, , fou un escriptor i personatge públic rus i soviètic de la família Tolstoi. Autor de novel·les socio-psicològiques, històriques i de ciència-ficció, povesti i treballs periodístics. Guanyador de tres premis Stalin de primer grau (1941, 1943; 1945 - pòstum).
Biografia Llinatge Aleksei era fill del comte Nikolai Aleksàndrovitx Tolstoi (1849–1900), parent llunyà de l'escriptor Lev Tolstoi, i de l'escriptora Aleksandra Leóntievna Turguéneva (1854–1906), però alguns biògrafs n'atribueixen la paternitat al seu padrastre no oficial: Aleksei Apol·lónovitx Bostrom (1852-1921). La seva mare era neboda del decabrista Nikolai Turguénev i parenta del reconegut escriptor Ivan Turguénev. En el moment del naixement d'A. N. Tolstoi, Aleksandra va deixar el seu marit per Aleksei Bostrom, amb qui no es podia casar oficialment a causa d'una prohibició del consistori espiritual. Segons l'autor i historiador Nikolai Tolstoy, també parent llunyà seu:
En el mateix sentit, Roman Gul afirma, a les seves memòries, que A. N. Tolstoi no era fill biològic del comte Nikolai Tolstoi (en referència a altres fills indiscutibles del comte).Roman Gul. «Я унёс Россию…» Апология эмиграции. Vol. 1. Мoscou, pàg. 299—300.
Fins als 17 anys, Aleksei Tolstoi dugué el cognom del seu padrastre: Bostrom. Durant diversos anys, la seva mare va intentar que Nikolai Tolstoi reconegués el seu fill com a legítim, però el jove va rebre el cognom i el títol del seu pare només després de la mort del comte, el 1901. Biografia al web culture.ru
Educació Els anys de la infància del futur escriptor es van passar a la petita finca del seu padrastre, a la granja Sosnovka, no gaire lluny de Samara. Com amb tants nens russos en aquella època, el petit Aleksei va començar la seva primera educació a casa. Tenia un tutor no gaire estricte. La seva mare li va ensenyar a llegir i escriure i el seu padrastre li llegia, en veu alta a les nits, escrits de Lev Tolstoi i Ivan Turguénev (amb tots dos Aleksei hi estava emparentat a través dels seus pares).
El 1897-1898 va viure amb la seva mare a la ciutat de Sízran, on va estudiar en una realschule. El 1898 es va traslladar a Samara. Allà va estudiar física, química, enginyeria i altres assignatures més pràctiques del que hauria après si hagués assistit al gymnasium aristocràtic. Després de graduar-se el 1901, es va traslladar a Sant Petersburg per continuar la seva formació. Va ingressar al Departament de Mecànica de l'Institut de Tecnologia de Sant Petersburg. Jürgen Rühle: Literatur und Revolution. Die Schriftsteller und der Kommunismus. Kiepenheuer & Witsch. Colònia/Berlín 1960, pàg. 121. Durant aquest temps va començar a escriure poesia a l'estil de Nekràssov i Nadson. El 1907, poc abans de graduar-se, va abandonar els estudis per dedicar-se completament a la literatura. Biografia al web litmap.uonb.ru El 1908 va publicar el seu primer recull de poemes sota el títol "Més enllà dels rius blaus", Za sínimi rékami. Les seves primeres obres en prosa, escrites a l'estil del neorrealisme, el relat "Una setmana a Turguénev", Nedélia v Turguéneve i les novel·les "Els excèntrics", Txudaki i "El príncep coix", Khromoi barin, van rebre opinions positives per part de la crítica. Molts dels seus contemporanis van parlar bé de l'obra de l'escriptor: Maksim Gorki, Maksimilian Voloixin, fins i tot el famós escèptic Ivan Bunin. Però el mateix autor no estava satisfet amb la seva obra:
Primera Guerra Mundial Quan va esclatar la Primera Guerra Mundial, Tolstoi fou declarat exempt del servei militar per problemes de salut, i fou enviat al front com a corresponsal de guerra del diari Rússkie vedomosti. El 1916 va visitar Anglaterra i França, i va escriure històries i esbossos sobre la guerra ("L'oreneta", Kassatka, "La bella dama", Prekràsnaia dama, "A la muntanya", Na gore), però també va començar a escriure comèdies per al teatre.
