Trainspotting és una pel·lícula britànica de 1996 dirigida per Danny Boyle i basada en la novel·la homònima escrita per Irvine Welsh, que interpretava el traficant de drogues desventurat Mikey Forrester, i protagonitzada per Ewan McGregor, Ewen Bremner, Jonny Lee Miller, Kevin McKidd, Robert Carlyle i Kelly Macdonald. Ha estat doblada al català
Més enllà de la drogoaddicció, altres temes en pel·lícula són l'exploració de la pobresa urbana i la misèria a l'Edimburg «culturalment ric».Genres in transition British National Cinema, by Sarah Street, Published by Routledge, 1997. . Page 111.
La pel·lícula ha estat classificada (en 10a posició) pel British Film Institute (BFI) en la seva llista de pel·lícules britàniques Top 100 British films de tots els temps. El 2004 va ser votada la millor pel·lícula escocesa de tots els temps en una enquesta pública general.
Argument La pel·lícula comença amb la narració de Mark Renton (Ewan McGregor) quan ell i el seu amic Spud (Ewen Bremner) corren per Princes Street perseguits per uns guàrdies de seguretat. Renton declara que, a diferència de la gent que «va escollir una vida» (fills, estabilitat financera i possessions materials), ell va triar viure com un heroïnòman. Es presenta el cercle proper de Renton d'amics futbolistes: l'artista i amoral Sick Boy (Jonny Lee Miller), l'atlètic de bon semblant Tommy (Kevin McKidd), l'ingenu i afable Spud i el violent sociòpata Francis Begbie (Robert Carlyle). Sick Boy, Spud i Renton són heroïnòmans i passen tot el temps injectant-se l'heroïna que els ofereix el seu amic Swanney (Peter Mullan).
Un dia, Renton decideix abandonar l'heroïna. Adonant-se que necessita quelcom una mica més intens, compra supositoris rectals d'opi de Mikey Forrester (Irvine Welsh). Després de l'última dosi (i d'una violenta diarrea), es tanca en un hotel barat per resistir l'abstinència. Més tard, després de fallar en el seu intent de resistir l'abstinència, va amb els seus amics a un club, on aflora el seu nou desig sexual, i finalment cau amb una jove dona, Diane (Kelly Macdonald). Després del sexe, Diane no el deixa dormir a la seva cambra i passa la nit en un sofà del passadís del pis. Al matí, s'adona que Diane és una «col·legiala» adolescent i que els seus suposats companys d'habitació en realitat són els seus pares. Horroritzat, Renton intenta evitar l'incident, però continua sent amic de Diane.
Tommy havia estat abandonat per la seva promesa Lizzy després d'una cadena d'esdeveniments que sense adonar-se havia estat iniciada per Renton. Renton havia manllevat una de les cintes de sexe personal de Tommy i Lizzy, amagada en una caixa de vídeo de futbol. Furiosa, Lizzy creu que Tommy va tornar la cinta a la videoteca. Sick Boy, Spud i Renton decideixen tornar a l'heroïna, i un desconsolat Tommy cau en la droga, malgrat algunes reticències per iniciar-se en l'heroïna. Un dia, a l'habitació de Swanney, el grup induït per l'heroïna és violentament interromput quan Allison, la seva amiga i addicta, descobreix que el seu bebè, Dawn, ha mort per negligència. Tots estan horroritzats i afligits, especialment Sick Boy, que se sentia implicat per a ser el pare de Dawn.
