La fonologia de l'occità és similar a la del català fent que es puga parlar d'un grup lingüístic occitanocatalà. Tot i això, hi ha moltes característiques fonètiques que el diferencien força. En l'occità podem trobar bastants diferències fonètiques i lèxiques davant els diferents dialectes que componen l'occità. Majoritàriament es parla del llenguadocià com a centre dialectal de l'estandardització per tal com és el més fidel a l'occità medieval i el més proper al català.
Consonants Taula dels fonemes consonàntics de l'occità Bilabial Labio-Dental Dental Alveolar Post-Alveolar Labio-palatal Palatal Labio-velar Velar Oclusives Nasals Fricatives Africades Aproximants Bategants Laterals
Vocals Anterior Central Posterior Tancada 300px|Trapezoide de les vocals Semitancada Semioberta Oberta
Evolució de la fonètica llatina a l'occitana L'occità en general va patir, com la resta de llengües romàniques, grans mutacions fonètiques que la van distingir de la resta de llengües veïnes i del mateix llatí. Els trets més significants d'aquestes mutacions vocàliques i consonàntiques són les següents:
Vocalisme O tancada tònica del llatí vulgar (procedent de U breu i O llarga del llatí clàssic) no es diftonga sinó que es tanca en [u] (DOLORE, FLORE, PASTORE> occ. dolor [dulur], flor, pastor; cat. dolor, flor, pastor; fr. douleur, fleur, pasteur; esp. dolor, flor, pastor; it. dolore, fiore, pastore).
U tancada del llatí vulgar procedent de Ū del llatí clàssic es palatalitza en [y] (vocal tancada anterior arrodonida) (MATURU, TUU> occ. madur, tu).
O àtona es tanca en [u] (PORTALE> occ. portal[purtal], dolor; cat. portal[portal]/[purtal], dolor [duló], [doló], [dolor]; fr. portail; esp.portal).
Manteniment de la A llatina tònica (CAPRA, PRATU> occ. cabra, prat; cat. cabra, prat; fr. chevre, pré; esp. cabra, prado; it. capra, prato).
Manteniment d'AU (CAULIS, PAUCU> occ. caul, pauc; cat. col, poc; fr. chou, peu; esp. col, poco; it. cavolo, poco).
Diftongació de Ě, Ǒ precedides de /j/, /w/, so palatal o velar (LECTU, OCULUM OCTO, FOCU, TRES, DEBERE> occ.lièit/lèit, uèlh, uèit, fuòc; tres, dever/deure; cat. llit, ull, uit/vuit, foc, tres; fr. lit, oeil, uit, feu, trois, devoir; esp. lecho, ojo, ocho, fuego, tres, deber; it. letto, occhio, otto, fuoco, tre, dovere).
ACT- > ait (LACTE, FACTU> occ. lait, fait; cat. llet, fet; fr. lait, fait; esp. leche, hecho; it. latte, fatto).
Caiguda de les vocals àtones finals, exceptuat A (MURU, FLORE, PORTA> occ. mur, flor; porta; cat. mur, flor, porta; fr. mur, fleur, porte; it. muro, fiore, porta).
A final àtona > o de grau mitjà (AMICA> occ. amiga, pòrta).
Consonantisme C +, TY intervocàliques > [z] (puteale, ratione > occ. posal, rason; cat. poal, raó; fr. raison; cast. razón; it. raggione).
No palatalització de ca- (capra, vacca; occ. cabra, vaca; cat. cabra, vaca; fr. chevre, vache; cast. cabra, vaca; it. capra). Però en els dialectes nord-occitans (lat. cantare dona chantar.
Sonororització de -P-, -T-, -C- intervocàliques en -b-, -d-, -g- (CAPRA, CATENA, SECURU> occ. cabra, cadena, segur; cat. cabra, cadena, segur; fr. chevre, chaine, sur; esp. cabra, cadena, seguro; it. capra, catena, sicuro) -C + e, i, final > -tz (CRUCEM> occ. crotz, cat. creu; fr. croix; esp. cruz; it. croce).
