Lluita de titans (títol original en anglès, Clash of the Titans) és un pèplum britànico-estatunidenc dirigit per Louis Leterrier el 2010, protagonitzada per Sam Worthington, Liam Neeson i Ralph Fiennes. Jeff Bock, BoxOffice, 24 de febrer de 2009|. És un remake de la pel·lícula homònima de 1981. La pel·lícula ha estat doblada i subtitulada al català.

Argument La pel·lícula comença per una introducció a la història dels déus. A l'inici del món, els déus de l'olímp van suplantar els seus creadors, els Titans, gràcies a l'ajuda del kraken creada per Hades. Zeus, Posidó i Hades es van repartir llavors el món, i Hades, enganyat per Zeus, va ser relegat al món subterrani.

Es descobreix llavors Perseu i la seva mare Dànae, tancats en un cofre i llançats al mar per Acrísios (que, en aquesta versió de la història, és el marit de Dànae). Perseu és recollit per un pescador, Spyros, que el cria com el seu fill. Anys més tard, Spyros i la seva família, entre els quals Perseu adult, estan pescant quan veuen soldats d'Argos destruint una estàtua colossal de Zeus: aquest acte de provocació significa declarar la guerra als déus. De sobte, Hades es manifesta i envia Harpia contra els soldats. El vaixell de Spyros, topa amb Hades i bolca. Perseu, únic supervivent, jura venjar-se del déu. Embarrancat a Argos, Perseu és fet presoner pels soldats del rei Cefeu i de la reina Cassiopea, tots dos impius i orgullosos. Cassiopea compara la bellesa de la seva filla Andròmeda a la de la mateixa Afrodita.

De sobte Hades apareix i mata els soldats del rei amb l'ajuda d'un núvol mortal. Perseu sobreviu el núvol: Hades comprèn que se les té amb un semidéu i li revela la identitat del seu verdader pare. Hades anuncia que, deu dies més tard, afluixarà el Kraken contra Argos, excepte si els habitants li ofereixen en sacrifici Andròmeda. Després ret visita a Zeus a l'Olimp i el persuadeix de deixar-li carta blanca per castigar la insolència dels humans.

El rei Cefeu empresona Perseu. Una jove, Io, li ret visita i li diu que està a punt per ajudar-la. Persuadeix Perseu d'acceptar partir a cercar un mitjà de vèncer el Kraken, i Perseu s'ajunta a l'expedició portada per Draco. Tots es posen en camí cap al cau dels bruixots del Styx (nom donat als Grees a la pel·lícula) amb l'esperança que trobaran un mitjà d'abatre el monstre, i s'uneixen en el camí de caçadors de monstres. Durant aquest temps, el marit de Dànae, Acrísios, ha estat transformat per Zeus en un ésser deform, i és condemnat a una vida de reclús als aiguamolls. Hades el trobarà i li ofereix la seva ajuda. Projecta de suplantar Zeus, fent-li creure que actua al seu servei, mentre que l'alliberament del Kraken debilitarà Zeus tot i que la por creixent dels humans envers els déus alimenta la potència d'Hades. Hades confereix a Acrísios poders extraordinaris i el posa sobre la pista de Perseu.

En el camí del cau de les bruixes, Perseu rep dels déus una espasa meravellosa, que es nega a utilitzar. Io segueix l'expedició i fa que es trobin Pegàs i Perseu. Però aquest últim ha d'abandonar la clariana precipitadament quan Acrísios ataca el campament, massacrant diversos soldats. Acrísios és ferit i fuig, però la seva sang dona a llum escorpins monstruosos que ataquen el grup. La tropa està a punt de ser sobrepassada quan arriben uns jinns i apaivaguen els escorpins per màgia. Els dos grups, tot i que habitualment enemics, acaben ajuntant-se contra els maleficis d'Hades, i l'expedició segueix la seva via.

