La ciència-ficció o anticipació és un gènere literari de ficció on els relats sovint ens presenten els efectes o les repercussions dels avenços científics i tecnològics, presents o futurs, en la societat o en els individus, i tot això acompanyat d'aventures i de situacions commovedores i sorprenents. El seu nom deriva d'una traducció incorrecta del terme en anglès, science fiction, la traducció correcta seria ficció científica.
La ciència-ficció pot incorporar tota mena de característiques d'altres disciplines però principalment es caracteritza per l'especulació amb elements del món actual, projectant-los en un futur més o menys proper; a diferència de la fantasia que juga amb mons paral·lels o ambientats en un passat remot i amb més presència d'elements sobrenaturals. A la fantasia es pot canviar qualsevol element de la realitat, tants com es vulguin, mentre que en la ciència-ficció es tendeix a canviar-ne un sol i fer-ne una hipòtesi de com seria la realitat amb aquest factor diferent. Característiques Les històries sovint barregen gèneres literaris; amb històries de terror, suspens, aventures, romàntiques i històriques (ficció i reals).
Temes Futurs propvinents (utòpies/distòpies) i paradoxes temporals (diacronies), centrant-se habitualment en el desenvolupament científic o social, com per exemple la plaga grisa. Maquinisme / Tecno-prediccions: possibles invents o descobriments científics i tècnics, i els seus efectes. Contacte amb extraterrestres (intel·ligents o no) i les seves conseqüències. Diferenciació de l'ésser humà a partir de la comparança amb robots, extraterrestres i altres animals o éssers. Noves Societats amb noves races, diferents sexualitats o uns rols de gènere diferents dels de la societat imperant. Això va obrir un ventall que aborda amb més llibertat temàtiques menys tractades a la literatura més majoritària.
Elements Exploració i colonització de l'espai. Viatge en el temps. Robots i intel·ligències sintètiques. Vida extraterrestre. Biotecnologia: clonació i manipulació genètica. Futurs apocalíptics i profecies. Futurs utòpics. Ginecotopies: societats terrestres o extraterrestres, amb nous rols de gènere i/o noves sexualitats.
Estils Space opera Fantasia Ciència-ficció pura, la més clàssica i ciència-ficció suau, la més humanista. Ciberpunk, The Movement. Solarpunk Post-ciberpunk Distòpies Ucronies o històries alternatives Ciència-ficció feminista i LGTBIQ
Història L'expressió va ser encunyada en 1926 per Hugo Gernsback quan la va incorporar a la portada d'una de les revistes de narrativa especulativa més conegudes dels anys 1920 en Estats Units: Amazing Stories (vegeu més avall). L'ús més primerenc del terme sembla datar de 1851 i és atribuït a William Wilson, però es tracta d'un ús aïllat i el terme no es va generalitzar amb la seva accepció actual, fins que Gernsback el va utilitzar de forma consistent (després de fer un intent previ amb el terme "Scientification" que no va arribar a quallar).
Així que, fins a l'any 1926 la ciència-ficció no existia com a tal. Fins a aquesta data les narracions que avui dia no dubtem a qualificar de ciència-ficció rebien diversos noms: viatges fantàstics, relats de mons perduts, utopies, novel·les científiques.
El canadenc John Clute denomina aquesta època, anterior al descobriment del gènere, Proto-CF. Un nom gairebé perfecte... per a qui recordi l'excel·lent film de Donald Cammell de 1977, Monstre mecànic.
Proto-CF (des de 1818) miniatura|Frankenstein, contraportada de l'edició impresa de 1831.|esquerra Per a molts la primera obra de ciència-ficció amb continguts similars als del gènere, tal com avui s'entén, es remunta al 1818, any que és publicat Frankenstein o el Prometeu modern de Mary Shelley. Alguns veuen elements de ciència-ficció en llegendes i mites molts segles abans.
En la mitologia grega, es conta que Dèdal, el pare d'Ícar i constructor del laberint de Minos, va construir estàtues de fusta que eren capaces de moure's soles -una primitiva referència als moderns robots?- i hi ha la Història vertadera.
miniatura|Un dibuix de l'obra de Bergerac També el viatge a la Lluna va ser objecte d'iniciatives literàries abans de 1818; dues de les més conegudes són la de Cyrano de Bergerac, i la del Baró de Münchausen, .
Altres han qüestionat la qualificació d'aquestes obres com a ciència-ficció (ni tan sols com a Proto ciència-ficció); el mateix John Clute exclou l'obra de Bergerac. Però qualsevol d'aquests contes clàssics hereten gran part de l'esperit del racionalisme cartesià del que va asseure les bases de la ciència moderna. Altres Mons de Cyrano de Bergerac és autèntica ciència-ficció. Està escrit en to de comèdia, i no és ciència moderna, però sí que recorre als termes científics de l'època.
En qualsevol cas, és difícil establir límits: Clute, en la seva enciclopèdia il·lustrada, posa en dubte l'existència del gènere en una etapa més primerenca als finals del , però el precursor més citat és l'obra de Thomas More, Utopia en 1516, primer relat que incorpora la descripció d'una societat completament imaginada i amb certs tocs que semblen acostar-se a una sèrie de principis científics. En la mateixa línia es pot citar com a precedent The Man in the Moone, de Francis Godwin, del .
Tanmateix, gairebé tots els experts reconeixen que l'obra precursora de la literatura de ficció científica va ser l'obra Frankenstein o el Prometeu modern de Mary Shelley. Es pot destacar una altra de les seves obres com The Last Man (1826).
