Los Angeles ([lozáɲʒeles], en anglès: [lɔs ˈændʒələs] ; ), oficialment anomenada City of Los Angeles i de manera abreviada L.A., és la segona ciutat més poblada dels Estats Units, superada solament per Nova York. Amb una superfície de 1215 km², es troba al sud de l'Estat de Califòrnia, a la costa del Pacífic. La ciutat és la seu del comtat del mateix nom.

Segons una estimació, la ciutat tenia el 2016 una població de 3.976.322 habitants, mentre que l'any 1887 només en tenia 11.500. El juliol de 2004 el comtat tenia 10.179.716 habitants, mentre que l'àrea metropolitana de Los Angeles té una població de prop de 18,5 milions d'habitants, que la converteixen en la segona aglomeració més gran dels Estats Units després de Nova York. Però la ciutat de Los Angeles és relativament petita en comparació amb la seva aglomeració, tot i que aquesta última és més gran que les de Nova York i Chicago.

Resum històric Fundada el 4 de setembre de 1781 per l'espanyol Felipe de Neve, Los Angeles va ser integrada a Mèxic després de la guerra d'independència d'aquest país l'any 1821. No obstant això, a causa de la guerra entre Mèxic i els Estats Units, la ciutat i tota l'Alta Califòrnia van esdevenir part dels Estats Units d'Amèrica en aplicació del Tractat de Guadalupe-Hidalgo el 1848. Es va incorporar a la Unió com a ciutat el 4 d'abril de 1850, cinc mesos abans que Califòrnia ascendís a la categoria d'Estat dels Estats Units.

Los Angeles és una ciutat global amb gran influència en àmbits tan diversos com els negocis, el comerç internacional, l'entreteniment, la cultura, els mitjans de comunicació, la moda, la ciència, els esports, la tecnologia, l'educació, la medicina o la recerca. La ciutat és la seu d'institucions de renom que abasten diversos camps professionals i culturals, i és un dels motors econòmics més importants dels Estats Units. L'àrea estadística combinada de Los Angeles sumava el 2008 un producte regional brut de 831.000 milions de dòlars, el tercer més important del món després de Tòquio i Nova York. Los Angeles, dins de la qual es troba Hollywood, és capdavantera mundial en la creació de produccions de televisió, videojocs, música i cinema que triomfen a tot el món. A més, la ciutat ha estat seu en dues ocasions dels Jocs Olímpics d'Estiu, el 1932 i el 1984.

Toponímia La ciutat va ser fundada el 4 de setembre de 1781 per Felipe de Neve, el governador espanyol de Califòrnia, sota el nom de El Pueblo de la Reina de los Ángeles («El Poble de la Reina dels Àngels»). Anteriorment hi havia un poblat indígena anomenat Iyáangẚ o Yangna, és a dir, «on creix el sumac de l'oest» en tongva.

Contràriament a la llegenda popular, el nom original no és pas El Pueblo de Nuestra Señora la Reina de Los Ángeles del Río de Porciúncula [elˈpweβlo deˈnwestɾa seˈɲoɾa laˈrei̯na de losˈaŋxeles delˈrio de poɾsiˈuŋkula], és a dir, «El Poble de la Mare de Déu la Reina dels Àngels del riu de Porciúncula». Aquest nom allargat feia referència al riu Porciúncula, que duia el nom de Porciúncula, una capella situada dins la Basílica de Santa Maria degli Angeli a Itàlia, on va morir Francesc d'Assís, que era el fundador de l'ordre a la qual pertanyien els missioners durant la colonització d'Amèrica.

Los Angeles, en castellà, significa «els àngels». En anglès els seus habitants es diuen Angelenos (de vegades Angelinos) - els Angelins. Els seus sobrenoms en anglès són el seu diminutiu, L. A. [ɛl'eɪ], City of Los Angeles, La La Land, Tinseltown o The Big Orange.

Història La fundació La costa de Los Angeles estava habitada pels tongva, chumash, i altres amerindis més antics durant centenars d'anys. Els espanyols van arribar-hi el 1542, quan Juan Cabrillo va visitar l'àrea.

