El cap de lleó () és un plat Huaiyang que consisteix en una pilota grossa (de grandària entorn de 7–10 cm de diàmetre) cuita en un brou de vegetals. N'hi ha dues varietats: la blanca (o simple), i la roja (cuinada amb salsa de soia). La varietat blanca se serveix bullida o cuinada al vapor amb la col xinesa. La varietat roja pot ser cuita amb col i acompanyada de brots de soia i derivats de tofu.
Història El nom deriva de la forma de la col, que juntament amb la mandonguilla s'assemblen al cap d'un lleó. El plat es va originar en la regió Yangzhou i Zhenjiang en la província de Jiangsu, amb la varietat blanca és més comuna a Yangzhou i la varietat roja és més comuna a Zhenjiang. El plat va esdevenir una part de gastronomia de Xangai amb l'afluència de nòmades en el i els començaments del .
En el nord de la Xina, especialment en Beijing, el plat es coneix com a "Sixi Wanzi" ("quatre boles felices") perquè les mandonguilles se serveixen generalment en un sistema de quatre. Aquestes mandonguilles tendeixen per a ser més petites que al sud de la Xina.
Vegeu també Pilota cuita
Categoria:Gastronomia de la Xina Categoria:Mandonguilles