Madredeus és un dels grups portuguesos de més projecció mundial. La seva música combina influències de la música tradicional portuguesa amb la música clàssica i amb la música popular contemporània.
Història Bandes anteriors El primer grup dels que va formar part Pedro Ayres Magalhães va ser Faíscas, un quartet de punk que no va enregistrar cap disc. Era el 1978, tocava el baix i era anomenat “Dits de tauró”. Després de dissoldre’s formaren els Corpo Diplomático (1980), un sextet que incorporà Carlos Maria Trindade als sintetitzadors, més vell que la resta, amb formació de pianista i coneixements de música clàssica i contemporània. Enregistraren un sol disc, Música moderna (1980) al segell independent Nova, que no tingué a penes difusió.
Després de la separació dels Corpo Diplomático crearen els Heróis do Mar, format per Pedro Ayres Magalhães, Paulo Pedro Gonçalves, Carlos Maria Trindade, António José Almeida i Rui Pregal da Cunha a la veu. Inspirat en la imatge de les bandes britàniques neo-romàntiques, buscaven reinventar, sota una forma contemporània, la mitologia nacionalista portuguesa tradicional. Es presentaven en escena amb una indumentària estilitzada basada en els uniformes militars del i evocant l'estètica de l'era dels descobriments. La premsa els va titllar de feixistes. Publicaren el maxi O amor que tingué molt d'èxit i que tingué repercussió fora de les fronteres portugueses, cosa que, a l'època, no era gens habitual.
El 1982, Pedro Ayres Magalhães publica en solitari el disc Rapazes de Lisboa i s'implica en un nou segell discogràfic Fundação Atlântica (relacionada amb el segell Valentim de Carvalho) com a intèrpret, arranjador i productor. Un dels grups d'aquest segell van ser els Sétima Legião, formats per Pedro Oliveira (veu i guitarra), Rodrigo Leão (baix), Gabriel Gomes (acordió), Paulo Marinho (cornamusa), Paulo Abelho (percussió), Nuno Cruz (bateria), Ricardo Camacho (sintetitzadors) i Francisco Meneses (lletrista). El seu so estava influït per la música galaicoportuguesa i per les seves antigues arrels celtes.
Formació del nou grup El 1986, l'ambient entre els membres dels Heróis do Mar ja estava una mica enrarit per algunes dissidències interiors. Pedro Ayres Magalhães començava a no estar satisfet del format de cançó pop i volia tornar a la guitarra clàssica. Aquest mateix any manté una conversa nocturna en un bar amb Rodrigo Leão i decideixen cercar una nova sonoritat que en paraules del primer retratés “una sentimentalitat familiar a ser portuguès”. Rodrigo Leão havia observat el treball de Ricardo Camacho amb els sintetitzadors dels Sétima Legião i li havia despertat la voluntat de conèixer de més a prop el nou món digital. Poc després, el projecte acolliria Gabriel Gomes a l'acordió i el violoncel·lista Francisco Ribeiro. El violoncel completava la sonoritat de la formació, en fornia la gamma de baixos que li mancava, tot creant l'elemental contrapunt amb els restants instruments i amb la cadència ritmada suplia l'absència de percussió.
Els mancava la veu. Tenien clar que volien una veu femenina. El mètode per a trobar la cantant ideal era fer cantar a les candidates A sombra, un tema creat per Pedro Ayres Magalhães per a la banda sonora de la pel·lícula De uma vez por todas de Joaquim Leitão. Qui aconseguís cantar A sombra de manera satisfactòria, seria l'elegida. Pel novembre del 1986 eren un grup sense nom que ja havia fet una quinzena d'audicions sense èxit a cantants, tant conegudes com desconegudes.
A l'època, Teresa Salgueiro, que tenia 17 anys, era la veu dels Amenti, un grup de música de garatge, que cantava en anglès. El seu líder era veí de diversos músics dels Sétima Legião. Rodrigo i Gabriel assistiren a una sessió d'assajos del grup. Al final, els Amenti no els havien fascinat particularment, però la cantant, si. Pocs dies més tard, Rodrigo i Gabriel, amb la resta dels Sétima Legião, anaren al bar Gingão, una taverna del Bairro Alto i hi trobaren la Teresa, dreta, cantant fados populars per a una amiga. Li varen parlar del grup nou i li proposaren de fer unes proves. Ella acceptà. L'endemà van fer les proves i tothom tingué clar que havien trobat la veu que cercaven. Paral·lelament els Sétima Legião i els Heróis do Mar seguiren editant discos.
