La Gran Horda Nogai fou el principal grup dels nogais a la mort d'Edigu (Idiku), que van emigrar a l'est del Volga i van acampar al Jaik (riu Ural) i al Yemba.
Dos dels fills d'Idiku, Nur al-Din i Kai Kobad van anar a Turan (Sibèria, Chimgi-Tura després Tiumén) i el primer fou el fundador del poder dels anomenats Grans Nogais; fou el pare d'Okas o Vakas, contemporani d'Abu l-Khayr, el primer gran cap uzbek. Okas fou el pare de Musa, Yamgurchi, Alsan o Hassan i Khwrezmi Beg. El darrer va morir en les lluites amb Muhàmmad Xibani i el primer en les lluites contra Burunduk Khan. Els dos primers eren fills de la mateixa mare. Musa i Yamgurchi van estar subjectes a Abu l-Khayr; a la seva mort es van revoltar junt amb un tal Abbas que podria ser Okas. Després van donar suport a Ibak Khan i mercès a aquesta aliança van acabar deposant i matant a Ahmad Khan de l'Horda d'Or (que era cunyat de Yamgurchi).
Els nogais van intervenir a Kazan, a la lluita entre els germans Muhammad Amin i Ali Khan, donant suport a aquest darrer i els russos al primer. Quan Ali fou fet presoner els caps nogais van demnar l'alliberament, que fou refusat pel tsar que no obstant va permetre que una filla de Musa fos casada amb Muhammad Amin, però la germana d'aquest no va rebre permís per casar-se amb el fill de Yamgurchi. Un altre cap nogai destacat en aquest temps era Timur, esmentat com oncle de Musa i, per tant, germà d'Okas, que era aliat dels kans d'Astracan; la filla de Timur, Nur Sultan, fou un personatge notable que es va cassar successivament amb els kans de Kazan Kalil i Ibrahim, i amb Meñli I Giray de Crimea. El 1499 Yamgurchi i Musa van atacar a Abd al-Latif de Kazan segurament en defensa de Muhammad Amin, però foren derrotats pels russos. Yamgurchi va morir poc després en data desconeguda. Va deixar tres fills: Urastla, Aguish i Kujash. Musa es va enfrontar a Kujash per causes desconegudes i fou derrotat i va decidir demanar ajut a Bereke Sultan, el famós rival de Muhàmmad Xibani. Kujash fou derrotat i mort i el seu camp saquejat. Després Musa va cridar a Xibani contra Burunduk Khan i li va fer promeses però quan Burunduk Khan fou derrotat no les va complir.
El 1505 Muhmmad Amin de Kazan va envair Rússia amb 40.000 homes dels quals 20.000 eren nogais. El cap nogai era el cunyat de Muhammad Amin, que era fill de Musa, i va morir a la lluita. El 1507 el gran príncep de Rússia va demanar als nogais no ajudar més a Muhammad Amin de Kazan. El 1509 apareix un Timur, que podria ser l'abans esmentat, al servei de Basili, que volia fer una expedició a Lituània per rescatar al seu parent Shaykh Ahmed. Les notícies sobre Musa desapareixen en aquest temps. Hauria mort vers 1510 deixant cinc fills: Shigai (assassinat a Astracan), Idiak (Sediak), Sheikh Mamai, Doru, i Isup (o Yusuf). S'esmenten altres dos possibles fills: Ismaïl i Cossum (Hassan?). Mamai apareix esmentat a la lluita entre el kan de Crimea i Shaykh Ahmad de l'Horda d'Or.
El 1509 Mehmed I Giray, hereu de Crimea, va derrotar a Aguish (fill de Yamgurchi), Akhmed Ali i Sediak, caps dels nogais, que atacaven els seus dominis aliats a Abdul Kerim Khan d'Astracan. Akhmed Ali seria probablement el mateix personatge que Sheikh Mamai.
Quan Heberstein, enviat de la cort imperial alemanya, va visitar la cort del gran príncep Basili Ivanovitx, diu que els nogais vivien al darrere del Volga cap a la mar Càspia, principalment al riu Jaik i que eren regits per caps o ducs (mirzes). Sediak tenia llavors Seraichuk i rodalia, Cossum (Hassan?), el territori entre el Kama, el Jaik i el Volga; i el tercer Mamai, una part de Sibèria. Sediak era el degà dels tres.
