Uzbeg Khan (Özbeg, Uzbek, Ozbeg) fou kan de l'Horda d'Or, successor de Toktu Khan. Va governar del 1312 o 1313 al 1340 o 1341.
Ascens al tron Toktu Khan va morir el 1312 o 1313 i va deixar tres fills, Tukel Aka, Ilkasar i Pirus, però cap d'ells el va succeir al tron, ja que no eren els hereus legítims, atès que el kan difunt tenia un germà (més gran) que havia deixat fills; aquest germà era Toghrul, i el seu fill es deia Özbeg (Uzbeg, Uzbek, Ozbeg). Toghrul havia fet costat a Tulabugha en la lluita d'aquest en contra de Nogai Noyan i de Toktu, i aquest darrer l'havia fet matar i es va casar amb la seva vídua; al seu fill Uzbeg el va enviar en secret a Circàssia, ja que si la seva existència era desconeguda es garantiria el tron pel seu propi fill; però en el llit de mort es va penedir i va revelar el secret a la seva esposa, que era la mare d'Uzbeg, i va ordenar a dos begs anar-lo a buscar; abans de tornar Toktu ja havia mort. El fill de Toktu, Tukel, no va estar content del penediment del seu pare i va decidir matar Uzbeg i pujar al tron. Però el pla fou advertit a Uzbeg i els mateixos dos begs que havien anat a buscar al jove, van matar Tukel al seu palau a Nova Sarai. Aquesta és la història tal com la reconstrueix Van Hammer, però altres historiadors expliquen els fets d'altra manera: alguns generals estaven descontents d'Uzbeg, que era musulmà, i donaven suport a Tukel que era xamanista; es va decidir assassinar Uzbeg en una festa però fou alertat per un personatge esmentat com a Kutlugh Timur, i es va poder lliurar i va fugir i reunir-se amb els seus partidaris amb els quals va tornar i va matar Tukel (Tuklugh Beg) i 120 dels seus principals partidaris. A Kutlugh Timur el va recompensar donant-li el govern de la província de Coràsmia.
Relacions amb Egipte El 1314 Uzbeg va enviar ambaixadors al Soldanat Mameluc i el sultà va enviar una ambaixada de resposta a Sarai (que va retornar el 1315).
Primer conflicte amb Pèrsia El 1315 un príncep de nom Baba, segurament partidari de Tukel, va passar amb el seu ulus o tribu a Pèrsia i va entrar al servei d'Oldjeitu; després va fer una invasió de Coràsmia; el governador Kutlugh Timur, el va atacar amb 15.000 homes però molts van desertar i es va haver de retirar i Baba va poder assolar el territori en totes direccions saquejant diverses ciutats, retornant amb 50.000 captius i molt de botí. Les hordes de Jotxi i Txagatai Khan estaven generalment en bons termes i en aquest temps Yassavur, príncep txagataïda, estava acampat a Khudjand amb 90.000 homes, i va anar al rescat de Kutlugh Timur, fent el trajecte en 8 dies i atacant a Baba quan estava retornant, obligant-lo a abandonar als presoners. L'atac de Baba va irritar a Uzbeg i encara més quan Essen Bugha, kan de Txagatai, va recomanar la pau. Uzbeg va enviar a Tabriz a Ak Bugha, del clan dels kiyats (el can reial mongol), a demanar explicacions a l'il-kan. Va arribar a Tabriz el setembre de 1315 sent rebut per l'emir Husayn Gurkan. Després es va entrevistar amb Oldjeitu, que va negar haver participat en l'acció de Baba, al que va fer portar i va fer matar en presència de l'ambaixador que fou reenviat a casa amb un missatge d'amistat.
Enllaç matrimonial amb Egipte El 1316 Egipte li va enviar a Uzbeg una nova ambaixada demanant la mà d'una princesa mongola. Inicialment la petició fou refusada perquè no era costum mongola casar les princeses genguiskànides amb estrangers, però finalment es va acceptar si bé el matrimoni quedaria posposat quatre anys (un per negociar, un per la petició oficial, un per l'intercanvi de regals, i el darrer pel casament mateix) i s'hauria de pagar un elevat preu en monedes d'or i cavalls, de tal manera que el sultà va desistir. Llavors van negociar dos altres ambaixadors i les condicions es van rebaixar i finalment una princesa fou enviada a Egipte el 17 d'octubre de 1319 arribant a Alexandria l'abril següent.
