte que mantenia amb el Partit Popular (PP). Té majories absolutes i relatives en molts dels municipis de les illes, i governa els cabildos de Tenerife, La Palma, El Hierro i Fuerteventura. Forma un grup parlamentari propi al Congrés dels Diputats i al Senat. Els seus líders són Adán Martín Menis, Jose Carlos Mauricio i Paulino Rivero.
Història Els extints partits fundacionals foren Agrupaciones Independientes de Canarias (AIC), Iniciativa Canaria Nacionalista (ICAN), Asamblea Majorera (AM), Partido Nacionalista Canario (PNC) i Centro Canario Independiente (CCN). Posteriorment es van anar unint altres partits a la coalició.
El 19 de desembre de 1998, el Consell Polític de Coalició Canària va acordar per unanimitat crear la figura del president de la coalició, sent elegit Paulino Rivero el gener del 1999, que seria reelegit el juny del 2002 i el maig del 2005. El PNC abandonà la coalició en 1998 per fundar la Federación Nacionalista Canaria amb el Partit d'Independents de Lanzarote (PIL) i Independientes de Fuerteventura. En 2002 s'hi va incorporar l'Agrupación Herreña Independiente (AHI).
La coalició va guanyar les eleccions al Parlament de Canàries de 2003 i Adán Martín es va convertir en el president de la comunitat autònoma.
L'any 2005 se celebrà a La Palma el III Congrés Nacional de CC, en què adoptà la bandera de les set estrelles verdes i desaparen els partits polítics que formaven CC i restant com a partit únic, per bé que en algunes seus del partit a Tenerife segueix apareixent el logo de l'ATI. En el congrés, Unión Bagañeta va expressar el distanciament amb Coalició Canària, així com la seva intenció de mantenir les seves sigles i el seu desig, per tant, de no integrar-se plenament dins de la Coalició. Unión Bagañeta, que governa amb majoria absoluta l'Ajuntament de Tazacorte, a La Palma, va adoptar en l'esmentat congrés com a bandera del partit la bandera dels set estels verds, històricament feta servir per l'independentisme canari. Després d'una gran crisi a Gran Canària, el sector crític del partit en aquesta illa, promoguda per l'antic president de la comunitat autònoma Román Rodríguez juntament amb altres persones, van trencar el partit en 2005 creant una nova formació política, denominada Nova Canàries (NC). La formació va amenaçar de trencar els grups en el Congrés i el Senat si no s'arribava a un acord sobre la divisió de funcions en les tasques parlamentàries. Finalment es va crear el nou grup polític Coalició Canaria-Nueva Canarias, compartint els torns de paraula, portaveus i treballs en comissió.
La Federación Nacionalista Canaria es va trencar en 2007 quan el PNC es va presentar a les eleccions al Parlament de Canàries de 2007 amb Coalició Canària, al que es va integrar en 2013, i el Centro Canario Nacionalista (CCN) va abandonar la coalició, presentant-se per separat a les eleccions de 2007. Adán Martín es va retirar de la política activa en 2007 i després de les eleccions de 2007 en què CC fou la tercera llista més votada, Paulino Rivero va ser investit president del Govern de Canàries gràcies a un pacte amb el Partit Popular (PP). Després de resultar nomenat President, Rivero va abandonar la presidència de la Coalició, que va passar a José Torres Stinga. Paulino Rivero és el quart president consecutiu de Canàries per CC des de 1995.
Rivero va revalidar la presidència a les eleccions al Parlament de Canàries de 2011 amb una coalició de govern amb el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE).
El juny de 2012, Coalició Canària celebrà el seu V Congrés, una cita en què es canvià el model de partit, creant una secretaria general, que va recaure en José Miguel Barragán, i una presidència per Paulino Rivero. A finals de maig de 2012 AHI va anunciar que trencava el seu pacte de col·laboració amb Coalició Canària. En el 2015 va signar un altre pacte de col·laboració amb Coalició Canària, que el va mantenir fins al gener del 2023, quan va anunciar que concorrerien en solitari a les eleccions municipals del 2023.
