miniatura|Nus borromeu Es diu nus borromeu o nus Borromini el constituït per tres cercles enllaçats de tal manera que, en separar-ne un qualsevol dels tres, se n'alliberen els altres dos. És a dir, cap cercle passa per dins d'un altre (com farien dues baules d'una cadena), però el conjunt no es pot separar sense trencar un dels cercles. Estrictament parlant és un enllaç i no un nus.

Per aquesta característica resulta interessant per a la topologia combinatòria i per a la teoria de nusos. La denominació té origen en la família nobiliària italiana dels Borromeo, que va adoptar els tres cercles units en un nus com a principal emblema heràldic del seu blasó.

Sol representar-se com tres cercles o anells (flexibles, no rígids) parcialment entrellaçats, que s'intersequen de tal manera que en separar un dels anells queden lliures els altres dos, és a dir, els anells no estan enllaçats per parells. Les superfícies que descriuen aquests anells formen una zona central d'intersecció, tal com si es tractés d'un diagrama de Venn.

La propietat de que al tallar un dels anells s'alliberen els altres permet crear nusos borromeus de quatre o més anells.

En psicoanàlisi, a partir de l'ensenyament de Lacan s'utilitza el nus borromeu per a fer gràfica la relació entre els tres registres psíquics característics de l'ésser parlant: el Real, el Simbòlic i l'Imaginari, articulats al voltant de l'objecte causa del desig. Es tracta d'un desenvolupament complex que es presentà en el seminari 23 de Jacques Lacan (1975-1976).

Representat amb tres llaços circulars d'iguals dimensions ha estat utilitzat per la cristiandat -igual que el triangle equilàter- com a al·legoria de la Santíssima Trinitat.; vegeu "Circles in Trinitarian Iconography", pàg. 58–59

Història miniatura|Miwa Jinja o Kami Jinja (神神社), situat a Fujieda, prefectura de Shizuoka. Tot i que la denominació «nus borromeu» prové de la família Borromeo, que va incorporar tres anells entrellaçats a la seva heràldica durant la baixa edat mitjana, el motiu de tres anells enllaçats també apareix de manera independent en altres tradicions culturals.

Al Japó existeix un motiu heràldic denominat («tres anells entrellaçats»), pertanyent a la família de motius , formats per dos o més anells enllaçats. Els motius wachigai apareixen al Japó com a elements ornamentals almenys des del període Heian (794-1185) i posteriorment van ser utilitzats com a emblemes familiars. Algunes fonts japoneses d'heràldica situen la seva utilització com a kamon durant el període medieval japonès.

Una de les seves variants és el , compost per tres anells entrellaçats i visualment equivalent a la representació habitual del nus borromeu. Aquest disseny va ser emprat per diferents famílies japoneses i també apareix com a emblema d'alguns santuaris xintoistes.

Un cas particularment antic associat actualment a aquest emblema és el , situat a Fujieda, prefectura de Shizuoka. Segons la tradició recollida pel mateix santuari, va ser fundat l'any 644, durant el regnat de l'emperadriu Kōgyoku, i està històricament vinculat al culte d'Ōmononushi i a la tradició religiosa del mont Miwa. L'emblema emprat actualment per aquest santuari és el mitsuwa chigai.

Tanmateix, la fundació del santuari al segle VII no permet establir que el mitsuwa chigai hi fos utilitzat des d'aquella data. No es disposa d'una font històrica que permeti datar amb precisió quan va ser adoptat com a emblema del santuari. Per tant, el cas de Miwa Jinja constitueix un possible testimoni d'una antiga tradició japonesa relacionada amb el motiu de tres anells entrellaçats, però no una prova que aquest símbol fos present al santuari des de la seva fundació.

Aquest santuari no s'ha de confondre amb l'Ōmiwa Jinja de Sakurai, a la prefectura de Nara, considerat un dels santuaris xintoistes més antics del Japó. Tots dos estan relacionats amb el culte al mont Miwa i a Ōmononushi, circumstància que ha provocat una certa confusió en fonts secundàries i publicacions d'Internet. Tanmateix, l'emblema oficial d'Ōmiwa Jinja és el («tres cedres»), relacionat amb els cedres sagrats del mont Miwa, i no el mitsuwa chigai.

Fins ara no s'ha establert cap relació històrica de transmissió entre el mitsuwa chigai japonès i l'emblema utilitzat posteriorment per la família Borromeo. Per tant, tots dos es poden considerar exemples històrics independents d'una mateixa estructura de tres anells entrellaçats.

Vegeu també Nus (matemàtiques)

Referències

Enllaços externs

L6a4: The Knot Atlas - Representacions del nus borromeu "Borromean Rings", The Encyclopedia of Science.

borromeu Categoria:Topologia