La història de Groenlàndia, l'illa més gran del món, és la història de la subsistència sota les extremes condicions de vida en el clima àrtic: una capa de gel cobreix el 84% de la superfície de l'illa, restringint l'activitat humana a les costes. Groenlàndia era desconeguda a Europa fins al , quan va ser descoberta per vikings d'origen noruec que poc de temps abans s'havien assentat a Islàndia. Abans d'aquest «descobriment», Groenlàndia ja havia estat habitada per pobles àrtics, encara que durant l'arribada viking s'havia deshabitat. Els avantpassats directes dels moderns inuit hi van arribar l'any 1200. Els inuit van ser l'únic poble que va habitar l'illa durant segles, però, basant-se en l'antiga colonització, Dinamarca va reclamar el territori i el va colonitzar a partir del . Va obtenir així diversos privilegis, tals com el monopoli comercial.
Durant la Segona Guerra Mundial, Groenlàndia es va separar de fet, tant socialment com econòmica, de Dinamarca, i s'acostà més als Estats Units i al Canadà. Després de la guerra, el control de l'illa va tornar a Dinamarca, millorant, però, el seu estatus colonial, i encara que Groenlàndia encara forma part del Regne de Dinamarca, és autònoma des de 1979. L'illa és l'únic territori que ha deixat la Unió Europea, si bé té l'estatus d'estat associat.
Pobles paleoesquimals miniatura|Caçador inuit d'ossos polars, 1904 La prehistòria de Groenlàndia és una història d'onades repetides d'immigració paleoesquimal o inuit provinents de les illes del nord de Nord-amèrica. En ser un dels llocs geogràfics més extrems de l'extensió cultural d'aquests pobles, les seves vides es trobaven en perill constant i les cultures van néixer i morir amb el pas dels segles. Dels períodes abans de l'exploració escandinava del territori groenlandès, l'arqueologia només pot donar temps aproximats: La cultura saqqaq: del 2500 al 800 aC, al sud de Groenlàndia La cultura independència I: del 2400 al 1300 aC, al nord de Groenlàndia La cultura independència II: del 800 a l'1 aC, a l'extrem nord de Groenlàndia La cultura dorset primitiva o dorset I: del 700 aC al 200 dC, al sud de Groenlàndia
És un consens dels historiadors que, després del col·lapse de la cultura dorset primitiva, l'illa va romandre deshabitada per diversos segles.
Assentament nòrdic Prosperitat Durant la dècada del 980, els vikings van realitzar els primers descobriments europeus de Groenlàndia i, en trobar-ne la terra deshabitada, es van assentar a la costa est. El nom de Groenlàndia (Grønland) es va originar per aquesta colonització i és atribuïda a Eric el Roig; actualment els inuit l'anomenen Kalaallit Nunaat, 'La nostra Terra'. Hi ha hagut diverses especulacions i teories sobre el significat del nom de Grønland que en català es traduïx com a 'Terra Verda'. Alguns historiadors han argumentat que les costes de l'illa eren literalment verdes aleshores per causa del clima càlid òptim medieval, que permetia que els colons vikings hi establissin una economia agrària. D'altres han especulat que el nom era part d'un esforç promocional per atreure-hi més colons. No obstant això, es creu que les condicions de la Groenlàndia del eren molt més favorables i hospitalàries que avui dia.
Erik el Roig s'havia exiliat d'Islàndia per un període de tres anys per un assassinat i va navegar cap a Groenlàndia, explorant les costes i reclamant el territori com a propi. Després va retornar a Islàndia per portar-ne més colons per assentar-se a Groenlàndia. La data de l'establiment de la colònia, d'acord amb les sagues nòrdiques, seria el 985, quan 25 vaixells van salpar amb Eric el Roig, encara que només 14 van arribar-ne a Groenlàndia. Aquesta data ha estat confirmada aproximadament per les proves de radiocarboni de les restes d'alguns artefactes del primer assentament a Brattahlid (avui dia Qassiarsuk), les quals van donar una data del voltant del 1000. D'acord amb la llegenda, també seria l'any 1000 quan el fill d'Eric, Leif Eriksson, va salpar de Groenlàndia per descobrir Vinland (que avui dia es pensa que era ubicada a Terranova).
La colònia viking de Groenlàndia va tenir una població entre els 3.000 i 5.000 habitants inicialment en dos assentaments, dels quals l'oriental en seria major que l'occidental. S'han trobat restes d'almenys 400 granges. Aquesta seria una colònia de grandària considerable (la població actual de Groenlàndia és només de 56.000 habitants) i comerciava marfil dels ullals de les morses, sogues, ovelles, foques i cuir de bestiar, d'acord amb un relat del . El comerç de bacallà sec hi hauria estat possible també. La colònia depenia força d'Europa (d'Islàndia i Noruega) per obtenir-ne eines de ferro, fusta (especialment per a la construcció de vaixells), aliments suplementaris, i per a enfortir els contactes socials i religiosos. Els vaixells comercials d'Islàndia viatjaven cap a Groenlàndia cada any i hi romanien durant l'hivern.
El 1126 es va fundar una diòcesi a Garðar (avui dia Igaliku). Estava sobre la jurisdicció de l'arxidiòcesi noruega de Nidaros (avui dia Trondheim); s'han trobat cinc esglésies de la Groenlàndia viking en les restes arqueològiques. El 1261 la població va acceptar el govern del Regne de Noruega, encara que va continuar amb la seva pròpia llei. El 1380 el Regne de Noruega es va unir amb el Regne de Dinamarca.
