Bernat de Cabrera, XI vescomte de Cabrera o Bernat I de Cabrera (? - 1332) va ser un noble català del llinatge dels Cabrera.
Família Fill de Ramon de Cabrera (mort el 1298) i net de Guerau V de Cabrera.
Es va casar amb Elionor de Aguilar, dama castellana vers el 1290. Amb ella va concebre tres fills, Bernat II de Cabrera, dit també Bernardí i dues noies de les que no ha transcendit el nom, que van ser casades amb Bertran de Castellet i Pere de Berga.
Fets destacats El seu pare Ramon de Cabrera s'ocupà de la minoria d'edat de Marquesa de Cabrera, filla del seu germà Guerau VI de Cabrera (†1278). Tant Bernat I com el seu fill Bernat II ajudaren a la seva cosina en la gestió del vescomtat. La seva cosina morí el 1328 sense hereus mascles i el vescomtat de Cabrera recaigué en ell, i 1332 el cedí en favor del seu fill Bernat II de Cabrera, qui esdevingué una de les grans figures de la família en esdevenir Capità General de la Mar i redactor de les Ordinacions sobre lo fet de la mar.
Durant la Conquesta de Sardenya, assetjat el castell de Càller per Dalmau VII de Rocabertí, la flota de Francesc Carròs i de Cruïlles, amb tropes de Ramon de Peralta i Bernat I de Cabrera va costejar l'illa, prenent algunes posicions. Bernat I de Cabrera va ser executor del testament de Jaume II el Just, mort el 2 de novembre de 1327. En la coronació posterior d'Alfons III (1328), Bernat I hi envià el seu fill, Bernat II, el qual va haver de retornar precipitadament a Catalunya a la mort de la Marquesa de Cabrera.
Referències
Bernat I Categoria:Almiralls de la Corona d'Aragó Categoria:Barons catalans històrics Categoria:Militars catalans històrics Categoria:Polítics catalans històrics