és un director de cine reconegut internacionalment per les seves pel·lícules, úniques visualment i molt estilitzades. Figura cabdal del cinema de Hong Kong, Wong té una gran influència en el cinema i les seves pel·lícules apareixen freqüentment en llistes nacionals i internacionals.
Biografia Infància i inicis de la seva carrera (1958–1989) Wong Kar-wai nasqué el 17 de juliol de 1958 a Xangai, i és el més petit de tres germans. El seu pare era mariner i la seva mare, mestressa de casa. Quan tenia només cinc anys, la família se n'anà cap a Hong Kong, aleshores protectorat britànic, fugint de la Revolució Cultural i els seus efectes nefastos per a la societat xinesa del moment. Els dos germans grans havien d'unir-se a la família poc més tard, però el govern xinès tancà les fronteres i la família tardà deu anys a poder estar reunida de nou. A Hong Kong, la família es va instal·lar a Tsim Sha Tsui, zona de Hong Kong al sud de Kowloon. El pare treballava en un club nocturn. Vivint com a fill únic en una nova ciutat, Wong ha declarat en algunes ocasions que se sentí aïllat durant la seva infància. A més a més, tingué la dificultat afegida d'aprendre el cantonès i l'anglès, que no arribà a dominar fins que fou adolescent. esquerra|miniatura|Hong Kong el 1965, poc després que Wong emigrés amb la família a Shanghai. De jove, Wong anava molt sovint al cinema amb la mare, on veien diversos tipus de pel·lícules. En aquest sentit, Wong declarà que, de petit, la seva única afició era mirar pel·lícules. A l'escola s'interessà pel disseny gràfic, i arribà a estudiar a la Hong Kong Polytechnic University el 1980. En graduar-se, Wong fou admès en un programa de formació a la cadena televisiva TVB; va ser en aquest moment quan adquirí experiència en producció de mitjans audiovisuals.
Començà ben aviat una carrera com a guionista; primer en sèries de televisió i telenovel·les, com Don't Look Now (1981), abans de fer el salt cap a guions de cinema. En aquesta etapa, treballà en equip, movent-se en diversos gèneres com ara la comèdia, les pel·lícules romàntiques, o també thriller i crim. Wong mostrà poc entusiasme per aquests primers projectes, descrits per Gary Bettinson, acadèmic especialista en cinema, com a "distraccions ocasionals i majoritàriament d'un sol ús". No obstant això, continuà escrivint durant la dècada de 1980 en pel·lícules com Just for Fun (1983), Rosa (1986), and The Haunted Cop Shop of Horrors (1987). Entre 1982 i 1987 intervingué en una desena de guions, si bé Wong ha declarat haver treballat en més d'una cinquantena i no aparèixer posteriorment als crèdits del producte final. Wong dedicà dos anys a coescriure el guió de la pel·lícula d'acció de Patrick Tam Final Victory (1987), que li valgué una nominació als 7è Hong Kong Film Awards.
