Tripura (bengalí: ত্রিপুরা, hindi: त्रिपुरा) és un estat de la Unió Índia amb una extensió de 10.486 km² i una població de 3.673.917 habitants el 2011. La capital és Agartala (200.000 h).
Orografia Tripura és una regió muntanyosa travessada per les valls de quatre rius: Dharmanagar, Kailāshahar, Kamalpur, i Khowai, creuats des del Nord pels afluents Juri, Manu i Deo, Dhalai, i Khowai, respectivament.
Els pujols més alts són als Jampai o Jāmrai Tlāng amb el Betling Sib de 992 metres i el Jampai o Jamrai de 576 metres; a les muntanyes Sakhantlang amb el Sakhan de 799 metres; a les muntanyes Langtarai amb el Phengpui de 490 metres; i a les muntanyes Atharamura amb el Jarimura, de 465 metres i el Atharamura de 433 metres. A l'Oest hi ha la planura d'Agartala, extensió de la planura del Ganges-Brahmaputra. El nom del territori vol dir confluència d'aigües.
Els rius principals són el Khowai, Dolai, Manu, Juri i Langai, al nord; el Meghna i el Gumti a l'oest; i el Fenny and Muhari al sud-oest on es troba la badia de Bengala. Prop del naixement del Gumti hi ha unes cascades conegudes com a Dumbura.
Població Segons el cens lingüístic del 1991 (no hi ha dades posteriors), el 68,9% són bengalís de parla bengalí, llengua indoeuropea, el 23,5% són tripuris que parlen kokborok, una parla del grup tibeto-birmanès; i l'1,7% parlen hindi. Els tripuris, habitants originaris del territori, han estat minoritzats per la forta emigració bengalina, ja que el 1949 els tripuri eren el 85% de la població del territori i ara són el 29%.
El kokborok no és una de les anomenades 18 llengües constitucionals. L'educació es fa en anglès o en hindi, cosa que ha provocat les protestes de la majoria bengalina. La llengua oficial és el bengalí, tot i que el kokborok i el kuki són usades
Economia La població és predominantment agrícola, principalment viu del conreu d'arròs, però també del jute (del qual es fan teixits), del cotó, del te i de la canya de sucre. Però els conreus itinerants ocupen el 20% de la superfície. També hi ha una petita indústria de teixits i manufactures alimentàries a Agartala, així com plantes hidroelèctriques a Agartala, Āmbāsa, Khowai, Dharmanagar, Kailāshahar, Udaipur, i Bagafa endemés del Gumti Hydroelectric Project (completat el 1976).
Govern Des del 1972 és un Estat de la Unió Índia, i per això compta amb un parlament propi de 60 diputats, una constitució i un president, però el govern de Delhi pot imposar i aplicar la president rule (govern directe des de Delhi) si ho creuen necessari. També envia alguns diputats a la Cambra hindu. Administrativament es divideix en quatre districtes.
Els principals partits polítics són:
Partit Nacional Indígena de Tripura (Indigenous Nationalist Party of Tripura INPT) Associació de la Joventut Tribal de Tripura (Tripura Upajati Juba Samiti, TUJS), creat el 1967. Voluntaris Nacionals de Tripura (Tripura National Volunteers TNV, inicialment grup armat) Conferència Nacional Tribal de Tripura (Tripura Tribal National Conference, TTNC) Partit dels Pobles de la Muntanya de Tripura (Tripura Hill Peoples Party, THPP) Front del Pobles Indígenes de Tripura (Indigenous People's Front of Tripura IPFT) Partit Nacional Socialista de Tripura (Tripura National Socialist Party) Front Popular Democràtic de Tripura (Tripura People's Democratic Front, TPDF) Aliança d'Organitzacions Muntanyeses (Hill Organisations' Alliance HOA)
Història Es creu que els primers habitants del territori arribaren des de la Xina fugint de la dinastia Sui el 65 aC. Vivien en diverses comunitats tribals
La història de Tripura inclou dos períodes diferenciats: el tradicional, llarg període descrit al Rājamālā, crònica dels suposats primers reis (maharajas) de Tripura, i el període des de 1431–62, els anys del regnat de Dharma Mānikya. El Rājamālā, escrit en vers bengalí, és una col·lecció de tradicions i llegendes, i fou compilat pels brahmans de la cort de Dharma Mānikya. Els tripuris es consideren descendents de la lluna, i el 590 Bi Raj, senyor de la zona, va estendre llurs dominis fins al Ganges. Adoraven Xiva i feien sacrificis humans.
