El gat de Bengala (Prionailurus bengalensis) és un petit fèlid salvatge del sud-est asiàtic i el subcontinent indi. Se'n coneixen onze subespècies repartides pel seu vast àmbit de distribució. En algunes llengües se'l coneix com a gat lleopard, a causa de la seva semblança física amb el lleopard. Tanmateix, la relació d'aquestes dues espècies és més aviat distant.
Descripció física El gat de Bengala té la mida d'un gat domèstic, encara que és més esvelt i té les potes més llargues i unes ben definides membranes entre els dits. El seu cap petit està marcat amb dues ratlles fosques i té el musell blanc, curt i estret. Té dues línies fosques que van des dels ulls fins a les orelles, i petites ratlles blanques que van des dels ulls fins al nas. La part posterior de les seves orelles relativament llargues i arrodonides és de color negre i té una taca blanca central. Els cos i les extremitats estan marcats amb taques negres de diferent mida i color, i al llarg de l'esquena hi ha de dos a quatre fileres de taques allargades. La cua fa aproximadament la meitat de la longitud del seu cos i té uns pocs anells difuminats prop de la punta negre. El color de fons del seu pelatge és marró vermellós, amb el pit i el ventre blanquinosos. En la seva àmplia àrea de distribució, el seu pelatge pot variar tant en coloració com en la mida de les taques, així com en la mida del cos i el seu pes, que inicialment es va creure que es tractava de diferents espècies. El color del seu pelatge és marró groguenc a les poblacions meridionals, mentre que és de color gris plata pàl·lid a les més septentrionals. Les marques negres poden ser simplement taques, rosetes, o fins i tot fileres de punts, depenent de la subespècies. Als tròpics, el gat de Bengala pesa entre 0,55 i 3,8 quilograms, té una longitud del cos i el cap entre 38,8 i 66 centímetres, i una cua entre 17,2 i 31 centímetres. Al nord de la Xina i Sibèria, pesa fins a 7,1 quilograms i té una longitud del cos i el cap de fins a 75 centímetres. En aquestes regions generalment augmenten de pes abans de l'hivern i s'aprimen fins a la primavera. L'alçada a les espatlles és d'aproximadament uns 41 centímetres.
Hàbitat i distribució El gat de Bengala és el petit felí asiàtic més àmpliament distribuït. La seva àrea de distribució s'estén des de l'óblast de l'Amur, a l'Extrem Orient Rus, fins a la península de Corea, la Xina, Indoxina, el subcontinent indi, a l'oest fins al nord del Pakistan, i al sud fins a les Filipines i les illes de la Sonda d'Indonèsia. Se'l pot trobar en zones d'ús agrícola, encara que prefereixen hàbitats boscosos. Viuen en boscos tropicals de fulla perenne i plantacions al nivell del mar, i a boscos tropicals caducifolis i boscos de coníferes als peus de l'Himàlaia fins als 1.000 metres d'alçada. El 2009, es va fotografiar un gat de Bengala a 3.254 metres d'altitud al Parc Nacional Makalu Barun, al Nepal. Com a mínim sis individus viuen en aquesta zona, la qual està poblada de rododèndrons, roures i aurons. Ghimirey, Y., Ghimire, B. (2010) Leopard Cat at high altitude in Makalu-Barun National Park, Nepal. Catnews 52: 16-17. Al nord-est del seu àrea de distribució viu prop de rius, valls i boscos de les rambles, encara que eviten les zones amb més de 10 centímetres de neu. V.G., Sludskii, A. A., (1972) Mlekopitaiuščie Sovetskogo Soiuza. Vysšaia Škola, Moscou. (en rus; traducció anglesa: Heptner, V.G., Nasimovich, A.A., Bannikov, A.G., Sludskii, A.A., Hoffmann, R.S. (1992) Mammals of the Soviet Union. Vol III: Carnivores (Feloidea). Smithsonian Institute and the National Science Foundation, Washington DC) Són rars a les zones àrides sense arbres del Pakistan. Roberts, T.J. (1977) The mammals of Pakistan. Ernest Benn, London.
