fou un escriptor català.

Biografia Cursà la llicenciatura d’Història a Tarragona i la de Filosofia a la Universitat de Barcelona, on es vinculà al Seminari de Filosofia i Gènere. Professor de Secundària, crític literari, assagista i poeta, centrà la seua atenció en escriptores com Simone Weil, Hannah Arendt, Sarah Kofman, Etty Hillesum, Ingeborg Bachmann, Helena Valentí o Maria Mercè Marçal; dones del que han pensat a contracorrent –«en contra» del sistema però «a favor» d'una nova humanitat– i han produït una obra que mereix un lloc preponderant en una genealogia literària femenina.

Va impulsar diferents iniciatives culturals com Rels, revista d'idees i cultura, fundada en el 2002 i de la qual era codirector amb Ivan Favà. Participà activament en l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i al Comitè d'Escriptores del PEN Català. Mantingué relacions estretes amb els cercles intel·lectuals del País Valencià i de Mallorca. Com a poeta, és autor, entre d'altres, de Remor de veus.

El seu traspàs es va produir quan es trobava redactant l'assaig Etty Hillesum. Un ungüent per a tantes ferides, autora amb la qual sentia una gran afinitat espiritual pel seu lligam amb el judaisme.

Obra Llibres

La segona tradició. Estudis de literatura i filosofia, Lleonard Muntaner Editor, Palma, 2013.

Etty Hillesum. Un ungüent per a tantes ferides, edició i pròleg d'Emilia Bea, col·lecció Rent, Editorial Denes, 2011. Remor de veus (i darrers sons inèdits), Impremta Querol, Tortosa, 2010. Remor de veus, Impremta Pons-Ribot, Arenys de Mar, 2008. LiterArtures 3, Eugeni d'Ors, el Glosari, un breu apunt a Gualba (capítol 1). Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, Sueca, 2006. Calçasses, gallines i maricons: homes contra la masculinitat hegemònica [coordinador], Angle, Barcelona, 2003.

Pròlegs Ricard Mirabete, Les ciutats ocasionals, [pròleg d'Adrià Chavarria], Témenos, Barcelona, 2009. Helena Valentí, La dona errant, [edició i epíleg d'Adrià Chavarria], Lleonard Muntaner, palma, 2008.

Articles «El “Manual” de Londres de Simone Weil», Revista del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya núm. 132, gener 2010, p. 9-22. «Record de Simone Weil», Serra d'Or núm. 594, 2009, p. 8-9. «Comet pecat d'enveja» [ressenya del llibre Autobiografia espiritual i altres escrits de Marsella de Simone Weil], Caràcters núm. 49, octubre de 2009, p. 30. «Record de Simone Weil (París, 1909 – Ashford 1943)», Saó núm. 337, abril de 2009, p. 19-21. «La influència del món grec en Simone Weil», Quaderns de la Fundació Joan Maragall núm. 90, 2009. «Una lectura de La Passió segons Renée Vivien, novel·la de Maria Mercè Marçal», L'Aiguadolç núm. 35, 2008, p. 105-118. «Simone Weil i la política: una consideració de les “noves lleis” de la política. En el seu centenari», L'espill núm. 30, 2008, p. 146-160. «Proses marçalianes (segona memòria)», Serra d'Or núm. 583-584, 2008, p. 37-39. «Helena Valentí», Serra d'Or núm. 578, febrer de 2008, p. 35. «Hannah Arendt: la tensió entre filosofia i política», L'espill núm. 27, 2007, p. 141-148. «Tres proses de Sarah Kofman», L'Aiguadolç núm. 33-34, 2007, p. 157-164. «L'emmudiment i la soledat a la narrativa d’Helena Valentí», Rels núm. 7, 2006, p. 30-35. «La fuerza en Simone Weil: Troya y Venecia Salvada», Anthropos núm. 211, 2006, p. 155-162. «Els silencis d’Helena Valentí», Rels núm. 5, 2005, p. 32-34. «Com un cactus...», ressenya del llibre Sota el signe del drac de Maria Mercè Marçal, Caràcters núm. 29, octubre de 2004, p. 29. «Simone Weil: Un pensament original», Caràcters, núm. 14, 2003, p. 138-146. «Simone Weil i el judaisme», Rels, núm. 2, 2003, p. 8-13. «Etty Hillesum, “l'ungüent per a tantes ferides”», Serra d'Or, núm. 523-524, 2003, p. 7-10. «Simone Weil, uns cants tan purs com el silenci?», Serra d'Or, núm. 511-512, 2002, p. 16-19. «“Quan la força fa l'home una cosa”. Simone Weil», Rels, núm. 1, 2002, p. 10-13.

Estudis sobre Adrià Chavarria Ricard Mirabete, «Adrià Chavarria, memòria i compromís», Serra d'Or núm. 602, febrer de 2010, p. 33-35. Emilia Bea, «Sobre Adrià Chavarria», L'Espill núm. 34, València, 2010, p. 144-147. Gustau Muñoz, «Adrià Chavarria in memoriam», Caràcters núm. 50, València, 2010, p. 16.

Fonts Pròleg d'Emilia Bea al llibre Adrià Chavarria, Etty Hillesum. Un ungüent per a tantes ferides, col·lecció Rent, editorial Denes, Paiporta, 2011, p. 9-22.

Referències

Categoria:Escriptors tortosins Categoria:Alumnes de la Universitat de Barcelona Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Escriptors catalans del sud morts al segle XXI Categoria:Escriptors catalans del sud nascuts al segle XX