La Medalla Lomonósov, anomenada així en honor del científic i polimàtic rus Mikhaïl Lomonóssov és un guardó concedit anualment des de 1959 pels avenços en les Ciències naturals i les Humanitats, primer per l'Acadèmia Soviètica de Ciències i després per l'Acadèmia Russa de les Ciències. Anualment es concedeixen dues medalles, una a un rus i l'altra a un científic estranger. Es tracta del guardó més alt de l'Acadèmia Russa.
Receptors de la Medalla Lomonóssov 1959 Piotr Leonídovitx Kapitsa, pels seus treballs en física de baixes temperatures 1961 Aleksandr Nesmeiànov, química 1963 Sin-Itiro Tomonaga (membre de l'Acadèmia Japonesa de Ciències, president del Consell Científic del Japó), per les seves substancials contribucions científiques en el desenvolupament de la física Hideki Yukawa (membre de l'Acadèmia Japonesa de Ciències, director de l'Institut d'Investigacions Bàsiques de la Universitat de Kyoto), per les seus mèrits en el desenvolupament de la física teòrica 1964 Sir Howard Walter Florey (president de la Royal Society britànica), medicina 1965 Nikolai Belov, cristal·lografia 1967 Ígor Tamm, teoria de partícules elementals i d'altres dominis de la física teòrica Sir Cecil Frank Powell (membre de la Royal Society britànica), física de partícules elementals 1968 Vladímir Enguelgardt, bioquímica i biologia molecular István Rusznyák (president de l'Acadèmia de Ciències d'Hongria), medicina 1969 Nikolai Semiónov: física i química. Giulio Natta, química de polímers Dècada de 1970 1970 Ivan Vinogràdov, matemàtic Arnaud Denjoy (membre de l'Acadèmia Francesa), matemàtic 1971 Víktor Ambartsumian, astronomia i astrofísica Hannes Alfvén (membre de la Reial Acadèmia de Ciències d'Estocolm), física de plasma i astrofísica 1972 Nikoloz Muskhelixvili, matemàtica i mecànica Max Steenbeck (membre de l'Acadèmia de Ciències de la República Democràtica Alemanya), física de plasma i física aplicada 1973 Aleksandr Vinogràdov, geoquímica Vladimír Zoubek (membre de l'Acadèmia Txecoslovaca de Ciències), geologia 1974 Aleksandr Tsélikov, metal·lúrgia i tecnologia de metalls Ànguel Bàlevski (membre de l'Acadèmia Bulgara de Ciències), metal·lúrgia i tecnologia de metalls 1975 Mstislav Kéldix, matemàtic, mecànica i estudis espacials Maurice Roy (membre de l'Acadèmia Francesa), mecànica i les seves aplicacions 1976 Semió Volfkóvitx, química, tecnologia del fòsfor, desenvolupament de funcions científiques de quimicalització de l'agricultura soviètica Max Steenbeck (membre de l'Acadèmia de Ciències de la República Democràtica Alemanya), química, tecnologia de fibres artificials 1977 Mikhaïl Lavréntiev, matemàtica i mecànica Linus Carl Pauling (membre de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units), química i bioquímica 1978 Anatoli Petróvitx Aleksàndrov, ciència i tecnologia nuclear Alexander Robertus Todd (president de la Royal Society britànica), química orgànica 1979 Aleksandr Oparin, bioquímica Béla Szőkefalvi-Nagy (membre de l'Acadèmia de Ciències d'Hongria), matemàtica
Dècada de 1980 1980 Borís Paton, metal·lúrgia i tecnologia de metalls Jaroslav Kožešník (membre de l'Acadèmia Txecoslovaca de Ciències), matemàtica aplicada i mecànica 1981 Vladímir Kotélnikov, enginyeria electrònica 23px|Bandera de la República Federal Socialista de Iugoslàvia Pavle Savić (membre de l'Acadèmia Sèrbia de Ciències i Arts), química i física 1982 Iuli Khariton, física Dorothy Crowfoot Hodgkin (membre de la Royal Society britànica), bioquímica i química de cristalls 1983 Andrei Kursànov, fisiologia i bioquímica vegetal Abdus Salam, física 1984 Nikolai Bogoliúbov, matemàtica i física teòrica Rudolf Mössbauer, física 1985 Mikhaïl Sadovski, geologia i geofísica Guillermo Haro, astrofísica 1986 Sviatoslav Fiódorov, oftalmologia i microcirugia ocular Josef Řiman (membre de l'Acadèmia Txecoslovaca de Ciències), bioquímica 1987 Aleksandr Mikhàilovitx Prókhorov, física John Bardeen, física 1988 Serguei Sóbolev, matemàtica (concedit a títol pòstum) Jean Leray, matemàtica 1989 Nikolai Bàssov, física Hans Bethe, física Dècada de 1990 1993 Dmitri Likhatxov, humanitats John Kenneth Galbraith, economia i ciències socials 1994 Nikolai Kotxetkov, química de carbohidrats i síntesi orgànica James D. Watson, biologia molecular 1995 Vitali Guínzburg, física teòrica i astrofísica Anatole Abragam, física de l'estat condensat i mètodes d'estudi en física nuclear 1996 Nikolai Krassovski, teoria matemàtica de control i teoria del joc Friedrich Hirzebruch, geometria i topologia algebraica 1997 Borís Sokolov, estudis de la biosfera de la Terra, descobriment del sistema geològic Wend, treballs clàssics en coralls fòssils Frank Press, física de la Terra sòlida 1998 Aleksandr Soljenitsin, literatura, filologia i història russa Yosikazu Nakamura, eslavista dedicat a la popularització de la literatura i la cultura russa al Japó 1999 Valentín Ianin, estudis