Arribats a l'indret anomenat Jardins del Styx, l'expedició interroga Les tres bruixes del styx, que no tenen més que un ull per les tres. Reclamen un sacrifici humà per respondre, però Perseu els amaga l'ull i les obliga a parlar. Li indiquen que la mirada de Medusa pot petrificar el Kraken. Perseu haurà d'anar als Inferns per portar-ne el seu cap. Poc després, Perseu retroba breument Zeus sota forma humana; aquest li dona una peça d'or per pagar Caront, el barquer dels Inferns. A l'entrada dels Inferns, només un grup de soldats, entre els quals Draco, Io, Eusabios i un djinn, accepten seguir Perseu. El petit grup salva el Styx a la barca de Caront. La mateixa Io no pot penetrar a l'antre de Medusa, prohibida a les dones. L'enfrontament amb Medusa costa la vida a tots els companys de Perseu, que se sacrifica per permetre matar-la sense veure-la. Quan Perseu torna a la superfície i troba Io just a temps de veure Acrísios matar-la. Ha d'utilitzar l'espasa divina per vèncer finalment Acrísios. Io mor, i Pegàs arriba per permetre a Perseu estar de tornada d'Argos abans de l'expiració de l'ultimàtum d'Hades.

Zeus d'adona que les maniobres d'Hades l'han afeblit i que el déu infernal és en posició de força. Hades va a Argos per alliberar el Kraken i matar Perseu. El Kraken sorgeix a poc a poc de les onades i espanta la població. Andròmeda espera estoicament la seva sort. Perseu arriba, muntat sobre Pegàs, i s'ha d'enfrontar en principi a un grup d'Harpies enviat per Hades, que li arrenquen el cap de Medusa. Perseu la recupera i la presenta al Kraken, que és convertit en pedra. Hades apareix, però Perseu, ajudat pels poders que li infon Zeus, el retorna per força al món subterrani. Perseu salva llavors Andròmeda de l'ofegament. Aquesta el convida a casar-se amb ell i a regnar sobre Argos, però Perseu refusa i s'allunya amb Pegàs.

Producció Repartiment Sam Worthington: Perseu Liam Neeson: Zeus Ralph Fiennes: Hades Gemma Arterton: Io Mads Mikkelsen: Draco, cap dels guardes reials Jason Flemyng: Acrísios/Calibos Alexa Davalos: Andròmeda Danny Huston: Posidó Izabella Miko: Atena Polly Walker: Cassiopea Nathalie Cox: Àrtemis Luke Evans: Apol·lo Natalia Vodianova:Medusa Hans Matheson: Ixas Kaya Scodelario: Peshet Luke Treadaway: Prokopion Pete Postlethwaite: Spyros Nicholas Hoult: Eusebi Vincent Regan: Cefeu Liam Cunningham: Solon Mouloud Achour: Kucuk Ashraf Barhom: Ozal

Llocs de rodatge miniatura|Teide (Tenerife) El rodatge va començar el 27 d'abril de 2009 als Estudis de Shepperton a Anglaterra, després a les regions de Gwynedd i d'Anglesey a Gal·les així com al Parc Nacional del Teide a l'illa de Tenerife a l'arxipèlag de les Canaries.

Al voltant de la pel·lícula El Xoc dels Titans de Leterrier escull de representar les divinitats olímpiques vestides d'armadures brillants, inspirant-se en la representació dels déus en el cèlebre manga Saint Seiya. A l'autor del manga, Masami Kurumada, s'ha recorregut d'altra banda per a la promoció de la pel·lícula.«Clash of the Titans Pòsters by Sant Seiya's Kurumada Posted», article a Anime News Network el 12 d'abril de 2010. Pàgina consultada el 23 d'abril de 2010.

La pel·lícula ha estat rodada en 2D, però la Warner Bros. ha decidit convertir-la en 3D, decisió presa en relació amb altres blockbusters i probablement influenciada per l'èxit d'Avatar. La sortida americana de la pel·lícula ha estat retardada una setmana (del 26 de març al 2 d'abril de 2010) per aquest motiu.Article a Allociné el 3 de febrer de 2010: "Transformers", "El xoc dels titans", "Harry Potter": la 3D és arreu ! ». Pàgina consultada l'11 d'abril de 2010

Continuació Una continuació ha estat anunciada per la Warner poc després de l'estrena de la pel·lícula.«El Xoc dels Titans... 2 ! » article de Gillossen a elbakin.net el 28 d'abril de 2010. Pàgina consultada el 22 de desembre de 2010. Es titularà Wrath of The Titans («El Furor dels Titans»).«Xoc dels Titans 2 ? », article de Gillossen a elbakin.net el 9 de novembre de 2010. Pàgina consultada el 22 de desembre de 2010 La seva estrena als Estats Units és programada pel 30 de març de 2012.«Una data per al Xoc dels Titans 2! », article de Gillossen a elbakin.net el 15 de desembre de 2010. Pàgina consultada el 22 de desembre de 2010.

