Les Cluses ( o ) és una comuna de la comarca del Vallespir, a la Catalunya del Nord.
És a l'Albera, i, com el nom indica, és un pas estret i fortificat entre el Vallespir i l'Alt Empordà, per on passava la via Domitia. Les fortificacions foren assetjades per Vamba durant la Revolta de Flavi Pau. Aquest rei va vèncer les forces rebels, capturant el dux Ranosild i el garding Hildigis o Eldigis, que dirigien la defensa, al costat d'altres nobles gots.
Etimologia Durant la dominació romana es va denominar Clausurae. El terme provéCoromines 1995. del verb llatí cludere (tancar), el participi femení del qual és clusa, en la forma femenina. En la seva evolució, dona closa en català central, i clusa, en la pronunciació rossellonesa (i vallespirenca), que era la denominació primigènia d'aquest poble.
Per cacografia, la Clusa va passar al francès com a L'Écluse (la resclosa), i no es va canviar el nom fins al 1984; aprofitant el fet que el vilatge actualment és format per la Clusa d'Amunt, o de Dalt, i la Clusa d'Avall, o de Baix, el Consell d'Estat francès accedí al canvi en plural del terme etimològic clusa, oimés que no muda la pronunciació en francès [le'klüz], i a més tant en català com en francès s'escriu Les Cluses.
Geografia miniatura|esquerra|Situació de la comuna de les Cluses en el Vallespir Localització i característiques generals del terme El terme de les Cluses, de 89.100 hectàrees d'extensió, és quasi a l'extrem est de la comarca del Vallespir, a l'extrem de ponent de la Serra de l'Albera. Consta de tres nuclis de població: la Clusa d'Amunt, la Clusa del Mig, la Clusa d'Avall i les modernes urbanitzacions del Cortal d'en Calcina i el Mas d'en Forcada. A més, hi ha l'hàbitat desaparegut de Terrades, o el Vilar de Terrades, i l'església de Sant Pere de Laner. Hi havia hagut també la de Sant Pere de Sureda, ara desapareguda.
El terme de les Cluses és pràcticament la vall de la Roma, tancada (d'on el nom) de la Clusa del Mig cap amunt, és a dir, cap al sud-est, i oberta en una plana que, comparativament, és ampla, de la Clusa del Mig cap avall (nord-oest). El pas més estret és on a ponent hi ha el Castell dels Moros i a llevant el poble de la Clusa d'Amunt, amb l'església de Santa Maria o Sant Nazari: fou l'escenari de la batalla de les Cluses.
Termes municipals limítrofs:
La Clusa d'Amunt, o de Dalt miniatura|esquerra|La Clusa d'Amunt en el Cadastre napoleònic del 1812 (Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals, ADPO) miniatura|La Clusa d'Amunt La Clusa d'Amunt, antigament la Clusa, senzillament, és el poble primigeni del terme de les Cluses. Era l'únic nucli agrupat i hi havia la parròquia del terme, Santa Maria de la Clusa, o Sant Nazari, a més del Castell de la Clusa. Està situatEl poble de la Clusa d'Amunt en els ortofotomapes de l'IGN pràcticament en el centre del terme comunal, en un lloc enlairat respecte de la vall de la Roma, on són els altres dos nuclis de les Cluses, la del Mig i la d'Avall.
La Clusa del Mig miniatura|La Clusa del Mig en el Cadastre napoleònic del 1812 (ADPO) El modern nucli de la Clusa del Mig està situatLa Clusa del Mig en els ortofotomapes de l'IGN a prop i al nord-oest del centre de la comuna, enmig dels altres dos nuclis, la Clusa d'Amunt i la Clusa d'Avall, al peu de la carretera D - 900. A la Clusa del Mig hi ha la Casa del Comú de les Cluses. El lloc ja consta en el Cadastre napoleònic del 1812.
La Clusa d'Avall, o de Baix miniatura|esquerra|La Clusa d'Avall en el Cadastre napoleònic del 1812 (ADPO) La Clusa d'Avall, el més modern dels nuclis de les Cluses (llevat de les dues urbanitacions), està situatLa Clusa d'Avall en els ortofotomapes de l'IGN al nord del terme comunal, a l'esquerra de la Roma i dessota de la carretera D - 900, que passa pel nord del poble. A la Clusa d'Avall hi havia hagut l'església de Sant Pere de Sureda.
El Cortal d'en Calcina Situada a propEl Cortal d'en Calcina en els ortofotomapes de l'IGN i al nord-oest de la Clusa d'Avall, el Cortal d'en Calcina és una moderna urbanització residencial. Es va generar al lloc on hi havia el Cortal d'en Calcina.
