Michael Jeffrey Jordan (Nova York, Estats Units, 17 de febrer de 1963), motejat Air, His Royal Airness (La seva majestat aèria) o Air Jordan, és un exjugador de basquetbol estatunidenc retirat per primera vegada el 1993, després el 1999 i finalment el 2003. Actualment és copropietari i president dels Charlotte Hornets, una franquícia de l'NBA. És considerat per la majoria dels especialistes el millor jugador de bàsquet de la història, per això va ser nominat a la Llista dels 50 millors jugadors de la història de l'NBA elaborada l'any 1996.A NBA.com es pot llegir el següent com a frase introductòria a la seva biografia: "By acclamation, Michael Jordan is the greatest basketball player of all time" (Per aclamació, Michael Jordan es el millor jugador de bàsquet de tots els temps) Michael Jordan Biografia, 15 de gener de 2007.
Va guanyar sis anells de campió de l'NBA amb els Chicago Bulls, on va aconseguir una mitjana de 30,1 punts per partit, la mitjana més gran de la història de la lliga. Va guanyar deu vegades el títol de màxim encistellador de la temporada regular, va ser escollit cinc vegades com l'MVP (millor jugador) de la temporada regular, sis vegades com l'MVP de les finals, va formar part del millor quintet de l'NBA en deu ocasions, va ser escollit una vegada el millor defensor de la temporada i va formar part del millor quintet defensiu en nou vegades.
Des de 1983, ha sortit a la portada de la prestigiosa revista esportiva Sports Illustrated en 49 ocasions, tot un rècord, a més de ser anomenat el 1991, "Esportista de l'Any". Va ser reconegut com el "millor atleta del " per ESPN.worldathletes.com Michael J. Jordan (accés el setembre de 2008).
Inicis Michael Jordan, fill de James i Deloris Jordan, va néixer a Brooklyn, Nova York. La seva família es va traslladar a Wilmington, Carolina del Nord, quan ell era jove i amb els seus quatre germans, Jordan va anar a la Ogden Elementary School, i més tard a la Trask Junior High School. Posteriorment va assistir a l'Institut Emsley A. Laney, on, a causa de les seves impressionants condicions atlètiques, va jugar a basquetbol, beisbol i futbol americà. Tot i així, va ser expulsat de l'equip de bàsquet en el seu segon any a causa del fet que per la seva alçada (1,80 metres) estava poc desenvolupat. A l'estiu següent, Jordan va créixer 10 centímetres i es va entrenar amb molta intensitat. En el seu any sènior a Laney High, va tenir una mitjana d'un triple-doble: 29,2 punts, 11,6 rebots i 10,1 assistències,Sportscenter, ESPN i va ser seleccionat en el McDonald's All-American Team.Williams, Lena. PLUS: BASKETBALL; "A McDonald's Game For Girls, Too", The New York Times, 7 de desembre de 2001 miniatura|esquerra|Michael Jordan i Dean Smith en el partit en honor dels equips de bàsquet masculí de la Universitat de Carolina del Nord de 1957 i 1982. Universitat Jordan a l'any 1983 va rebre una beca per jugar a bàsquet a la Universitat de Carolina del Nord, on s'especialitzà en geografia. En el seu primer any el va entrenar el mític Dean Smith, i va ser escollit com el millor jugador de primer any de la temporada (ACC Freshman of the Year), amb una mitjana de 13,4 punts per partit i un 53,4% en tirs de camp. En aquell moment, Jordan era pràcticament un jugador fonamental a la pista i, tot i així, els Tar Heels no estaven liderats per ell, sinó per James Worthy, futur integrant del Saló de la Fama. A la final de la NCAA de 1982 davant la Universitat de Georgetown, Jordan va donar la victòria als Tar Heels amb una cistella de dos punts, llençant en suspensió, a escassos segons del final; van aconseguir el campionat i el primer gran èxit personal en la seva impecable carrera professional. A l'equip rival, hi havia el pivot Patrick Ewing, futur jugador dels New York Knicks.