Anàlisi Diferències amb el mite antic de Perseu Com la majoria dels pèplums de tema mitològic El Xoc dels Titans s'és inspirat molt lliurement del mite en el qual es funda, en aquest cas la història de Perseu. A més, com a remake, reprèn una bona partida de les modificacions i de les invencions ja fetes pel primer xoc dels titans de 1981 en el que s'inspira tant com en el mite pròpiament dit.

En el remake de 2010, el déu Hades fa el paper de «molt dolent»: diu haver estat enganyat per Zeus en el repartiment del món entre Zeus, Posidó i ell molt de temps abans.Es tracta d'una referència al repartiment del món entre Zeus, Posidó i Hades evocat per Homer a l'Ilíada al cant XV, v.187-193. Intenta suplantar Zeus per tal de regnar sobre el món governant els humans per la por, i es converteix en el principal adversari de Perseu.

En la mitologia, Hades mai no és mostrat com a rival de Zeus, ja que intervé molt rarament en els relats.En aquest paper esborrat d'Hades en els relats mitològics es fixa sobretot Grimal (1951), article Hades, i Gantz (2004), p.130. En el mite antic de Perseu, Hades va fins i tot en ajuda de Perseu regalant-li un casc d'invisibilitat en el moment en què l'heroi es prepara a enfrontar les tres Gòrgones (Perseu rep igualment una espasa d'Hermes i un escut polit ofert per Atena).PseudoHesíode Escut, v.216-237, i Ferècides d'Atenes, fr. 3F11 (resum d'un escoliasta). Vegeu també Gantz (2004), p540-544. Tanmateix, les rivalitats entre un déu i un heroi són freqüents, igual com les discussions o rivalitats temporals entre divinitats olímpiques.L'exemple més cèlebre és el repartiment dels déus entre partidaris dels Aqueus i partidaris dels Troians en la guerra de Troia. Aquesta divergència d'interessos els condueix de vegades a enfrontar-se breument els uns contra els altres, per exemple a l'Ilíada al començament del cant XX.

miniatura|Dànae i la pluja d'or, cràter, cap a -425 aC -420 aC, museu del Louvre

La família de Perseu i els seus orígens són poc remodelades per la pel·lícula. En els relats antics, Zeus s'uneix a Dànae agafant la forma d'una pluja d'or i no l'aparença del seu marit, com mostra la pel·lícula. La pel·lícula s'inspira més aviat en aquest cas en la història de la concepció d'Hèracles, per la qual Zeus pren l'aparença d'Amfitrió per tal d'unir-se a la seva esposa Alcmena.Els primers textos que mencionen l'episodi de la pluja d'or daten del període arcaic: són un resum de Ferècides d'Atenes (3F10) i la 12a Pítica de Píndar (v.17-18). L'episodi també és representat en l'art representat a partir de l'època clàssica, per exemple sobre un cràter en campana de Beòtia (realitzada cap 450-425 a JC.) exposada al Museu del Louvre (vegeu il·lustració). L'episodi del tancament de Dànae al cofre encara és representat més freqüentment en els gerros d'aquest període. L'ardit de Zeus prenent l'aparença d'Amfitrió per unir-se amb Alcmena és evocat per primera vegada en els primers versos del Escut del pseudo-Hesíode (que parla només d'un ardit), i ha estat popularitzat pel dramaturg romà Plaute a Amfitrió, del qual Molière reprèn tema segles després. En el mite, Acrísios és el pare de Dànae, i no el seu marit. Un oracle li prediu un dia que serà mort pel seu net, i tanca llavors la seva filla en una torre per tal que no es casi mai i no tingui mai fills, però l'ardit de Zeus esquiva aquest obstacle. Igualment per fer fallar la predicció, Acrisios intenta matar Dànae i Perseu llançant-los al mar en un cofre (a la pel·lícula, actua així per venjança contra Zeus).