El degà del Col·legi de Cardenals de l'Església Catòlica és el president del Col·legi de Cardenals, que sempre té el títol de cardenal bisbe. Des de 2020 n'és el cardenal Giovanni Battista Re, en rellevar Angelo Sodano.
L'elecció del degà entre els cardenals És escollit entre els sis cardenals bisbes que tenen el títol de les set seus suburbanes. Els sis bisbes cardenals el trien entre si mateixos, amb l'aprovació del papa.
El 1150, el papa Eugeni III va dictaminar que el bisbe de la seu suburbicària d'Òstia fos el degà del Col·legi Cardenalici. En la mateixa data, la diòcesi de Velletri es va unir a la d'Ostia. Aquesta "regla", però, va patir després d'aquesta data, nombroses excepcions individuals.
Durant segles el degà ha estat el cardenal bisbe que durant molt temps havia estat ascendit a una seu suburbicària (el cardenal protobisbe). De fet, el Codi de Dret Canònic de 1917can. 237 § 1 ho establia així, fins que el papa Pau VI va autoritzar als sis bisbes que ho escollissin entre ells el 1965. Aquesta elecció (una formalitat fins a l'època de Joan Pau II) ha de ser confirmada pel papa.
Mentre que el degà (o, en la seva absència o incapacitat, el sots-degà) presideix el Col·legi de cardenals, no té poder de govern sobre els altres cardenals, però té la funció de primus inter pares al Col·legi. No hi ha cap previsió d'edat per al retir.
Tasques És responsabilitat del degà convocar el conclave per elegir un nou Papa quan l'anterior mor o renuncia al seu càrrec. El degà presideix el conclave, llevat que ell hagi fet vuitanta anys abans de l'inici de la Sede vacante.
En qualsevol cas, la responsabilitat de comunicar la «notícia de la mort del papa al Cos Diplomàtic acreditat davant la Santa Seu i als caps de les respectives Nacions», com ho estableix la Constitució Apostòlica Universi Dominici Gregis.
D'acord amb el cànon 355Codi de Dret Canònic - Capítol III- Dels Cardenals de la Santa Església Romana del Codi de Dret Canònic, si el recent elegit Summe Pontífex no és encara un bisbe, és el dret del Degà ordenar-lo. Si el Degà no pot, llavors el dret cau sobre el sots-degà, i després al cardenal que faci més temps que pertanyi a l'ordre episcopal.
D'acord amb la Secció 4 del cànon 350, el cardenal degà té «el títol de la seu suburbicària d'Òstia, conjuntament amb la de qualsevol altra església de la qual ja tingui el títol»: manté, per tant, el títol de la seu suburbicària fins i tot si és el cardenal del títol d'Òstia.
Aquesta ha estat la situació des 1914, per decret del papa Pius X. En el passat, però, els degans, a partir de 1150, cedien la seva diòcesi anterior pels títols conjunts d'Òstia i Velletri.
Degans del Col·legi Cardenalici Cada nom és seguit pels anys de naixement i mort; a continuació, després de l'any de la creació com a cardenal i el qual es va convertir en degà.
Dels tres degans més recents, dos han optat per retirar-se en complir els vuitanta anys, quan es produeix la pèrdua del dret a vot en el conclave, mentre que un (Joseph Ratzinger) va ser elegit papa en 2005, el primer des Pau IV, que va esdevenir Papa el 1555.