El 1769, Gaspar de Portolà va guiar una expedició pel sud de Califòrnia amb els frares franciscans Fra Juníper Serra i Joan Crespí Fiol. Portolà va anomenar un "bell riu" que hi va descobrir com "El Riu de nostra Senyora la Reina dels Àngels de Porciúncula". Crespí havia seleccionat un lloc al llarg del riu per a una missió religiosa, però el 1771 Serra va construir la Missió de San Gabriel Arcángel prop de Whittier Narrows. Després d'una inundació l'any 1776, la missió va ser moguda a la seva ubicació actual a San Gabriel (Califòrnia).

El 4 de setembre de 1781, 44 colons espanyols van arribar a la Missió San Gabriel per a fundar un poble al lloc triat per Crespí. El poble va ser anomenat El Poble de La nostra Senyora la Reina dels Àngels sobre El Riu Porciúncula. Es va mantenir com un ranxo durant dècades. Les restes més antigues de la ciutat es conserven com a monument històric a l'anomenada Olvera Street.

La independència de Mèxic va arribar durant els anys 1820, però el canvi més gran va esdevenir-se a l'actual Montebello, després de la batalla del Riu San Gabriel el 1847, que va decidir el destí de Los Angeles.

Independència miniatura|center|500px|Los Angeles al 1908 Els nord-americans van adquirir control després d'anar a Califòrnia durant el conflicte contra Mèxic en la Guerra d'Intervenció Nord-americana i van assegurar la posterior incorporació de Califòrnia als Estats Units el dia 9 de setembre de 1850.

Va ser incorporada com ciutat el 1850. Els ferrocarrils van arribar quan Southern Pacific va completar la seva línia fins a Los Angeles el 1876.

El petroli va ser descobert el 1892, i per a 1923, Los Angeles produïa la quarta part del petroli mundial. Un altre element important en el creixement de la ciutat va ser l'aigua.

El 1913, William Mulholland va completar l'aqüeducte que va assegurar el creixement de la ciutat i va crear l'annexió per Los Angeles, començant el 1915, de dotzenes de comunitats veïnes que no podien abastir-se d'aigua pel seu compte.

Segle XX Durant els anys 1920 les indústries del cinema i l'aviació van arribar a Los Angeles i van ajudar al seu desenvolupament. La ciutat va ser l'amfitriona dels Jocs Olímpics de 1932.

La Segona Guerra Mundial va portar més creixement i prosperitat a la ciutat, encara que diversos habitants japonesos van ser duts a camps d'internament durant la guerra. En aquest període van arribar exiliats alemanys, entre els quals es troben Thomas Mann, Bertolt Brecht i Lion Feuchtwanger.

Posterior a la guerra, la ciutat va experimentar un gran creixement i expansió cap al Vall de San Fernando. El disturbi Watts el 1965 va mostrar a la nació la gran divisió entre races que hi havia a la ciutat.

Durant els anys 1970, 1980 i 1990, a través de l'Oficina d'Enginyeria de Los Angeles, es van impulsar tasques de preservació i restauració dels edificis patrimonials de la ciutat. Entre els arquitectes destacats que exerciren aquesta tasca hi ha Alma Carlisle.

El 1984 Los Angeles va ser amfitriona novament dels Jocs Olímpics. La ciutat va sofrir novament amb els disturbis de Los Angeles (1992) i el terratrèmol de Northridge (1994).

Geografia Topografia miniatura|Oest de Los Angeles des de l'aire, es pot observar Santa Monica, Westwood i Marina del Rei, i la Vall de San Fernando. Los Angeles té una àrea total de 1.290.6 km², dels quals 1.214,9 km² són terra, i la resta (75,7 km²), aigua. Això la converteix en la catorzena ciutat més extensa dels Estats Units. Fa 71 km en sentit longitudinal i 47 km d'est a oest. El perímetre de la ciutat és de 550 km.

El punt més alt és el Monte Lukens, també anomenat Pic Sister Elsie. Està situat al nord-est de la Vall de San Fernando i té una alçada de 1548 m. El principal riu és el riu Los Angeles, que comença al barri Canogar Park i és en gran part estacional. Està gairebé totalment revestit de formigó i desemboca a l'Oceà Pacífic.