Situació als principats russos Miquel II el Sant de Vladímir i I de Tver, era reconegut a Nóvgorod; però els novgorodians van fer una incursió contra Finlàndia i a partir d'aquí va esclatar un conflicte quan Miguel fou acusat de no complir els termes del tractat entre el gran principat i Nóvgorod. Miquel es va apoderar de Torjek i va sotmetre els rebels tallant els seus subministraments de gra. Amb la mediació de l'arquebisbe de Tver, David, es va ajustar la pau (1312). Miquel fou cridat a Sarai i quan va arribar el 1313 Toktu ja era mort i Uzbeg ja havia estat reconegut. Miquel va romandre a l'Horda durant dos anys ben segur en contra de la seva voluntat, i els suecs i carelis van aprofitar la seva absència per atacar Nóvgorod. Jordi I de Moscou, pescador en aigües tèrboles, va enviar al seu parent Feodor de Kíev, per a aconseguir el suport dels partidaris de Miquel a Nóvgorod i aviat es va fer amo i senyor de la república. Fou cridat a Sarai per respondre de les queixes de Miquel; deixant al seu germà Atanasi a Nóvgorod va respondre a la crida i es va presentar.
Miquel mentre ja havia recuperat Tver assistit per un contingent tàtar manat per Taitimur, Omar Khoja i Indrui; amb aquest contingent i les seves forces de Vladímir i Tver, es va dirigir a Nóvgorod; va trobar a les tropes de la república a Torjek i es va lliurar una batalla (primavera del 1316) de la que Miquel va sortir vencedor i va obligar els seus rivals a pagar tribut i a entregar a Atanasi i alguns boiars com a ostatges. Mentre Miquel combatia, Jordi I de Moscou s'assegurava l'amistat del kan Uzbeg, amb regals i adulacions, i aquest el va designar com a cap dels prínceps russos i li va donar la seva germana Konchak com a esposa.es va batejar i va rebre el nom d'Agatha Jordi va passar tres anys a la cort mongola i va retornar acompanyat d'un exèrcit de tàtars i morduins manat per Kawgadui, Astrabit i Ostref (Chosref ?).
Miquel li va enviar una ambaixada en que comunicava que si era el desig del kan, ell li entregaria el gran principat però amb la condició de conservar el seu feu hereditari de Tver. Jordi va respondre atacant Tver fins al Volga. Miquel va mobilitzar als seus boiars i les tropes es van concentrar a Bortnovo, prop de Tver; la batalla es va lliurar el desembre de 1318. Miquel va aconseguir la victòria i va fer gran nombre de captius molts dels quals tàtars; Jordi i el seu germà Boris foren fets presoners així com el comandant tàtar Kawgadui (que fou alliberat amb alguns regals i retornat al kan).
Jordi va poder fugir cap a Nóvgorod on va aixecar un nou exèrcit amb el qual va marxar cap al Volga. Miquel va demanar sotmetre el conflicte a l'arbitratge del kan i mentre va acceptar que Jordi portés el títol de Gran Príncep. En aquest moment la seva esposa Agatha, va morir a Tver i es va dir que Miquel l'havia enverinat. Jordi va anar a l'Horda amb un important contingent de notables i boiars. Miquel i va enviar el seu fill Constantí, de 12 anys, que no era rival per Jordi; aquest va intrigar, va repartir regals entre els notables tàtar i va tenir el suport de Kawgadui; el consell va decidir convocar al mateix Miquel en persona i un tàtar de nom Akhnul el va anar a buscar.
Miquel va tenir la intuïció que no tornaria; va repartir els feus entre els seus fills i, contra l'opinió dels boiars, va marxar; Miquel va trobar a Uzbeg a la riba de la mar d'Azov, prop de la desembocadura del Don; va entregar regals als caps tàtars i per sis setmanes va viure allí tranquil·lament fins que Uzbeg va ordenar als notables celebrar el judici sobre els temes plantejats, és a dir les disputes entre oncle i nebot; Miquel fou acusat per diversos baskakscomissaris mongols als principats que recaptaven el tribut convingut a favor del kan de no pagar els tributs; Miquel va refutar aquestes acusacions fàcilment; Kawgadui el va acusar llavors d'haver-se aixecat en armes contra un delegat del kan i d'haver enverinat a la germana del kan. Miquel va dir que en mig de la batalla no podia distingir qui eren els enviats del kan però que al final li havia salvat la vida i l'havia enviat amb el kan ple de regals; i quant a la mort de la princesa, ho refutava perquè un cristià no tenia permès un crim tan horrible. Uzbeg demorava la sentència perquè volia ser just.
