miniatura|Bust de l'emperador romà Constantí I, un dels impulsors de l'edicte pel qual es declarava la llibertat de culte. Ledicte de Milà (; , Diatagma tōn Mediolanōn) va ser un decret promulgat a la ciutat de Milà el 313 pels emperadors Constantí el Gran i Licini I pel que s'acordava el tracte benevolent dels cristians a l'Imperi Romà.Frend, W. H. C. (1965). The Early Church. SPCK, p. 137. Confirmava l'edicte de tolerància de Sàrdica i en precisava els seus termes.
L'edicte anava dirigit al Prefecte del Pretori, i va ser publicat el març del 313. El seu text, segons Lactanci, inclou la següent sentència:
miniatura|Làpida a l'església de San Giorgio al Palazzo propera a les restes del palau imperial on fou proclamat l'edicte.
La legislació procristiana de Constantí es va concretar en els següents anys (319 a 323) en les següents lleis o edictes:
Any 313, rescripte que allibera als capellans cristians de l'exercici dels càrrecs públics locals (Curiales) Any 319, Decret datat a Roma que prohibeix les pràctiques dels arúspex i endevins llevat d'en els temples amb assistència de públic i en vista de tots. També aparegué una confirmació per rescripte de l'exempció als capellans cristians de l'exercici dels càrrecs curials. Any 320, nou rescripte confirmant i ampliant l'exempció dels càrrecs públics de la Cúria al clero cristià Any 321, dues lleis promulgades a Aquileia que prescriuen greus penes contra els qui utilitzin sortilegis contra la vida o el pudor, i permetent-se les receptes medicinals. Any 321, una llei promulgada a Sàrdica, permet la consulta als auguris quan un llamp caigui al palau imperial o un altre edifici públic, però en tot cas els pronòstics han de ser comunicats directament a l'emperador. Any 321, llei que permet els testaments a favor de les esglésies cristianes; també aparegué una llei que obligava els gremis i els seglars a l'observança d'un dia festiu a la setmana, usant-se per a això el diumenge, dia que els cristians dediquen al seu Déu Any 323, llei que castiga amb penes severes el que s'obligui els cristians a participar en actes del culte pagà i la derogació de la Llei d'August prohibint el celibat.
Després de la seva victòria sobre Licini, Constantí va dirigir un edicte als ciutadans de la part oriental de l'imperi, on l'Edicte de Milà no havia tingut quasi aplicació i havia caigut en l'oblit (encara que probablement els cristians no van ser perseguits, malgrat que s'ha dit que va ser la persecució d'aquests el que motivà la intervenció de Constantí). En el nou edicte, el text del qual s'ha conservar a través del bisbe arrià Eusebi de Cesarea i, per tant, és menys fiable, Constantí diu:
Si el text és veritablement aquest, resulta fàcil comprendre que en un estat sota un poder absolut, molts optarien per la conversió malgrat no creure sincerament, i altres intentarien evitar ser identificats com no cristians, i dissimular la seva pertinença a una altra religió (la qual cosa en si mateixa no era perillosa, però podia arribar a ser-ho, o almenys a constituir un obstacle per a determinades carreres).
Referències
Categoria:Imperi Romà Categoria:Història del cristianisme Categoria:Lleis romanes