As Tears Go By miniatura|Andy Lau participà en el debut de Wong, As Tears Go By (1988). El 1987, la indústria cinematogràfica a Hong Kong es trobava en un punt àlgid, gaudint d'un considerable nivell de prosperitat i productivitat. Per seguir amb aquest ritme es necessitaven nous talents, nous directors. Wong, gràcies als seus vincles amb la indústria cinematogràfica, fou convidat a convertir-se en soci d'una nova empresa independent, In-Gear, tenint l'oportunitat per primer cop de dirigir la seva pròpia imatge. Les pel·lícules de gàngster eren molt populars en aquell moment, gràcies, en part a l'èxit de l'obra A Better Tomorrow (1986) d'en John Woo. Així Wong Kar-Wai dedicí seguir les seves passes. Wong decidí especialitzar-se en gàngster joves, un sector encara per explorar en les pel·lícules del crim de Hong Kong. As Tears Go By ens narra la història d'un jove en conflicte que ha de vetllar pel seu amic que no sap prendre bones decisions. L'argument d'aquesta pel·lícula ha estat compaarada amb el de Mean Streets (1971), dirigida per en Martin Scorsese. De fet, Wong va admetre en una entrevista haver fet servir el personatge d'en Robert De Niro de la pel·lícula d'en Martin Scorsese, si bé la major part de la trama l'hauria extret d'experiències personals de joventut, en particular, d'un amic seu que hauria estat gàngster. Gràcies a la seva relació personal estreta amb el productor Alan Tang, Wong va gaudir d'una llibertat considerable durant aquesta pel·lícula. El seu càsting incloïa els que considerava alguns dels ídols més joves de Hong Kong: el cantant Andy Lau, Maggie Cheung, i Jacky Cheung. As Tears Go By fou estrenada el juny 1988, éssent força ben acollida per l'audiència. La crítica també la veié amb molt bons ulls; fins i tot alguns periodistes el classificaren ja aleshores dins la nova onada de cinema de Hong Kong. Bo i ésser una pel·lícula convencional, el crític David Bordwell va dir que Wong "[destacava] entre els seus companys de professió abandonant la cinètica de les comèdies i les pel·lícules d'acció en favor d'una atmosfera més líquida." As Tears Go By no va rebre gaire atenció des d'occident durant el seu llançament oficial, però fou seleccionada per ser projectada durant la quinzena dels directors al Festival Internaciona de Cinema de Cannes el 1989.
Evolució cap a un estil propi (1990–1994) Days of Being Wild La seva següent pel·lícula s'allunya de l'escena criminal de Hong Kong que, d'altra banda, no atreia massa a Wong. Tenia ganes d'embarcar-se en una empresa diferent i l'èxit de As Tears Go By va crear aquesta nova possibilitat. Desenvolupant un projecte més personal que la seva obra anterior, Wong va triar els anys seixanta com a escenari, evocant una època que recordava bé i per la qual va tenir un sentiment especial. Days of Being Wild se centra en un jove adult desil·lusionat, Yuddy, i el seu entorn. No hi ha cap argument o gènere al qual s'adhereixi, si bé Stephen Teo la percep com una pel·lícula sobre l'enyorança de l'amor. Andy Lau, Maggie Cheung i Jacky Cheung es reuneixen amb Wong de nou en la seva segona obra, mentre l'actriu Leslie Cheung n'és la protagonista. En Christopher Doyle fou el director de fotografia i a partir d'aquest moment passà a convertir-se en un dels seus col·laboradors més importants, treballant en les seves properes sis pel·lícules.
Amb les seves estrelles habituals, s'esperava que Days of Being Wild fos una pel·lícula taquillera; en canvi, es tractava d'una obra molt particular i més preocupada en l'ambient i l'atmosfera que no pas pel discurs narratiu. Estrenada el desembre de 1990, la pel·lícula va guanyar poc a taquilla i va tenir una crítica dividida. Malgrat això, va guanyar cinc Hong Kong Film Awards, gaudint de certa atenció mediàtica a nivell internacional. Es caracteritza per la seva narració experimental, un treball de càmera expressiu i temes com ara el temps i l'amor perduts. Tot plegat a fet que autors com Brunette hagin descrit Days of Being Wild com la primera pel·lícula típica de l'estil d'en Wong Kar-Wai. Des d'aquell moment, Wong ha anat guanyant-se la reputació de gaudir d'un dels millors llançaments de Hong Kong. No obstant això, el seu fracàs inicial va ser descoratjador per Wong i no va poder obtenir finançament per al seu proper projecte, una seqüela planificada. Ashes of Time Lluitant per obtenir suport per al seu treball, el 1992 Wong va fundar amb Jeff Lau la seva pròpia companyia de producció, Jet Tone Films. Necessitaven un major suport, pel que Wong acceptà una oferta d'un estudi per a fer una pel·lícula de wuxia, pel·lícula d'arts marcials antigues basada en una novel·la força famosa, The Legend of the Condor Heroes de Jin Yong. A Wong l'entusiasmà la idea, declarant en una entrevista que havia colgut prendre part en una obra costumbrista. No obstant això, pràcticament no pren res més que tres dels personatges del llibre. El 1992 va començar a experimentar amb diverses estructures narratives diferents per teixir el que va anomenar "un tapís molt complex". El rodatge començà com una altra producció amb totes les seves estrelles ja habituals: Leslie, Maggie i Jacky Cheung retornen de nou juntament amb Brigitte Lin, Carina Lau, Charlie Young i Tony Leung Chiu-wai; aquest últim esdevindrà un col·laborador habitual de Wong a partir d'ara.
