és el 14è dalai-lamadel Tibet, i com a tal, líder religiós de l'escola Gelug del budisme tibetà. Va néixer en una família de camperols, en un petit poblat del nord-est del Tibet, amb el nom de Lhamo Dondrub. Als dos anys, fou reconegut com la reencarnació del seu predecessor, el 13è dalai-lama
Quan el 13è dalai-lamava morir el 1933, el govern tibetà hauria de trobar el nen en el qual s'hagués de reencarnar. Com en altres ocasions, van presentar-se signes d'on anar a cercar-lo. Quan el cos del 13è dalai-lamafou dipositat en l'altar amb el rostre mirant cap al sud, la seva cara va girar cap a l'est dos cops, i cap a l'est de l'altar un gran fong va sorgir al costat est d'una columna de fusta.
El regent del Tibet va viatjar al llac sagrat de Lhamoe Lhatso, en el qual els tibetans havien tingut visions de futur. Allà, entre altres coses, van veure un monestir amb teulades de color verd i or, i una casa amb rajoles de color turquesa. Una descripció detallada de la visió fou escrita i mantinguda en estricte secret.
El 1938, importants lames i dignataris van ser enviats per tot el Tibet amb la intenció de trobar el lloc de la visió. Els que van dirigir-se cap a l'est, van ser guiats pel lama Kewtsang Rinpoché del monestir de Sera. A Takster, van trobar l'indret de les visions i van anar a la casa en qüestió. Kewtsang Rinpoché es va disfressar de servent i el monjo de menor rang va vestit com si fos el líder. Rinpoché portava penjat un mala del 13è dalai-lamai el nen, en veure'l, el va reconèixer i va demanar que li donés. Ell va prometre donar-li sempre que endevinés qui era ell. El nen va respondre: "Sera aga", que en el dialecte local significava "un monjo de Sera". El nen fou també capaç de dir qui era el veritable líder i qui era el servent. Més endavant, també va superar nombroses proves que van portar a la ratificació de la seva persona i, d'aquesta manera, a l'edat de quatre anys i mig, va ser formalment reconegut com el 14è dalai-lama, líder espiritual i temporal del Tibet.
El 1950, tot i la seva minoria d'edat i encara havent d'estudiar nou anys més d'intensa educació religiosa, es va veure obligat a assumir el ple poder polític del seu país quan la Xina va envair el Tibet, fins aleshores dominat per una aristocràcia feudal, en al qual els camperols estaven sotmesos a la servitud de la terra i forts abusos, al capdamunt de la qual hi havia la jerarquia budista i la figura del dalai-lama. Un Tibet sovint immers en conflictes religiosos. El març del 1959, durant l'aixecament de grups tibetans, armats i amb suport dels Estats Units, en contra de l'ocupació xinesa, va haver d'anar a l'Índia per tal d'exiliar-s'hi, ja que la seva vida estava en perill. S'establí una comunitat d'exiliats conjuntament amb gran part de les elits socials i religioses de l'antic règim al Tibet.
Des d'aleshores, ha viscut a Dharamsala, l'Índia, la base del Govern tibetà a l'exili, que es proclama una democràcia constitucional des del 1963, amb una constitució escrita i una assemblea representativa de la comunitat d'exiliats, i ha fet nombrosos viatges per tot Occident.
Durant el mig segle que ha viscut al món occidental, ha adoptat conceptes com els drets humans i la llibertat religiosa, idees desconegudes a l'antic Tibet del feudalisme religiós abans que en fossin expulsats.
És vegetarià i promou que la gent ho sigui, inspirat pel missatge de "gran compassió" (mahakaruna). Entre algunes de les campanyes que ha fet per a promoure-ho, hi ha el fet de sol·licitar als restaurants de Dharamsala que es tornessin vegetarians, amb resultats positius, o que una cadena de menjar ràpid basat en pollastre no obrís establiments al Tibet.
El dalai-lama va rebre el Premi Nobel de la Pau el 1989. La revista Time va nomenar el dalai-lama un dels «Fills de Gandhi» i l'hereu espiritual de la no-violència de Gandhi. Ha criticat algunes guerres, però ha defensat que altres estaven justificades, com les de Corea i Afganistan o 'eren complicades' com la invasió d'Irak. Més endavant va afirmar que havia estat un fracàs
El 1999, el dalai-lama va intercedir a favor del dictador feixista xilè Augusto Pinochet, reclamant que no fos extradit des del Regne Unit per ser jutjat pels crims contra la humanitat comesos durant el seu règim militar, petició conjunta amb figures de la dreta internacional com Margaret Thatcher, Henry Kissinger o George Bush i va demanar que fos perdonat, tot i que el responsable de milers de morts, desaparicions i incomptables tortures i repressió contra el poble de Xile mai va mostrar cap penediment.
