El kanat de Balkh fou un kanat uzbek que va existir entre el i el centrat a la ciutat de Balkh (avui part de l'Afganistan).
Antecedents Continuant amb les polítiques del seu avi, Abul-Khayr Khan, Muhàmmad Xibani va expulsar els timúrides de la seva capital, Samarcanda, l'any 1500. Va lluitar amb èxit en campanyes contra el líder timúrida Babur, fundador de l'Imperi Mogol. El 1501 va recuperar Samarcanda i el 1507 també va prendre Herat, la capital del sud dels timúrides. Shaybani va conquerir Bukhara el 1501 i va establir la dinastia Shaybanid del Kanat de Bukharà.
Muhàmmad Xibani es va dirigir a Transoxiana (octubre o novembre de 1503), on Khosru Shah, un turc del Quiptxaq, s'havia apoderat d'Hissar, Khatlan, Kunduz i Badakhxan i va fer una ràtzia als seus dominis marxant llavors cap a Balkh governada per Badi al-Zaman fill de Mirza Husayn Baykara d'Herat; va assetjar Balkh durant l'hivern sense èxit i després va retornar a Samarcanda. L'hivern del 1505 al 1506 Xaibani era a Samarcanda; llavors dominava ara tot el territori entre el Oxus i el Yaxartes i Fergana, Coràsmia i Hissar, i el seu proper objectiu era el gran Khorasan governat pel timúrida Husayn Mirza Baykara, ja vell. Inicialment va fer una ràtzia a Balkh que va ocupar (1506), retornant a Samarcanda. Baykara va convocar a tots els prínceps veïns en el seu ajut, però va morir al cap de pocs dies deixant dos fills, Badi al-Zaman i Muzaffar Husayn ibn Husayn Baikara (1506-1507), i els dos es van proclamar sultans; la mort de Baykara no va aturar els preparatius de Xibani i finalment davant l'amenaça dels uzbeks, els dos prínceps van decidir unir-se i governar de manera conjunta, però la unitat no era sòlida, i abandonats per Baber no van poder resistir al kan uzbek que el 1507 va ocupar el gran Khorasan amb la seva capital Herat.
Kanat de Balkh El primer kan governador de Balkh que s'esmenta fou Khurram Khan, que era un fill infant de Khaniadeh Begum, esposa de Muhàmmad Xaibani (que després se'n va divorciar) i germana preferida de Baber. No se sap quan el seu pare el va nomenar, però devia ser vers 1506 o 1507, amb un atabeg al seu costat; el seu govern no va durar gaire temps, ja que va morir jove.
Els perses dirigits pel xa Ismaïl I de Pèrsia en persona van envair el territori (primavera del 1512) arribant fins a Maymana i Kara Robat; llavors se li va presentar Muhammad Timur Sultan, fill de Muhàmmad Xaibani, i altres notables, encapçalant una delegació que portava valuosos regals i una oferta de pau. Com que Ismaïl I volia arranjar els afers a l'Azerbaidjan i la frontera amb els otomans, va acceptar i es va establir que les terres al sud de l'Oxus, incloent Coràsmia o Khivà, pertanyerien al xa (1512). Però el pacte es va trencar per la possessió de Samarcanda, que Baber controlava des del 1511; els uzbeks el van derrotar a Kul-i Màlik el maig de 1512 de manera que va haver d'evacuar la ciutat, però va intentar la reconquesta de la ciutat i va rebre suport de forces safàvides manades pel general Nadjm-i Thani (Nejim) el que suposava el trencament del pacte que fixava a l'Oxus la frontera; així els uzbeks van combatre a Baber i als seus aliats perses i els van derrotar en la batalla de Ghudjuwan (Gijuvan) el 12 de novembre de 1512 i Baber es va retirar precipitadament; la victòria va assegurar als uzbeks el control de Transoxiana, però els perses van conservar el Khorasan amb Balkh. Ja el 1513 la rodalia d'aquesta ciutat foren atacades pels uzbeks.
