Carl Nielsen (Sortelung, Nørre Lyndelse, Fiònia, 9 de juny de 1865 - Copenhaguen, 3 d'octubre de 1931) fou un compositor, director d'orquestra i violinista danès. Conegut per les seves sis simfonies, també va compondre òperes i música de cambra. La seva música va ser influent en el desenvolupament de la música clàssica moderna i és considerat un dels compositors més importants de Dinamarca. És l'únic compositor danès les obres del qual han entrat al repertori internacional.
Criat per pares pobres però amb talent musical a l'illa de Fiònia, va mostrar les seves habilitats musicals a una edat primerenca. Inicialment va tocar en una banda militar abans d'assistir a la Reial Acadèmia Danesa de Música de Copenhaguen del 1884 al desembre de 1886. Va estrenar el seu op. 1, Suite per a cordes, l'any 1888, als 23 anys. L'any següent, Nielsen va començar un període de 16 anys com a segon violinista de l'Orquestra Reial Danesa amb Johan Svendsen, durant el qual va tocar les estrenes daneses de les òperes Falstaff i Otello de Verdi. El 1916, va ocupar una càtedra a la Reial Acadèmia Danesa, que va ocupar fins a la seva mort.
Tot i que les seves simfonies, concerts i música coral són avui reconegudes internacionalment, la carrera i la vida personal de Nielsen han estat marcades per moltes dificultats, que sovint es reflecteixen en la seva música. Les obres que va compondre entre 1897 i 1904 s'atribueixen de vegades al seu període "psicològic", a conseqüència d'un matrimoni turbulent amb l'escultora Anne Marie Brodersen. Nielsen és especialment conegut per les seves sis simfonies, el seu Quintet de vent i els seus concerts per a violí, flauta i clarinet. A Dinamarca, la seva òpera Maskarade i moltes de les seves cançons s'han convertit en part integrant del patrimoni nacional. La seva música primerenca es va inspirar en compositors com Brahms i Grieg, però ràpidament va desenvolupar el seu propi estil, primer experimentant amb la tonalitat progressiva i després divergint encara més radicalment dels estàndards compositius que encara eren habituals en aquell moment. La Sisena i última simfonia de Nielsen, la Sinfonia semplice, va ser escrita el 1924–1925. Va morir d'un atac de cor sis anys després i està enterrat al cementiri de Vestre a Copenhaguen.
Nielsen va mantenir una reputació com a estrany musical durant la seva vida, tant al seu país com en l'àmbit internacional. Va ser només més tard que les seves obres van entrar fermament al repertori internacional, augmentant en popularitat a partir dels anys seixanta a través de Leonard Bernstein i altres. A Dinamarca, la reputació de Nielsen es va segellar el 2006 quan el Ministeri de Cultura va incloure tres de les seves composicions entre les dotze millors peces de la música danesa. Durant molts anys va aparèixer al bitllet de 100 corones daneses. El Museu Carl Nielsen d'Odense documenta la seva vida i la de la seva dona. Entre 1994 i 2009, la Biblioteca Reial Danesa, patrocinada pel govern danès, va completar l'Edició Carl Nielsen, disponible en línia gratuïtament, que conté informació detallada i partitures de totes les obres de Nielsen, moltes de les quals no havien estat publicades anteriorment.
Biografia Infantesa a Fiònia Nielsen va nàixer a Sortelung, als afores del poble de Nørre Lyndelse i no gaire lluny de la ciutat d'Odense, a l'illa de Fiònia. Carl Nielsen va ser el setè fill de Maren Kirsten, antiga donzella, i Niels Jørgensen, anomenat Niels Maler (el pintor), d'una família de dotze fills. Encara que l'aristocràcia danesa ja utilitzava cognoms hereditaris, el compositor es deia "Nielsen" i no "Jørgensen" perquè molts danesos van mantenir el sistema patronímic fins a finals del . L'últim fill, una nena, va morir quan encara era molt petita, dos germans també van morir joves a causa de la tuberculosi. Dels nou germans que van sobreviure, cinc van emigrar als Estats Units i un a Austràlia, mentre que només Carl, la seva germana Sophie i el seu germà petit Valdemar es van quedar a Dinamarca. Aquesta situació va tenir un impacte significatiu en la vida de Carl Nielsen i en la seva música, ja que va créixer en un entorn difícil i va haver de treballar des de jove per guanyar-se la vida, cosa que va influir en la seva perspectiva artística.
