Nasr és un nom masculí àrab () que significa ‘victòria’, ‘triomf’, però també ‘ajuda’, ‘suport’. Si bé Nasr és la transcripció normativa en català del nom en àrab clàssic,Vegeu aquí les normes de transcripció simplificada dels mots àrabs. també se'l pot trobar transcrit d'altres maneres.Excepte en el cas de personalitats àrabs contemporànies que hagin usat personalment transcripcions específiques i singulars del seu nom, es recomana, sobretot per als personatges històrics, emprar sempre la forma catalana normativa.
Combinat amb la paraula «Déu», Nasr-Al·lah (, ‘Defensor de Déu’), és un nom teòfor especialment comú entre els àrabs cristians i entre els musulmans xiïtes. També se'l pot trobar transcrit Nasrallah, Nasral·là, Nasrullah...
Combinat amb l'article, al-, i el mot «pare», Abu, forma una kunya honorífica, Abu-n-Nasr (, literalment ‘Pare de la Victòria’), relativament habitual entre diversos dirigents islàmics.Cal no confondre aquesta kunya honorífica, amb la kunya «real» Abu-Nasr, «fill de Nasr», en àrab أبو نصر, Abū Naṣr.
Combinat amb les paraules «religió» i «dinastia», Nasr-ad-Din (, ‘Victòria de la Religió’) i Nasr-ad-Dawla (, ‘Victòria de la Dinastia’), forma dos làqabs o títols emprats per diversos governants musulmans. També se'ls pot trobar transcrits Nasruddin, Nasreddin, Nasrudin... El làqab Nasr-ad-Din o, segons una forma més catalanitzada, Nasreddín, és un dels noms que rep, en àrab, un cèlebre personatge mític de la cultura araboislàmica.
Nasr ha donat nom a la dinastia nassarita de Granada, també coneguda com a nàsrida, ja que el seu epònim fou Muhàmmad ibn Yússuf ibn Nasr.
Vegeu aquí personatges i llocs que duen el nom Nasr (incloent Abu-Nasr).
Vegeu aquí personatges i llocs que duen el nom Nasr-Al·lah.
Vegeu aquí personatges i llocs que duen el làqab Nasr-ad-Dawla.
Vegeu aquí personatges i llocs que duen la kunya honorífica Abu-n-Nasr.
Notes
Nasr