El 1523 a la mort d'Ismaïl I de Pèrsia, el kan uzbek Ubayd Allah (Ubaid Al·là) de Kermineh i Miankal va creuar altre cop l'Oxus i va entrar al Khorasan sense conseqüències. El 1525 Ubayd Allah (Ubaid Al·là) va tornar a creuar l'Oxus i va ocupar Merv; va passar a Sarakhs i va avançar cap a Mashad, ciutat sagrada dels xiïtes, poc defensada, que es va rendir després d'un setge de 8 mesos; al mateix temps, Abu Said, fill del kagan uzbek Kotxkunju, atacava Herat, però fou rebutjat. Un altre contingent uzbek sota el príncep Kara Kitin, va assetjar Balkh, que romania en mans perses; alguns oficials de Baber, al servei del perses, es van passar als uzbeks que van capturar la ciutat; després van fer un atac als propis dominis de Baber, sotmetent Ibak, Sarabagh, i Khuram, places situades a la vall del riu Khulm, mentre la guarnició de Ghuri, a la riba del riu Ghuri, espantada per la caiguda de Balkh, es va rendir igualment (1525). Kara Kitin apareix llavors com a kan de Balkh. El 25 de setembre de 1529 els uzbeks foren decisivament derrotats pels perses a Jam (Khurasan) i van patir una carnisseria. Kotxkunju el kagan, i Ubayd Allah (Ubaid Al·là), el principal kan, van poder fugir però el segon va resultar ferit. La situació de Balkh és incerta però aparentment havia quedat sota govern de Janibeg abans de 1529; com que pocs anys després hi apareix governant el fill de Janibeg Sultan, Pir Muhammad, cal suposar que Janibeg, mort al temps de la batalla de Jam (o en aquesta mateixa batalla) l'hauria succeït llavors com a kan governador.
Abd al-Aziz Sultan ibn Ubayd Allah Khan va pujar al tron del kanat uzbek de Bukharà el 1540; va defensar amb èxit la ciutat de Bukharà contra el kan de Taixkent Nawruz Ahmad Khan (Baraq Khan), que després fou el kagan dels uzbeks, i contra el kan de Samarcanda Abd-al-Latif Sutan ibn Kotxkunju o Kučkunči, que la van assetjar el 1540 i 1541, però finalment el 1542 Nawruz Ahmad Khan va aconseguir ocupar la ciutat i Abd al-Aziz va fugir cap al kanat de Balkh, però va poder tornar a Bukharà un o dos anys després amb el suport de la família local dels Jubayri.
El 1547 el príncep mogol de l'Índia, Kamran Mirza, que s'havia rebel·lat contra el seu germà i emperador Humayun, va fugir a Balkh, que estava governat per Pir Muhammad ibn Janibeg. Aquest el va rebre molt bé, el va allotjar al seu palau, i li va concedir tropes amb les que va recuperar Ghuri i va ocupar Baklan. Pir Muhammad el va acompanyar en la seva expedició i quan el seu aliat es va fer amo del territori va retornar a Balkh, deixant amb Kamran un contingent d'uzbeks.
Això va provocar una guerra amb l'emperador Humayun iniciada el 17 d'agost de 1548, i es troba llavors als mogols manats pel mateix Humayun atacant el kanat de Balkh. Quan l'emperador va arribar a Istalif, Abbas Sultan, un jove príncep uzbek que s'havia casat amb la germana d'Humayun, Gulshehreh Begum, sospitant que l'expedició estava dirigida contra els uzbeks en general, va desertar. Humayun va passar per Talikan i Nari, i després de travessar el pas de Nari va arribar a la vall del Nilber, on es va trobar amb diversos feudataris però no amb Kamran Mirza, que ja s'havia reconciliat amb el seu germà i havia promès assistir. En arribar a Baklan, Humayun va ordenar un atac a Eibek, un fèrtil districte de Balkh defensat per una poderosa fortalesa. L'atalik de Pir Muhammad, de nom Khoja Bagh, amb alguns oficials, es va fer fort en aquesta, que no estava preparada amb provisions i agua per aguantar un setge llarg, i es va haver de rendir aviat. A la festa que es va fer per celebrar la conquesta, Humayun va preguntar a l'atalik la millor manera de conquerir Balkh, i aquest va respondre que seria un mal jutge en quant enemic; però Humayun, sabent l'honestedat dels uzbeks i la del atalik en particular, va insistir; l'atalik llavors va referir la seva influència amb el kan i va oferir una gestió per cedir a Humayun tot la part del kanat a l'altre costat del Khulm, on la khutba es llegiria en nom d'Humayun i un miler d'uzbeks