Rodès (, o com s'escrivia antigament Roders http://1886.u-bordeaux3.fr/files/original/f4641e97d30bab924a575c056464249a.pdf localment , i oficialment en francès Rodès) és una comuna de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord.
Els seus habitants, a més de ser coneguts pel gentilici de rodesencs o rodesesos, també són coneguts com a lluerts. És com la marededeu de Rodès, més la paren, més leda és (dit d'algú de lleig).
Etimologia Joan Coromines explica que Rodés (com apareix escrit a la seva obra) coincideix amb el topònim occità Rodés (grafiat Rodez en francès), i que tots dos deriven d'un locatiu, en plural: Rŭtēnīs, d'origen llatí o bé d'una forma de genitiu segons el testimoniatge de 1068-95 castellum Rodenis. Apareix sense -n el 1152, Redes (sic), i després Rodés els anys 1153, 1213, 1225, i 1346, i amb ultracorrecció Roders el 1354.
Geografia Localització i característiques generals del terme miniatura|esquerra|Situació de la comuna de Rodès en el Conflent El terme comunal de Rodès, de 181.100 hectàrees d'extensió, és situatEl terme de Rodès en els ortofotomapes de l'IGNRodès a les Cartes de Cassini ofertes per l'IGN a la vora de la Tet, a l'extrem oriental de la comarca del Conflent, al límit amb les del Rosselló i l'occitana, però històricament afí a la Catalunya del Nord, de la Fenolleda. Pertany a la sub-comarca del Baix Conflent. El terme s'estén a banda i banda del riu. Al nord, a l'esquerra del riu, es troba l'antic poble de Ropidera, o les Cases de Ropidera, avui pràcticament del tot despoblat; al sud, a la dreta de la Tet, hi ha el poble de Rodès. L'antic poble, al capdamunt de la carena d'un petit serrat, i el nou als seus peus, estenent-se cap a la plana. També a la dreta de la Tet hi ha els llocs on hi havia hagut els llocs de Canoetes, les Croses i Domanova, ara desapareguts (del darrer, en queda el santuari de Nostra Senyora de Domanova).
A la zona occidental del terme hi ha el pantà de Vinçà, però el pantà a penes frega el terme comunal de Rodès: el darrer quilòmetre i mig de la vora esquerra del pantà i la meitat nord de la resclosa -per on passa el termenal de les comunes de Rodès i de Vinçà- són els únics llocs on el terme de Rodès toca les aigües del pantà. La seva pràctica totalitat pertany al terme comunal de Vinçà. Dins del terme de Rodès hi ha, en canvi, els dos turons que emmarquen l'estret on es va construir la resclosa: al sud, el Turó de Sant Pere de Bell-lloc, i al nord, la Cogulera.
La Tet migparteix el territori d'aquesta comuna. Pel nord, zona força muntanyosa, hi aflueix des del nord-oest el Còrrec de les Cases, que prové dels entorns del Serrat Blanc i el Puig de les Planes i forma la vall on hi havia hagut la població de Ropidera, o les Cases de Ropidera, i els torrents de muntanya que davallen de Roca Sabardana i dels altres turons i cadenes que emmarquen la Tet pel nord. Pel sud, que està format pels darrers contraforts del massís del Canigó, hi aflueixen la Ribera de Croses i la Ribera de Rigardà, que s'ajunten al costat sud-oest mateix del poble de Rodès. D'altres cursos d'aigua davallen també d'aquesta zona muntanyosa, la major part dels quals també van a trobar els anteriorment esmentats a la plana de ponent del poble. Només en el sector sud-est del terme hi ha un curs d'aigua que té un altre capteniment: el Còrrec de Montjuïc passa al veí terme de Bulaternera, va a buscar la vora de ponent del cementiri d'aquest poble, discorre cap al costat de llevant de l'ermita de Santa Anna del Congost i, finalment, va a abocar-se a la Tet a prop i a llevant del Pont de les Baus.
A prop del poble, a sud-est seu, hi ha el Coll de Terranera, o de Ternera, que marca el pas entre les comarques del Conflent i del Rosselló i, a més, dona el nom a la població veïna de Bulaternera.