Després de guanyar el premi al millor jugador universitari de l'any (Naismith College Player of the Year) i el Premi John R. Wooden, el 1984, abandonà la universitat per presentar-se al draft d'aquell mateix any. Els Houston Rockets i, sobretot, els Portland Trail Blazers, que van triar Hakeem Olajuwon i Sam Bowie respectivament, deixaren passar l'oportunitat d'incorporar a les seves files un dels millors esportistes de la història. Finalment el van seleccionar els Chicago Bulls. El 1986 Jordan va tornar a la universitat per acabar els estudis i graduar-se.Morris, Mike. "The Legend: A Highlight-Reel History of the NBA's Greatest Player." Michael Jordan: The Ultimate Career Tribute. Bannockburn, IL: H&S Media, 1999. pàg. 67.
Carrera professional Primers anys Jordan va triomfar i fou el centre d'atenció ja en el seu primer any, en la temporada 1984-85, en la qual va tenir de mitjana 28,2 punts per partit amb un percentatge en tirs de camp del 51,5. Ràpidament es va convertir en un dels jugadors preferits del públic gràcies al seu joc molt espectacular i ofensiu.Gross, Jane. "Jordan Makes People Wonder: Is He the New Dr. J?", The New York Times, 19 d'octubre de 1984Goldpaper, Sam. "Jordan dazzles crowd at Garden", The New York Times, 19 d'octubre de 1984 Jordan disputà l'All-Star Game en el quintet titular en el seu primer any a l'NBA gràcies als vots del públic. Aquella temporada també s'emportaria el premi al millor 'Rookie' de l'any, batent a més com a 'rookie' el rècord de més punts en un partit de la història de la franquícia, amb 49; el partit va ser contra els Detroit Pistons d'Isiah Thomas. Els Bulls van acabar la temporada amb un balanç de 38-44,Chicago Bulls , databasebasketball.com quedant eliminats a la primera ronda dels playoffs davant Milwaukee Bucks en quatre partits.
En la seva segona temporada, Jordan no va poder jugar a causa d'una lesió al peu. Tot i la baixa de Jordan, els Bulls van acabar la temporada amb un balanç un 30-52, i van ser eliminats pels Boston Celtics en la primera ronda dels playoffs per 3-0. Jordan es va recuperar a temps per jugar els playoffs i ho va fer realment bé, tot i que no va poder evitar l'eliminació del seu equip davant la màquina imparable que eren els Celtics de Larry Bird. Malgrat tot, el segon partit va entrar a la història de l'NBA a causa de la impressionant actuació de Jordan, que es va convertir en el jugador que més punts ha anotat en un partit de playoffs, amb 63 punts. Després del partit, que es va decidir a la pròrroga, les paraules de Larry Bird no podien resumir millor la increïble actuació de Jordan: "he vist a Déu disfressat de jugador de bàsquet"."God Disguised as Michael Jordan", nba.com/history
En la següent temporada, ja recuperat totalment de la seva lesió, amb 37,1 per partit, va aconseguir una de les mitjanes anotadores més altes de la història de l'NBA sent l'únic jugador, a part de Wilt Chamberlain, en anotar més de 3.000 punts en una sola temporada. Tot i els seus grans números, Magic Johnson li va prendre l'MVP de forma clara, contundent i rotunda per 733 punts davant els 449 de Jordan.Awards Voting for 1986-87 Els Bulls van guanyar 40 partits i van entrar als playoffs per tercer any consecutiu. Tot i així, van ser eliminats un altre cop pels Celtics.
Frenat pels Bad Boys Jordan va tenir una altra excel·lent temporada el 1987-88 anotant de mitjana 35 punts amb un 53,5% en tir, i aconseguint finalment el seu primer títol de MVP de la temporada. A més a més, també va rebre el premi al Millor Defensor, una raresa per un jugador de perímetre, amb una mitjana d'1,6 taps i 3,16 robatoris de pilota.Michael Jordan statistics, Nba.com: history Els Bulls van acabar la temporada amb un balanç de 50-32 i Jordan superà per primera vegada la primera ronda dels playoffs en eliminar els Cleveland Cavaliers en cinc partits.Chicago Bulls 1987-88 Game Log and Scores, databasebasketball.com Tot i així, serien eliminats en les semifinals de la Conferència Est davant els experimentats Detroit Pistons liderats per Isiah Thomas i el seu grup dels Bad Boys.
