Elies Rogent i la Universitat, pàg. 14. Moltes biografies situen el seu naixement el 6 de juliol, però la documentació aportada pel seu besnet a la biografia publicada el 1988 situa el natalici el 18. fou un arquitecte català del . Va desenvolupar la seva activitat principal a Barcelona, però també treballà a Vic, d'on va ser-ne l'arquitecte municipal, i en altres poblacions com Mataró, Sant Cugat del Vallès o Ripoll. Professor de l'Escola Provincial d'Arquitectura de Barcelona, va ser mestre d'arquitectes modernistes com Lluís Domènech i Montaner i d'Antoni Gaudí, de qui va dir al signar el seu títol d'arquitecte: «He aprovat un boig o un geni». Té un carrer dedicat a Barcelona, al barri del Clot.
Biografia miniatura|Bust d'Elies Rogent al Palau del Parlament de Catalunya. Era fill de Josep Maria Rogent i Ginestet i Maria Amat i Balasch, família dedicada a la venda de materials per a la construcció i amb interès per l'arquitectura. Casat amb Joaquima Pedrosa i Espalter d'Esparreguera, filla de Joaquim Pedrosa, que li havia encarregat la construcció del Pont de la Puda de Montserrat, varen ser pares de Josep Rogent i Pedrosa i de Francesc Rogent i Pedrosa, i avis de Elies Rogent i Massó.
El 1840, va començar els seus estudis d'arquitectura a l'Escola de Llotja de Barcelona. Aquesta no era encara un centre acadèmic important, i les dificultats econòmiques van ser la causa d'una docència molt limitada, amb una marcada manca d'estudis tècnics i científics relacionats amb l'arquitectura i s'impartien més aviat disciplines més artístiques i figuratives.Vers una arquitectura nacional, pàg. 21 Aquests fets, i el caràcter encara molt classicista dels estudis, van decebre profundament Rogent i el van dur a mobilitzar-se a descobrir l'arquitectura medieval, primer catalana, i posteriorment la de tota la península Ibèrica. Així, començà a visitar totes les edificacions medievals que trobava a la rodalia de Barcelona, com per exemple el Monestir de Poblet, que el deixa completament enlluernat, o el de Santes Creus. Aquesta devoció venia marcada per diverses influències, com ara la de l'obra de Francesco Miliza Principii di Architettura civile (1781), o per les idees d'Eugène Viollet-le-Duc, així com les de Claudio Lorenzale, Pau Milà i Fontanals, Manuel Milà i Fontanals i tot el cercle de natzarens catalans, influenciats pel romanticisme d'inspiració francesa.
El 1845 es va crear l'Escuela Especial de Arquitectura a Madrid, lligada a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, i després d'aprovar un examen, Rogent hi va ingressar com a alumne de tercer curs. A través de les seves memòries, sabem que a Madrid pogué estudiar lliurement l'arquitectura, deixant de banda el classicisme i la visió acadèmica per a valorar i treballar la diversitat dels estils històrics (especialment el gòtic), gràcies sobretot als professors Aníbal Álvarez i Antonio Zabaleta.Vers una arquitectura nacional, pàg. 52 L'any 1848 va aprovar el cinquè curs, i després de realitzar els exàmens de Revàlida, va obtenir el títol d'arquitecte el 20 de febrer del 1851.Elies Rogent i la Universitat, pàg. 14 Un any més tard va ingressar al cos de catedràtics en guanyar la Càtedra de Topografia i Composició de l'Escola de Mestres d'Obres de Barcelona.
L'any 1855 viatjà a París per tal de visitar l'Exposició Universal de París, amb Claudio Lorenzale i amb Joaquim Espalter i Rull, dos dels natzarens catalans, que tenien com a objectiu bàsic passar per Alemanya per tal de veure l'arquitectura germànica. A Múnic, Rogent descobrí l'anomenat Rundbogenstil (estil d'arc de punt rodó), una combinació de l'arquitectura del primer renaixement italià i l'arquitectura medieval, els edificis més representatius del qual són la Biblioteca estatal de Baviera, la Universitat de Múnic i el pavelló de cantonada del Max Josephstift a la Ludwingstrasse. Aquest estil el marcaria significativament i l'utilitzaria clarament a l'edifici històric de la Universitat de Barcelona i en altres construccions.Vers una arquitectura nacional, pàg. 43 A més, va viatjar també a Estrasburg, Stuttgart, Nuremberg, Dresden, Berlín i a Potsdam.Elies Rogent i la Universitat, pàg. 27. És rellevant aquesta informació pels elements que veu en l'arquitectura Classicista Romàntica Alemanya, i que més tard utilitzarà en alguns dels seus edificis acostant-se al Rundbogenstil.
A partir de la dècada del 1860, Rogent viatjaria per Madrid, Andalusia, Castella, València i Mallorca.Vers una arquitectura nacional, pàg. 42 L'any 1869 visità altra vegada París, Alemanya, Viena, i aquest cop també el nord d'Itàlia: Florència, Pisa, Trieste i Venècia.