Emigració Va donar la benvinguda a la Revolució de Febrer, però no va acceptar la Revolució d'Octubre. A la tardor de 1918 A.N. Tolstoi i la seva família van marxar a Odessa, d'allà a Constantinoble i després a París. D'allà es va traslladar a Berlín el 1921.L'escriptor Ivan Bunin, que també s'havia exiliat a París, el va acusar d'haver fugit dels seus creditors a Berlín.Ivan Bunin: Собрание сочинений в девяти томах (Obres completes en nou volums) T. IX. Moscou 1967, pàg. 432–434.
Durant la guerra civil va treballar al departament de propaganda de l'Exèrcit Blanc sota el comandament del general Anton Denikin. A més de fulletons contra el comunisme, hi va escriure una de les seves obres més famoses, la novel·la autobiogràfica "La infància de Nikita", Destvo Nikiti (publicada el 1922). En ella, Tolstoi explicava la seva vida a la finca del seu padrastre i la mateixa mare de l'escriptor es convertia en el prototip de la mare del protagonista.
A Berlín, Tolstoi es va unir al moviment Smenovékhovstvo, un grup d'emigrats russos disposats a acceptar el govern bolxevic. Al diari prosoviètic finançat per Moscou Nakanune, ("El dia abans"), amb seu a Berlín, va publicar una carta sobre la necessitat de reconèixer el nou lideratge al Kremlin. Allà es va rebre amb entusiasme la carta que va conduir al seu trencament amb l'emigració russa. Tanmateix, aquesta carta va ser durament criticada pels emigrants. La poetessa Marina Tsvetàieva va acusar Tolstoi de fer els ulls grossos al terror de la policia secreta soviètica (GPU). Русситса 1981. Литературный сборник. Red. Aleksandr Sumerkin. Nova York 1982, pàg. 348. Vladímir Nabókov, amb el pare del qual Tolstoi era amic, va trencar el contacte amb ell.
A la Unió Soviètica El maig de 1923, Tolstoi va fer un curt viatge a Rússia, on va rebre una inesperada i càlida benvinguda i, posteriorment, va tornar a la seva terra per sempre. En primer lloc, es va dedicar al gènere de la ciència-ficció. Les novel·les "Aelita", (1923) i "L'hiperboloide de l'enginyer Garin", Guiperboloid ingenera Gàrina (1927), influenciades per H.G. Wells, daten d'aquest període. A les novel·les "Divendres negre", Txórnaia piàtnitsa i "Or negre", Txornoie zóloto,La novel·la aparegué amb aquest títol en dues edicions separades el 1931 i 1933. Després de ferotges crítiques de l'Associació Russa d'Escriptors Proletaris, que acusaven l'escriptor d'una síntesi fallida del gènere aventurer i polític, el 1939 Aleksei Tolstoi va reescriure radicalment la novel·la, i en va canviar el títol a "Emigrants", Emigranti passava comptes amb els seus compatriotes a l'emigració.
La trilogia "El camí dels turments", Khojdénie po múkam."Germanes", Sestri, "El divuitè any", Vossemnàdtsati god (1927-1928); "Matí trist", Khmúroie utro (1940-1941) en què es dibuixa un panorama de la societat russa abans, durant i després de la revolució amb l'exemple d'una família intel·lectual, fou revisada repetidament segons els requisits ideològics de l'època. L'última versió complia els criteris del realisme socialista, igual que la novel·la "Pa", Khleb (1937), en què contribuïa a la falsificació de la història i a la creació de llegendes per a glorificar el paper de Stalin en la guerra civil durant la defensa de la ciutat de Tsaritsin el 1918.
La novel·la "Pere I", Piotr Pervi (1929-1945, incompleta), en què fa un quadre ampli de la societat russa de l'època de Pere el Gran, no és tan clarament tendenciosa. Tolstoi va rebre el premi Stalin el 1941 pels dos primers volums de l'obra, així com el 1943 per la trilogia "El camí dels turments".
El 1934 va participar en la preparació i realització del Primer Congrés de d'Escriptors Soviètics, en el qual va fer una presentació sobre dramatúrgia. Després de la mort de Maksim Gorki el 1936, Tolstoi va dirigir la Unió d'Escriptors fins al 1938, i es convertí en una figura cabdal de la literatura oficial soviètica. Com a membre de la junta de la Unió d'Escriptors, va participar en la persecució de l'escriptor Leonid Dobitxin, Ieroféiev V. Поэтика Добычина, или Анализ забытого творчества. Речь А. Толстого опубликована в сб. «Писатель Леонид Добычин». Воспоминания. Статьи. Письма — Sant Petersburg, 1996. — pàg. 20—24 un fet que podria haver provocat el suïcidi d'aquest.