En la dècada de 1850 apareix el qui probablement passa per ser un dels autors més prolífics del en el camp de les aventures de caràcter científic, Jules Verne que en 1851 publica la seva primera obra amb contingut de ficció científica, Cinc setmanes amb globus. L'aparició d'aquesta obra suposa una fita, atès que a partir de la seva publicació aquest gènere comença a transformar les seves intencions, i la ciència subjacent passa de ser un motiu d'inquietud o de preocupació pel desconegut a ser un suport d'històries d'aventures i descobriments.
CF primitiva (fins al 1938) Europa La branca europea de la ciència-ficció va començar pròpiament a la fi del amb les novel·les científiques de Jules Verne (1828-1905), la ciència de les quals se centrava més aviat en invencions, així com amb les novel·les de crítica social amb orientació científica d'H. G. Wells (1866-1946).
Wells i Verne van rivalitzar en la primitiva ciència-ficció. Els relats i novel·les curtes amb temes fantàstics van aparèixer en les publicacions periòdiques en els últims anys del , i molts d'ells van emprar idees científiques com una excusa per a llançar-se a la imaginació. Encara que és més conegut per altres treballs, Sir Arthur Conan Doyle també va escriure ciència-ficció. L'únic llibre en el qual Charles Dickens s'aventura en el territori de l'especulació científica i els estranys misteris de la naturalesa (en contraposició als clarament sobrenaturals fantasmes de Nadal) és en la seva novel·la Bleak House (1852) en la qual Dickens fa que un dels seus personatges mori per «combustió humana espontània». Dickens va investigar casos verídics registrats abans d'escriure sobre la matèria, per tal de ser capaç de contestar els escèptics que s'escandalitzessin amb la seva novel·la.
Tant Wells com Verne tenien en tot el món lectors i escriptors que seguien i copiaven els seus estils, especialment als Estats Units. Aviat estaria florint una ciència-ficció autòctona nord-americana. Els escriptors europeus van augmentar el nombre de lectors venent al mercat nord-americà i escrivint en aquest estil.
El següent gran escriptor britànic de ciència-ficció després d'H.G. Wells va ser John Wyndham (1903-1969). Aquest autor agradava de referir-se a la ciència-ficció amb el nom de «fantasia lògica». Abans de la Segona Guerra Mundial, Wyndham va escriure exclusivament per a les revistes pulp, però després de la contesa es va fer famós entre públic en general, més enllà de l'estreta audiència dels seguidors de la ciència-ficció. La fama li va venir de la mà de les seves novel·les El dia dels trífids (1951), El Kraken aguaita (1953), Les crisàlides (1955) i Els cucuts de Midwich (1957).
Fora de l'àmbit anglosaxó cal destacar la figura del txec Karel Čapek, introductor del terme robot en la seva obra teatral R.U.R. i creador del clàssic de la ciència-ficció La guerra de les sargantanes el 1937.
Estats Units En els Estats Units d'Amèrica del Nord el gènere pot remuntar-nos a Mark Twain i la seva novel·la Un Ianqui a la cort del Rei Artús, una novel·la d'història alternativa que explora termes científics encara que emmarcats en una ficció cavalleresca. Mitjançant el recurs a la «transmigració de l'ànima» i la «transposició d'èpoques i cossos» el ianqui de Twain és transportat cap enrere en el temps i arrossega amb ell tot el coneixement de la tecnologia del . Els resultats són catastròfics, ja que la cavalleresca aristocràcia del Rei Artús es veu pervertida pel notable poder de destrucció que ofereixen màquines com les metralladores, els explosius i els filats de filferro. Escrita el 1889, Un ianqui... sembla predir successos que van passar 25 anys després, el 1914, quan les velles idees cavalleresques europees sobre l'art de la guerra van quedar arraconades per les noves armes i les tàctiques de la Primera Guerra Mundial.
Un altre autor que escriví històries d'aquest tipus és Jack London. L'autor de les novel·les d'aventures en el salvatge Yukon, Alaska, i el Klondike, també va escriure històries sobre extraterrestres (The Red One), sobre el futur (El taló de ferro) o sobre els conflictes del futur (La invasió sense precedents). També va escriure una història sobre la invisibilitat i una altra sobre una arma d'energia per a la qual no existia cap mena de defensa. Aquestes històries van impactar en el públic americà i van començar a perfilar alguns dels temes clàssics de la ciència-ficció.
Però l'autor americà que millor simbolitza el naixement als Estats Units de la ciència-ficció com a gènere de masses és Edgar Rice Burroughs qui, poc abans de la Primera Guerra Mundial, publica Sota les llunes de Mart (1912) en diversos números d'una revista especialitzada en aventures. Burroughs va seguir publicant en aquest mitjà durant la resta de la seva vida, tant fantasia científica com històries d'altres gèneres (misteri, horror, fantasia i, per descomptat, el seu personatge més conegut: Tarzan); però, les històries de John Carter (cicle de Mart) i Carson Napier (cicle de Venus), aparegudes en aquelles pàgines, avui dia es consideren joies de la ciència-ficció més primerenca.
No obstant això, el desenvolupament de la ciència-ficció americana com a gènere literari específic cal retardar-lo fins a 1926, l'any que Hugo Gernsback crea Amazing Stories, la primera revista dedicada exclusivament a les històries de ciència-ficció. Per altra banda, atès que, com és ben conegut, va ser ell qui va triar el terme scientifiction per a descriure aquest gènere incipient, el nom de Gernsback i el vocable al que va donar origen han quedat units per a la posteritat. I, encara que les històries que es publicaven en aquesta i altres revistes pulp amb un èxit cada vegada major, no gaudien de l'aval de ser literatura seriosa i la majoria les consideraven sensacionalisme literari, la veritat és que una revista dedicada enterament a un gènere com la fantasia científica (amb el seu nou i flamant nom) va tenir un gran impacte en la percepció del públic i va atreure a molts a la lectura de les històries d'especulació científica.
L'Edat d'Or (1938-1950)