Fins al Cisma d'Occident ... Crescenzio di Sabina (? - 1126) (1100, després de 1102) Pietro Senex (? - 1134) (1102, 1126)Seguí l'obediència a l'Antipapa Anaclet II el 1130 Guglielmo di Palestrina (? - 1139) (1122, 1129) Corrado della Suburra (1073-1154) (1127, 1139) (Papa Anastasi IV) Imaro di Frascati (? - 1162) (1142, 1153 deposat el 1159Seguí l'obediència a l'Antipapa Víctor IV el 1159 (The Cardinals of the Holy Roman Church-Conclave ).) Gregorio della Suburra (? - 1163) (1140, 1159) Ubaldo Allucignoli (1097 - 1185) (1141, 1163), elegit papa amb el nom Luci III el 1181 Corrado di Wittelsbach (1120/25-1200) (1163, 1181) Ottaviano Poli dei conti di Segni (? - 1206) (1182, 1200) Pietro Gallozia (? - 1211) (1188, 1206) Nicola de Romanis (? - 1219) (1204, 1211) Ugo dei conti di Segni (1170 vers - 1241) (1198, 1219), elegit papa amb el nom Gregori IX el 1227 Pelagio Galvani (1165 - 1230) (1205, 1227) Jean Halgrin d'Abbeville, O.S.B. (1180-1237) (1227, 1230) Jacques de Vitry (1160/70-1240) (1228, 1237) Rinaldo di Jenne (1199 - 1261) (1227, 1240), elegit papa amb el nom Alexandre IV el 1254 Odo di Chateauroux (1190-1273) (1244, 1254) Giovanni da Toledo (? - 1275) (1244, 1273) Vicedomino Vicedomini, O.F.M. (1210/15-1276) (1273, 1275) Bertrand de Saint-Martin (? - 1277) (1273, 1276) Ordoño Alvares (1198-1285) (1278, 1278) Bentivenga de Bentivenghi, O.F.M. (1230-1289) (1278, 1285) Latino Malabranca Orsini (? - 1294) (1278, 1289) Ugo Aycelin de Billom (1230 circa - 1297) (1288, 1294) Gerardo Bianchi (1220/25-1302) (1278, 1297) Giovanni Boccamazza ( - 1309), (1285, 1302) Leonardo Patrasso (1230 - 1311) (1300, 1309) Giovanni da Morrovalle, O.F.M. (1250 - 1312) (1302, 1311) Niccolò Albertini, O.P. (1250 c.a. - 1321) (1303, 1313) Bérenger de Frédol el Vell (1250 - 1323) (1305, 1321) Bérenger de Frédol el Jove (? - novembre de 1323) (1312, juny de 1323) Guillaume Pierre Godin O.P. (1260 - 1336) (1312, 1323) Pierre des Prés (o després) (1288 - 1361) (1320, 1336) Andouin Aubert (? - 1363) (1353, 1361) Hélie de Talleyrand-Périgord (1301-1364) (1331, 1361) Guy de Boulogne (1313 - 1373) (1342, 1364) Angelico de Grimoard (1315 / 1320 - 1388) (1366, 1373 deposat pel papa Urbà VI el 1378, sospitós d'obediència avinyonesa, fins al 1388)
Cisma d'Occident Amb el cisma d'Occident el Col·legi cardenalici es dividí, i alguns cardenals seguiren els antipapes, formant així els diversos col·legis:
Obediència romana (1378-1415): Tommaso da Frignano, O.F.M. (1305-1381) (1378, 1378) Francesco Moricotti Prignano (? - 1394)(1378, 1381) Filippo d'Alençon (1339 circa. - 1397) (1378, 1394) Pietro Pileo da Prata (1330-1400) (1378, 1397)En realitat el 1385 s'oposà al papa Urbà VI, qui l'excomunicà, va ser convidat a fugir a Pavia i seguí l'antipapa Climent VII fins a la mort d'Urbà VI. El seu successor, Bonifaci IX el tornà a acceptar com a cardenal i li aixecà l'excomunió Angelo Acciaioli (1340 - 1408) (1384 1405) Enrico Minutolo (? - 1412) (1389, del 1408 fins al 1409) Antonio Correr, C.R.S.G.A. (1359 - 1445) (1408, del 1409 al 1415)