A la Reserva Natural de Tabin, a Sabah, el gat de Bengala té un territori mitjà de 3,5 km². Rajaratnam, R. (2000) Ecology of the leopard cat Prionailurus bengalensis in Tabin Wildlife Reserve, Sabah, Malaysia. PhD Thesis, Universiti Kabangsaan Malaysia. A la Reserva Natural de Phu Khieu, a Tailàndia, es van col·locar radio-collarets a 20 gats de Bengala entre 1999 i 2003. Els territoris dels 14 mascles van variar entre 2,2 i 28,9 km², mentre que els de les 6 femelles variaven entre 4,4 i 37,1 km². Grassman Jr, L. I., Tewes, M. E., Silvy, N. J., Kreetiyutanont, K. (2005) Spatial organization and diet of the leopard cat (Prionailurus bengalensis) in north-central Thailand. Journal of Zoology (London) 266: 45-54.
D'acord amb recerca recent, el gat de Bengala va ser comú associat a assentaments humans a la Xina des de l'aparició de l'agricultura fins l'arribada del gat domèstic al primer mil·lenni. Se suposa que els primers graners van atreure rosegadors que van atreure al seu torn el gat de Bengala, com havia passat en altres llocs amb el gat domèstic i altres espècies de gats, i que el seu desplaçament pel gat domèstic es va deure a que el gat de bengala no havia arribat a estar realment domesticat ni a perdre el costum d'atacar l'aviram domèstic.
Comportament miniatura|Un gat de Bengala en alerta El gat de Bengala és solitari, amb l'excepció de la temporada de reproducció. Alguns estan actius durant del dia, encara que la majoria cacen de nit. Són àgils escaladors i passen molt de temps als arbres dels hàbitats en els que viuen. Descansen i s'amaguen als arbres, encara que també s'amaguen entre la densa vegetació espinosa del terra. A les plantacions d'oli de palma de Sabah, se'ls ha vist caçant fins a 4 metres per sobre del terra. En aquests hàbitats, els territoris dels mascles són més extensos que els de les femelles, amb una mitjana de 3,5 i 2,1 km² respectivament. Cada territori d'un mascle pot solapar-se amb el d'un o més femelles. Rajaratnam, R., Sunquist, M., Rajaratnam, L., Ambu, L. (2007) Diet and habitat selection of the leopard cat (Prionailurus bengalensis borneoensis) in an agricultural landscape in Sabah, Malaysian Borneo. Journal of Tropical Ecology 23: 209-217
També poden nedar, encara que poques vegades ho fan. Emeten una varietat de vocalitzacions semblant a la del gat domèstic. Ambdós sexes marquen els seus territoris ruixant orina, dipositant excrements, fregant el cap i gratant amb les urpes, sobre objectes visibles.
Dieta El gat de Bengala és un animal carnívor que s'alimenta de petites preses que inclouen mamífers, llangardaixos, amfibis, ocells e insectes. A la major part del seu territori, els petits rosegadors com són rates i ratolins, formen la major part de la seva dieta, la qual sovint es complementa amb herba, ous, aviram, i preses aquàtiques. Són caçadors actius que acaben amb les seves preses llençant-se a sobre i mossegant-les ràpidament. A diferència que molt petits felins, no «juguen» amb el seu aliment, mantenint la subjecció amb les seves urpes fins que l'animal és mort. Això podria estar relacionat amb la relativament elevada proporció d'ocells que formen part de la seva dieta, donat que aquests poden escapar més fàcilment quan són alliberats que els rosegadors.
Reproducció No hi ha un període fix de reproducció a les parts més meridionals de la seva àrea de distribució, mentre que a les regions més fredes del nord tendeixen a aparellar-se entre els mesos de març i abril, quan el clima és prou temperat perquè els gatets que acaben de néixer el puguin suportar. El cicle estral té una durada d'entre 5 i 9 dies. Si els gatets no sobreviuen, la femella pot entrar de nou en zel i tenir una altra ventrada dins el mateix any.
