El santuari del Miracle és un centre religiós dedicat a la Mare de Déu del Miracle, situat a la banda de ponent del municipi de Riner, al Solsonès. El conjunt està format per una església, una capella i un monestir benedictí depenent de Montserrat. A més, hi ha diversos llocs d'acollida: cel·les, Casa d'Espiritualitat i serveis turístics, inclòs un centre d'interpretació del Barroc.
Són de remarcar els dos retaules que conté: un del d'estil gòtic-renaixentista atribuït a Pere Nunyes; i el magnífic Retaule barroc del Miracle, del , obra de l'escultor Carles Morató (talla, 1747-58) i del pintor Antoni Bordons (daurat i pintura, 1760-74).
El conjunt va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional el .
El miracle L'origen del santuari cal buscar-lo en l'aparició de la Mare de Déu a dos nens pastors, Celdoni i Jaumet, de la masia la Cirosa que s'aixeca a poc més de cinc-cents metres al nord de l'església del Miracle.
Segons consta als documents del procés canònic instruït pocs dies després d'aquests esdeveniments, l'any 1458 Catalunya estava afectada per una epidèmia de pesta bubònica. El dijous, 3 d'agost d'aquell any, cap al tard, la mestressa de la Cirosa, de nom Constança, es trobava guardant el ramat en un prat conegut com el prat de Bassadòria acompanyada de dos fills seus, el Celdoni i el Jaumet. Quan el més gran dels dos germans, el Celdoni, va anar a girar les mules que també pasturaven vora el prat, va tenir un gran ensurt quan es va trobar «davant una cosa semblant a un bell infant, la qual estava aguinollada ab les mans juntes envers lo cel, ab una bella creu que tenia en les mans, ab nostre Senyor que era crucificat». Vestia «una manteta vermella fort gallarda que li tocava en terra, així com estava aguinollada, tot entorn d'ella.»
El nen, en veure aquella aparició, va fugir espantat «tanta fou la por que se meté en ell que tot el món li semblaven barranchs». L'aparició li va parlar però el nen, en la seva fugida, tan sols va entendre que deia O fill fes-te ençà, e digues al poble...setmanes. A l'arribar al costat de la seva mare, en veure'l aquesta tan trasbalsat, va començar a interrogar-lo. Assabentada del que li havia passat, la mare va voler comprovar-ho i es va acostar al lloc, però una por irracional li ho va impedir i es va limitar a aguaitar el lloc des d'un tros lluny sense que copsés res estrany.
Una estona després en Jaumet va anar a recollir el ramat i en anar a arreplegar una ovella que s'havia esgarriat es va trobar davant d'una petita nena. El Jaumet va coincidir en descriure-la amb els mateixos trets que havia aportat el seu germà tot afegint-hi, però, que tenia els cabells llargs i rossos, que estava agenollada vora d'un ginebró i que portava una bonica creu a l'espatlla «semblant a una que'n ha en lo altar de Sant Sebastià de Riner». També va afegir que la nena li havia parlat tot dient-li: «Digues al poble que fasse processons, e que les fassen devociosament, e que's confessen e que's convertesquen e que tornen a la part de Déu, e que si'u fan, Déu los ho revelarà. Digue-los que si no'u volen creure, mon fill los ho farà creure» per acabar amb aquestes paraules: «No'y ha infant de quatre anys avant que no trossege lo meu fill». Dit això, la nena es va aixecar, li va posar la creu a la mà esquerra i li va besar la mà dreta. Al cap d'uns instants, va recuperar la creu, se la va tornar a carregar al coll, ben alta, i va desaparèixer, amb les mans juntes, per entre unes roques de la Bassedòria que hi havia al costat de l'alzinera Dòria, talment tingués la via de Torredenegó.