Geografia Los Angeles està exposada als terratrèmols a causa de la seva ubicació en el Cinturó de Foc del Pacífic. La seva inestabilitat geològica produeix diverses falles sota i sobre la superfície terrestre, les quals generen aproximadament 10.000 tremolors sísmics cada any. Una de les principals falles és la Falla de San Andrés. Ubicada en el límit entre la Placa Pacífica i la Nord-americana, es pensa que serà la causant d'un proper terratrèmol al sud de Califòrnia.San Andreas Fault Set for the Big One Els principals terratrèmols ocorreguts en l'àrea inclouen el Northridge el 1994, el de Whittier Narrows el 1987, el de San Fernando el 1971 prop de Sylmar i el de Long Beach el 1933.

No obstant això, la majoria dels moviments sísmics són de baixa intensitat i generalment no són percebuts per les persones.Earthquake Facts Algunes parts de la ciutat són més vulnerables a tsunamis provinents de l'oceà Pacífic; considerant aquell produït pel Terratrèmol de Valdivia de 1960 a Xile, que va danyar alguns ports.

Clima miniatura|Un gran xicranda florida. La ciutat té un clima mediterrani quasi subtropical. Generalment el clima és temperat i sec en totes les estacions. Les brises de l'Oceà Pacífic tendeixen a mantenir a les comunitats de la costa de Los Angeles més fresques a l'estiu i temperades a l'hivern, que les de l'interior, a l'estiu, pot arribar a haver diferències de temperatura de 10 °C entre unes i altres.

Les temperatures a l'estiu poden arribar als 32 °C (90 °F), però la mitjana és de 27 °C (82 °F), amb mínims durant la nit de fins a 17 °C (63 °F). Les temperatures diürnes a l'hivern són generalment de 18 °C (65 °F) de mitjana, amb mínims nocturns de 10 °C (48 °F) i durant aquesta estació són freqüents les pluges. El mes més calorós és l'agost, seguit per juliol i setembre.

La temperatura mitjana al gener és de 13 °C (57 °F) i 22 °C (73 °F) al juliol. La més alta temperatura registrada en els extrems de la ciutat va ser de 48,3 °C (119 F) a Woodland Hills el 22 de juliol de 2006; la més baixa temperatura va ser -7,8 °C (18 F) el 1989, en Canogar Park. La més alta temperatura registrada al centre de la ciutat va ser de 44,4 °C (112 F) el 26 de juny de 1990, i la més baixa va ser de -5 °C (24 F) el 9 de gener de 1937.

Les precipitacions passen majoritàriament en els mesos d'hivern i primavera (sent febrer el mes més plujós) amb grans variacions en la severitat de les tempestes any a any. Los Angeles té una mitjana de precipitació de 381 mm (15 polzades) a l'any. Generalment no neva a la conca de la ciutat, però les muntanyes situades en els límits d'aquesta reben neu tots els anys.

La neu és un fenomen força estrany a la conca de la ciutat. La nevada més gran registrada, va ocórrer el 15 de gener de 1932, i va assolir una alçada de 5 cm.

.

Flora L'àrea de Los Angeles és rica en espècies de plantes natives, degut en part a la seva diversitat d'hàbitats, que inclouen platges, pantans i muntanyes. L'ambient botànic més comú són les garrigues costaneres, les quals cobreixen les vessants. Alguns noms de plantes natives són: rosella de Califòrnia (Eschscholzia californica), rosella matilija (Romney Harvey), Heteromeles arbutifolia, Quercus agrifolia i (Secale cereal). Moltes d'aquestes espècies, com (Helianthus nuttallii), són tan escasses que han estat considerades en perill d'extinció. Encara que no és nativa de l'àrea, la flor oficial de la ciutat és Strelitzia reginae.

Contaminació center|miniatura|650px|Centre de la ciutat de Los Angeles en una tarda coberta de smog. Es pot albirar l'observatori Griffith en primer pla.

Degut a la seva geografia i a la dependència dels automòbils com a mitjà de transport principal, la ciutat pateix d'una severa contaminació atmosfèrica en forma de smog. L'aire de la Conca de Los Angeles i la Vall de San Fernando és susceptible a la inversió tèrmica que reté els gasos d'automòbils, i de motors dièsel de camions, vaixells i locomotores, com també d'indústries i altres fonts.