és un jugador retirat de tennis estatunidenc. Fou número 1 del rànquing individual i destacat com un dels millors tennistes de la història; de fet, molts crítics el consideren el millor restador que hi ha hagut mai. També es recorda com un dels esportistes més carismàtics, per la seva actitud, aparença poc ortodoxa i grans actuacions en el circuit, i que va ajudar a reviure la popularitat del tennis durant la dècada del 1990.
En el seu palmarès destaquen vuit títols de Grand Slams de les quinze finals que va disputar i una medalla d'or olímpica a Atlanta (1996). Especialista en totes les superfícies, fou el primer tennista masculí en aconseguir el "Career Golden Slam", és a dir, guanyar els quatre títols de Grand Slam i la medalla d'or olímpica durant la seva carrera.
Després de patir diverses lesions importants a l'esquena, es va retirar l'any 2006. Posteriorment va crear la fundació Andre Agassi Charitable Foundation per aconseguir ajuda infantil. Actualment està casat amb l'extennista alemanya Steffi Graf, considerada una de les millors tennistes de la història i, curiosament, l'única que ha aconseguit guanyar "Golden Slam" en un mateix any.
El 9 de juliol de 2011 fou admès en el International Tennis Hall of Fame en una cerimònia celebrada a Newport.
Biografia Agassi va néixer i créixer a Las Vegas, Nevada, fill d'Emmanuel "Mike" Aghassian i Elizabeth "Betty" Agassi (de soltera Dudley). El seu pare, natural de l'Iran i amb ascendència síria i armènia, fou boxejador i va representar el seu país en els Jocs Olímpics de 1948 i 1952. Va emigrar als Estats Units i va canviar el seu cognom per Agassi. Andre té tres germans més grans, Rita, Philip i Tami.
De ben petit va destacar en el tennis i amb 13 anys es va traslladar a Florida per entrar a l'acadèmia de tennis de Nick Bollettieri, però el seu pare només podia pagar l'estada de tres mesos. Això no obstant, quan el mateix Bollettieri el va veure jugar, va parlar a la família per comunicar-li que Andre es podia quedar a l'acadèmia de forma totalment gratuïta, ja que era el jugador amb més talent natural que havia vist.
Agassi es va casar l'any 1997 amb la seva xicota, la famosa model i actriu Brooke Shields, però dos anys després es van separar. El 22 d'octubre de 2001 es va casar per segona ocasió amb la tennista alemanya Steffi Graf. Només quatre dies després va néixer el seu primer fill, Jaden Gil, i l'octubre de 2003 la filla Jaz Elle.
L'any 1994 va fundar una organització benèfica anomenada "Andre Agassi Charitable Association" amb la intenció d'ajudar a la gent jove de Las Vegas. L'any següent fou guardonat amb el premi ATP Arthur Ashe Humanitarian Award per ajudar els joves amb dificultats econòmiques. El 2001 va obrir una acadèmia anomenada "Andre Agassi College Preparatory Academy" a Las Vegas per escolaritzar als infants amb risc d'exclusió i aconseguir que es poguessin graduar.Andre Agassi College Preparatory Academy Paral·lelament també ha donat suport a diferents programes d'ajuda i educació de la mainada. Junts amb els famosos esportistes Muhammad Ali, Lance Armstrong, Warrick Dunn, Jeff Gordon, Mia Hamm, Tony Hawk, Andrea Jaeger, Jackie Joyner-Kersee, Mario Lemieux, Alonzo Mourning i Cal Ripken Jr., van crear l'organització benèfica anomenada "Athletes for Hope" amb l'objectiu d'ajudar els atletes professionals involucrats en causes caritatives i també servir d'inspiració a altres persones per fer-se voluntaris i donar suport a les seves comunitats.Athletes for Hope
El novembre de 2009 va publicar la seva autobiografia titulada Open, realitzada conjuntament amb J. R. Moehringer. En aquesta publicació va admetre que la seva espessa cabellera, un dels seus símbols distintius, era realment una perruca, i també que l'any 1997 va donar positiu de metamfetamina en un control antidopatge. En una entrevista posterior es va justificar declarant que va prendre aquesta substància perquè es trobava en un període molt complicat de la seva vida, i que a causa de la constant pressió que patia, va arribar a odiar el tennis durant molts anys. El llibre fou número 1 de vendes i va rebre crítiques molt favorables.