En un discurs pronunciat el 10 de març del 2011 a Dharamsala, va presentar formalment al Parlament tibetà a l'exili la seva renúncia com a líder polític i va proposar que, a partir d'aleshores, aquest fos elegit democràticament.
Per a molts budistes tibetans, és considerat amb respecte com una figura religiosa i espiritual, però pocs defensen que tingui un paper legítim com a autoritat política.
Altres budistes critiquen el fet que hagi estat erigit per determinats mitjans i cercles occidentals com a figura mundial del budisme quan estrictament, Tenzin Gyatso representa només una de les 4 tradicions o escoles del budisme tibetà, la gelugpa o dels barrets grocs, que té alguns seguidors al Bhutan i Nepal però no té cap relació amb la gran majoria de budistes del món a l'Índia, Japó, Xina i tot el sud-est asiàtic. Crítics també han qualificat el seu govern Tibetà a l'exili de teocràcia pel fet de mantenir un líder religiós com a cap d'estat, mentre els seus defensors parlen d'una 'democràcia en evolució'.
La seva successió, que segons el dogma religiós es fruit de la reencarnació, ha suscitat un conflicte entre diferents candidats i grups de poder al si del budisme tibetà per les seves implicacions per a diferents països i interessos geopolítics.
Controvèrsies El dalai-lama ha estat objecte d'atenció dels mitjans de comunicació per les seves actituds vers els infants. L'any 2018 es feu viral un vídeo enregistrat el 28 de febrer, durant una audiència del dalai-lamaa McLeod Ganj, un suburbi de Dharamsala, al nord de l'Índia, on el líder espiritual viu exiliat. En aquest vídeo el dalai-lama besà a la boca a un menor i li demanà que li llepés la llengua. Davant l'escàndol suscitat per aquestes imatges, el dalai-lama va demanar disculpes i ho va atribuir al seu tarannà bromista. El mateix any 2018, en plena polèmica pels casos de pederàstia de l'Església catòlica, en una visita del dalai-lama a la ciutat de Rotterdam per a reunir-se públicament amb un grup de víctimes d'abús sexual, diversos periodistes van preguntar al dalai-lama sobre aquesta situació i ell només va somriure i va dir que era conscient d'aquests fets des de començaments dels anys 1990, «No són nous per a mi, ja sabia totes aquestes coses», va expressar. Va reconèixer que des del 1992 li havien estat arribant cartes de diverses víctimes on li explicaven el que havia passat. El líder religiós va recordar a tots els gurus que «l'autodisciplina és important», i simplement va desitjar que la justícia de cada país jutgés els culpables. El sorprenent del cas va ser la revelació que, gairebé des de feia tres dècades, en tenia coneixement i ho havia mantingut en silenci. Amb tot, el dalai-lama va escoltar amb paciència i respecte les quatre víctimes a Rotterdam, i va convidar totes aquelles persones que haguessin passat pel mateix a explicar-ho i dir els noms dels monjos que van cometre aquests actes: «Han de fer pública la identitat del seu agressor, perquè així els mestres estiguin preocupats per si són humiliats». Aquests escàndols van ser denunciats el 2018 i difosos a les xarxes socials a través del hashtag #MeTooGuru.
El 2019 el dalai-lama va haver de disculpar-se pels seus comentaris masclistes en una entrevista a la BBC, que van causar enorme controvèrsia. En ser preguntat si una dona podria succeir-lo va dir:Si vingués una Dalai-lama, la seva cara hauria de ser molt atractiva.