El 1522 Mehmed I Giray aliat a Mamai va atacar al kan d'Astracan Hussein, i el va expulsar; però Mamai, sospitant que el kan el que volia era conquerir als nogais, es va revoltar i va matar als principals notables del contingent de Crimea i després va assaltar el seu campament obligant-los a fugir cap al Don on molts es van ofegar; es va dirigir a Crimea i va assolar el país i quan Mehmed li va enfrontar un exèrcit de 12.000 homes els va derrotar igualment.
El 1530 Safa Giray de Kazan (1525-1532) la mare del qual era nogai (descendent de Mansur), i estava casat amb la filla de Mamai, va rebre ajut nogai contra l'atac rus. Safa fou expulsat de Kazan el 1532 per una revolta popular i el va succeir Djan Ali (de Kassímov) que només tenia 15 anys (1532-1535) i que va demanar la mà de la filla de Yusuf, el mirza nogai (fill de Musa). Aquesta filla es deia Sukunbeki (Enalei) i no va agradar al kan el qual va morir el 1535 en una revolta popular sent cridat altre cop al tron Safa, que s'hi va casar.
El maig de 1535, Sediak es queixava dels robatoris dels tàtars de Gorodetz (és a dir de Kassímov). Pel mateix temps Sediak també explica que el kan d'Astrakhan fill de Timur Kutlugh, se li havia sotmès (Abdul-Rahman, 1533-1537) i que Ibakof (que podria ser un príncep xibànida de Turan o Tura) i els seus dependents havien fet el mateix. En aquest temps va fer la pau amb els kazakhs i un germà d'Iskandar, el kan uzbek xibànida, fou rebut per Sediak i es va casar amb la seva filla. Al mateix temps el príncep Ismaíl abans citat es queixava dels atacs dels tàtars de Kassímov. Sediak i Mamai van tenir correspondència amb el gran príncep de Rússia em 1534 i 1536.
Mamai va morir vers 1536 i va deixar diversos fills entre els quals Kasim o Kasai Mirza, Khan Mirza (mort jove), Bey Mirza, Bi Mirza, Bek Mirza, i Ak Mirza. A la mort de Mamai el seu germà Yusuf era el degà de la família; el 1537 va derrotar els kazakhs. El 1540 va fer una ràtzia a Rússia saquejant diversos pobles però atacat pels tàtars de Kassímov, va perdre els presoners i part del botí. En aquest temps es comencen a esmentar als mirzes nogais Kosh Muhammad i Kel Muhammad, que es queixaven dels atacs de Kassímov.
El 1546 Safa fou expulsat de Kazan per segona vegada del tron però el va recuperar; va governar tres anys i va morir el 1549 i el va succeir el seu fill Utemish Giray (1549-1551) nascut de la princesa nogai Suyunbeka (Sukunbeki). Fou deposat pels russos al cap de dos anys i enviat a Rússia amb la seva mare; Yusuf va demanar l'alliberament de la reina per casar-la amb el nou kan Shah Ali de Kassímov; el tsar va consentir en aquest matrimoni però Utemish va restar com a presoner d'estat.
El 1551 Ali Mirza, fill de Yusuf, va envair Crimea però fou derrotat per Sahib I Giray. El 1552 Shah Ali de Kazan va abdicar sota pressió popular, i Yadigar Muhammad, enemic declarat de Rússia, fou cridat al tron; els russos van conquerir Kazan l'octubre de 1552; els tàtars de la rodalia van començar a patir per la seva pròpia independència i Yusuf llavors va escoltar al sultà de Turquia i va abandonar la lluita contra Crimea i es va aliar també al kan d'Astracan i Ak Mirza (fill de Mamai) es va casar amb una princesa cosina de Yamgurchi, kan d'Astracan (1550-1554).
A banda de Yusuf s'esmenten en aquest temps Ismaïl que va oferir l'aliança al tsar si permetia al seu fill Muhammad Mirza casar-se amb la filla de Shah Ali, kan de Kazan i Kassímov; però aquest que no tenia fills i la seva neboda, filla de Djan Ali, era l'única princesa de la família; el tsar va acceptar però finalment les negociacions no es van culminar. Ismaïl però va restar lleial als russos i quan Yusuf es va aliar a Yamgurchi d'Astracan, va patrocinar a Darwish Ali que aspirava a recuperar el tron (fou kan 1537-1539 i 1554-1556). El 1553 enviats d'Ismaïl van anar a Moscou i es va decidir l'ocupació d'Astracan per castigar a Yamgurchi i també a Yusuf que havia arrestat a un enviat rus de nom Suyunduk Kul Yusufof. L'exèrcit rus va conquerir Astracan, i va expulsar a Yamgurchi i va posar al tron a Derwish Ali. Yamgurchi, ajudat per Yusuf i els tàtars de Crimea, i alguns geníssers turcs, va intentar sense èxit recuperar el tron
El 1555 va morir Yusuf i Ismaïl va governar sobre tots els clans. Yusuf va deixar alguns fills, Yunus, Ali-Akran, Boran, Jan, i Akhmett. Ismaïl va convèncer els russos de construir un fort al delta del Volga, i un altre a Irgiz al modern oblast de Saràtov, on alguns mirzes nogais refusaven sotmetre's. Ismaïl dominava quasi tot el territori nogai; Kassai, suposat fill de Mamai, va governar a Teshovit i Arslan Mirza a Murudin (no localitzada).