miniatura|esquerra|La segona casa on va viure Carl Nielsen, a Petersborg, avui convertida en museu El seu pare era músic aficionat. Tocava el violí i la corneta, i tot i que assumia qualsevol feina que s'esdevingués, la seva font d'ingressos principal a partir de mitjans de la dècada de 1870 va ser com a músic. Va ser el seu pare que li va donar les primeres nocions de violí i trompeta. El 1878 la família es va traslladar a una altra casa anomenada Petersborg, situada al límit de la parròquia entre Nørre Lyndelse i Nørre Søby. Actualment, la casa, coneguda com "Barndomshjemmet" (la "Llar de la infància de Nielsen"), s'ha convertit en un museu. El 1879, va entrar com a corneta a la banda militar del 16è Batalló a Odense en guanyar una competició amb músics molt més grans que ell, es va acomiadar dels seus orgullosos pares i es va traslladar a la ciutat. Com a membre d'una banda militar es va familiaritzar amb les funcions de l'orquestra i va aprendre molta música. alt=photograph of young Nielsen in band parade uniform with two brass instruments|miniatura|Nielsen, d'uns 14 anys, a Odense A Odense va començar a tocar el violí de manera més sistemàtica i va començar a prendre lliçons amb Carl Larsen, sagristà de la catedral i director de la Societat Musical d'Odense. En aquesta època va escriure alguns trios i quartets per a instruments de metall, obres que s'han perdut. Klaus Berntsen, director de secundària i diputat, va ajudar Nielsen a arribar a Copenhaguen fent-li una introducció a Niels Gade, que era director del Conservatori de Música de Copenhaguen. Carl Nielsen va anar a Copenhaguen el maig de 1883, amb el seu violí i una còpia del seu Quartet de corda en re menor, amb l'esperança de fer també una visita al conegut violinista Valdemar Tofte, que feia classes al Conservatori. Va ser ben rebut per tots dos, que el van fer tornar el desembre per fer l'examen d'accés al Conservatori de Música (més tard a la Reial Acadèmia Danesa de Música). A més de Gade i Tofte, el jurat va comptar amb l'envellit compositor JPE Hartmann. L'examen va ser satisfactori i va ser admès amb una beca. Després de passar Nadal a casa seva a Nørre Lyndelse, l'1 de gener de 1884 va tornar a Copenhaguen, on havia de viure la resta de la seva vida.
Anys al Conservatori miniatura|Carl Nielsen, el 1884, anys que entra al conservatori Amb 19 anys, Nielsen entrava al Conservatori de Copenhaguen, fins aleshores caracteritzat per un gust musical més aviat conservador sota l'estela del seu director Gade. JPE Hartmann, que en aquell moment estava a punt d'arribar als vuitanta anys, era curiosament el professor més obert a les noves tendències.
Nielsen va estudiar el violí com a instrument principal i, com tots els estudiants, va tenir classes de piano, història de la música i teoria. No hi havia estudis de composició sistemàtics, tot i que de tant en tant entregava tasques menors a professors com Niels Gade i Orla Rosenhoff. Rosenhoff, que sí que estava al cas dels nous corrents musicals, va ser el que va ensenyar la teoria a Nielsen, inclòs el contrapunt, i és probablement el professor que més li va donar suport i alhora l'únic que va tenir una profunda influència en el jove compositor en el seu desenvolupament a llarg termini. Aviat es va familiaritzar amb la pianista Dagmar Borup i el violinista Frederik Schnedler-Petersen i amb la pianista Johanne Stockmarr, que romandrien els seus amics durant molts anys.