Miquel, encara no declarat culpable, va acompanyar el kan i als caps mongols a una partida de caçaels cronistes russos ho assenyalen com una gran cacera, però sembla que fou més una demostració contra Pèrsia, feta coordinadament amb els egipcis, que simultàniament van atacar Diyar Bakr que els va portar més enllà del Terek fins a Derbent; eren prop de la ciutat osseta de Tetiakof quan Uzbeg va cedir a les pressions i va acceptar l'execució de Miquel (22 de novembre de 1318). Després Miquel fou declarat sant.altres parents com Boris, Gleb i Miquel de Txernigov foren també sants
Segon conflicte amb els perses La proximitat de les tropes del Quiptxaq (Horda d'Or) va alarmar als perses. L'amir Irenchin fou encarregat de la defensa de la frontera i el mateix kan va marxar personalment contra Uzbeg, enviant per davant a l'avantguarda manada per l'amir Taremtaz. Mentre Serai Kutlugh, germa del governador de Coràsmia Kutlugh Timur, atacava territori persa profundament. Taremtaz no tenia prou tropes i no podia enfrontar-se amb Uzbeg, i es va retirar cap a l'Horda d'Abu Said.
Uzbeg va visitar la tomba de l'emir Pir Husayn Perwana on fou informat d'alguns robatoris fets allí per les tropes de Serai Kutlugh; Uzbeg va ordenar matar als culpables i va enviar una orde (yarligh) a Serai Kutlugh i a un altre general, Issa Kutlugh, per aturar les tropes. Va compensar a la tomba amb valuosos regals i després va seguir el seu avança cap al riu Kur.
Uzbeg havia rebut informacions que l'emir Coban, el principal emir de Pèrsia, estava revoltat al Khorasan; d'altra banda Issa Kutlugh, que havia avançat cap a Arran, havia perdut quasi totes les seves mules i cavalls a causa d'una plaga; al mateix campament del kan persa la plaga estava fent estralls i Coban, quan va saber les dificultats del seu senyor va marxar de Khorasan i es va dirigir a Baylakan; el kan havia convocat a tots els exèrcits i Coban els va reunir a Karjagha i va avançar cap a Derbent amb deu "tumans",un tuman era un contingent de 10.000 homes; deu tumans per tant eren 100.000 homes de manera que se situaria a l'esquena d'Uzbeg tallant-li la retirada. Llavors Uzbeg va donar orde de retirada, que es va fer ràpid per evitar trobar el camí tallat, i encara tot i així alguns grup de l'exèrcit van caure presoners de Coban que els perseguia. Aquesta campanya fou a l'hivern del 1318 al 1319. Després d'això les cròniques de Rashid al-Din, Binaketi i Wassaf s'aturen i les informacions sobre Uzbeg queden en mans principalment dels cronistes russos.
Els principats russos Constantí II de Rostov (1294-1307) havia mort durant un viatge a l'HordaHoworth diu el 1316 i el seu fill Basili II (1307-1321) va retornar amb dos mongols designats com ambaixadors de noms Sawlich i Kasanji, que van actuar com recaptadors i l'actuació dels quals fou recordada molt de temps. El 1318 el lloc ja l'ocupaven altres i un d'ells es deia Kochka, i va fer matar 120 homes a Kostromà, saquejant Rostov amb l'església de Nostra Senyora i monestirs i pobles de la rodalia, emportant-se bon nombre d'habitants.
L'església russa havia passat al control del kan. El metropolità Màxim va morir el 1305 i el va succeir l'abat Geronci però a petició del príncep de Galítzia el patriarca Atanasi el va deposar i el 1508 va consagrar a Pere, abat de Volínia, com a metropolità de Rússia. Aquest va deposar el bisbe Ismael de Nova Sarai. El 1313 va acompanyar a Miquel a l'Horda i va aconseguir un diploma d'Uzbeg concedint favors al clergat. En general Uzbeg va tenir un alt respecte i consideració pels cristians i el papa Joan XXII li va escriure una carta agraint-li la seva amabilitat.