Francesc de Paula Mir i Maluquer, més conegut com a Paco Mir, (Barcelona, 15 de novembre de 1957) és un actor, humorista, guionista i director de cinema català, membre fundador amb Carles Sans i Joan Gràcia de la companyia de teatre gestual Tricicle.
Biografia Afirma el mateix Paco Mir:
Encara que conegut principalment per formar part del trio humorístic Tricicle, les activitats de Paco Mir en solitari abasten un amplíssim arc. Dins el món del teatre ha adaptat i dirigit obres com Políticament incorrecte o El sopar dels idiotes, de Francis Veber, i ha escrit dues obres: No és tan fàcil i Coneixes a Prosineckty?.
Ha col·laborat en nombroses pel·lícules, dirigint en 2003 Lo mejor que le puede pasar a un cruasán. La seva tasca com a guionista abasta des de cinema fins historieta -mitjà pel qual també va dibuixar publicant en revistes com el TBO i El Jueves-, passant per la televisió i la publicitat.
El 2008 va adaptar el musical Spamalot dels Monty Python, introduint més humor, versió que va obtenir una gran reputació. Dos anys després, va adaptar Noises Off al català (Pel davant i pel darrera). Després de tot això, ha fet encara més obres de teatre.
El 2011 va publicar el seu primer conte Monument a l'estel. En 2011-2012 va adaptar i va recrear Forever Young d'Erik Gideon a la seva manera. També en 2012, va traduir Candide de Leonard Bernstein i va acabar la seva obra per Tricicle, Garrick.
El 2015 va publicar el llibre Ja em queixo jo per tu (Ed. Comanegra), un diari escrit per Agustín Mellado -un antic company d'en Paco- en el qual resumeix les seves neures diàries sobre la vida, el treball i les dones.
Ha produït diverses sèries de televisió, creat campanyes de publicitat i d'adaptat i dirigit molts espectaclest de teatre i sarsuela.
Teatre 1991: Clochard. Creació i direcció d'un espectacle gestual per a la companyia Grappa Teatre. 1996-2004: Políticament incorrecte. Adaptació i direcció. 1998-2002: El sopar dels idiotes (1998/2002) Adaptació i direcció. 1998: Tres peces curtes per a l'obra Criatures de la companyia T de Teatre. 1999: La venjança de Don Mendo. Adaptació i direcció. 1999: No és tan fàcil. Guió i producció. 2000: Vides privades. Adaptació i direcció. 2001: Bon Profit! Guió i direcció. 2001/03/05: Els nebots del Capitan Grant. Adaptació i direcció. 2002: Amants. Adaptació i direcció. 2003: La Generala. Direcció i adaptació. 2003: El Superbarber de Sevilla. Adaptació. 2004: Coneixes en Prosineckty? Producció i guió. 2004: Dinamita. Guió i direcció. 2006: Mandíbula afilada. Direcció. 2006: Déu de Woody Allen. Adaptació i direcció. 2006: Avida Vida. Dramatúrgia per un espectacle de dansa. 2007: Corda i Descorda. Guió i direcció escènica. 2007: Don o Maledicció, peça curta per al festival de Manizales, Colòmbia. 2008: Silenci vivim. Adaptació de textos d'Adolfo Marsillach. 2008: Optimisme Global. Companyia Pocaconya. Col·laboració en el guió i direcció. 2008: Jo vaig pujar a un Piano Verd. Direcció. 2008. Spamalot el Musical dels Monty Pythons. Direcció. 2009: Gran Via .. cantonada a Chueca. Sarsuela. Direcció. 2009: Els nebots del Capitan Grant. Adaptació i direcció. 2009: Boeing Boeing. Adaptació 2009: El Club dels Invisibles. Obra infantil escrita per als estius de Ciutat Ducal. 2010: La Venjança de Don Mendo. Readaptació. 2010: Pel davant i pel darrera. Readaptació. 2011: Políticament incorrecte. Adaptació i direcció.
Filmografia Televisió 1992: Fem de tot pilot per a TV3. 1994: Els lladres van a l'oficina. Guionista. 1994: Oh! Europa, guions per Dagoll Dagom. 1995: Quico el progre. Guionista. 1995: Historias de la puta mili. Guionista. 1996: 500 funcions de les T de TEATRE guió i realització. 1996: Oh! Espanya, guions per Dagoll Dagom. 1996: Cracks, sèrie de 164 monòlegs per a Canal Plus. Guió i realització. 1997: La saga dels Clark, sèrie de 60 capítols per a Canal Plus. Guió i realització.
Cinema 1991: Mitjana Vida. Guió subvencionat pel Ministeri. 1995: Aquí fem els somnis realitat. Guionista i protagonista del curt d'Alejandro Calvo 1996: Captaires sense Fronteres. Direcció, producció i guió. 2003: Informatius. Guió. Seleccionat com un dels cent millors curts espanyols de la Història. 2003: Lo mejor que le puede pasar a un cruasán. Adaptació i direcció.
Guardons i premis 1994: Premi Sant Jordi de Cinematografia al millor guió. 1997: Premi Ondas al millor guió. 2004: Premi Max al millor guió i direcció.
Espots 1999: ONCE. Campanya juliol Canal. Guió i realització. 2002: Ikea. Guió i realització. 2002: Beep Informàtica. Guió i realització. 2004: El País Cinema. Realització. 2004: El País Cinema-II. Realització.
Llibres/publicacions 1981-1999: El Jueves. 1989: Quin Vent. 1990: El dimecres mercat. 2001: No és tan fàcil. 2002: Estem Penjats (Ed. Planeta). 2015: Ya me quejo yo por ti (Ed. Comanegra)
Ràdio 1990: Durs a quatre pessetes. Guió.
Referències
Enllaços externs Web oficial del tricicle
Categoria:Actors de teatre barcelonins Categoria:Directors de teatre barcelonins Categoria:Guionistes barcelonins Categoria:Mims Categoria:Dibuixants de còmics barcelonins Categoria:Actors barcelonins contemporanis Categoria:Actors catalans del sud del segle XXI Categoria:Guionistes catalans del sud del segle XXI Categoria:Guionistes catalans del sud del segle XX Categoria:Actors catalans del sud nascuts al segle XX Categoria:Escriptors catalans del sud nascuts al segle XX