El grup començà a assajar en un local sense condicions de Buraca, a l'àrea metropolitana de Lisboa. El gener del 1987, trobaren un nou local al Teatro Ibérico, situat al barri de Xabregas. El teatre ocupava una part de l'antic convent de Madre de Deus, concretament la nau de l'església, aleshores ja dessacralitzada. Combinaven els seus assajos amb els dels actors de les obres que s'hi representaven. Els actors de dia i ells de nit. Les parets, de pedra antiga, la dotaven d'una gran acústica.
Durant els assajos, les portes del teatre sempre romanien obertes i els amics i coneguts hi acudien a passar l'estona. De manera que sempre assajaven amb públic. Les cançons evolucionaven en aquest ambient, permetent al grup una avaluació contínua del seu treball.
Però el grup encara no tenia nom. Els amics que assistien a l'església de Madre de Deus acabaren per simplificar anomenant el lloc Madredeus. I el nom quedà.
Os dias da MadreDeus L'any següent enregistraren el seu primer disc Os dias da MadreDeus, que seria un disc doble. Les gravacions tingueren lloc els dies 28, 29 i 30 de juliol. Es feren a la mateixa església, sense públic i s'hagueren de fer de nit per evitar el soroll dels cotxes i els tramvies que passaven a prop de l'edifici. Per evitar qualsevol soroll, estaven descalços a l'escenari amb els peus sobre coixins. Van escollir aquell lloc per l'acústica. Podien repetir diverses vegades les preses, però la gravació era sempre en directe, tocant tots els músics alhora. Després només es podia alterar, en estudi, l'equalització.
El primer concert del grup fou el 20 de novembre a Porto, com a teloners dels Sétima Legião. El segon concert fou a l'Aula Magna de la Universitat de Lisboa, el 30 de novembre. Sobre el concert Manuel Neto escrigué pel Diario Popular:
Tot i que encara no havia estat publicat el disc, el concert havia estat promocionat per boca-orella pels bars del Bairro Alto. L’Aula Magna s'omplí i molta gent es quedà fora. Sense gairebé promoció als mitjans. Sense saber exactament que esperar. Manela Silva Reis del Correio da Manhã escrigué:
El 7 de desembre el disc sortí a la venda. L'edició inicial de 5.000 còpies, s'esgotà ràpidament.
El novembre del 1987 Carlos Maria Trindade abandonà els Herois do Mar i inicià un projecte de música electrònica amb Nuno Canavarro.
Existir El 1988, alguns integrants del grup, encara participaven en els Sétima Legião i Heróis do Mar. Els Madredeus eren un projecte paral·lel. En diverses ocasions tocaren el mateix dia amb algun d'aquests grups i amb els Madredeus, passant del rock a l'erudit.
El 1989 encara no tenien local d'assaig fix. Després del Teatro Ibérico, assajaren a les seves cases, després en un garatge dels pares de Francisco i després en una botiga, un cop havia tancat.
Teòricament havien d'enregistrar el segon disc aquell any, però canvis a la direcció de la discogràfica i el pas del vinil al CD ho ajornaren. A més, el segell hagué de fer obres als estudis per a adequar-se a l'enregistrament de vídeos, un element de creixent importància a l'època per a la promoció de la música.
Al llarg del 1989 feren només 14 concerts. Pedro i Rodrigo continuaven amb les seves bandes i Teresa i Francisco cantaren a l'obra A ilha do Oriente on Teresa, a més, feia d'actriu.
El febrer del 1990 els Madredeus iniciaren, finalment, l'enregistrament dExistir. Es tracta d'un treball fet entre els compromisos dels Sétima Legião. L'octubre del 1989 se separaren els Herois do Mar. L'enregistrament es prolongaria fins al mes d'abril. A Existir les lletres del grup es tornaren més urbanes. Aquesta gravació ja va ser feta amb multipistes. Amb això el so guanyà en definició i la mescla realçà el paper de cada un dels instruments.
