Cesena és una ciutat d'Itàlia a la província de Forlì-Cesena (regió de l'Emília-Romanya) amb prop de cent mil habitants.
Història Prehistòria S'han trobat algunes restes del Paleolític inferior a Ca' Belvedere di Monte Poggiolo (800.000 aC) i Castel Bolognese, Rimini, però les primeres troballes certes són de fa uns divuit mil anys a Fornace di San Damiano (Mercato Saraceno).
Les troballes del Neolític son més abundants especialment del període 6000-3000 aC amb les restes a Fornace Marzocchi (cultura de Diana) del 3500-3000 aC, i a Guado della Fornasaccia (cultura de Chassey-Lagozza) del 3200-3000 aC. Vers el 4500 aC es va produir la revolució agrícola a la Romanya; la cultura de Conelle i alguna altra ha deixat restes a Panighina i a Gattolino, Borello.
A l'edat del bronze apareixen restes a Diegaro (vers 2300 aC) a Valle Felici di Cervia (1800-1600 aC) arribant al bronze recent amb les restes de Mensa Matellica (final del fins al ), Capocolle (), Case Missiroli (cultura tardoapenínica 1200-1100 aC) i altres com San Martino in Fiume, Guado della Fornasaccia i Montaletto.
Cultura vil·lanoviana i protoetrusca La cultura vil·lanoviana o protoetrusca apareix amb l'edat del ferro a partir del ; els elements més propers a Cesena són de Longiano; va seguir la cultura umbre-etrusca amb les restes de Casa del Diavolo (finals del fins a la meitat del V aC), San Egidio i altres (via Cerchia delle Vigne, Villa Chiaviche).
Vers el els umbre-etruscs van fundar Sarsina i Mevaniola i van estendre la seva influència a la regió de Cesena (el Cesenat, italià Cesenate). La ciutat de Caesena fou fundada vers el , i el seu nom podria derivar del rierol Cesuola però i ha altres teories.
Gals i romans Els gals van introduir la seva cultura al i va durar fins al però les restes són minses. Els gals, probablement bois, van expulsar els umbre-etruscs de la plana. Als bois van seguir els sènons. Cesena va esdevenir capital dels gals i es va dir Sena. Els romans van entrar a la regió entre el 284 aC i el 216 aC, i Cesena fou ocupada des del primer moment però després Cesena (de fet Sena) va tornar als bois fins al 183 aC. El 268 aC es va fundar Aríminum i el 266 aC els romans van ocupar Sarsina. El territori de Cesena fou centuriat entre el 266 aC i 218 aC probablement per obra de Gai Flamini (probablement 235-220 aC). Els bois foren sotmesos entre el 191 aC i el 183 aC. El 187 aC la via Emília va passar per Cesena. El 82 aC va rebre la ciutadania romana i el conciliabulum va esdevenir municipi.
És esmentada per Plini el Vell al com a municipi i al va rebre territoris de Lluci Domici Aurelià. El Ravenna va guanyar importància i Cesena va decaure; la ciutat fou transferida de la província Emília-Ligúria a la de Flamínia-Picè. Fou visitada per Constanci II el 357.
Alta edat mitjana El 476 va passar als hèruls. Fou assetjada pels ostrogots i conquerida el 493 tot i la valenta defensa del patrici Llibert.
El 540 fou conquerida per Belisari i es va establir la sobirania romana d'Orient. Vers el 541 Cesena fou assetjada per Tòtila que la va ocupar el 542 i els ostrogots la van mantenir fins al 553; Narses va assetjar la ciutat el 552 sense èxit però el 553 (o 554) la va poder ocupar, i fou incorporada a l'Exarcat de Ravenna i van començar les donacions de territoris a l'arquebisbat de Ravenna, que van augmentar amb el temps, i la ciutat fou qualificada de castrum (fortalesa) en lloc de civitates. El Castel Vecchio, construït pels ostrogots vers el 500 fou destruït per un incendi vers el 565. Les primeres bandes de llombards van aparèixer el 568.