Degut a ser una figura molt mediàtica, ha protagonitzat diversos videojocs relacionats amb el món del tennis com Andre Agassi Tennis (SNES, Sega Mega Drive, Sega Game Gear, Sega Master System i mòbils), Agassi Tennis Generation (PS2 i GBA) i Smash Court Pro Tournament (PS2), i també va donar la seva imatge per la portada de Top Spin 4 per (Xbox 360, PlayStation 3 i Wii).
Torneigs de Grand Slam Individual: 15 (8−7) Resultat Núm. Any Torneig Oponent Marcador 1. 1990 Roland Garros Andrés Gómez 3−6, 6−2, 4−6, 4−6 2. 1990 US Open Pete Sampras 4−6, 3−6, 2−6 3. 1991 Roland Garros Jim Courier 6−3, 4−6, 6−2, 1−6, 4−6 1. 1992 Wimbledon Goran Ivanišević 6−7(8), 6−4, 6−4, 1−6, 6−4 2. 1994 US Open Michael Stich 6−1, 7−6(5), 7−5 3. 1995 Open d'Austràlia Pete Sampras 4−6, 6−1, 7−6(6), 6−4 4. 1995 US Open Pete Sampras 4−6, 3−6, 6−4, 5−7 4. 1999 Roland Garros Andrí Medvèdev 1−6, 2−6, 6−4, 6−3, 6−4 5. 1999 Wimbledon Pete Sampras 3−6, 4−6, 5−7 5. 1999 US Open Todd Martin 6−4, 6−7(5), 6−7(2), 6−3, 6−2 6. 2000 Open d'Austràlia Ievgueni Kàfelnikov 3−6, 6−3, 6−2, 6−4 7. 2001 Open d'Austràlia Arnaud Clément 6−4, 6−2, 6−2 6. 2002 US Open Pete Sampras 3−6, 4−6, 7−5, 4−6 8. 2003 Open d'Austràlia Rainer Schüttler 2−6, 2−6, 1−6 7. 2005 US Open Roger Federer 3−6, 6−2, 6−7(1), 1−6
Jocs Olímpics Individual Any Campionat Oponent Resultat 1996 Jocs Olímpics, Atlanta, Estats Units Sergi Bruguera 6−2, 6−3, 6−1
Carrera esportiva Inici Va esdevenir professional el 1986 amb 16 anys i el primer torneig que va disputar fou a La Quinta, Califòrnia. Va guanyar el primer partit contra John Austin però va perdre el segon contra Mats Wilander. Al final del primer any va acabar en la posició 91 del rànquing individual. Ja l'any següent va guanyar el primer títol a Itaparica i va pujar a la posició 25. El 1988 es va endur sis títols més i va trencar el rècord de més victòries consecutives per un tennista jove fins que el va superar Rafael Nadal el 2005. Va acabar la temporada en el podi del rànquing, darrere d'Ivan Lendl i Mats Wilander, i fou distingit com a tennista revelació de l'any.
Des del 1988 fins al 1990 no va voler disputar el Grand Slam de Wimbledon perquè estava en contra de les normes tan tradicionalistes que tenia el torneig, particularment el fet de vestir bàsicament de color blanc. El 1990 va arribar a la primera final de Grand Slam al Roland Garros però fou superat per Andrés Gómez. També va perdre la final del US Open contra Pete Sampras, en el que fou l'inici de la seva famosa rivalitat, que es va mantenir durant tota aquesta dècada. Finalment va formar part de l'equip estatunidenc de la Copa Davis que va guanyar el títol i també va guanyar el seu únic títol de Copa Masters superant a Stefan Edberg en la final. El 1991 va disputar la segona final consecutiva de Roland Garros, però també va caure davant Jim Courier. Aquest any va decidir disputar el Wimbledon i durant setmanes hi va haver molta especulació dels mitjans de comunicació sobre la roba que utilitzaria, que finalment fou totalment de blanc. Malgrat que els seus millors resultats s'havien produït el Roland Garros o el US Open, el seu primer títol de Grand Slam fou a Wimbledon l'any 1992 derrotant Goran Ivanišević. També va guanyar la Copa Davis amb el seu país per segona ocasió en tres anys. Es va perdre la primera meitat de la temporada 1993 a causa de les lesions però també va guanyar el seu únic títol de dobles a Cincinnati junt a Petr Korda.