Se sap que els musulmans van atacar el territori el 1279 sota Tughril i a la meitat del segle XIV sota Ilyas Shah.
Durant el regnat de Dharma Mānikya i del seu successor, Dhanya Mānikya (1463–1515), la sobirania de Tripura es va estendre sobre la major part de Bengala, Assam, i Myanmar mitjançant diverses campanyes militars. Dharma va acabar amb els sacrificis humans i només els va permetre fer un cada tres anys. Fins a començaments del l'Imperi Mongol no va imposar la seva sobirania sobre Tripura. Cap al 1512 el rei Bijoy Manikha va prendre Chittagong i va ocupar parts de Sylhet i Noakhali, però el 1610 Jahangir va fer presoner al rei a la vila d'Udaipur (no la ciutat del Rajasthan), i se l'endugué a Delhi. Els imposà un tribut, però el 1625 Kalyan Manik va rebutjar els bengalís i el 1733 Chuja Ud Din Khan ocupà les zones baixes del país.
Quan la Companyia Britànica de les Índies Orientals (British East India Company) va obtenir el dīwānī o administració civil i financera de Bengala el 1765, la part de Tripura que era sota domini mongol passà a control britànic. Des del 1808 cada governant havia d'estar investit pel govern britànic. El 1838 els rages de Tripura foren reconeguts com a sobirans pels britànics. Entre 1826 i 1862 la part oriental va ser teatre de diversos atacs dels kukis i molts pobles foren saquejats i cremats i els seus habitants massacrats.
El 1897 va pujar al tron el raja Radha Kishore Deb Barman Manikhya, que tenia dret a salutació de 13 canonades. En cada successió diversos aspirants havien provocat disturbis i un o altra cridava al seu servei als kukis i el 1904 els britànics van emetre un sanad que regulava la successió de manera hereditària en la família Deb Barmani; el sobirà havia de designar el seu hereu (jubraj) entre els membres mascles de la seva família; si moria sense designar successor aquesta passava al seu parent mascle més proper segons línia descendent en primogenitura; si no hi havia cap successor, el descendent mascle més proper del seu antecessor; la successió havia de ser reconeguda pel govern de l'Índia.
El 1905 Tripura fou adscrita a la nova província de Bengala Oriental i Assam i fou coneguda com a Hill Tippera. A més del govern de la Hill Tippera (Alta Tripura o Muntanya de Tripura) el raja dominava un territori anomenat Chakla Roshnabad, situat a la plana dins els districtes de Tippera, Noakhali i Sylhet amb una superfície de 1476 km² que li produïa més ingressos que tota la resta de l'estat.
La població el 1901 era de 173.325 habitants, distribuïts en una ciutat (Agartala) i 1463 pobles. A anteriors censos la població obtinguda era de fet inferior a la real:
1872: 35.262 1881: 95.637 1891: 137.442
Segons la crònica reial de Tripura 184 reis van governar el país. El darrer 185è maharaja de Tripura, Bīr Bikram Kishore Mānikya, va pujar al tron el 1923 i, després de la seva mort el 17 de maig de 1947, el va succeir el seu fil menor d'edat Kirit Bikram Kishore de 15 anys. Com a resultat de la partició de l'Índia, milers de bengalís es van desplaçar a Tripura en aquest temps (1947); agents indis van difondre el rumor de què entre els emigrants hi havia musulmans que volien deposar el rei menor d'edat i unir Tripura al Pakistan. La regent, Maharani Kanchanprabha, acceptà el rumor com a cert i va fugir del país amb el rei, cap a Delhi per demanar ajut. La regent va signar la "Tripura Merger agreement" que incorporava el país a l'Índia (9 de setembre de 1949, i l'annexió es va culminar el 15 d'octubre de 1949. Els partits de Tripura van passar a estar dominats per emigrants hindús sobretot bengalís, menys el Tripura Upajati Juba Samiti (TUJS) dirigit per líders nacionals, partit que fou fundat el 1967. Tripura fou considerat territori de la Unió l'1 de setembre del 1956, com a part de l'Estat d'Assam. El territori fou governat per un alt comissionat amb un govern elegit des de 1963.