El 603 l'arquebisbe de Ravenna Mariniano va fer una transacció amb el bisbe de Cesena, primera indicació de l'existència d'un bisbat l'origen del qual era anterior però amb retard que la resta de la Romanya (el primer bisbe fou Natal); aquest bisbat depenia de l'arquebisbe de Ravenna. El 715 està datat un document que demostra que l'Església de Roma ja tenia alguna possessió a Cesena, prop de Saiano, presumptament adquirit per ajudar a Ravenna que patia una crisi financera. El 727 o 728 el rei llombard Liutprand va donar Sutri al papa; Cesena fou ocupada per Liutprand el 743 però per intervenció del papa Sacaries, i a proposta de l'exarca Eutiqui i de l'arquebisbe de Ravenna Joan, el rei llombard va retornar 2/3 a l'exarcat i va fer promesa de l'altre terç, però no se sap si la restitució promesa total o parcial es va fer mai efectiva, perquè Astolf, successor de Luitprand, va conquerir Ravenna el 751.
El 756 els llombards foren derrotats per Pipí II el breu i van haver de cedir territoris al papa entre ells Cesena i Monte Lucate (Monte Leucade, parròquia del territori de Cesena), però la major part del territori romangué possessió efectiva dels arquebisbes de Ravenna. El 774 fou reconegut el territori al papa per Carlemany que va renovar la donació del 756, i el 775 el papa Adrià I es va queixar al rei franc de què l'arquebisbe de Ravenna, Lleó, continuava mantenint el domini útil de Cesena; progressivament el conflicte es va solucionar amb l'establiment del feu, pel qual l'arquebisbe tenia les terres en feu del papa, i algunes les subinfeudava; el primer document en aquest sentit referit a Cesena és el 914.
Comtat Abans, el 887 el marquès Berenguer de Friül fou proclamat rei d'Itàlia i va incloure Cesena i els dominis de l'Exarcat dins el regne. El bisbe local Petronace (testimonial el 892) era dependent de l'arquebisbe i el seu funcionari a la localitat. Es van establir els primers comtes funcionaris del rei testimoniats des del 927 que a Cesena foren una branca dels Guidi (Pietro di Severo i el seu fill Lambert) i que van estar com a funcionaris civils feudataris del rei (i després per un temps de l'emperador) al costat de l'arquebisbe propietari dels béns i terres organitzades en un rectorium però sense jurisdicció. Per tant, l'arquebisbe de Ravenna tenia el domini útil de Cesena però el domini polític el tenia un comte que ja no era feudatari del papa sinó del rei i després de l'emperador. El papa no va parar de reivindicar els seus drets. Vers el 900 es va edificar el Castel Nuovo. Vers el 903-955 va viure el bisbe local sant Maur.
Domini imperial El 961 Cesena es va rebel·lar contra Berengari i aquest la va assetjar i incendiar. El 962 l'emperador Otó I el Gran va restaurar l'autoritat imperial a Itàlia, Berengari va fugir a San Leo, i part de les terres que havien estat donades al papa el 774 i que ja havien estat incloses al regne d'Itàlia, foren incloses de facto en els dominis imperials, tot i que Otó va expedir un diploma a l'Església romana reconeixent al papa els seus drets a l'Exarcat, i de què el papa no va deixar de reclamar els seus antics dominis però sense obtenir cap resultat pràctic.
El 27 de novembre del 999 fou reconegut el domini de l'arquebisbe de Ravenna com a feudatari imperial (comte-bisbe) eliminant-se als antics comtes laics del temps dels reis d'Itàlia que havien persistit; a l'arquebisbe foren reconeguts el castell vell i el nou i les torres. Llavors l'arquebisbe va poder subinfeudar els seus béns fiduciariament a un laic feudatari final de l'emperador; les primeres parròquies (pieves) que administraven part del domini eclesiàstic son del (Santa Maria in Ronta, San Vittore in Valle, San Martino in Rubicone i San Pietro in Cistino); el 1001 el papa Silvestre II va voler fer valer els seus drets i va assetjar Cesena (probablement el Castel Nuovo) però sense èxit.
A començaments del es va fundar el monestir benedictí al coll de Spaziano. Un total de 14 pieves o parròquies van quedar constituïdes en aquest segle. L'hostilitat a l'arquebisbe de Ravenna portà a l'establiment d'un consell local (el triple consell, de creença, especial i general) antecedent del comú.