Derwish Ali va canviar aviat de bàndol encara que no obertament; va deixar passar als fills de Yusuf que van derrotar a Ismaïl i van matar a Kassai Mirza (Kassaim Mirza) que va deixar alguns fills: Kariamalei Mirza, Yar Arslan Mirza, Uruz Mirza, i Torga Mirza. Ismaïl va agafar la direcció dels seus clans. El tsar va procurar assegurrar-se la lleialtat d'Ismaïl, Arslan i Bassa (Kassam?). El 1556 Derwish d'Astracan va matar als mirzes favorables al tsar i va fugir refugiant-se a una ciutat del Volga; Ismaïl va expulsar els fills de Yusuf del país Nogai. Els caps nogais estaven dividits en les seves simpaties i encara més quan Ismaïl es va haver de retirar davant l'atac dels fills de Mamai amb els que també s'enfrontava; llavors va matar a Arslan i va fer les paus amb la família de Yusuf; així els diversos mirzes van abandonar la causa de Derwish i es van sotmetre a Rússia. Ismaïl va demanar llavors permís per entrar a Crimea; es va demostrar lleial a Rússia i va perseguir a Derwish fins Azov (Derwish després va anar a la Meca). El tsar va informar a Ismaïl i als altres mirzes que havia donat ordes a Cheremisinof i altres oficials del Volga de defensar als nogais contra els cosacs i els tàtars de Crimea i els va garantir el dret de lliure comerç. Els mirzes es van establir a Astracan excepte alguns (nou) que van passar al servei del Khan de Crimea.
El 1556 un príncep hereu d'Àstrakan de nom Toktamish, que vivia a Crimea exiliat i que alguns begs o mirzes volien presentar com a rival de Devlet I Giray (1551-1577) va anar a viure amb Ismaïl. Segurament el tsar pretenia utilitzar-lo contra Crimea i va escriure a Ismaïl i al seu fill Muhammad Mirza demenant el seu enviament a Moscou. Ismaïl va demanar a canvi algun tipus d'autoritat a Astracan, que li fou refusada; Toktamish tot i així fou enviat; l'agost del 1557 el tsar va demanar també l'enviament de la seva dona que vivia amb el seu pare, el mirza Kutum. El 1558 el viatger angles Jenkinson, que després va anar a l'Àsia central, informava d'una gran fam entre els nogais que es presentaven a Àstrakan demanant menjar, però molts estaven malalts i morien en gran nombre. El setembre de 1563 Ismaïl es queixava de les taxes que havien de pagar per anar a Moscou i el tsar va respondre que era tradicional pagar una taxa a Moscou i una al governador de Kolomna.
Ismaïl va morir el 1563 o inicis del 1564. El seu fill Muhammad ja havia mort abans (1562). Els seus fills foren Muhammad Mirza, Din Akhmed Mirza, Kulbai Mirza, Din Bey Mirza, i Uruzli Mirza (Urus Mirza). Mort Muhammad, l'hereu fou Din Akhmed, aliat igualment dels russos. Una filla de Din, Kazandeh, es va casar amb Ali Khan, llavors encara príncep de Sibèria i fill de Kuchum Khan. El 1568 Uruzli va rebre l'enviat del tsar Simeon Malkhof. Els mirzes nogais no tornen a aparèixer fins al 1577, quan Ak Mirza i Bek Mirza, fills de Mamai, foren atacats pels kazakhs; el kan Ak Nazar, deia que volia la pau amb Rússia i amb Taixkent però volia fer la guerra als nogais del Jaik i el Volga. Din Akhmet s'esmenta llavors per darrera vegada i després ja apareix Uruzli com a principal mirza dels nogais.