L'1 de gener de 1972 Tripura va esdevenir estat de la Unió i el 1976 la llei de restauració de les terres alienades fou aprovada, establint la devolució als natius de Tripura de les terres ocupades il·legalment pels emigrants des del 1969. El 1979 el grup Tripura Sena es va separar del TUJS i va iniciar la lluita armada. La insurrecció fou encapçalada tot seguit pel grup anomenat Voluntaris Nacionals de Tripura (Tripura National Volunteers, TNV), branca militar creat amb el suport del Front Nacional Mizo.
En juny i juliol del 1980 es produïren enfrontaments interètnics entre els bengalís, amb 2.000 morts i 200.000 persones sense llar. El cap dels TNV, Sri B.K. Hrangkhwal, fou detingut i anuncià la dissolució del grup, que no es va portar a terme.
Binanda Jamatia formà un altre grup anomenat Organització Popular d'Alliberament de Tripura (All Tripura People's Liberation Organization, ATPLO) el 12 de desembre del 1980 a Thangnan, Mayani Reserve Forest, Bangladesh.
El districte autònom tribal (Tripura Tribal Areas Autonomous District Council) fou finalment establert el 1982 cobrint el 68% del territori de Tripura i elevat a rang constitucional el 1985
L'organització TNV fou declarada fora de la llei el 22 de gener de 1987, però el 1988 dirigits per Lalit Debbarma, signà finalment un acord amb el govern indi i cessà les hostilitats integrant-se en el govern local des d'on demanaren més autonomia. El Front de l'Esquerra no va obtenir majoria a les eleccions de 1988, passant pocs mesos després el govern de l'Estat a una coalició entre el Partit del Congrés i el TUJS, coalició que fou de curta durada
El 12 de març del 1989 es va crear el Front Nacional d'Alliberament de Tripura (National Liberation Front of Tripura, NLFT), dirigit per Dhananjoy Reang, antic vicepresident dels Tripura National Volunteers (TNV). L'11 de juliol de 1989 fou fundada la Força Democràtica Tribal de Tripura (Tripura Tribal Democratic Force, TTDF) que uns mesos després inicià la lluita armada. L'11 de juliol del 1990 es formà la Força dels Tigres de Tripura (All Tripura Tiger Force, ATTF) originàriament format com a All Tripura Tribal Force, per un grup dirigit per Ranjit Debbarma que no acceptà la rendició dels Tripura National Volunteers (TNV); contra aquesta organització es va desenvolupar una ofensiva de l'exèrcit de l'Índia iniciada el [28 d'octubre] de 1991. Es va decretar l'estat d'agitació i es va establir el toc de queda. Els Tigres compartien quarters a Bangladesh amb Arabinda Rajkhowa, portaveu del Front Unit d'Alliberament d'Assam (United Liberation Front of Asom, ULFA).
El 1991 el governant Partit Comunista de l'Índia Marxista (PCI-M) va perdre el poder enfront d'una coalició entre el Partit del Congrés i el TUJS. El 17 de febrer de 1992 la TUJS va trencar aquesta aliança i dos dies després el ministre principal, Sudhir Ranjan Majumdar, va dimitir i va recomanar la dissolució de l'assemblea de l'estat. Tot i així l'aliança es va refer amb un nou líder del Congrés a Tripura (Samir Ranjan Burman) que es va posar al front del govern.
El 1992 es va incorporar a la lluita armada el Front de l'Organització d'Alliberament de Tripura (Tripura Liberation Organisation Front, TLOF) constituït a principis d'any per lluitar contra el colonialisme indi, amb una militància derivada principalment dels TNV, però el juny del mateix any uns 218 militants es rendiren a l'exèrcit indi.
També combatien en aquest any 1992 la Força de Voluntaris Tribals de Tripura (Tripura Tribal Volunteer Force, TTVF) i el Front Nacional d'Alliberament de Tripura (National Liberation Front of Tripura, NLFT) sorgit el 1989, i del que el seu cap, Dhananjoy Reang, fou expulsat el 1993 i va crear una altra guerrilla, Exèrcit de Resurrecció de Tripura (Tripura Resurrection Army, TRA). El NLFT restarà liderat per Nayanbasi Jamatiya i més tard per Biswamohan Debbarma.