Arquebisbat de Ravenna El 10 de febrer de 1060 el papa Nicolau II va concedir privilegis a l'abadia de Santa Maria del Monte. El 24 de juny de 1063 l'emperador Enric IV va confirmar el comtat de Cesena a l'arquebisbe de Ravenna, Enric. El 1119 el papa Gelasi II va confirmar la dependència del bisbe de Cesena de l'arquebisbe de Ravenna. El 1130 Cavalconte, comte de Bertinoro, va intentar apoderar-se de Cesena sense èxit.
Fins al 1136 Cesena fou aliada a Faenza; la família principal de l'època eren els Righizzi. Però a partir d'aquest any es va trencar l'aliança i Cesena i Ravenna foren aliades i el 1142 el poble de Cesena, amb ajut del de Ravenna, va assaltar els dominis del nobles però aquestos, que tenien l'ajut de Faenza van rebutjar als atacants i es van fer forts al Monte di Santa Maria. L'arquebisbe afavoria al poble perquè era contrari a l'increment del poder la noblesa local que s'organitzava en capitanei i varvassors. El 1145 la noblesa de Cesena va aportar ajut a Faenza contra l'atac de Ravenna. El 3 de desembre de 1157 Roversano va jurar fidelitat a l'arquebisbe Anselm. El 16 d'abril del 1160 l'emperador Frederic I Barba-roja va confirmar a l'arquebisbe Guiu el dret de l'arquebisbat sobre el comtat de Cesena amb Castelvecchio, Castelnouovo i Roversano. El 1163 Cesena va rebre l'emperador i el 1165 va arribar el bisbe de Màntua designat vicari imperial del comtat; Cesena llavors es va aliar amb Rímini contra l'emperador i Cavalconte, comte de Bertinoro, es va unir a l'aliança però l'arquebisbe de Ravenna va ratificar el 1167 la seva fidelitat a l'emperador tant per Ravenna, com per les seves dependencies de Bertinoro i Cesena.
El comú de Cesena El primer cònsol de Cesena, cap dels oposats a l'emperador i, per tant, a l'arquebisbe, apareix el 1176 en una acta de pacificació, en presència de l'arquebisbe Gerard. Aquesta aparició dels cònsols fou més tardana que a altres ciutats de la Romanya i va tenir una base antiarquebisbal; el comú era un òrgan inestable (almenys fins al 1259), de base amplia, on alguns nobles canviaven de bàndol sovint; al costat del consolat va existir segurament el consell major i el consell dels ancians, però en realitat només el consell comunal té existència indubitada.
En aquesta temps la família principal eren el Righizzi que van intentar alguns cops obtenir el poder absolut. El 1177 Frederic I va residir a Cesena del març al juliol; allí se li va unir l'arquebisbe de Colònia; el Castel Nuovo fou llavors el Castell de l'Emperador i és possible que la seva muller Beatriu i visqués tres anys. En aquest any 1177 Cesena fou declarada ciutat imperial i la situació va durar almenys fins a la pau de Constança el 1183.
El 1196 es va modificar el comú i va aparèixer la figura del podestà, essent el primer Malvicino comte de Bagnacavallo; des de llavors el govern del comú fou aliat a Faenza i Bolonya contra Ravenna i l'emperador; Bolonya va exercir gran influencia a la ciutat fins vers el 1226. El 1195 i fins al 1196 el vicari imperial Marcuald va assetjar Cesena però amb l'ajut bolonyès fou rebutjat. El 1198 el legat del papa, Carsendino, va ajudar Ravenna en l'intent de recuperar Cesena, però va fracassar i la dinastia imperial de Suàbia va perdre prestigi. En els dos anys següents el Righizzi van protagonitzar algun conflicte intern i Cesena va mantenir una gran rivalitat amb Rimini.
Gibel·lins i güelfs El 1201 Cesena va assaltar Cervia i se'n va apoderar. El 1204 van esclatar lluites entre les famílies locals (Righizzi, Irrighi, Articlini, Calisesi, Mazzolini), i Cesena va ser en part cremada per un incendi; molt durs foren els enfrontaments dels anys 1207, 1216, 1219, 1226, 1228, 1234 i 1236. El 1208 va estar a la ciutat el predicador Joan Bono de Màntua que va fundar el convent de Santa Maria in Butriolo. Vers el 1220 alguns castellans de la part alta del comtat van renovar la seva lleialtat a l'arquebisbe de Ravenna, Simó, i així, mentre a la plana els elements contraris a l'arquebisbe tenien tot el poder, a la part alta no en tenien gaire.