Durant els dos anys entre les gravacions dels dos discos els membres del grup presentaren composicions seves i algunes arribaren a ser arranjades i d'altres no fins que tingueren un arxiu amb 30 temes. L’única que no formava part d'aquest arxiu era Matinal. Totes les cançons eren originals i participaven de la música tradicional per un sentit, merament, intuïtiu. A l'estudi n’enregistraren 16 i n’escolliren 12 pel disc.
Els dies 26 i 27 de juny presentaren l'àlbum a Lisboa, al Teatre Tívoli. Fins a final d'any només feren 5 concerts més per altres poblacions portugueses.
Primers concerts fora de Portugal i Lisboa Per l'any 1991 prepararen una gira de 4 mesos per Portugal. El problema era que els Madredeus no podien tocar a qualsevol lloc per una qüestió d'acústica. El tècnic de so, António Cunha, recorregué el país cercant teatres i cinemes de província. Alguns estaven tancats feia anys i va ser necessari negociar amb els propietaris i en d'altres no va ser possible. Teresa encara estudiava i feien els possibles per apropar els concerts als caps de setmana.
Començaren a cridar l'atenció de les institucions. La seva imatge formal i encorbatada els feien adequats per a tot tipus d'acte. El juny feren tres concerts a Macau, durant les commemoracions del Dia Nacional. Pel mig enregistraren els vídeos dO pastor i Cuidado. Tots els concerts que feien a l'estranger van ser convidats per les autoritats portugueses.
Al concert del 30 d'abril al Coliseu de Lisboa, tocaren amb l'intèrpret de guitarra portuguesa, Carlos Paredes, que declarà:
El grup representà Portugal a l'Europàlia’91 celebrada a Brussel·les. A més hi participaren els Sêtima Legião i els Trovante. Coincidint amb l'esdeveniment, s'editaren a Bèlgica dos recopilatoris, un de fado i un de música portuguesa actual: Portugal’s fado i Portugal today. El segon contenia O pastor. Passades unes poques setmanes, el primer s'estava venent més, però el segon estava sonant més a la ràdio a causa dO pastor.
L'espectacle fou un èxit i l'EMI-Bèlgica va voler editar un disc dels Madredeus. El gener del 1992 va editar Existir. A causa d'aquesta edició van fer diversos concerts a Bèlgica al llarg del 1992. El segell Virgin edità a França un recopilatori de New Age on estaven inclosos els Madredeus amb la cançó O pastor.
Aquest any s'edità a Portugal el disc doble en directe, Lisboa. Aquell any feren pocs concerts a Portugal. Tanmateix feren diversos a Espanya, Suïssa i sobretot a França i Holanda. A finals d'any viatjaren al Japó per fer un concert promocional. L'estiu Existir s'edità a França. El març del 1993 tocaren a Grècia. Allà s'havien venut 10.000 còpies del disc quan O pastor aparegué en una campanya publicitària del whisky J&B i el disc s'enfilà fins al segon lloc de les llistes.
El juliol s'incorporà un nou guitarrista, José Peixoto. La seva guitarra introduí una tendència més arabitzant, ritmes més pròxims al sud de Portugal, de l'Algarve i Alentejo. A finals d'any enregistraren el tema Maio, maduro maio per a un disc col·lectiu d'homenatge a José Afonso.
O espírito da paz miniatura|Concert dels Madredeus a Aveiro, 1 d'Agost del 2005.
S'edità Existir a Espanya, Grècia i Holanda i feren una gira internacional que s'allargà fins al 1993. Van fer alguns concerts al Japó. Rodrigo Leão publicà aquest any Ave mundi Luminar. Enregistraren la cançó Canção per a un disc d'homenatge a António Variações anomenat Variações, as canções de António.
Reservaren la primera meitat de l'any 1994 per l'enregistrament d'un nou disc. Tots sis es reunien a casa de Gabriel per a compondre i assajar el nou repertori. En principi treballaren amb 50 temes nous. Després de la primera selecció, en quedaren 27. Van enregistrar el disc a Anglaterra. Escolliren uns estudis-residència situats al camp, per a l'enregistrament i un altre a Londres per a les mescles i la postproducció.