Termes municipals limítrofs:
El poble de Rodès miniatura|esquerra|El poble vell de Rodès miniatura|Vista general del poble nou des del cim del poble vell miniatura|esquerra|Rodès en el Cadastre napoleònic del 1812 (Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals) Rodès està situatEl poble de Rodès en els ortofotomapes de l'IGN a la dreta de la Tet, a prop del riu, a llevant de la zona central del seu terme comunal. El poble es troba graonat en el vessant occidental del turó que hostatja les ruïnes del Castell de Rodès i de la capella de Sant Valentí. L'església parroquial de Sant Joan Evangelista domina el poble des del seu punt més enlairat, al capdamunt del carrer de l'Església.
Cal destacar que més amunt de l'església, dessota mateix del castell, es conserven ben visibles les restes de les cases del poble vell. A Rodès es poden reconèixer tres nivells diferents de poble: el vell, del qual es conserven algunes restes entre el castell i l'església parroquial, el d'època moderna, esglaonat entre el poble vell i el pla, i el contemporani, format per urbanitzacions (les Cités, Plein Soleil i els Turons, o Cité HLM Els Turons) dels darrers quaranta anys, situat en el pla.
Nostra Senyora de Domanova El santuari de Nostra Senyora de Domanova domina la zona sud del terme de Rodès des de dalt d'un turó de 325 m alt. ÉsDomanova en els ortofotomapes de l'IGN bastant a prop del Coll de Terranera, al capdavall, extrem nord, d'un dels contraforts del Massís del Canigó. Sembla que a prop seu hi havia hagut el poblat de Valells, documentat el 969 (Valillos), on el monestir de Cuixà tenia un alou el 1011.
Croses A prop a llevantLloc on era Croses, en els ortofotomapes de l'IGN de Nostra Senyora de Domanova, a la vall de la Ribera de Croses (que en conserva el nom), hi havia hagut el poble de Croses, del qual no queda a penes res. És del tot desapareguda la seva església, Sant Miquel de Croses.
Ropidera, o les Cases de Ropidera Ropidera, també anomenat Cases de Ropidera, és un altre antic poble de l'actual terme de Rodès. El seu territoriLloc on es dreça el poble de Ropidera en els ortofotomapes de l'IGN abraçava tot el sector de l'esquerra de la Tet d'aquest terme. En queden masies soltes, les quals, de fet, eren la base del poblament dispers de Ropidera. Hi havia hagut l'església de Sant Feliu de Ropidera, o de les Cases. En el Cadastre napoleònic del 1812 ja no hi apareix més que els masos, molt dispersos, l'església i el topònim les Cases.
Canoetes L'antic poblat de Canoetes era un altre dels nuclis de població antics de l'entorn de Rodès. Estava situatLloc on era Canoetes en els ortofotomapes de l'IGN al sud-est de l'actual terme de Rodès, a prop del Coll de Canoetes, al capdamunt de la vall del Còrrec de Canoetes.
Els masos del terme El terme de Rodès antigament contenia moltes masies i cortals, però modernament molts han estat abandonats, de manera que només se'n conserven les ruïnes. D'entrada, hi havia els poblats, ja esmentats, de Canoetes, Croses, Ropidera, o les Cases de Ropidera i Valells. Un bon munt de cortals són en ruïnes: tres cortals sense nom, el del Barral, el de les Balmetes, els dos d'en Bodet, el d'en Canta, els tres d'en Cornet, el d'en Duran, el d'en Grau, abans del Barral, el d'en Molins, el d'en Pla, el d'en Roger, el d'en Sire, o Mas d'en Sire, els masos Batlle, d'en Roger, Gazé i Molins. Els masos conservats són el Mas Cornet, o de Madama, el de l'Escapa i el Colom, abans Colomer.
D'altres construccions aïllades del terme són la Resclosa de Vinçà, el Molí, abans Molí d'en Glori, el Molí de l'Oli, o d'en Cornet (noms ja en desús) i la Teularia, o Teularia d'en Glori. Hi ha diversos oratoris, alguns d'ells a prop del poble: Oratori del Camí de Vinçà a Domanova, Oratori de Motzanes, un oratori sense nom a l'esquerra de la Tet, davant de la Font Captada, Oratori del Coll de Canoetes, Oratori del Pont de les Baus i Oratori de Santa Bàrbara. Són també destacables el Túnel de Santa Anna, per on el ferrocarril entra en el Conflent, just al nord del Coll de Terranera, i els dos ponts que hi havia damunt de la Tet: el Pont de les Baus, del qual resten vestigis, i el Pont de Sant Pere, antic pont existent just a llevant d'on ara hi ha la resclosa del Pantà de Vinçà.