Obediència avinyonesa (1378-1429): Ange de Grimoard (fins al 1388) Pietro Corsini (1335-1405) (1370, 1388) Guy de Malesec (? - 1412) (1375, 1405 deposat el 1409, mantingué el càrrec d'obediència pisana) Jean Flandrin (dopo il 1301-1415) (1390, 1405) Julián Lobera y Valtierra (? - 1435) (1423, dal 1423 al 1429)
Obediència pisana (1409-1415): Guy de Malesec (fino al 1411) Jean Allarmet de Brogny (1342 - 1426) (1385, 1411)
Després del Concili de Constança miniatura|Roderic de Borgia (1483-1492), elegit papa amb el nom d'Alexandre VI el 1492 miniatura|Alessandro Farnese (1524-1534), elegit papa amb el nom de Pau III el 1534 miniatura|Gian Piero Carafa (1553-1555), elegit papa amb el nom de Pau IV el 1555 miniatura|Joseph Ratzinger (2002-2005), elegit papa amb el nom de Benet XVI el 2005 1415-1417: Angelo Correr (ca.1330-1417) (1415)Papa Gregori XII d'obediència romana 1417-1426: Jean Allarmet de Brogny (1342-1426) (1385) 1426-1428: Angelo d'Anna de Sommariva O.S.B.Cam. (? - 1428) (1384) 1428-1438: Giordano Orsini (? - 1438) (1405) 1438-1445: Antonio Correr (1359 - 1445) (1408) 1445-1449: Giovanni Berardi di Tagliacozzo (1380-1449) (1439)Essent Pierre de Foix, bisbe d'Albano, el més gran dels cardenals-bisbes (1445-1464), el càrrec de degà va ser assignada a Berardi, sent Pierre de Foix, resident fora de la Cúria romana 1449-1451: Amedeo di Savoia (1383-1451) (1449), antipapa Fèlix V 1451-1453: Francesco Condulmer (1390-1453) (1431, atribució del càrrec incerta) 1453-1439: Giorgio Fieschi (? - 1461) (1439) 1461-1463: Isidoro di Kiev (1380/90-1463) (1439) 1463-1472: Bessarió (1403-1472) (1439) 1472-1483: Guillaume d'Estouteville (1403-1483) (1439) 1483-1492: Roderic de Borgia (1430/1432 - 1503) (1456), elegit papa amb el nom d'Alexandre VI el 1492 1492-1511: Oliviero Carafa (1430 - 1511) (1467) 1511-1521: Raffaele Sansoni Riario (1460 - 1521) (1477) 1521-1523: Bernardino López de Carvajal (1456 - 1523) (1493) 1523-1524: Francesco Soderini (1453 - 1524) (1503) 1524-1534: Alessandro Farnese (1468 - 1549) (1493), elegit papa amb el nom de Pau III el 1534 1535-1537: Giovanni Piccolomini (1475 - 1537) (1517) 1537-1553: Giovanni Domenico De Cupis (1493 - 1553) (1517) 1553-1555: Gian Piero Carafa, (1476 - 1559), (1536), elegit papa amb el nom de Pau IV el 1555 1555-1560: Jean du Bellay (1492 - 1560) (1535) 1560-1562: François de Tournon (1489 - 1562) (1530) 1562-1564: Rodolfo Pio de Carpi (1500 - 1564) (1536) 1564-1570: Francesco Pisani (1494 - 1570) (1517) 1570-1580: Giovanni Girolamo Morone (1509 - 1580) (1542) 1580-1589: Alessandro Farnese il giovane (1520 - 1589) (1534) 1589-1591: Giovanni Antonio Serbelloni (1519 - 1591) (1560) 1591-1603: Alfonso Gesualdo (1540 - 1603) (1561) 1603-1607: Tolomeo Gallio (1526 - 1607) (1565) 1607-1611: