miniatura|Detall del cap de la perdiu d'Àfrica La perdiu d'Àfrica o perdiu mora a les Balears (Alectoris barbara) és una espècie d'ocell de la família dels fasiànids (Phasianidae) natural del nord d'Àfrica i utilitzat profusament com espècie cinegètica.
Morfologia Fa 33 - 34 cm de llargària, amb una envergadura de 46 – 49 cm. Aspecte arrodonit i escàs dimorfisme sexual. Dors gris-marró i parts inferiors gris beix. Flancs vermellosos amb estretes vires blanques. Cara gris clar amb un ampli collar marró vermellós clapejat de clar. Banda fosca pel front, capell i clatell. Potes i bec de color rogenc. Cant similar al de la perdiu roja, però una mica més agut.
Hàbits Espècie sedentària. Quan és molestada s'estima més córrer que volar. Si cal, farà un vol ràpid i curt amb les seves arrodonides ales.
Hàbitat i distribució Habita terrenys àrids i estepàrids arribant al límits de terres de conreu del nord d'Àfrica, des del Marroc fins al nord-oest d'Egipte. Va ser introduït a les illes Canàries, Sardenya, el sud de la península Ibèrica i altres llocs.
Reproducció miniatura|Alectoris barbara Espècie monògama, les parelles es formen en primavera. Fan un niu a terra, folrat de plomes i fulles, on ponen 10 a 16 ous que coven durant 25 dies. Els perdigons abandonen el niu al poc de nàixer i poden volar als 10 dies.
Alimentació Poden menjar una gran varietat de llavors, fulles, brots i raïls. També, sobretot els joves, poden menjar insectes.
Llista de subespècies S'han descrit quatre subespècies: A. b. barbara (Bonnaterre, 1792). De les zones septentrionals del Marroc i d'Algèria. A. b. barbata (Reichenow, 1896). Líbia i el nord-oest d'Egipte. A. b. koenigi (Reichenow, 1899). Del nord-oest del Marroc. A. b. spatzi (Reichenow, 1895). Del sud del Marroc, al sud de Tunis, a través del centre d'Algèria.
Referències
Enllaços externs
Martín P., Cardona A., Avifauna Canaria II, Aves de las Zonas Bajas p 48
Categoria:Alectoris