El Consell Polític de Coalició Canària va elegir com a candidat a la presidència del Govern de les Canàries a les eleccions al Parlament de Canàries de 2015 a Fernando Clavijo, alcalde de La Laguna, deprés que Rivero es retirés en perdre la votacions internes.
En les eleccions al Parlament de Canàries de 2019 va perdre el govern després de 26 anys, a mans del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) amb el suport de NC, Podem i Agrupació Socialista Gomera (ASG).
En 2023 el PNC abandonà la Coalició per presentar-se en solitari a les eleccions al Parlament de Canàries de 2023 sense obtenir representació, en canvi Fernando Clavijo fou nomenat de nou President de les Canàries amb un govern de coalició de CC amb Partit Popular (PP), ASG i Agrupación Herreña Independiente (AHI).
Composició Partit Àmbit Notes Centre Canari Nacionalista (CCI) Canàries Marxa al 2005 Iniciativa Canària Nacionalista (ICAN) Dissolt al 1993 Partit Nacionalista Canari (PNC) Marxa al 2023 Agrupacions Independents de Canàries (AIC) Dissolt al 1993 Agrupación Tinerfeña Independiente (ATI) Tenerife Dissolt al 2005 Grup d'Independents de La Palma (API) La Palma Dissolt al 2005 Partit d'Independents de Lanzarote (PIL) Lanzarote Marxa al 1994 Independents de Fuerteventura (IF) Fuerteventura Marxa al 1994. Asamblea Majorera (AM) Fuerteventura Dissolt al 1995 Agrupación Herreña Independiente (AHI) El Hierro Marxa al 2023
Resultats electorals Parlament de les Illes Canàries Any Líder Insular Regional Escons +/– Govern Vots % Vots % 1995 Manuel Hermoso 261,424 32.80 (#1) Nou 1999 Román Rodríguez 306,658 36.93 (#1) 10px3 2003 Adán Martín 304,413 32.90 (#1) 10px1 2007 Paulino Rivero Dins CC–PNC 10px4 2011 Dins CC–PNC–CCN 10px2 2015 Fernando Clavijo Dins CC–PNC 10px3 2019 Dins CC–PNC 10px2 2023 201,401 22.08 (#2) 175,198 19.20 (#3)
Corts Generals Any Illes Canàries Congrés Senat Vots % Pos. Diputats +/– Senadors +/– 1993 207,077 25.58% 3r Nou Nou 1996 220,418 25.09% 3r 10px4 2000 248,261 29.56% 2n 10px4 2004 235,221 24.33% 3r 10px1 10px2 2008 Dins CC–PNC 10px1 10px3 2011 Dins CC–NC–PNC 2015 Dins CC–PNC 10px1 2016 2019 (I) 10px1 2019 (II) Dins CC–NC–PNC 2023 114,718 11.28% 3r 10px1
Parlament Europeu Any Estat Illes Canàries Grup Vots Escons Vots % 1994 Dins la Coalició Nacionalista 113,677 (#3) 18.85 ERA 1999 Dins la Coalició Europea 276,186 (#1) 33.78 ELDR 2004 90,619 (#3) 16.92 – 2009 Dins de Coalició per a Europa 96,297 (#3) 15.84 2014 69,601 (#3) 12.18 2019 Dins del CEUS 184,936 (#2) 20.75 2024 70,008 (#4) 10.29
Eleccions municipals +Resultats de les Illes CanàriesAnyVots%Escons+/-1995211 88226,58Nou1999267 77332,25 602003283 70130,76 262007217 40723,37 192011202 72022,02 472015151 42116,33 922019167 73418,49 32023167.62418,39 6 Eleccions als Cabildos insulars Eleccions a cabildos insulars 2003: 305.410 vots (33,34%) 56 consellers Eleccions a cabildos insulars 2007: 218.715 vots (24,1%) 40 consellers Eleccions a cabildos insulars 2011: 231.850 vots (26,2%) 53 consellers
Referències
Enllaços externs
Jovénes Nacionalistas de Canarias
Categoria:Partits polítics nacionalistes canaris