Publicacions
My Land and My People: The Autobiography of His Holiness the Dalai Lama. Ed. David Howarth. Weidenfeld and Nicolson, 1962. Deity Yoga: In Action and Performance Tantras. Ed. and trans. Jeffrey Hopkins. Snow Lion, 1987. Tantra in Tibet. Co-authored with Tsong-kha-pa, Jeffrey Hopkins. Snow Lion, 1987. The Dalai Lama at Harvard. Ed. and trans. Jeffrey Hopkins. Snow Lion, 1988. Freedom in Exile: The Autobiography of the Dalai Lama, London: Little, Brown and Co., 1990, My Tibet, co-authored with photographer Galen Rowell, 1990, The Path to Enlightenment. Ed. and trans. Glenn H. Mullin. Snow Lion, 1994. Essential Teachings, North Atlantic Books, 1995, The World of Tibetan Buddhism, translated by Geshe Thupten Jinpa, foreword by Richard Gere, Wisdom Publications, 1995, Tibetan Portrait: The Power of Compassion, photographs by Phil Borges with sayings by Tenzin Gyatso, 1996, Healing Anger: The Power of Patience from a Buddhist Perspective. Trans. Thupten Jinpa. Ithaca, NY: Snow Lion, 1997, The Gelug/Kagyü Tradition of Mahamudra, co-authored with Alexander Berzin. Ithaca, NY: Snow Lion Publications, 1997, L'Art de la felicitat: un missatge per a la vida quotidiana, coautoria amb Howard C. Cutler. Barcelona: Angle, 2007. The Good Heart: A Buddhist Perspective on the Teachings of Jesus, translated by Geshe Thupten Jinpa, Wisdom Publications, 1998, Kalachakra Tantra: Rite of Initiation, edited by Jeffrey Hopkins, Wisdom Publications, 1999, MindScience: An East–West Dialogue, with contributions by Herbert Benson, Daniel Goleman, Robert Thurman, and Howard Gardner, Wisdom Publications, 1999, The Power of Buddhism, co-authored with Jean-Claude Carrière, 1999, Opening the Eye of New Awareness, Translated by Donald S. Lopez Jr., Wisdom Publications, 1999, Ethics for the New Millennium, Riverhead Books, 1999, Consciousness at the Crossroads. Ed. Zara Houshmand, Robert B. Livingston, B. Alan Wallace. Trans. Thupten Jinpa, B. Alan Wallace. Snow Lion, 1999. Ancient Wisdom, Modern World: Ethics for the New Millennium, Little, Brown/Abacus Press, 2000, Dzogchen: Heart Essence of the Great Perfection, translated by Geshe Thupten Jinpa and Richard Barron, Snow Lion Publications, 2000, The Meaning of Life: Buddhist Perspectives on Cause and Effect, translated by Jeffrey Hopkins, Wisdom Publications, 2000, Answers: Discussions with Western Buddhists. Ed. and trans. Jose Cabezon. Snow Lion, 2001. The Compassionate Life, Wisdom Publications, 2001, Violence and Compassion: Dialogues on Life Today, with Jean-Claude Carriere, Doubleday, 2001, Imagine All the People: A Conversation with the Dalai Lama on Money, Politics, and Life as it Could Be, Coauthored with Fabien Ouaki, Wisdom Publications, 2001, An Open Heart, edited by Nicholas Vreeland; Little, Brown; 2001, The Heart of Compassion: A Practical Approach to a Meaningful Life, Twin Lakes, Wisconsin: Lotus Press, 2002, Sleeping, Dreaming, and Dying, edited by Francisco Varela, Wisdom Publications, 2002, Essence of the Heart Sutra: The Dalai Lama's Heart of Wisdom Teachings, edited by Geshe Thupten Jinpa, Wisdom Publications, 2002, The Pocket Dalai Lama. Ed. Mary Craig. Shambhala Pocket Classics, 2002. The Buddhism of Tibet. Ed. and trans. Jeffrey Hopkins, Anne C. Klein. Snow Lion, 2002. The Art of Happiness at Work, co-authored with Howard C. Cutler, M.D., Riverhead, 2003, Stages of Meditation (commentary on the Bhāvanākrama). Trans. Ven. Geshe Lobsang Jordhen, Losang Choephel Ganchenpa, Jeremy Russell. Snow Lion, 2003. Der Weg des Herzens. Gewaltlosigkeit und Dialog zwischen den Religionen (The Path of the Heart: Non-violence and the Dialogue among Religions), co-authored with Eugen Drewermann, PhD, Patmos Verlag, 2003, The Path to Bliss. Ed. and trans. Thupten Jinpa, Christine Cox. Snow Lion, 2003. How to Practice: The Way to a Meaningful Life, translated and edited by Jeffrey Hopkins, 2003,