Declivi miniatura|Els últims registres escrits dels vikings provenen d'un matrimoni el 1408 a l'església de Hvalsey, les ruïnes nòrdiques més conservades a GroenlàndiaDesprés d'aquest període de prosperitat, els assentaments escandinaus van decaure durant el . L'assentament occidental va ser abandonat al voltant del 1350. El 1378 Garðar ja no tenia bisbe. Després del 1408, data en què hi seria registrat un matrimoni, cap registre escrit esmenta els colons. És probable que l'assentament oriental fos abandonat a finals del , encara que no se n'ha establert cap data específica pels historiadors.
Hi ha diverses teories sobre les causes del col·lapse dels assentaments de Groenlàndia. S'han suggerit els factors següents: canvis ambientals, canvis climàtics, veïns hostils, pèrdua del contacte i incapacitat per adaptar-se als canvis. Alguns nous estudis suggereixen que la colònia era més rica del que es pensava i que, per tant, els habitants no van morir de fam, com es creia, sinó que havien estat atacats pels nouvinguts inuits o per altres europeus, o que havien abandonat voluntàriament les colònies per retornar a Islàndia o per establir-se a Vinland.
miniatura|Fiords de GroenlàndiaEls canvis ambientals i climàtics han estat presentats com una de les teories més probables, atès les condicions inhòspites de l'illa. El clima de Groenlàndia era més fred que no pas a Islàndia i a Noruega. El corrent fred de la costa occidental de Groenlàndia fluïx des de l'Àrtic produint llargs hiverns. No obstant això, el clima va canviar any darrere any. Hi havia poca vegetació i els colons lluitaven contra l'erosió i la desforestació. La majoria dels colons van recórrer al pasturatge i a la caça.
El període càlid medieval va produir un clima menys fred a Groenlàndia del 800 al 120. No obstant això, el 1300, el clima va començar a refredar-se, i la Petita Edat de Gel va arribar a nivells intensos a Groenlàndia el 1420. Les mostres dels ossos dels cementeris nòrdics de Groenlàndia confirmen que els animals migratoris en la dieta dels colons van augmentar del 20% al 80%; en disminuir les temperatures, hi havia menys oportunitats de cultivar farratge per al bestiar.
A diferència d'Islàndia, que era completament deshabitada abans de l'arribada dels nòrdics, a Groenlàndia també vivien els inuit. Aquests inuit eren els successors de la cultura dels dorset que van immigrar cap al sud fins a entrar en contacte amb els nòrdics poc després del 1150. Hi ha poques proves que indiquen que les dues cultures col·laboraven; això no obstant, els historiadors creuen que els nòrdics utilitzaven el terme skraeling per a referir-se als inuit, que significa 'miserables', en l'antic nòrdic. Els annals islandesos són una de les poques fonts que confirmen l'existència del contacte entre els nòrdics i els inuit, així com les llegendes orals sobre els inuit entre els nòrdics. L'evidència arqueològica també ha mostrat que el 1300 els inuit havien expandit els seus assentaments als fiords de l'assentament nòrdic occidental. Per al 1325 els nòrdics ja havien abandonat aquest assentament.
Una altra teoria suggereix que la població nòrdica va desaparèixer a causa de la pesta negra, però no hi ha cap prova concreta que indiqui que això sigui una possibilitat. Finalment, una altra teoria suggereix que els colons van abandonar Groenlàndia voluntàriament atès que no es van adaptar a les condicions canviants.
Cultura dorset tardana i thule miniatura|Balleners thule Els nòrdics probablement no van ser els únics a establir-se a Groenlàndia; una immigració d'un poble àrtic de l'oest, el poble dorset tardà, els va antecedir. No obstant això, la seva cultura es va limitar a l'extrem nord-oest de Groenlàndia, lluny dels vikings que vivien a les costes del sud. Els indicis arqueològics indiquen que aquesta cultura precedí la cultura vikinga per poc de temps. Va desaparèixer al voltant del 1300, al mateix temps que els assentaments nòrdics d'occident. A la regió d'aquest poble, hi ha evidència arqueològica d'assentaments de 4 a 30 famílies que s'hi establien abans de moure's a un altre lloc com a part dels seus moviments cíclics.
El 1200 una altra cultura àrtica –els thule– van arribar-hi de l'oest: havien sortit 200 anys abans d'Alaska. Es van assentar al sud de la regió de la cultura dorset tardana i es van estendre sobre les àrees vastes de les costes occidentals i orientals. Aquest poble, antecessor directe dels inuit moderns, eren flexibles i es dedicaven a la caça de gairebé tots els animals de la terra o l'oceà. Acostumaven a emmagatzemar grans quantitats d'aliments, que els permetien sobreviure a la fam de l'hivern. Els primers thules evitaven les latituds altes, les quals no serien poblades sinó fins a l'arribada d'una nova onada migratòria canadenca al .
La naturalesa del contacte entre els thule, dorset i els nòrdics no és clara, però probablement comerciaven entre ells. El nivell de contacte és un tema molt debatut entre els historiadors; probablement incloïa comerç amb els thule i dorsets del Canadà. No obstant això, no s'ha trobat cap artefacte o bé d'origen viking als jaciments arqueològics thule i dorset, llevat d'artefactes "exòtics". Algunes històries parlen de conflictes entre ells i segrests. Aquests conflictes són una teoria sobre la desaparició de la cultura nòrdica i de la dorset tardana. Malgrat això, seria la cultura thule, antecessora dels inuit actuals, la que hi sobreviuria i s'hi adaptaria.
Colonització danesa