Bernat de Sithiu (Erau, s. XII - Abadia de Sithiu, Saint-Omer, Pas de Calais, 19 d'abril de 1182) fou un penitent anacoreta. És venerat com a beat al si de l'església catòlica.
Hagiografia Se'n conserven poques notícies, la majoria en els escrits de l'abat Joan de Sithiu, que visqué cap al 1187 a l'abadia i conegué el personatge. Una carta del bisbe de Magalona, d'octubre de 1170, es conservava al , en la qual condemnava Bernat a expiar la seva culpa. A banda, hi ha les dades de l'ofici litúrgic que se li dedicà i un inventari de l'abadia de 1465 on consten citades les "relíquies de Sant Bernat penitent".
Bernat era natural d'algun poble de la diòcesi de Magalona, on cometé un homicidi, no se sap de qui ni en quines circumstàncies, i fou condemnat a fer un pelegrinatge com a expiació. La carta condemnatòria del bisbe diu:
Durant anys, pelegrinà i caminà errant per diferents llocs (probablement, llocs de pelegrinatge, com les tombes de sants de diverses ciutats franceses), vivint de l'almoina. Ell mateix endurí la condemna i caminava portant pesos i provocant-se mortificacions. La llegenda, que no pot comprovar-se, diu que va visitar Sant Jaume de Compostela, Roma i Jerusalem tres cops i arribà a l'Índia per pregar davant la tomba de Sant Tomàs apòstol. Finalment, s'establí vora l'abadia benedictina de Sithiu, on una visió li havia revelat que moriria. Un ciutadà caritatiu li oferí una caseta vora el monestir, on visqué durant quatre anys pobrament, fins a la seva mort en 1182. Els monjos li permetien entrar a l'església per fer tot l'ofici diví, inclosos els de la matinada, que feia sempre. A més, tenia cura dels pobres malalts i ajudava en la neteja de les esglésies i hospitals. Sempre que rebia una almoina responia "Déu us doni a tots una bona fi". Al final de la seva vida, va demanar als monjos d'ingressar com a monjo, que ja el veien com un sant home, l'acceptaren.
Veneració En morir, tot el poble va voler assistir al seu funeral, ja que s'havia convertit en una persona estimada i amb fama de santedat. que tenia fou confirmada, segons la tradició, per miracles i guariments vora la seva tomba. Encara en vida, se li atribuí el do de la profeció i d'alguns guariments.
Bibliografia Santi, beati e testimoni. "Beato Bernardo di Sithiu Penitente". "1182 Blessed Bernard the Penitent ".
Categoria:Sants anacoretes Categoria:Sants de l'Erau Categoria:Sants laics Categoria:Sants morts al segle XII Categoria:Religiosos del Llenguadoc-Rosselló