1994−1997 Amb Brad Gilbert com a nou entrenador, Agassi es va tornar més tàctic i va fer més consistent el seu joc a la xarxa. La temporada 1994 no va començar gairebé amb derrotes prematures a Roland Garros i Wimbledon, però en començar la part de pista dura van arribar els bons resultats. Va guanyar a Cincinnati i es va endur el US Open superant a Michael Stich en la final i aconseguint el segon Grand Slam. Es va convertir en el primer tennista a guanyar aquest Grand Slam sense ser cap de sèrie. Es va presentar en la nova temporada 1995 amb un canvi d'imatge radical, es va tallar la cabellera anant amb el cap rapat. Va disputar l'Open d'Austràlia per primera vegada i es va coronar superant a Pete Sampras en la final. Durant l'any també va guanyar els torneigs importants de Cincinnati, Miami i el Canadà, aconseguint entremig una marca de 26 victòries consecutives que va acabar en la final del US Open davant Sampras. A l'abril va arribar al capdamunt del rànquing individual per primera ocasió, però no va poder mantenir el lloc fins a final de temporada, ja que fou superat al novembre. En termes de partits disputats, l'any 1995 fou el millor de la seva trajectòria amb 73 victòries i només 9 derrotes. Al final de la temporada també va guanyar la seva tercera i última Copa Davis.
El 1996 no fou tan reeixit i no va arribar a cap final de Grand Slam, perdent ràpidament a Roland Garros i Wimbledon, i arribant a semifinals a Austràlia i als Estats Units. L'èxit més important de l'any fou la medalla d'or individual als Jocs Olímpics celebrats a Atlanta, superant fàcilment al català Sergi Bruguera en la final. Durant la temporada 1997 va ressorgir la seva antiga lesió de canell i només va poder disputar 24 partits. Fou la seva pitjor temporada a nivell tennístic, i en les seves memòries va confessar que va prendre metamfetamina per superar els mals moments psicològics. En un dels controls antidopatge va donar positiu però va escriure una carta a l'ATP indicant que un amic li havia introduït aquesta substància en una beguda sense assabentar-se'n. L'ATP va acceptar la declaració i va arxivar el positiu com una advertència. En les seves memòria va assenyalar que aquesta declaració era mentida i prenia aquesta substància expressament. Va caure més enllà dels cent primers en el rànquing i molts mitjans ja el donaven per cas perdut.
1998−2003 L'any 1998, Agassi va iniciar un rigorós programa de preparació per recuperar el seu lloc en el rànquing mundial però va haver de jugar alguns torneigs menors de categoria Challenger. Va passar de la posició 110 al número 6 després de guanyar cinc torneigs i ser finalista en cinc més.
La seva consagració en la història del tennis es va produir la temporada 1999, quan es va imposar en la final del Roland Garros davant Andrí Medvèdev remuntant dos sets en contra. Amb aquesta victòria va esdevenir el cinquè tennista masculí en completar el Grand Slam durant la carrera després de Fred Perry, Don Budge, Rod Laver i Roy Emerson, i el segon després de la instauració de l'Era Open. Si que fou el primer a aconseguir-ho en diferents superfícies (terra batuda, gespa, dura), ja que els aconseguits anteriorment només s'havien jugat sobre terra batuda i gespa, fet que demostra la seva adaptabilitat a les diferents superfícies. També fou el primer home a completar l'anomenat "Golden Slam" en la carrera, que consisteix a guanyar els quatre títols de Grand Slam i la medalla d'or en els Jocs Olímpics. Aquesta mateixa temporada fou finalista en a Wimbledon en ser superat per Sampras en tres sets i s'imposà en la final del US Open després de derrotar a Todd Martin en cinc sets. Aquests èxits li van permetre finalitzar la temporada en el número 1 del rànquing individual per primera vegada, acabant així amb el rècord que portava Sampras finalitzant la temporada com a número 1 durant sis anys consecutius (1993-1998).