Ambientada durant la dinastia Song, Ashes of Time ens parla d'un assassí exiliat que ha estat cridat per diversos personatges que comparteixen un cor trencat. Va ser una producció difícil i el projecte va romandre sense finalitzar durant dos anys, amb un cost de 47 milions de dòlars d'HK. Durant el seu llançament, al setembre de 1994, el públic estava confós per la trama vaga de la pel·lícula i les escenes atípiques d'una obra de wuxia. Martha P. Nochimson, especialista en cinema, l'ha anomenada la pel·lícula d'arts marcials més insòlita que mai s'hagi fet. Les escenes d'acció trepidant són substituïdes per personatges i els seus pensaments; l'argument està subordinat a un rol secundari i l'èmfasi el reben l'ús del color, el paisatge i les imatges. Ashes of Time va ser un fracàs comercial, però els crítics, en general, valoraren la "negativa de Wong a ser lleial al gènere [de Wuxia]". De fet, la pel·lícula va guanyar diversos premis locals i va competir al Festival de Venècia, on Christopher Doyle va guanyar la Millor cinematografia. El 2008, Wong reedità la pel·lícula, tornant-la a estrenar sota el títol Ashes of Time Redux.
Chungking Express Veure article principal: Chungking Expressesquerra|miniatura|Tony Leung Chiu-wai, protagonista habitual de les pel·lícules de Wong Kar-Wai. Durant la llarga producció d'Ashes of Time, Wong va haver de fer una pausa de dos mesos mentre l'equip de so regravava algunes escenes. En aquest període Wong va estar sotmès a una forta pressió per part dels seus patrocinadors que aventuraven un altre fracàs comercial. Tot plegat el feia estar en un estat de negativitat, pel que dedicí em barcar-se en el seu nou projecte. És en aquest moment que Wong fa Chungking Express, creat com un projecte estudiantil. Concebut i completat en només sis setmanes, el nou projecte va acabar sent llançat dos mesos abans que Ashes of Time.
Chungking Express està dividit en dues parts, ambdues ambientades al Hong Kong contemporani i centrades en policies solitaris (Takeshi Kaneshiro i Tony Leung Chiu-wai). Tots dos s'enamoren d'una dona, Brigitte Lin i Faye Wong, respectivament. Wong tenia ganes d'experimentar amb "dues històries entrecreuades en una pel·lícula"; treballava espontàniament, filmant de nit el que havia escrit aquell dia. Peter Brunette ens fa notar com Chungking és considerablement més divertit i desenfadat que els esforços anteriors del director, si bé tracta els mateixos temes. Als Hong Kong Film Awards de 1995 va guanyar el premi de millor fotografia i també el de millor director. Miramax va adquirir la pel·lícula per a la distribució nord-americana, que segons Brunette "hauria catapultat l'atenció internacional cap a Wong". Stephen Schneider la inclou al seu llibre 1001 Movies You Must See Before You Die, mencionant d'aquesta que: "Mentre que altres pel·lícules de Wong poden tenir més ressonància emocional, Chungking Express es desprèn de la seva innocència, exuberància i llibertat cinematogràfica, un triomf impressionant de l'estil sobre la substància."
Fallen Angels Chungking Express havia estat concebut com a tres històries, però li mancà temps per desenvolupar-ho en aquesta pel·lícula i optà per seguir treballant en la mateixa línia, ampliant les idees que havien sorgit a Chungking Express en una altra pel·lícula sobre joves adults alienats al Hong Kong contemporani. Així sorgeix aquesta tercera història com un nou projecte, Fallen Angels. Tot i que contenia nous personatges, Wong va concebre ambdues pel·lícules com a estudis complementaris de Hong Kong. Més endavant Wong va declarar que, per ell, Chungking Express i Fallen Angels són en realitat una única pel·lícula que hauria d'haver durat tres hores.