El 1886, aleshores amb 21 anys, es va graduar amb una bona, però no precisament excel·lent, nota. Ara havia d'obrir-se camí al mercat lliure musical. Però guanyar-se la vida només com a compositor no era realment realista. Nielsen va continuar com a alumne privat de Rosenhoff durant diversos i llargs períodes. Després de graduar-se, Nielsen es va instal·lar amb el majorista jubilat Jens Georg Nielsen i la seva dona Marie al primer pis de Slagelsegade 18. Ells també eren d'Odense i el cuidaven com a pares d'acollida. Mentre era allà, es va enamorar de la seva filla Emilie Demant, de 14 anys. L'afer va durar durant els pròxims tres anys.
El 17 de setembre de 1887, Nielsen va tocar el violí a la Sala de concerts Tívoli el dia que es va estrenar el seu Andante tranquillo e Scherzo per a cordes. Poc després, el 25 de gener de 1888, es va tocar el seu Quartet de corda en fa major en una de les actuacions privades del Privat Kammermusikforening (Societat Privada de Música de Cambra). Si bé Nielsen considerava que el Quartet en fa era el seu debut oficial com a compositor professional, la seva Suite per a cordes va causar una impressió molt més gran. Interpretada als Jardins de Tívoli de Copenhaguen el 8 de setembre de 1888, va ser designada per Nielsen com el seu op. 1. La va dedicar a Rosenhoff. Es va rebre amb gran entusiasme i fins i tot el segon moviment, un vals, es va haver de repetir. L'octubre, Nielsen debuta com a director d'orquestra i el 1889 entra com a segon violinista a l'Orquestra de la Capella Reial, càrrec que mantindrà durant 16 anys.
El setembre de 1889, Nielsen havia progressat prou bé amb el violí per guanyar una posició amb els segons violins a la prestigiosa Orquestra Reial Danesa que tocava al Teatre Reial de Copenhaguen, dirigida aleshores per Johan Svendsen. En aquest càrrec va experimentar Falstaff i Otello de Giuseppe Verdi a les seves estrenes daneses. Tot i que aquesta feina de vegades va causar una frustració considerable a Nielsen, hi va continuar tocant fins al 1905. Després de la jubilació de Svendsen el 1906, Nielsen va exercir cada cop més com a director d'orquestra (sent nomenat oficialment ajudant d'orquestra el 1910).. Oxford Companion to Music. Entre la graduació i l'assoliment d'aquesta posició, va obtenir uns ingressos modestos amb classes privades de violí mentre gaudia del suport continuat dels seus mecenes, no només Jens Georg Nielsen sinó també Albert Sachs (nascut el 1846) i Hans Demant (1827–1897), propietaris de fàbriques a Odense. Després de menys d'un any al Teatre Reial, Nielsen va guanyar una beca de 1.800 corones, que li van donar els mitjans per passar diversos mesos viatjant per Europa.
Matrimoni i fills Amb el temps, Nielsen va descobrir i després es va girar en contra de les òperes de Richard Wagner. Venerava la música de Bach i Mozart, però va romandre ambivalent amb bona part de la música del . Va escoltar moltes de les principals orquestres i solistes d'Europa i va aguditzar les seves opinions tant sobre la música com les arts visuals. El 1891 va conèixer el compositor i pianista Ferruccio Busoni a Leipzig; havien de mantenir una correspondència durant més de trenta anys. Poc després d'arribar a París a principis de març de 1891, Nielsen va conèixer l'escultora danesa Anne Marie Brodersen, que també viatjava amb una beca. Van fer una gira per Itàlia junts i es van casar a l'església anglesa de Sant Marc de Florència el 10 de maig de 1891 abans de tornar a Dinamarca. Segons Fanning, la seva relació no només era una "partida d'amor", sinó també una "trobada de ments"; Anne Marie era una artista dotada i una «dona forta i de mentalitat moderna, decidida a forjar la seva pròpia carrera». Aquesta determinació posaria a prova el matrimoni dels Nielsen, ja que Anne Marie passaria mesos fora de casa durant les dècades de 1890 i 1900, deixant a Carl, que era susceptible a oportunitats amb altres dones, per criar els seus tres fills petits a més de compondre i complir amb les seves funcions al Teatre Reial.