Renton i Spud són després capturats per robar una botiga de llibres —una escena mostrada a l'inici de la pel·lícula. A causa de condemnes prèvies, Spud va a presó, però Renton evita el càstig entrant en el Programa d'intervenció de drogues, on li donen metadona. Malgrat el suport de la seva família i amics, Renton està constantment depressiu i avorrit de la seva vida i escapa a l'habitació de Swanney, on gairebé mor per sobredosi. Els pares de Renton el porten a casa i el tanquen a la seva vella habitació on pot fer front a l'addicció sobtadament. Quan Renton dorm en el seu llit i comença l'etapa severa dels símptomes de l'abstinència, al·lucina i pensa que veu Diane cantant-li, els seus amics lliurant-li consells i el bebè mort d'Allison gatejant en el sostre. L'abstinència de l'heroïna és entretallada amb un estrany i imaginari programa de televisió de jocs en viu en què el presentador, Dale Winton, pregunta als pares de Renton sobre el VIH. Renton és finalment despertat dels malsons i al·lucinacions pels seus pares, els qui li diuen que ha de fer-se la prova. Malgrat anys de compartir xeringues amb altres addictes, l'examen de Renton surt negatiu.
Net de l'heroïna, Renton està, no obstant això, avorrit i depressiu, sentint que la seva vida no té propòsit. Visita Tommy, qui ara ha caigut molt més enllà de l'addicció i viu amb VIH en un habitació fosca i llardosa. Gràcies a un consell de Diane, Renton se'n va a viure a Londres i comença a treballar com a agent de lloguer de propietats. Comença a gaudir la seva vida de sobrietat, estalvia diners i li escriu a Diane. Però la seva felicitat és una altra vegada curta. Begbie comet un robatori armat i arriba a l'habitació londinenca de Renton buscant un lloc on amagar-se de la policia. Sick Boy, qui ara treballa com a alcavot ben informat i venedor de drogues, també apareix a la porta de Renton. Els «amics» de Renton fan la seva vida miserable, robant-li i arruïnant la seva habitació. A la recerca de desfer-se d'ells, els dona una propietat de la qual ell és responsable i ells l'usen per a robar. Aviat s'assabenten de la mort de Tommy per toxoplasmosi i viatgen de tornada a Edimburg per a assistir al funeral.
De retorn a casa, es troben amb Spud, que ha sortit de la presó. Sick Boy proposa una profitosa però perillosa transacció d'heroïna. Sick Boy necessita l'ajuda de Renton per a subministrar la meitat de les inicials 4.000 lliures esterlines. Després de l'adquisició, Renton s'injecta una dosi d'heroïna per a verificar-ne la puresa. Després, tots quatre venen l'heroïna a un traficant per 16.000 lliures esterlines. Se'n van a un pub, celebren i discuteixen possibles plans amb els diners. Quan es queden un moment a soles, Renton suggereix a Spud robar els diners. Spud, atemorit i lleial, no accepta. Renton, no obstant això, creu que Sick Boy i Begbie no es mereixen els diners. De bon matí, quan tots estan dormint, Renton pren sigil·losament els diners i fuig. Spud el veu anar-se'n, però no els ho conta als altres. Quan Begbie es desperta, destrueix la cambra d'hotel en un arravatament d'ira que atreu els policies i provoca el seu arrest. La pel·lícula finalitza amb Renton caminant per un pont londinenc mentre clareja, convençut i desitjós de començar una vida tranquil·la.
Repartiment Ewan McGregor és Mark Rent Boy Renton Ewen Bremner és Daniel Spud Murphy Jonny Lee Miller és Simon Sick Boy Williamson Robert Carlyle és Francis Franco Begbie Kevin McKidd és Tommy MacKenzie Kelly Macdonald és Diane Coulston Peter Mullan és Swanney Mare Superiora Eileen Nicholas és Mrs. Renton James Cosmo és Mr. Renton Susan Vidler és Allison Pauline Lynch és Lizzy Shirley Henderson és Gail Irvine Welsh és Mikey Forrester Keith Allen és The Dealer
Filosofia La filosofia de vida que presenta el personatge principal, Mark Renton, es resumeix en una simple pregunta: per a què triar un model de vida? Renton assenyala al principi de la pel·lícula que seguir la massa i portar una vida normal és complicat. L'addicte no treballa, no té parella, no té responsabilitats ni moral, solament ha de preocupar-se d'aconseguir alguna cosa que vendre per pagar la seva addicció. No s'estressa, no té controvèrsies amoroses i és individualista. No obstant això, amb el pas del temps, s'adona que no pot estar immers en una destinació circular, per la qual cosa decideix ser útil, ja que si hi ha alguna cosa pitjor que una vida monòtona, avorrida i predictible era viure escapant-ne. La consciència de Mark és Diane, la qual confia en el canvi, la música, en escapar de les drogues. Tem que Mark tiri per la borda la seva vida. Aquest film desentranya l'estranya perspectiva d'aquest «drogodependent».