En la temporada 1988-89, Jordan va tenir una mitjana de 32,5 punts per partit (53,8% en tirs de camp) i els Bulls van arribar a les 47 victòries. Als playoffs van arribar fins a la final de la conferència, derrotant els Cavaliers i els Knicks. A la sèrie davant els Cavaliers, cal destacar la mítica cistella sobre la botzina de Jordan davant Craig Ehlo, que ha sigut anomenada "El Tir" (The Shot); amb aquest llançament es va decidir l'eliminatòria. Tot i així, una altra vegada els Pistons es creuarien al camí dels Bulls, aquesta vegada arribant la sèrie als sis partits. Els Pistons van utilitzar les Jordan Rules, una estratègia defensiva que consistia en dobles i, fins i tot, triples defenses davant l'escorta cada vegada que tocava la pilota. Aquesta tàctica inventada per Chuck Daly seria reutilitzada pels Knicks als 90.
Els Bulls de la temporada 1989-90 eren un equip en alça i en creixement. Liderats per Jordan i per nous i joves jugadors com Scottie Pippen i Horace Grant, i sota la direcció de l'entrenador Phil Jackson, es van convertir en un equip molt perillós i cohesionat. Jordan tindria una mitjana de 33,6 punts per partit (52,6%) liderant als Bulls per assolir un balanç de 55-27 al final de la temporada. Van eliminar els Philadelphia 76ers, arribarien una altra temporada a les finals de la seva conferència i, per tercera vegada consecutiva, els Pistons els apartarien de la glòria. Detroit va guanyar el seu segon anell seguit i els dubtes sobre si els Bulls podrien batre'ls alguna vegada estaven presents en l'opinió pública. Chicago començà la temporada 1990-91 preguntant-se si arribaria a formar finalment un equip capaç de guanyar un campionat.
Primer three-peat Ja a la temporada 1990-91, Jordan estava més motivat que mai després de l'eliminació davant els Pistons. Aquest any va guanyar el seu segon MVP amb una mitjana de 31,5 punts, 6 rebots i 5,5 assistències per partit al final de la temporada. Els Bulls van finalitzar en primer lloc per primera vegada en 16 anys i van aconseguir el rècord de la franquícia guanyant 61 partits. Amb Scottie Pippen jugant com si fos un All-Star, els Bulls estaven a un altre nivell. En les primeres rondes de playoffs eliminaren als New York Knicks i els Philadelphia 76ers, arribant a la final de la conferència un altre cop amb els Pistons. Tot i així, Chicago ja jugava com un equip i Jordan estava rodejat de grans jugadors. Jordan va fer millors als seus companys i, fins i tot, les Jordan Rules van ser inútils. Els Bulls, de manera sorprenent, van superar als Pistons.Chicago Bulls 1990-91 Game Log and Scores, databasebasketball.comBrown, Clifton. BASKETBALL; "Bulls Brush Aside Pistons for Eastern Title", The New York Times, 28 de maig de 1991 Al final del quart i últim partit, Thomas va fer anar als seus companys cap al túnel de vestidors quan encara no havia sonat la botzina del final del partit, renunciant així a les encaixades de mans que s'acostumen a fer a l'acabament.Isiah Thomas: Leader of the Bad Boys, nba.com
A les finals de l'NBA es trobarien amb els Los Angeles Lakers de Magic Johnson. Els van derrotar en cinc partits i van acabar els playoffs amb un excel·lent 15-2.Chicago Bulls 1990–91 Game Log and Scores, databasebasketball.com Cal destacar una jugada que encara segueix viva en la memòria dels aficionats a l'NBA; Jordan va realitzar una rectificació a l'aire tot passant-se la pilota d'una mà a l'altra, per anotar una mítica cistella davant una zona plena de jugadors dels Lakers.Wilbon, Michael. Great Shot! Jordan's Best Amazingly Goes One Better, Washington Post, 7 de juny de 1991 Michael Jordan guanyà el seu primer MVP de les FinalsFinals Most Valuable Player, nba.com/history i va plorar tot agafant el trofeu de campió.Schwartz, Larry. "Michael Jordan transcends hoops", espn.com miniatura|United Center, la pista de Jordan durant molts anys.