acompanyarien (escortarien) a Humayun de retorn. Humayun va rebutjar no obstant la proposta i va enviar a Kabul a tots els presoners, menys al atalik que el va mantenir al seu costat. Un dies després, de camí a Khulm, es va aturar a Astana (Astaneh) on sobtadament es va produir un atac uzbek dirigit per Shah Muhammad, príncep d'Hissar, fill de Burunduk Sultan i va fer presoner a un oficial mogol, Kabuli, el cap del qual fou enviat a Balkh. Humayun es va inquietar que el seu germà Kamran no estigués planejant un atac a Kabul en la seva absència; no obstant el seu exèrcit va atacar l'avantguarda dels uzbeks manada per Abdulla Sultan i Khosru Sultan, fill d'Iskander Sultan, prop del Takteh pul, i els va empènyer a través del pont cap a l'altre costat del riu en direcció a Balkh. A mesura que s'acostava a aquesta, els rumors sobre una traïció de Kamran Mirza es van fer més forts; a més Abd al-Aziz s'acostava amb un exèrcit de Bukharà. Humayun va retrocedir i va agafar posicions a l'entrada de les muntanyes a la vall de Dera-Gesi, amb diversos congost fàcilment defensables i des d'on es podia veure Kabul i Balkh. El relat de Bayezid que acompanyava a Humayun, no parla de combats; en canvi Abulfazi i Ferishta descriuen el combat que va seguir en el que els uzbeks, que tenien 30.000 homes, foren derrotats i es van haver de retirar cap a Balkh. Segons Abulfazi, Humayun volia aprofitar l'avantatge i avançar, però per alguna raó no es va fer. Quan Bayezid continua explica que els mongols es van retirar al Dera-Gesi i que allí van córrer rumors que Kamran Mirza havia atacat Kabul i el pànic es va apoderar de l'exèrcit; la rereguarda fou dispersada i fins i tot una fletxa va tocar al cavall d'Humayun al pit; Les forces van arribar a Kabul com van poder; Humayun hi va arribar el 23 de setembre de 1549. Pel camí molts dels emirs, incloent Shah Bidagh, van ser fets presoners pels uzbeks. L'atalik i els seus companys presoner que foren alliberats pels mogols, van relatar la manera amable amb què havien estat tractats.
Abd al-Aziz ibn Ubayd Allah, kagan uzbek i kan de Bukarà, va morir el 1552. El va succeir a Bukharà, Muhammad Yar Sultan, fill de Siyunish Muhammad Sultan (fill de Muhàmmad Xaibani). Pir Muhammad de Balkh va assistir a l'enterrament més per assegurar-se un lloc en el repartiment que per respecte; una vegada a Bukharà va usurpar el poder. Nawruz Ahmad de Taixkent i Burgan Sultan, un net d'Ubaid Al·là, i altres prínceps van donar suport de Muhammad Yar Sultan, i van envair Miankal que pertanyia a la família de Janibeg, la branca de prínceps del qual va ser dispersada: Rustem Khan, amb el seu fill Uzbeg Sultan, van quedar presoners a Bukharà; Iskander Khan va abandonar Kermineh i es va traslladar a Andkhuy; Kermineh tanmateix va resistir i després d'un setge de 12 dies i Abd al-Latif i Nawruz Ahmad es va retirar respectivament a Samarcanda i Taixkent; durant el següent any Pir Muhammed va cedir Bukharà a Yar Muhammed i es va retirar altre cop a Balkh.
Quan Nawruz Ahmad fou elegit kagan el 1552 va reunir un fort exèrcit a Taixkent, Turquestan i Khodjend i va marxar (1553) contra Abd Allah ibn Iskandar. Va fer un intent d'ocupar Samarcanda (on governava Sultan Said, que segons sembla havia fet aliança amb Abd Al·là) i després va assetjar Xahrisabz; va demanar el suport de Yar Muhammad Sultan i a Burgan Sultan que ara cogovernaven a Bukharà. Abd Allah va cridar en ajut al seu oncle Pir Muhammad de Balkh. Burgan Sultan va arribar a Kasan i va saquejar el districte de Karshi: Abd Allah li va sortir a l'encontre; al moment crític de la batalla Pir Muhammad i les seves forces van arribar en ajut del kan de Kermineh, i el bukharià fou derrotat i es va haver de retirar. Abd Allah i Pir Muhammad van marxar llavors en ajut de Xahr-i Sabz, i ara també de Karshi, assetjades per Nawruz. Aquest no els va esperar, va aixecar els setges i es va retirar cap a Taixkent. Abd Allah es va establir a Karshi i Pir Muhammad va retornar a la seva capital, que era Kilef a la regió de Balkh.