miniatura|Secció transversal d'una planxa de linòleum El linòleum (format per dos termes llatins linum, i oleum) és un material utilitzat per fabricar recobriments per al terra, fabricats a partir d'oli de lli solidificat i barrejat amb farina de fusta o pols de suro col·locat sobre un suport d'una lona o tela. Se li solen afegir pigments a la barreja per donar-li diferents colors.
Els terres de linòleum de més alta qualitat, anomenats inlaid («d'interior»), són extremadament durables. Aquests terres es fabriquen ajuntant i encastant peces sòlides de linòleum. Es fabriquen versions amb patrons geomètrics de linòleum en diferents gruixos o dimensions, i poden portar impreses capes més primes tot i que això els fa menys durables i es desgasten amb més facilitat al fregar-hi els peus. El linòleum de bona qualitat és prou flexible per ser utilitzat en edificis en què materials més rígids (com ara les rajoles ceràmiques) es trencarien.
Història El linòleum va ser inventat pel britànic Frederick Walton qui va patentar la seva fórmula el 1860. El 1864, va crear la Linoleum Manufacturing Company i cap al 1869 la fàbrica ubicada a Staines, Anglaterra, exportava a Europa i als Estats Units d'Amèrica. El 1877, el poble escocès de Kirkcaldy, a la regió de Fife, va esdevenir el major productor de linòleum del món, amb almenys sis fabricants al poble. El 1874 el linòleum va començar a fabricar-se als Estats Units per Joseph Wild Co. (posteriorment, anomenada American Linoleum Company), en un poble batejat Linoleumville, a la costa oest de Staten Island. El 1931 la companyia es va mudar a Filadèlfia i els ciutadans de Linoleumville van canviar el nom del poble com a Travis-Chelsea, Staten Island.
Des de la seva invenció l'any de 1860 fins que va ser superat en la dècada del 1950 per altres recobriments per a terres més durs, el linòleum va ser considerat un material excel·lent i barat, apropiat per recobrir zones subjectes a molt de trànsit. A la fi del i principis del , era molt utilitzat en el terra de trens i autobusos, passadissos i sales, i com a complement per a zones amb catifes. La majoria de la gent, però, associa el linòleum amb el seu ús com a material de revestiment de terres de cuines. La seva resistència a l'aigua permet un manteniment i neteja adequats en zones com hospitals i cuines. Fins fa molt poc, en què ha estat substituït per vinílics especials, era molt usat en clíniques i hospitals pel fet que l'oli de llinosa li confereix propietats bacteri-estàtiques.
Referències
Bibliografia
Vegeu també Linogravat, sobre l'ús d'aquest material en gravats artístics.
Categoria:Materials