miniatura|Unió de caixa i metxa. lang=ca|miniatura|Principi d'acoblament (per testa) dels taulons dels antics vaixells grecs amb doble caixa i metxa postissa L′encaix de caixa i metxa, popularment anomenat amb el castellanisme matxembrat, és una tècnica que s'ha utilitzat des de fa mil·lennis a tot el món per a acoblar peces de fusta entre si, en general quan cal fer un angle de 90°. Hi ha moltes maneres de fer-ho, però la idea essencial és que l'extrem d'una de les peces de fusta encaixi amb un forat realitzat a l'altra peça.
L'extrem de la primera peça s'anomena metxa, i sovint es talla d'una mida una mica més petita que la cavitat on s'ha d'introduir, mentre que el forat s'anomena “caixa”. L'acoblament es pot encolar, clavar o collar per a mantenir les peces al seu lloc amb fermesa. Aquests acoblaments s'utilitzen també amb altres materials com ara la pedra. L'encaix de caixa i metxa s'emprava per als taulons dels antics vaixells grecs amb doble caixa i metxa postissa. Aquest conjunt es fixava amb una clavilla de fusta.
Antiga Grècia L'acoblament de caixa i metxa s'emprava per unir els taulons dels antics vaixells grecs amb doble caixa i metxa postissa. Aquest conjunt es fixava amb una clavilla de fusta per cada banda. El sistema de construcció dels grans vaixells de l'antiguitat (l'encadellat amb fiador de les planxes del folre) fou d'origen fenici. Els romans l'anomenaven "encadellat fenici" ("coagmenta punicana", en llatí plural).
Vegeu també Acoblament amb galeta Cua d'oreneta Acoblament amb cap ocult oblic Traucadora
Referències
Enllaços externs
Diverses opcions de muntatge de caixa i metxa Diverses opcions de muntatge en caixa Diverses opcions de muntatge de marcs
Categoria:Acoblaments