El Premi Joan Crexells de narrativa és un premi literari que atorga l'Ateneu Barcelonès a la millor obra de narrativa en català publicada durant l'any anterior. Aquest premi s'atorga des de l'any 1932.
Honora la memòria del filòsof, hel·lenista, pedagog i economista Joan Crexells i Vallhonrat (Barcelona, 1896 - 1926), soci de la casa, que morí prematurament després d'haver assolit una gran anomenada com a intel·lectual i polígraf.
El premi, en la primera etapa, consistia en una escultura d'Apel·les Fenosa que representa la deessa Atena i és el guardó degà dels premis literaris instituïts a Catalunya, ja que l'Ateneu el va convocar per primer cop el 1928. A partir de 2005 el premi va anar acompanyat d'una dotació econòmica de 6.000 euros i el 2008 s'hi va incorporar un nou guardó, obra de l'artista plàstic Antoni Llena. El 2013 la dotació va baixar a 4.000 euros, el 2015 va quedar sense dotació econòmica i el 2016 es va tornar a dotar el premi amb 4.000 euros.
Obres guanyadores Primera etapa 1928 Desert 1929, Joan Puig i Ferreter, per El cercle màgic 1930, Miquel Llor, per Laura a la ciutat dels sants 1931, Prudenci Bertrana, per L'hereu 1932, Josep Maria de Sagarra, per Vida privada 1933, Carles Soldevila, per Valentina 1934, Maria Teresa Vernet, per Les algues roges 1935, Ernest Martínez i Ferrando, per Una dona s'atura al camí 1936, Francesc Trabal, per Vals 1937, Mercè Rodoreda, per Aloma 1938, Noel Clarasó, per Francis de Cer
Segona etapa 1982, Joan Perucho, per Les aventures del cavaller Kosmas 1983, Pere Gimferrer, per Fortuny 1984, Pau Faner, per Fins al cel 1985, Maria Barbal, per Pedra de tartera 1986, Pere Calders, per Gaeli i l'home Déu 1987, Baltasar Porcel, per Les primaveres i les tardors 1988, Jesús Moncada, per Camí de sirga 1989, Miquel de Palol i Muntanyola, per El jardí dels set crepuscles 1990, Miquel Àngel Riera, per Illa Flaubert 1991, Jaume Cabré, per Senyoria 1992, Robert Saladrigas, per El sol de la tarda 1993, Víctor Mora Pujadas, per La dona dels ulls de pluja 1994, Carme Riera, per Dins el darrer blau 1995, Maria Mercè Marçal, per La passió segons Renée Vivien 1996, Joan Francesc Mira, per Borja Papa 1997, Jesús Moncada, per Estremida memòria 1998, Martí Domínguez, per Les confidències del comte de Buffon 1999, David Castillo, per El cel de l'infern 2000, Baltasar Porcel, per El cor del senglar 2001, Joan Agut, per El mestre de Taüll 2002, Ferran Torrent, per Societat limitada 2003, Emili Teixidor, per Pa negre 2004, Joan-Lluís Lluís, per El dia de l'ós 2005, Joan-Daniel Bezsonoff, per Les amnèsies de Déu 2006, Miquel Maria Gibert, per La victòria de la creu 2007, Edgar Cantero, per Dormir amb Winona Ryder 2008, Joan Francesc Mira, per El professor d'història 2009, Vicenç Pagès, per Els jugadors de whist 2010, Antoni Vives, per El somni de Farringdon Road 2011, Jaume Cabré, per Jo confesso 2012, Josefa Contijoch, per Sense alè 2013, Pep Coll, per Dos taüts negres i dos de blancs 2014, Manuel Baixauli, per La cinquena planta 2015, Joan Benesiu per Gegants de gel 2016, Joan Buades Beltran per Crui 2017, Desconvocat 2018, Melcior Comes per Sobre la terra impura 2019, Toni Sala per Persecució 2020, Àlvar Valls per Entre l'infern i la glòria 2021, Joan-Lluís Lluís per Junil a les terres dels bàrbars 2022, Mar Bosch Oliveras per L'edat dels vius 2023, Mònica Batet Boada per Una història és una pedra llançada al riu 2024, Albert Pijuan per La gran substitució 2026, Roser Cabré-Verdiell per Que morin els fills dels altres
Referències
Enllaços externs Web del Premi Crexells