Altres versions Els primers vint minuts de Trainspotting van ser reeditats amb un diàleg alternatiu. Pel fort accent escocès i el llenguatge dels personatges, els productors van decidir que l'audiència nord-americana tindria dificultats per a entendre-ho. El diàleg original es va rescatar en l'edició per laserdisc el 1997 i després en la reedició de director en DVD en el 2004.
Banda sonora Vol. #1 "Lust for Life" (1990) - Iggy Pop (5:15) "Deep Blue Day" (1983) - Brian Eno (3:58) "Trainspotting" (1996) - Primal Scream (10:36) "Atomic" (1996) - Sleeper (5:11) "Temptation" (1987) - New Order (7:02) "Nightclubbing" (1990) - Iggy Pop (4:15) "Sing" (1990) - Blur (6:03) "Perfect Day" (1972) - Lou Reed (3:46) "Mile End" (1996) - Pulp (4:33) "For What You Dream Of" (Full-on Renaissance Mix) (1993) - Bedrock featuring KYO (6:30) "2:1" (1995) – Elastica (2:35) "A Final Hit" (1996) - Leftfield (3:17) "Born Slippy (NUXX)" (1995) - Underworld (9: 46) "Closet Romantic" (1996) - Damon Albarn (3:09)
Vol. #2 "Choose Life" - PF Project (7:48) "The Passenger" - Iggy Pop (4:38) "Dark and Long (Dark Train)" - Underworld (9:52) "Carmen Suite No.2" - Georges Bizet (2:07) "Statuesque" - Sleeper (3:21) "Golden Years" - David Bowie (3:59) "Think About The Way" - Ice MC (4:19) "A Final Hit" - Leftfield (4:55)
Estil i temes La música té una gran importància a les pel·lícules de Danny Boyle, com ho demostren les bandes sonores més venudes de Trainspotting i Slumdog Millionaire, ambdues amb molts artistes de pop i punk rock. Segons Boyle, les cançons poden ser "coses increïbles d'utilitzar perquè òbviament porten molt d'equipatge amb elles. Poden tenir associacions doloroses i, per tant, respiren amb el material que uses".
La combinació d'imatges i música amb l'escenari de l'inframón criminal ha fet comparacions amb Pulp Fiction i les pel·lícules de Quentin Tarantino, que havien creat un cert tipus de "cinema indie dels noranta" que "s'esforçava per enlluernar l'espectador amb una intel·ligència conscient de si mateix". i tàctiques de xoc buides". Això va afectar l'estil de rodatge de la pel·lícula, que inclou imatges visuals "allò més imaginatives" i "francament al·lucinatòries", aconseguides a través d'una barreja d’"una càmera portàtil i ràpida", talls de salt, plans de zoom, fotogrames congelats i grans angles. Aquest estil vigorós va contribuir al ritme "sense alè" amb què s'han associat les pel·lícules de Boyle.
Per a l'aspecte de la pel·lícula, Boyle es va veure influenciat pels colors de les pintures de Francis Bacon, que representaven "una mena de terra intermèdia: part realitat, part fantasia". L'escena on Renton (McGregor) se submergeix a un vàter és una referència a la novel·la de 1973 de Thomas Pynchon Gravity's Rainbow.
Producció Desenvolupament