Hidrografia La Tet és el riu que articula tot el terme, i al qual van a parar les aigües de les riberes i còrrecs del terme. Per l'esquerra, aflueixen en la Tet en el límit occidental del terme la Ribera d'Otra, o de Tarerac, el Còrrec dels Cortals, que hi aporta els còrrecs del Cortalàs i de les Cases, a la zona oest, els de la Guardiola i de la Costa, a la zona central. A la zona est, hi ha dos còrrecs que es formen en terme de Rodès, però deriven cap al veí terme d`Illa: el Còrrec de Ropidera, anomenat del Borboner en el seu tram mitjà, i del Bosc Negre en el baix, i el Còrrec de Vallagra, termenal amb Montalbà del Castell, que recull els del Mas Molins i del Rabasser.
Per la dreta, hi aflueixen el Riufagès, fruit de la unió de la Ribera de Croses, amb la Ribera de Rigardà. Aquesta segona s'inicia al límit dels termes de Glorianes i Jóc, i en el darrer terç del seu recorregut entra en el terme de Rodès. Rep, també procedents del terme comunal de Rodès, el Còrrec de Saurac, o de la Saura, el de la Jaça d'en Duran, el de Motzanes i el del Puig. La Ribera de Croses, que ve del sud del terme, on entra també des de Glorianes poc abans del salt que hi ha en aquell indret, rep dins del terme de Rodès el Còrrec del Mas de l'Escapa, o, simplement, de l'Escapa, el de Canoetes, el del Camp del Coll, el del Camp Llarg, el de les Canals i el de Domanova.
Al sector sud-est del terme hi ha alguns cursos d'aigua que es formen a Rodès, però passen de seguida cap al terme de Bulaternera: el Còrrec de Terralba, amb el dels Congostos i el de la Brossa, i el Còrrec de Montjuïc.
Tot i que el terme de Rodès no té gaire part del terme plana i adequada a l'horta, sí que hi ha alguns canals de rec, així com llocs de captació d'aigua: el Rec de Corbera, el Rec de Baix, el Rec de Dalt, els dos darrers amb una petita resclosa situades a la Ribera de Croses a prop de Domanova.
A Rodès hi ha algunes fonts encara en ús, com la Font Captada, la de la Pallola, la del Cortal de Cornet, la del Mas, la del Mas de l'Escapa, la Font Nova i la Font Vella.
Finalment, cal destacar el Llac o Pantà de Vinçà, la major part del qual és dins del terme veí de Vinçà, però el racó nord-est del qual, de mitja resclosa cap al nord, és dins de Rodés.
Orografia Alguns dels topònims del terme indiquen elements orogràfics, com els Bacs, les Balmetes, els Baus (de Balços), dos indrets anomenats el Bosc Negre, les Canals, les Clotes, unes quantes collades: les Collades, el Coll de Canoetes, el Coll de les Arques (nom ara en desús), el Coll del Peiró, el Coll de Sant Pere i el Coll de Terranera. També hi ha la Coma d'Otrera, els Congostos, la Costa, la Guillera, o Pas de la Guillera, o Pas del Bau (antigament, la Baür de Bell-lloc); d'altres indiquen plans, com el Pla, el Pla de les Olivedes i les Planes. Alguns indiquen muntanyes, com Puig de les Planes, Puig de Mill, els Puigs Alts, o l'Alt de la Riba, els Puig Baixos, Puig de Miralles, Roca Colomera, Roca Sabardana i Roc Vaquer. També hi ha serres: Serra de la Devesa, Serra de la Taula de Baró, Serrat Blanc, Serrat del Puig, Serrat de Terranera. Hi ha també la Vall de Croses
El terme comunal miniatura|esquerra|El pla del centre del terme, a ponent de Rodès