El Mas d'en Forcada El Mas d'en Forcada és una moderna urbanització residencial que ha suposat el darrer increment de la comuna de les Cluses. Està situatEl Mas d'en Forcada en els ortofotomapes de l'IGN a l'extrem nord-oest del terme, prop de dos altres nuclis: la Clusa d'Avall i el Cortal d'en Calcina. Aquesta urbanització té continuïtat dins del terme de Morellàs i les Illes en la de la Falgosa.
Sant Pere de Laner miniatura|L'església de Sant Pere de laner L'església de Sant Pere de Laner està situadaSant Pere de Laner en els ortofotomapes de l'IGN al nord del terme, en els contraforts sud-orientals del Puig de l'Estella, a prop del Mas d'en Calcina.
Terrades, o el Vilar de Terrades i Sant Pere de Sureda, o de la Sureda Es tracta de dos llocs documentats (el segon era una església), que no se sap exactament on eren, però sí que consten com a parròquia de les Cluses. Sant Pere de Sureda era en els entorns de l'actual veïnat de la Clusa d'Avall, o de Baix.
Els masos del terme Les construccions isolades del terme de les Cluses són Canors, ara en ruïnes, el Mas d'en Bardes, el Mas d'en Cairol, el Mas d'en Calcina, el Mas d'en Forcada, o d'en Peirot, el Mas d'en Mallol, el Mas d'en Teulera, el Mas Vell, el Molí. D'altra banda, hi ha el Dolmen de Canors, o de Sant Pere de Laner, i les ruïnes del Castell de la Clusa, amb dos nuclis: el de la Clusa d'Amunt i l'anomenat Castell dels Moros.
Hidrografia La Roma és l'eix vertebrador del terme comunal de les Cluses. Travessa el terme en diagonal del sud-est fins al nord-oest; a part, les Cluses consta de quatre valls, afluents de la Roma, dues procedents del nord (dreta del riu) i dues més del sud (esquerra). Al nord es troba la vall del Còrrec d'en Teulera, que aporta el Còrrec dels Pocs (la petita vall de més al sud dels afluents per la dreta de la Roma), amb el Rec de la Pava, el del Forn, o dels Assolanells, els dos del Solà de la Pedra Blanca i el de la Pedra Blanca i, ja en el curs principal del Còrrec d'en Teulera, els còrrecs de la Rajoleria, de l'Esquerrà, de la Balma, del Mas Anglada, els dos del Bac de la Pedra Blanca, el de la Pandorga i el dels Noguerers. La segona vall de la riba dreta de la Roma és la del Rec d'en Barba, que duu les aportacions del Rec d'en Mallol, amb els recs dels Noguerers (dos amb el mateix nom), del Bac dels Noguerers, del Coll dels Noguerers, del Mas d'en Teulera, de Tocabens, del Comú, de la Coma, del Coll del Pare, del Solà del Mas de la Ruscla, del Bac del Mas de la Ruscla, de Coll de Lis, de Canors, del Puig de l'Estella, del Mas d'en Calcina, de Sant Pere, del Molí, del Solà del Mas d'en Mallol, de les Navarretes, abans de les Neverrotes, i del Botinyà. Fora d'aquests sistemes de torrents hi ha a l'extrem sud-est, al termenal amb el Pertús, el Rec del Camp de les Forques, i al nord, dos torrents directament afluents de la Roma: el Rec de la Garriga i el del Conilló.
D'altra banda, per l'esquerra la Roma rep l'aportació, a l'extrem meridional, al límit del terme amb el Pertús, del Rec del Freixe, amb el de les Palleres i el del Solà del Bosc d'en Flors; més al nord-oest el Còrrec de la Coma Boquera, amb els còrrecs dels Avellaners, de la Font dels Avellaners i d'en Paraire, o Rec de la Font d'en Flors, el Rec del Turonell, el de la Figuera Esquerdada i el de l'Om. A la part més ponentina del terme hi ha la vall del Còrrec del Noguer, que hi aporta també el Rec de la Font del Comanador, el d'en Vinyes, abans, d'en Viguer, el del Moro, abans del Matxo, i el del Llorer. Ja del tot al nord-oest, i afluint directament a la Roma, hi ha el Còrrec del Trull, amb el del Trill. S'ha conservat el nom del Còrrec de les Alzines, però es desconeix quin és, exactament.