Després d'un període de gestació que dura entre 60 i 70 dies, neixen entre 2 i 4 gatets dins d'un cau, on romanen fins que compleixen el primer mes. Els gatets pesen entre 75 i 130 grams quan neixen, i generalment doblen el seu pes a les 2 setmanes, tornant-lo a doblar a les 5 setmanes. Els recents nascuts obren els ulls al voltant del desè dia i comencen a menjar aliment sòlid als 23 dies, quan els surten els canins definitius. Els gats de Bengala viuen fins a 13 anys en captivitat.
Generalment s'aparellen durant tota la seva vida i crien als gatets conjuntament durant entre 7 i 10 mesos. Als 18 mesos assoleixen la maduresa total, encara que, en captivitat, els mascles estan preparats per aparellar-se als 7 mesos, i les femelles als 10 mesos.
Estat de conservació 125px|miniatura|Un gat de Bengala al Bronx Zoo A la Xina, el gat de Bengala és caçat principalment per obtenir-se la seva pell. Entre 1984 i 1989, es van exportar anualment unes 200.000 pells. Un estudi portat a terme el 1989 entre els principals comerciants de pells, va revelar l'existència de més de 800.000 pells en estoc. Des que la Unió Europea establí la prohibició d'importar-ne el 1988, el Japó ha esdevingut el principal comprador, important-ne 50.000 pells el 1989. Nowell, K., Jackson, P. (1996) Wild Cats: status survey and conservation action plan. Leopard Cat Prionailurus bengalensis (Kerr 1792): Principal Threats IUCN/SSC Cat Specialist Group, Gland, Switzerland Tot i que el seu comerç s'ha reduït molt, l'espècie continua sent caçada arreu de la major part de la seva àrea de distribució per obtenir-ne la pell i la carn, i per esdevenir mascotes. El gat de Bengala és considerat una plaga per l'aviram i en conseqüència és mort com a venjança.
A Myanmar, 483 parts del cos de com a mínim 443 individus foren vistes a 4 mercats estudiats entre 1991 i el 2006. Els nombres eren significativament més elevats que els d'espècies no amenaçades. Tres dels mercats estudiats estan situats a les fronteres amb la Xina i Tailàndia, i estan destinats a compradors internacionals, malgrat que la legislació de Myanmar protegeix completament el gat de Bengala. La implementació efectiva i l'aplicació del CITES és considerada inadequada. Shepherd, C. R., Nijman, V. (2008) The wild cat trade in Myanmar. TRAFFIC Southeast Asia, Petaling Jaya, Selangor, Malaysia.
Prionailurus bengalensis està inclòs dins l'Appendix II del CITES. A Hong Kong, l'espècie està protegida per les lleis. La població supera els 50.000 individus i encara que està en declivi, no està en perill d'extinció.
El gat de Bengala de Tsushima està catalogat en perill greu dins la Llista Vermella d'espècies amenaçades del Japó, i ha estat el focus d'un programa de conservació creat pel govern japonès des del 1995. Murayama, A. (2008) The Tsushima Leopard Cat (Prionailurus bengalensis euptilura): Population Viability Analysis and Conservation Strategy. MSc thesis in Conservation Science. Imperial College London
Com a mascotes És possible tenir un gat de Bengala com a mascota, encara que en molts llocs cal una llicència. Els requeriments de llicència poden variar segons la situació.
El gat de Bengala asiàtic (P. bengalensis bengalensis) sovint és aparellat amb el gat domèstic per produir cries híbrides conegudes com a gat de Bengala. Generalment es permet tenir aquests híbrids com a mascotes sense necessitat d'una llicència. Per als típics propietaris d'animals domèstics, les mascotes de gat de Bengala han de ser com a mínim de quarta generació. Les tres primeres generacions són generalment reservades per la reproducció. Breeding the ALC with domestic cats
Taxonomia Història miniatura|Il·lustració d'un gat de Bengala de Java del llibre "A hand-book to the Carnivora", escrit per Richard Lydekker el 1896