A causa de la seva lleialtat cap al lideratge soviètic, va rebre el sobrenom de "Comte Roig", Krasni graf. Biografia al web moiarussia.ru Va ser elegit membre del Soviet Suprem, va rebre crèdits il·limitats del banc estatal i es va traslladar a una casa pairal prop de Moscou. La va omplir de mobles antics i objectes d'art, que va obtenir a preus simbòlics de les propietats expropiades a l'antiga classe dirigent. També tenia personal de servei a la seva disposició.
Durant les purgues de Stalin, Tolstoi va signar crides per a l'execució dels acusats, als quals anomenava "traïdors i espies". També va seure entre els espectadors als "judicis farsa".
Durant la Segona Guerra Mundial va formar part de la "llista especial de persones buscades de l'URSS" de la Gestapo, que incloïa un total de 5.256 noms, inclosos Stalin i els altres membres del Politburó. Durant la guerra, Tolstoi va escriure textos i consignes per a la formació militar. Però, en contrast amb altres escriptors, es va allunyar del front, es va mudar a una confortable casa a Taixkent, càlida i ben proveïda. Allà va rebre la visita de l'escriptor polonès Józef Czapski, que, en nom del govern polonès a l'exili, buscava oficials de les forces armades poloneses que s'havien perdut en captivitat i li va demanar ajuda en la recerca. Tanmateix, fins ara no hi ha hagut evidència que Tolstoi complís aquesta promesa.
El 17 de juny de 1941 va adreçar una carta a Stalin, en la qual s'interessava per la possibilitat que Bunin tornés a la seva terra natal, a més de proporcionar-li ajuda material: Maksímenkov L. Битва за Бунина // Ogoniok. — 2020. — núm. 39-42 (5611). — pàg. 38.
El gener de 1944 fou membre de la "Comissió Estatal Extraordinària per a l'establiment i la investigació de les atrocitats dels invasors feixistes alemanys" i d'una comissió dirigida pel metge forense Nikolai Burdenko, que suposadament havia d'investigar les fosses comunes de Katyn. Tolstoi va ser un dels signants de l'informe de la comissió Burdenko, segons el qual els "feixistes alemanys" havien assassinat els presoners de guerra polonesos. Els historiadors literaris russos també veuen la seva participació com una prova: poc abans, Stalin havia criticat la seva novel·la "Pere I" i la primera versió del seu drama "Ivan el Terrible". Per tant, s'esperava que Tolstoi fes la seva part per convèncer els periodistes occidentals que van acudir a la presentació de la Comissió Burdenko de la correcció de la versió soviètica.El seu net Ivan Tolstoi, historiador literari i editor de Radio Liberty a Praga, va anunciar en un article el 2014 que el seu avi havia expressat grans dubtes al seu fill sobre l'informe de la Comissió Burdenko sota el segell de secret; més aviat, ell i altres membres de la comissió estaven plenament convençuts de l'autoria de l'NKVD.Nesostojavšijsja zagovor, svoboda.org, 28 d'abril de 2014.
A. N. Tolstoi va morir el 23 de febrer de 1945, als 63 anys, a causa d'un càncer de pulmó. El 24 de febrer, el cos va ser incinerat. El comiat va tenir lloc el 26 de febrer al Petit Saló de la Casa dels Sindicats. Després, l'urna amb les cendres va ser enterrada al cementiri de Novodévitxi. Pòstumament va rebre el tercer premi Stalin el 1946 pel drama "Ivan el Terrible". El primer esborrany, tanmateix, havia estat criticat amb força abans pel departament de cultura del Comitè Central: el tsar es presentava com una persona vacil·lant. Per tant, Tolstoi va tornar a escriure el text.
Obres (selecció) Novel·les Els excèntrics, 1910 (Чудаки) El príncep coix, 1912 (Хромой барин) Aelita, 1923 Aventures de Nevzorov, o Íbikus, 1924 (Похождения Невзорова, или Ибикус) L'hiperboloide de l'enginyer Garin, 1927 (Гиперболоид инженера Гарина), Or negre, 1931 (Чёрное золото), El camí dels turments, 1922-1941, trilogia (Хождение по мукам) Pere I, 1945 (Петр Первый)