Xantos o Xant (en grec antic Ξάνθος, Xánthos; en lici Arnna) fou una ciutat de l'antiga Lícia, situada prop de l'actual localitat de Kınık, al sud-oest de Turquia. Fou la capital de l'antiga Lícia i un dels seus principals centres administratius.

El jaciment conserva restes de les èpoques lícia, hel·lenística, romana i bizantina, i destaca especialment pels seus monuments funeraris i per les inscripcions en llengua lícia. Juntament amb el proper santuari de Letòon, forma el conjunt arqueològic Xanthos-Letoon, inscrit a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO l'any 1988 segons els criteris (ii) i (iii).

Situació i jaciment miniatura|esquerra|300px|Vista general del jaciment arqueològic de Xantos.

Xantos es troba prop de Kınık, al districte de Kaş, a la província d'Antalya, a la vall del riu Xantos, actual Eşen Çayı. El jaciment s'estén sobre dues elevacions que dominen la plana fluvial.

El conjunt arqueològic presenta diverses zones monumentals. A l'est del riu hi ha l'antiga acròpolis lícia, remodelada en època hel·lenística i bizantina; immediatament al nord se situen el teatre i l'àgora romana. Una segona àrea arqueològica s'estén entre l'arc de Vespasià, al sud, i l'acròpolis hel·lenística, al nord, i inclou l'àgora hel·lenística i diverses esglésies bizantines.

Història Període lici i domini persa Xantos fou un dels principals centres polítics de la Lícia i n'esdevingué la capital. La ciutat conserva alguns dels testimonis més importants de la llengua i de l'arquitectura funerària lícies, especialment inscripcions, tombes excavades a la roca, tombes de pilar i sarcòfags elevats sobre pilars.

Durant l'expansió de l'Imperi Aquemènida a Anatòlia, Xantos fou assetjada pel general persa Hàrpag cap al 545-546 aC. La tradició recollida per les fonts antigues descriu una resistència extrema dels habitants abans de la caiguda de la ciutat.

Malgrat la conquesta persa, Xantos continuà essent un centre destacat de Lícia. A partir del segle VI aC, els monuments funeraris mostren una combinació progressiva de tradicions lícies i influències gregues, especialment visible en l'arquitectura i l'art funeraris.

Època hel·lenística Xantos fou ocupada per Alexandre el Gran l'any 334 aC.

Durant el període hel·lenístic, la ciutat experimentà transformacions urbanes importants. L'antiga acròpolis lícia fou remodelada i, a la part baixa del jaciment, es desenvolupà una àgora hel·lenística, integrada posteriorment en un sector urbà que continuà ocupat en època romana i bizantina.

Època romana i bizantina miniatura|300px|Ruïnes de l'àgora romana de Xantos.

Xantos prengué partit per Roma durant les guerres contra Mitridates VI Eupàtor. Durant les guerres civils que seguiren l'assassinat de Juli Cèsar, la ciutat fou presa i destruïda per Marc Juni Brut l'any 42 aC i fou reconstruïda posteriorment.

Durant l'època imperial romana, Xantos continuà essent un centre urbà actiu. El teatre conservat és d'època romana i, al nord, se situa l'àgora romana, reconstruïda al segle III i encara dedicada als dotze déus licis.

En època bizantina, l'antiga acròpolis lícia fou novament remodelada i s'hi bastiren diverses esglésies i basíliques. Les incursions àrabs del segle VII contribuïren a la decadència i pèrdua d'importància de la ciutat.

Arqueologia i monuments Arquitectura funerària miniatura|Tomba de pilar i tombes excavades a la roca al jaciment de Xantos.

Xantos conserva un conjunt excepcional de monuments funeraris licis. Entre les tipologies més característiques hi ha les tombes excavades a la roca, les tombes de pilar i els sarcòfags elevats sobre pilars, que combinen tradicions locals amb influències artístiques gregues.

Entre els monuments més destacats hi ha el Monument de les Harpies, una tomba de pilar del segle V aC coronada per una cambra funerària decorada originàriament amb relleus de marbre.

El Monument de les Nereides, del segle IV aC, adoptava una arquitectura de tipus templari sobre un gran podi i combinava elements de la tradició lícia amb formes gregues. La seva concepció arquitectònica exercí una influència directa sobre el Mausoleu d'Halicarnàs.

Inscripcions lícies Xantos és un dels jaciments més importants per al coneixement de la llengua lícia i de la història del poble lici. Al conjunt de Xanthos-Letoon s'han conservat alguns dels textos més extensos i significatius en aquesta llengua, gravats tant a la roca com en grans monòlits.

Entre els monuments epigràfics més destacats hi ha l'anomenat Obelisc de Xantos, una gran estela amb una extensa inscripció en lici. El text és una de les inscripcions més llargues conservades en aquesta llengua i relata fets relacionats amb el príncep xanti Kherei.

Redescoberta i excavacions miniatura|300px|Restes de portals monumentals de pedra de Xantos, amb una tomba de pilar al fons.

Les ruïnes de Xantos foren donades a conèixer a Europa pel viatger i arqueòleg britànic Charles Fellows, que arribà al jaciment l'any 1838. Entre 1838 i 1844 hi dugué a terme diverses campanyes d'exploració i excavació que contribuïren decisivament al coneixement modern de l'art i l'arquitectura de Lícia.

Diversos monuments i escultures procedents de Xantos foren traslladats al Museu Britànic, entre els quals elements del Monument de les Nereides, del Monument de les Harpies i del sarcòfag de Payava.

Xantos-Letoon i Patrimoni de la Humanitat miniatura|300px|Columnes i restes monumentals de l'àgora romana de Xantos.

Xantos i el proper santuari de Letòon formen el conjunt arqueològic Xanthos-Letoon, inscrit a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO l'any 1988 segons els criteris (ii) i (iii).

El bé és format per dos jaciments veïns del sud-oest d'Anatòlia, situats respectivament a les actuals províncies d'Antalya i Muğla. El conjunt constitueix un testimoni excepcional de la civilització lícia i reflecteix la continuïtat i la combinació d'elements anatòlics, grecs, romans i bizantins.

La UNESCO destaca especialment l'arquitectura funerària de Xantos i les inscripcions en llengua lícia conservades als dos jaciments. Segons el criteri (ii), Xanthos-Letoon exercí una influència directa sobre altres ciutats lícies i sobre regions veïnes; segons el criteri (iii), el conjunt aporta un testimoni excepcional de la civilització lícia, especialment a través dels seus monuments funeraris i dels textos epigràfics.

El Letòon fou el centre de culte de Xantos i el santuari federal de Lícia i de la Lliga Lícia. Conserva temples dedicats a Leto, Àrtemis i Apol·lo, i prop del temple d'Apol·lo s'hi descobrí una important inscripció trilingüe en lici, grec i arameu.

Referències

Categoria:Ciutats de Lícia Categoria:Província d'Antalya Categoria:Patrimoni de la Humanitat a Turquia