Domenico Pinelli (1541 - 1611) (1585) 1611-1615: François de Joyeuse (1562 - 1615) (1583) 1615-1620: Antonio Maria Galli (1553 - 1620) (1586) 1620-1623: Antonio Maria Sauli (1541 - 1623) (1587) 1623-1626: Francesco Maria Bourbon del Monte (1549 - 1626) (1588) 1626-1629: Ottavio Bandini (1558 - 1629) (1596) 1629-1630: Giovanni Battista Deti (1576 - 1630) (1599) 1630-1639: Domenico Ginnasi (1550 - 1639) (1604) 1639-1641: Carlo Emmanuele Pio di Savoia senior (1585 - 1641) (1604) 1641-1652: Marcello Lante della Rovere (1561 - 1652) (1606) 1652: Giulio Roma (1584 - 1652) (1621) durà al càrrec menys de 5 mesos 1652-1666: Carlo de' Medici (1595 - 1666) (1615) 1666-1679: Francesco Barberini el vell, (1597 - 1679) (1623) 1680-1683: Cesare Facchinetti (1608 - 1683) (1643) 1683-1687: Niccolò Albergati-Ludovisi (1608 - 1687) (1645) 1687-1700: Alderano Cybo-Malaspina (1613 - 1700) (1645) 1700-1715: Emmanuel Théodose de la Tour d'Auvergne de Bouillon (1643 - 1715) (1669) 1715-1719: Niccolò Acciaiuoli (1630 - 1719) (1669) 1719-1721: Fulvio Astalli (1655 - 1721) (1686) 1721-1724: Sebastiano Antonio Tanara (1650 - 1724) (1695) 1724-1725: Francesco del Giudice (1647 - 1725) (1690) 1725-1726: Fabrizio Paolucci (1651 - 1726) (1697) 1726-1738: Francesco Barberini el jove (1662 - 1738) (1690) 1738-1740: Pietro Ottoboni (1667 - 1740) (1689) 1740-1753: Tommaso Ruffo (1663 - 1753) (1706) 1753-1755: Pietro Luigi Carafa (1677 - 1755) (1728) 1756-1761: Raniero d'Elci (1670 - 1761) (1737) 1761-1763: Giuseppe Spinelli (1694 - 1763) (1735) 1763-1774: Carlo Alberto Guidobono Cavalchini (1683 - 1774) (1743) 1774-1775: Fabrizio Serbelloni (1695 - 1775) (1753) 1775-1803: Giovanni Francesco Albani (1720 - 1803) (1747) decanat més llarg 1803-1807: Henry Benedict Maria Clement Stuart (1725 - 1807) (1747) el cardenalat total més llarg 1807-1811: Leonardo Antonelli (1730 - 1811) (1775) 1814-1820: Alessandro Mattei (1744 - 1820) (1779) sede vacante deguda a l'exili imposat per Napoleó 1820-1830: Giulio Maria della Somaglia (1744 - 1830) (1795) 1830-1844: Bartolomeo Pacca (1756 - 1844) (1801) 1844-1847: Lodovico Micara (1775 - 1847) (1824) 1847-1860: Vincenzo Macchi (1770 - 1860) (1826) 1860-1870: Mario Mattei (1792 - 1870) (1832) 1870-1876: Costantino Patrizi Naro (1798 - 1876) (1834) 1877-1878: Luigi Amat di San Filippo e Sorso (1796 - 1878) (1837) 1878-1884: Camillo Di Pietro (1806 - 1884) (1853) 1884-1889: Carlo Sacconi (1808 - 1889) (1861) 1889-1896: Raffaele Monaco La Valletta (1827 - 1896) (1868) 1896-1913: Luigi Oreglia di Santo Stefano (1828 - 1913) (1873) 1913-1915: Serafino Vannutelli (1834 - 1915) (1887) 1915-1930: Vincenzo Vannutelli (1836 - 1930) (1889) 1930-1948: Gennaro Granito Pignatelli di Belmonte (1851 - 1948) (1911) 1948-1951: Francesco Marchetti Selvaggiani (1871 - 1951) (1930) 1951-1972: Eugène Tisserant (1884 - 1972) (1936) 1972-1973: Amleto Giovanni Cicognani (1883 - 1973) (1958)