Quatre dies després el Jaumet va arreplegar la pesta. L'endemà, en Pere Ots, metge de Sant Just d'Ardèvol que passava pel pla de Vilaseca de tornada cap a casa seva després de visitar un empestat a la masia de Fornells, de sobte es va quedar clavat, collat per una força invisible vora «d'un gran ginebrar que'y ha prop lo camí general que va dels Estanys a Cardona». Després de persignar-se i asseures vora del camí, va sentir una veu que li va dir: «Per què no vas a la Cirosa per un infant que'y ha malalt, e recitar t'ha les paraules que l'a dita la Verge Maria?». Després d'intentar diverses vegades de continuar el seu camí sense aconseguir-ho, va decidir acostar-se a la Cirosa. Allà, efectivament, va trobar-hi el Jaumet malalt i va escoltar la seva explicació de l'aparició. Dos dies després, en Jaumet moria a l'edat de deu anys.
Aquesta és la versió oficial i, per tant, la més difosa d'uns fets prou extraordinaris com per a justificar l'erecció del Santuari del Miracle. Hi ha, però, una segona versió, molt menys coneguda i publicada pel folklorista Joan AmadesAMADES, Joan: Tradicions. Butlletí del CEC, juliol 1932 segons la qual un dia de gran tempesta, un pastor es va refugiar en una balma excavada sota una gran roca. El pastor es va quedar adormit i, en despertar-se, va veure que l'aigua de la intensa pluja havia descalçat aquella gran pedra que, sens dubte, l'hauria ben esclafat mentre dormia si no hagués estat perquè la Mare de Déu s'havia estat palplantada a l'entrada de la balma sostenint-la únicament amb la força dels seus braços fins que el pastor s'havia despertat.
Relació dels elements del santuari miniatura|esquerra|Croquis de les edificacions d'El Miracle miniatura|La capella del Santíssim
L'església
L'església del Miracle, on es venera la Mare de Déu del Miracle, és un centre de pelegrinatge i devoció mariana des de la seva aparició l'any 1458. Hi ha molts goigs, cants i oracions a aquesta advocació mariana, a qui s'invoca en cas de necessitat d'aigua i de protecció dels conreus. L'actual església és la tercera que es va construir. Es va començar el 1652 i resta inacabada amb alguns vestigis de la segona església, d'estil gòtic. S'hi pot admirar: la imatge primitiva de la Mare de Déu, d'estil gòtic del ; el retaule gòtic-renaixentista de la capella del Santíssim del ; el retaule barroc presidint l'església, del ; l'altar de pedra, del ; i l'orgue, de finals del amb una restauració general i reincorporació dels tubs (arrabassats per les tropes napoleòniques a la Guerra del Francès) feta l'any 1992 per l'orguener Gerhard Grenzing.
El monestir benedictí miniatura|La façana de ponent del monestir
El monestir benedictí, de l'any 1899, acull una comunitat depenent del monestir de Montserrat. Té cura del santuari, de la litúrgia i de les necessitats pastorals de la Casa d'Espiritualitat.
La Casa Gran La La Casa Gran: un magnífic i poc habitual edifici del gòtic civil tardà de l'any 1532, construït originàriament com alberg de pelegrins i que successives reformes han donat com a resultat l'edifici actual.
La capella de la Desaparició La capella de la Desaparició és una capelleta que s'aixeca on tradicionalment s'ha emplaçat el lloc on el Jaumet de la Cirosa va veure desaparèixer la Verge Nena.
Les cases d'acollida Les cases d'acollida són la Casa d'Espiritualitat, oberta l'any 1981 (amb anterioritat havia estat l'Hotel del Santuari), que és una residència que disposa de quaranta habitacions, quatre sales de conferències i d'una capella. Organitza convivències, trobades i exercicis espirituals.
Les cel·les de Sant Benet i de Nostra Senyora dos edificis amb apartaments a disposició de famílies, comunitats o grups. Cada cel·la o apartament té tres habitacions dobles, bany i cuina-menjador.
