princesa de Saxònia-Coburg Gotha, princesa de sang de França de la casa dels Orleans amb tractament d'altesa reial. De caràcter ambiciós, maldà inútilment per convertir-se en reina, tot i així, aconseguí que el seu fill fos elegit com a rei de Bulgària amb el nom de Ferran I de Bulgària.

Biografia Nascuda el dia 3 de juny de l'any 1817 al castell de Neuilly a Neuilly-sur-Seine a les proximitats de París, França, poc després de la Restauració borbònica . Va esdevenir princesa reial, princesa d'Orleans,By an ordinance he signed on 13 August 1830, Louis-Philippe I, King of the French, defined the manner in which his children, as well as his sister, would continue to bear the name and arms of Orléans: després de l'ascens del seu pare al tron francès el 1830. Filla del duc d'Orleans, el futur rei Lluís Felip I de França i de la princesa Maria Amèlia de Borbó-Dues Sicílies. La princesa era neta per via paterna del duc Lluís Felip d'Orleans i de la princesa Adelaida de Borbó-Penthièvre i per via materna del rei Ferran I de les Dues Sicílies i de l'arxiduquessa Maria Carolina d'Àustria.

De jove, es va escriure que «es representa que posseeix una gran bellesa i èxits».The Sydney Gazette and New South Wales Advertiser, "From the Latest London Papers", 13 September 1836, p. 3 A Clémentine li van ensenyar història l'historiador radical Jules Michelet, que dedicava les seves classes a glorificar la Revolució Francesa davant del seu jove estudiant.Mansel, p. 311

Com a princesa, Clémentine va ser sol·licitada com a núvia per les famílies reials de tota Europa. El 1836, es va rumorejar que Clementina es casaria amb el seu cosí, Ferran II de les Dues Sicílies, quan expirés el període de la seva viduïtat.The Sydney Gazette and New South Wales Advertiser, "From the Latest London Papers", 13 September 1836, p. 3

El rei Leopold I de Bèlgica va organitzar el matrimoni de Clementina i el príncep August de Saxònia-Coburg i Gotha, que estava estretament relacionat amb les cases reials del Regne Unit, Portugal, Espanya, Bèlgica, Brasil, Mèxic i Àustria-Hongria. El cosí d'August, Albert, es va casar amb l'altra cosina d'August, la reina Victòria, i va ser príncep consort al Regne Unit.The Sydney Gazette and New South Wales Advertiser, "Their Majesties will come to town on the 29th", 29 May 1838, p. 3

El contracte matrimonial entre Clémentine i August va ser signat a Viena el 24 de febrer de 1843 per l'ambaixador francès Charles Joseph, comte de Flahaut, en representació de Clémentine, i l'ambaixador belga, el baró O'Sullivan, en representació d'August.Courier (Hobart), "Isle of France", 15 September 1843, p. 4

Abans del casament, la parella va sol·licitar residir a Àustria, i es va fer una sol·licitud al príncep Metternich per saber en quina condició seria rebut el marit de la princesa Clémentine a la Cort de Viena.The Eclectic Magazine of Foreign Literature, Science, and Art, Leavitt, Trow, & Co., v. 1 (Jan. – Apr. 1843), p 431 La resposta va ser que la princesa Clémentine seria rebuda com a princesa de la família reial dels Borbons, però la cort austríaca no reconeixeria August com a Altesa Reial. En conseqüència, es va decidir que el príncep August residiria a França, i que deixaria el servei austríac i entraria al de França, tot i que era súbdit austríac.

El 20 d'abril de 1843, la princesa Clémentine es va casar amb el príncep August al castell de Saint-Cloud, amb gran part "de la reialesa europea present".Court and Lady's Magazine, Monthly Critic and Museum, "MARRIAGE OF H.R.H. THE PRINCESS CLEMENTINE of ORLEANS, TO PRINCE AUGUSTUS OF SAXE-COBURG GOTHA", June 1843, p. 110 La parella va tenir cinc fills. SAR el príncep Felip de Saxònia-Coburg Gotha, nascut a París el 1844 i mort a Viena el 1921. Es casà amb la princesa Lluïsa de Bèlgica de la qual es divorcià el 1906. SAR el príncep Lluís August de Saxònia-Coburg Gotha, nat a París el 1845 i mort a Viena el 1907. Es casà amb la princesa Leopoldina Teresa del Brasil morta de tifus l'any 1877. SAR la princesa Clotilde de Saxònia-Coburg Gotha, nascuda el 1846 a París i morta el 1927 a Viena. Es casà amb l'arxiduc Josep d'Àustria. SAR la princesa Amàlia de Saxònia-Coburg Gotha, nascuda el 1848 a Viena i morta el 1897 a Múnic. Es casà amb el duc Maximilià de Baviera. SM el rei Ferran I de Bulgària, nat el 1861 a Viena i mort el 1948 a Coburg (ciutat d'Alemanya). Es casà en primeres núpcies amb la princesa Maria Lluïsa de Borbó-Parma i en segones núpcies amb la princesa Elionor de Reuss-Köstritz. Descrita com "una dona de caràcter i ambició formidables... Clémentine va dominar el seu marit i va mimar els seus fills. Havent-se casat amb només un príncep ric però sense distinció, va buscar trons per als seus fills."Barman, p. 156

Mort Clémentine va patir una inflamació del pulmó dret el febrer de 1898 i, tot i que es temia per la seva salut, The Times, "Court Circular, 12 February 1898, p. 12 va poder recuperar-se satisfactòriament.The Times, "Court Circular", 17 February 1898, p. 6

A principis de febrer de 1907, Clémentine va patir un episodi de grip que, tenint en compte la seva edat, es temia que fos terminal.The Times, "Court Circular", 5 February 1907, p. 7 Es va dir que Clémentine es va recuperar d'aquest combat "de manera que tot perill ha passat" però va romandre dèbil.

Clémentine va morir a Viena el 16 de febrer de 1907, a l'edat de vuitanta-nou anys.New York Times, "Princess Dead Aged 89", 17 February 1907, p. 9the Star, "Princess Clementine of Saxe-Coburg", 18 February 1907, p. 3. La seva influència sobre Ferran va ser tan pronunciada que la gent va començar a predir la seva caiguda. Va ser enterrada a Coburg, amb una inscripció al seu memorial, composta per Ferran després de la seva investidura com a tsar el 1908, que deia "Filla del rei, no reina en si mateixa, però mare del rei".Constant, p. 207 Va ser l'última filla supervivent de Lluís Felip.

Referències

Categoria:Prínceps d'Orleans Categoria:Casa d'Orleans Categoria:Prínceps de Saxònia-Coburg Gotha Categoria:Persones de Neuilly-sur-Seine Categoria:Morts a Viena Categoria:Dames de l'Orde de les Dames Nobles de la Reina Maria Lluïsa