Les Cluses és ric en fonts: Font de Canors, Font de la Clusa del Mig, Font de la Penya, Font de l'Aram, Font dels Avellaners, Font del Mas d'en Calcina, Font del Mas d'en Mallol, Font del Mas d'en Teulera, Font del Rec de Noguerers, Font d'en Coime, Font d'en Flors, a més del Pou del Mas d'en Forcada.
Orografia Alguns dels topònims de les Cluses indiquen formes de relleu, com ara colls: Coll de Dellà i Coll de Lluja; comes: Coma Boquera (nom antic); Puigs: Puig de les Saleres, Puig del Gorb, Puig del Trill (més el vessant meridional, que no el cim, del Puig de l'Estella).
El terme comunal miniatura|esquerra|Sector nord-oriental del terme de les Cluses, i part del de l'Albera; al fons, el Puig de Sant Cristau i a baix a la dreta, la Clusa d'Amunt Les partides i indrets específics del terme de les Cluses són el Bosc d'en Flors, el Camp de les Forques, el Camp Llebrer (nom antic, en desús), Canors, o Mas d'en Calcina, el Cortal d'en Calcina, la Drecera, la Font de la Penya, la Font d'en Flors, la Font d'en Roca, Malzac, el Mas de la Ruscla, el Mas d'en Bardes, el Mas d'en Forcada, el Mas d'en Mallol, el Mas d'en Teulera, el Mas Vell, el Molí, Muntanya de Lis, Noguerers, la Pedra Blanca (dos llocs diferents amb el mateix nom), la Pedra Dreta, Perdigueres, Puig del Trull, Puig del Turonell, la Ribalta (nom antic, en desús), Roc Colom, el Trill, el Trull i Vall Ventosa (nom antic).
Alguns topònims indiquen espais termenals: dos pilons sota del Puig de l'Estella, Piló del Puig del Rec de Sant Pere, Piló del Coll del Rec de Sant Pere, Piló del Bosc d'en Flors, Piló del Camp d'en Brossa, Piló del Conilló, Piló del Puig de les Saleres, Piló del Puig de l'Estella, Piló del Turonell, Piló del Trill, Piló del Trull, Piló d'en Grau, la Termenera i la Termenera Blanca, o la Pedra Blanca.
Transport Vies de comunicació antigues Travessava el terme de les Cluses la Via Domícia, que enllaçava Hispània amb Roma. El seu traçat procedia del terme del Pertús, des d'on entrava per Prat Massot i seguia el traçat de la Roma per la riba esquerra, de manera que anava a passar ran de la Roma als peus del Castell dels Moros, que formava part del Castell de la Clusa. En aquell loc hi havia la Porta de la Clusa, o de les Cluses, una torre - porxo que feia de control de la Via Domícia. Com que l'indret és fàcilment submergible a causa de les avingudes de la Roma, es va obrir uns 50 metres al nord-oest de la Porta de les Cluses un traçat alternatiu de la via que anava a cercar una cornisa superior per on transcorre una altra via que arriba a assolir els 4,70 metres, que salva el punt més problemàtic de la vall de la Roma per a la Via Domícia. Alhora, existia també una via de cresta, que resseguia les elevacions de la dreta de la Roma, allà on es troba el poble de la Clusa d'Amunt.
En època moderna, tal com es reflecteix en el Cadastre napoléonien, del 1810, la ruta principal, anomenada Gran Ruta de Perpinyà, travessava el terme de les Cluses sense resseguir el fons de la vall de la Roma, sinó enlairant-se, procedent del poble del Pertús travessant la Roma a prop i a l'oest d'on ara hi ha la depuradora. Llavors anava a buscar, aproximadament, el traçat de la carretera D - 71b actual, passava per la Clusa Alta, s'adreçava a la Clusa del Mig on travessava el Còrrec de la Teulera pel Pont dels Hostals, es desviava cap al nord sense travessar mai la Roma (més aviat allunyant-se'n), travessava el Rec d'en Barba pel Pont del Mallol i, pràcticament damunt de l'actual traçat de la carretera, travessava el Rec del Conilló pel pont d'aquest mateix nom i sortia cap a Sant Martí de Fenollar just al nord del Mas d'en Forcada. En el tram des de la Clusa del Mig seguia aproximadament el traçat vell de l'actual carretera D - 900 (el Pont del Mallol encara existeix, tot i que modernitzat, en un dels revolts anul·lats de la carretera general actual, a prop i a sota de l'autopista, que passa aquí enlairada).
Carreteres miniatura|El Viaducte de Roma de l'autopista la Catalana