Hi ha un tercer edifici amb cel·les que s'havia fet servir fins no fa gaires anys: les cel·les de Sant Antoni. Es troba a l'extrem de llevant del recinte, a tocar del monestir, però actualment no es fan servir excepte en comptades ocasions i a l'estiu a causa del fet que no compta amb l'equipament dels altres dos edificis.
|align=center colspan=3 style="background: #000000; color:#FFFFFF"|Galeria de fotos |- |miniatura|center|150px|La façana principal (sud) i la de ponent de la Casa d'Espiritualitat |miniatura|center|150px|A la part dreta, la façana nord de la Casa d'Espiritualitat |miniatura|center|150px|Les cel·les de Nostra Senyora |- |miniatura|center|150px|Les cel·les de Sant Benet |miniatura|center|150px|Les cel·les de Sant Benet des del sud-est |miniatura|center|150px|Les antigues cel·les de Sant Antoni
La plaça del santuari L'església, el monestir i la Casa Gran limiten la plaça del Santuari pel nord, est i oest respectivament. La plaça té unes dimensions d'uns 45 x 25 metres. Al costat sud està closa per un marge que baixa de la carretera sud en el qual hi ha la creu commemorativa de l'aparició de la Verge, la font de la Mare de Déu i una bassa.
La creu commemorativa
La creu commemorativa està emplaçada a la part central del peu del marge, a uns trenta metres l'església, en l'antic prat de Bassedòria, al lloc on hi havia els dos ginebrons on el Celdoni va veure la seva aparició. Com que, en estendre's la nova dels fets, aviat una munió de pelegrins va començar a visitar el lloc on s'havien produït, els dos ginebrons no van tardar a desaparèixer. En el seu lloc s'hi va aixecar una creu de pedra d'estil gòtic amb un magnífic capitell que avui es troba al Museu diocesà de Solsona adornat amb vuit estatuetes representant sant Martí, santa Elena, sant Pau, un àngel, sant Llorenç, santa Engràcia, sant Pere i un altre àngel. Aquesta creu va ser enderrocada durant la darrera guerra civil i va ser substituïda per la creu actual, la qual s'assenta sobre la base octogonal de la creu antiga que, en la cara que mira a l'església, hi té gravada la següent inscripció:
i en les dues cares que miren a la Casa Gran, aquesta altra:
Encastada al mur que delimita la plaça per la banda de migjorn, sota mateix de la creu, hi ha una placa de marbre que porta inscrita la primera part de les paraules dites per la Verge Nena al Jaumet.
La font de la Mare de Déu La font de la Mare de Déu es troba a l'extrem de ponent de la plaça, davant de la cantonada sud-oriental de la Casa Gran, separada de la mateixa per un carreró amb escales que puja fins a la carretera. La font, d'aixeta metàl·lica de polsador, sorgeix d'un mur obrat amb carreus, sota una arcada cega de mig punt al costat de la qual hi un banc de pedra amb forma de L amb una taula, també de pedra, al davant. Va ser construïda per Manel Anglarill l'any 1719.
La bassa La bassa darrere la creu commemorativa entre la mateixa i la carretera, està obrada en pedra i té una forma el·líptica.
Les Campanes El santuari del Miracle no té torre. Les campanes estan instal·lades en un terrat sobre l'absis del temple.
Les quatre campanes estan dedicades a les 4 invocacions marianes de la comarca del Solsonès. Foren fabricades el 2003 per Albert Bachert, campaner alemany de la reconeguda nissaga campanera dels Bachert, establerta a principis del i encara en actiu, amb les següents característiques: +NomBoca (cm)Massa (kg)AfinacióSanta Maria de Pinós83350Do 4Santa Maria del Patrocini99600La 3Santa Maria del Claustre110900Sol 3Santa Maria del Miracle1281400Mi 3
|align=center colspan=4 style="background: #000000; color:#FFFFFF"|Galeria de fotos dels elements del costat sud de la plaça |- |miniatura|center|150px|La façana de l'església tancant el costat nord de la plaça. |miniatura|center|150px|La façana oest del monestir tancant el costat de llevant de la plaça. |miniatura|center|150px|La façana est de la Casa Gran tancant el costat de ponent de la plaça. |miniatura|center|150px|El costat sud de la plaça. |- |miniatura|center|150px|La creu commemorativa. |miniatura|center|150px|La font de la Mare de Déu. |miniatura|center|150px|L'entorn de la font de la Mare de Déu. |miniatura|center|150px|La bassa.
El roc de la Mare de Déu