arqueològics de la Russa medieval Michael Müller-Wille, estudis de les relacions exteriors de la Russa medieval primerenca Dècada de 2000 2000 Andrei Víktorovitx Gapónov-Grékhov, electrodinàmica, física del plasma, electrònica física Charles Hard Townes, electrònica quàntica, màser i làser 2001 Aleksandr Spirin, estudis sobre l'estructura d'àcids nucleics i funcions dels ribosomes Alexander Rich, estudis sobre l'estructura d'àcids nucleics i funcions dels ribosomes 2002 Olga Ladíjenskaia, matemàtica Lennart Carleson, matemàtica 2003 Ievgueni Txàzov, cardiologia Alexander Rich, cardiologia 2004 Guri Martxuk, creació de nous models i mètodes de solució de física nuclear de reactors, estudis atmosfèrics i física oceànica Edward N. Lorenz, teoria de la circulació general de l'atmosfera, teoria d'atractors caòtics de sistemes dissipats 2005 Iuri Ossipian, física de l'estat sòlid Sir Peter Hirsch (membre de la Royal Society britànica), física de l'estat sòlid 2006 Nikolai Laverov, geologia i geofísica Rodney Charles Ewing, cicle de combustible nuclear, maneig de residus nuclears 2007 Andrei Zalizniak, lingüista Simon Franklin, pels seus estudis sobre la història i cultura russa 2008 Ievgueni Primakov, ciències socials Hélène Carrère d'Encausse, (membre de l'Acadèmia Francesa), pels seus estudis sobre els processos polítics i socials durant els períodes soviètic i post-soviètic de Rússia 2009 Vadim Ivanov, desenvolupament de la química bioorgànica Ryōji Noyori, desenvolupament de la química bioorgànica i la síntesi asimètrica catalíctica
Dècada de 2010 2010 Spartak Beliàiev, física Gerardus 't Hooft, física 2011 Vladímir Tartakovski, per la seva destacada contribució al desenvolupament de la química tècnica, química orgànica i industrial Roald Hoffmann per la seva destacada contribució al desenvolupament de la "química teòrica aplicada" i la creació de models d'estructura generalitzada i reactivitat de molècules. 2012 Gleb Dobrovolski - per la seva destacada contribució en el camp de la ciència del sòl. Richard W. Arnold - per la seva destacada contribució al desenvolupament de la ciència teòrica i aplicada del sòl i la creació de models de comportament dels sòls en els diferents paisatges del món. 2013412.208 Gran Medalla d'or M.V. Lomonóssov Ludvig Faddéiev - per les seves excel·lents contribucions a la teoria quàntica de camps i la teoria de les partícules elementals Peter Lax - per la seva destacada contribució la teoria hidrodinàmica de solitons. 2014 Anatoli Derevianko - per la seva destacada contribució al desenvolupament d'un nou concepte científic fonamental de la formació del tipus físic modern de l'home i la seva cultura. Svante Pääbo - pels seus èxits destacats en el camp de l'arqueologia i la paleogenètica. 2015Sessió del Presidium de l'Acadèmia Russa de Ciència, 26 de gener de 2016 Leonid Kéldix - per les seves excel·lents contribucions a la física dels fenòmens de túnels, inclòs l'efecte túnel en semiconductors i la seva relació amb els espectres electrònics i de vibració del cristall, l'obertura de la modificació túnel dels espectres d'absorció òptica, ionització de túnel d'àtoms, molècules i matèria condensada per camps òptics làser de gran abast Paul Corkum - per la seva contribució a la física ultraràpida, inclòs l'interval d'attosegons, i els processos d'interferometria de les funcions d'ona d'electrons en els àtoms i molècules amb resolució espacial i temporal sense precedents. 2016 Dmitrii Knorre - per la seva destacada contribució en el camp de la química dels àcids nucleics, la modificació de l'afinitat dels biopolímers, convertint-se en les àrees més importants de farmacologia-àcids nucleics terapèutics i en el desenvolupament de tècniques de teràpia gènica. Sidney Altman - per la seva destacada contribució en el camp de la bioquímica dels àcids nucleics, el descobriment de l'activitat catalítica dels àcids nucleics i la creació de noves substàncies biològicament actives. 2017 Iuri Oganessian - per la investigació fonamental en el camp de la interacció de nuclis complexos i la confirmació experimental de la hipòtesi de l'existència d'"illes d'estabilitat" d'elements superpesants. Björn Jonson - pels treballs de caràcter fonamental, que són d'importància fonamental per a l'estudi de l'estructura nuclear i l'estabilitat nuclear dels nuclis més lleugers exòtics als límits de l'estabilitat del nucleó. 2018 Joseph Isaevitx Gitelzon - per a la justificació i el desenvolupament de la direcció ecològica de la biofísica, que ha aconseguit uns resultats fonamentals i pràctics destacats, especialment en estudis de bioluminiscència marina i de laboratori. Martin Chalfie: per desenvolupar nous mètodes d'anàlisi bioluminiscent mitjançant la proteïna luminescent GFP.
Referències
Medalla Lomonóssov Categoria:Condecoracions de la Unió Soviètica Medalla Lomonóssov Categoria:Premis de ciència Lomonossov