-D- intervocàlica > [z] (NUDA, SUDARE> occ. nusa, susar; cat. nua, suar; fr. nue, suer; esp. desnuda, sudar; it. nuda, sudare).
-D- intervocàlica esdevinguda final s'emmudeix o passa a -i (PEDE, CREDIT> occ. pè, crei; cat. peu, creu; fr. pied, croit; esp. pie, cree; it. piede, crede)
Vocalització de T, D dels grups postònics '-TR-, '-DR- en -i- (PETRA, CREDERE> occ. peira, creire; cat. pedra/pera; creure; fr. pierre, croire; it. pietra, credere).
Manteniment de F inicial (FURNU, FILIA> occ. forn, filha; cat. forn, filla; fr. four, fille; esp. horno, hija; it. forno, figlia).
Manteniment d'africades protoromàniques de J, G + e, i (JACTARE, GELARE> occ. getar, gelar; cat. gitar, gelar; fr. jeter, geler; esp. hechar, helar; it. rigettare, gelare).
Manteniment de la T del grup CT (FACTU, NOCTE> occ. fait, nueit; cat. fet, nit; fr. fait, nuit; esp. hecho, noche; it. fatto, notte).
No palatalització de -is- procedent de -X-, SC- (COXA, PISCE> occ. cuèissa, peis; cat. cuixa, peix; fr. cuisse, poisson; esp. cuja -ant.-, pez; it. coscia, pesce).
Caiguda de -N intervocàlica esdevinguda final (PANE, VINU> occ. pa, vi; cat. pa, vi; fr. pain, vin; it. pane, vino).
Manteniment de -MB-, -ND- (CAMBA, CUMBA, MANDARE, BINDA> occ. camba, comba; mandar, benda; cat. cama, coma, manar, bena; fr. jambe, combe, mander, bande; esp. cama (ant.), mandar, venda; it. gamba, mandare, benda).
-NN- > -n- (CANNA> occ. cana; cat. canya; fr. canne, esp. caña; it. canna).
Manteniment de L- inicial (LUNA, LEGE> occ. luna, lei; cat. lluna, llei; fr. lune, loi; esp. luna, ley).
LL intervocàlic i final > l (BELLA, GALLINA, BELLU, VITELLU> occ. bèla, galina; bèl, vedèl; cat. bella, gallina, bell, vedell; fr. belle, geline -ant.-, beaux, veau; it. bella, gallina, bel, vitello).
Manteniment dels grups inicials PL, CL, FL- (PLICARE, CLAVE, FLORE> occ. plegar, clau, flor; cat. plegar, clau, flor; fr. plier, clé, fleur; it. piegare, chiave, fiore; esp. llegar, llave, flor; port. chegar, chave, flor).
[kw] > [k], [gw] > [g] (QUATTUOR, GUARDARE> occ. quatre; gardar; cat. quatre, guardar; fr. quatre, garder; esp. cuatro, guardar)
-ARIU > -ièr (IANUARIU> occ. genièr; cat. gener; fr. janvier; esp. enero; it. gennaio).
Vegeu també Pronúncia de l'occità
Bibliografia Pèire Bec, La llengua occitana, Edicions 62, Barcelona, 1977. Jordi Bruguera, "Influx de l'occità en la llengua catalana", dins Centre Internacional Escarré sobre les Minories Ètniques i Nacionals, Primeres jornades del CIEMEN. Dret i minories nacionals. Relacions lingüístiques oocitano-catalanes'' Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Montserrat, 1977, p. 91-139.
Enllaços externs Comparació entre el llenguadocià i el català, i entre el llenguadocià i els altres grans dialectes occitans dins la Introducció de la Gramatica occitana segon los parlars lengadocians, de Loís Alibèrt
Categoria:Lingüística occitana Occita