Va ser nomenat Acadèmic corresponsal de l'Academia de San Fernando el 30 de març del 1866 i director de l'Escola Provincial d'Arquitectura de Barcelona l'any 1871, càrrec del qual va dimitir l'any 1889. També fou membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.
El dia 26 de gener del 1887, l'alcalde de Barcelona Francesc Rius i Taulet li encarregà la direcció d'obres de l'Exposició Universal de 1888. Per a tirar endavant aquell projecte va fer canvis molt importants sobre el projecte original de Josep Fontserè i Mestre, i va aconseguir que es realitzés en un temps record amb l'ajut d'un dels seus deixebles, com ara Domènech i Montaner.
Teoria arquitectònica Gràcies als seus apunts com a professor a l'Escola Provincial d'Arquitectura de Barcelona, de la qual va ser-ne el director des del 1871 fins al 1889, podem conèixer les seves teories sobre l'arquitectura. El debat entre classicistes i medievalistes tenia per objectiu trobar una arquitectura pròpia del , i Rogent recolzava l'eclecticisme (una amalgama d'estils i elements que tenien el seu origen en diversos moments de la història) com a camí que calia seguir per arribar a aquest objectiu (però no com a estil amb el qual ens podíem conformar) i veia clarament la falta d'una direcció clara per trobar un estil propi.
Als seus apunts, Rogent comentava que a l'Escola d'Arquitectura s'havien inclòs tots aquells aspectes que mancaven a l'Escola de Llotja de Barcelona, com ara l'explicació i la valoració de les diferents manifestacions arquitectòniques del llarg de la història. També valorava i reflexionava sobre la història de l'arquitectura, i sobre estètica, que entenia com a una ciència objectiva que ens facilita la teorització, i per tant, també la posada en pràctica de l'aplicació de la bellesa, bàsica, doncs, per tal de treballar l'arquitectura.
Segons Rogent, l'arquitectura parlant, expressiva, és la que en redueix la dialèctica a la relació que es crea entre els elements horitzontals (sustentats) i elements verticals (sostinguts), gràcies a tres punts: la grandària material, la senzillesa i homogeneïtat de les formes i la rectitud dels elements lineals.Vers una arquitectura nacional, pàg. 68 La comunicació de l'arquitectura es realitza mitjançant la distribució harmònica de plens i buits; el matís i la particularitat d'un edifici s'aconsegueixen mitjançant l'emmotllurament, l'ornamentació i el color;Vers una arquitectura nacional, pàg. 71 l'estil ve determinat per la forma i la interrelació que prenen els elements sustentats i els sostinguts. Els estils d'altres èpoques no poden expressar l'esperit d'aquesta, i cal trobar la comunicació entre el creador i l'espectador, entre l'obra i la societat: «el contingut de l'art són unes idees i l'art serveix per realitzar-les sensiblement.»
Estil arquitectònic miniatura|Arcs de mig punt a la façana de l'Edifici històric de la Universitat de Barcelona L'arquitectura de Rogent es pot definir com una arquitectura senzilla, racional, rigorosa, amb un ús de l'ornamentació molt restringit, utilitzada només en llocs molt determinats i sempre de manera molt esquemàtica. Els elements més utilitzats per Rogent a nivell d'ornamentació són els arcs de mig punt, les arquivoltes recolzades sobre mènsules (elements presos del Rundbogenstil alemany), les cornises i les motllures. Les cornises són utilitzades gairebé sempre com a element que remata el capdamunt dels edificis, i sovint, torres o pilars són col·locats als laterals. Les façanes llises i contínues, compostes de manera simètrica i esquemàtica, són protagonitzades sempre pel buit, acompanyat, si s'escau, per les obertures, sempre uniformes, i molt sovint utilitzant les finestres biforades. Per a Rogent, les línies rectes, gairebé sempre marcades per l'horitzontalitat, tenen un simbolisme; la unitat, la immaterialitat i l'eternitat són el què ens representen les línies rectes - de la mateixa manera, per a Rogent, la línia corba respon a la bellesa- i l'esplendor, la grandiositat i la solemnitat són els sentiments que ens transmeten les línies horitzontals.
Per sobre de tot però, l'arquitectura de Rogent es basa en la idea que l'arquitectura ha de ser expressiva; ha de parlar-nos dels usos de l'edifici i del que simbolitza, i ha d'aconseguir respondre a les necessitats i als gustos de la societat del moment. El primer element, i el més important a tenir en compte a l'hora de construir responent a aquests criteris, és la projecció de la planta de l'edifici, la qual ha de transmetre una adaptació als usos d'aquest. És per aquest fet que Rogent realitzà sovint unes plantes simètriques, com a l'edifici històric de la Universitat de Barcelona, amb els elements més importants situats al centre.
Obres L'obra de Rogent és molt diversa, ja que treballà en edificis públics que obtingueren forta rellevància com l'edifici històric de la Universitat de Barcelona, en edificis privats com algunes cases de la nova Eixample de Barcelona i treballà també com a restaurador del patrimoni arquitectònic del nostre país.
Barcelona