, nom complet amb patronímic Ígor Fiódorovitx Stravinski,El seu cognom pot aparèixer també com a Stravinsky, Strawinski, Strawinsky, o Stravinskii fou un compositor rus, posteriorment nacionalitzat francès (1934) i estatunidenc (1945). Va compondre una gran quantitat d'obres clàssiques abordant diversos estils com el Primitivisme, el Neoclassicisme i el Serialisme, però és conegut mundialment sobretot per tres obres del seu anomenat període rus: L'ocell de foc (1910), Petruixka (1911) i La consagració de la primavera (1913). Per a molts, aquests ballets clàssics, atrevits i innovadors, pràcticament van reinventar el gènere. Stravinski també va escriure per a diversos tipus de conjunts en un ampli espectre de formes clàssiques, des d'òpera i simfonia a petites peces per a piano i obres per a grups de jazz. Es considera àmpliament un dels compositors més importants i influents del segle XX i una figura cabdal de la música modernista.

Stravinski també va aconseguir fama com a pianista i director d'orquestra, sovint de les seues pròpies composicions. Va ser també escriptor; amb l'ajuda d'Alexis Roland-Manuel va compilar un treball teòric titulat Poètica musical, on va deixar la famosa frase: "La música és incapaç d'expressar res per si mateixa".Igor Stravinski, Poètica Musical, Accent Editorial (2008) Robert Craft va tenir diverses entrevistes amb el compositor, les quals van ser publicades com Conversations with StravinskyRobert Craft, Conversaciones con Igor Stravinsky Editorial Alianza (2003) (Converses amb Stravinski). Va visitar Catalunya en sis ocasions, i a la primera, al 1924, després de celebrar tres concerts amb l'Orquestra Pau Casals al Gran Teatre del Liceu, va manifestar: "Barcelona serà per a mi inoblidable. El que més m’ha agradat ha estat la catedral i les sardanes".

El pare de Stravinski era un cantant d'òpera de baix establert, i Stravinski va créixer prenent classes de piano i teoria musical. Mentre estudiava dret a la Universitat de Sant Petersburg, va conèixer Nikolai Rimski-Kórsakov i va estudiar amb ell fins a la mort d'aquest el 1908. Stravinski va conèixer l'⁣empresari Serguei Diàguilev poc després, que va encarregar a Stravinski que escrivís tres ballets: L'ocell de foc (1910), Petruixka (1911) i La consagració de la primavera (1913), l'últim dels quals li va donar fama internacional després del quasi motí a l'estrena, i va canviar la manera com els compositors entenien l'estructura rítmica.

La carrera compositiva de Stravinski es divideix en tres períodes: el seu període rus (1913-1920), el seu període neoclàssic (1920-1951) i el seu període serialista (1954-1968). El període rus de Stravinski es va caracteritzar per la influència dels estils i el folklore russos. Renard (1916) i Les noces (1923) es basaven en la poesia popular russa, i obres com Histoire du soldat van barrejar aquests contes populars amb estructures musicals populars, com el tango, el vals, el ragtime i el coral. El seu període neoclàssic va mostrar temes i tècniques del període clàssic, com l'ús de la forma sonata en el seu Octet (1923) i l'ús de temes mitològics grecs en obres com Apollon musagète (1927), Oedipus Rex (1927) i Perséphone (1935). En el seu període serial, Stravinski es va dirigir cap a les tècniques de composició de la Segona Escola Vienesa com la tècnica de dotze tons d'⁣Arnold Schönberg. In Memoriam Dylan Thomas (1954) va ser la primera de les seves composicions que es basava completament en la tècnica, i Canticum Sacrum (1956) va ser la primera que es va basar en una fila de tons. L'última obra important de Stravinski va ser els Requiem Canticles (1966), que es va interpretar al seu funeral.

Mentre que alguns compositors i acadèmics de l'època no els agradava la naturalesa avantguardista de la música de Stravinski, en particular La consagració de la primavera, els escriptors posteriors van reconèixer la seva importància per al desenvolupament de la música modernista. Les revolucions del ritme i el modernisme de Stravinski van influir en compositors com Aaron Copland, Philip Glass, Béla Bartók i Pierre Boulez, tots «es van sentir impulsats per afrontar els reptes plantejats per La consagració de la primavera», com va escriure George Benjamin al diariThe Guardian. El 1998, la revista Time va nomenar Stravinski com una de les 100 persones més influents del segle. Stravinski va morir d'⁣edema pulmonar el 6 d'abril de 1971 a la ciutat de Nova York.

Biografia Primers anys, 1882–1901 miniatura|La casa Stravinski a Ustilug, l'actual Ucraïna Stravinski va néixer el 17 de juny de 1882 a la ciutat d'⁣Oranienbaum (actual Lomonsòsov), a la costa sud del golf de Finlàndia, 40 km a l'oest de Sant Petersburg. El seu pare, Fiódor Ignatievitx Stravinski, era un reconegut cantant d'òpera baix establert a l'⁣Òpera de Kíev i al Teatre Mariïnski de Sant Petersburg i la seva mare, Anna Kirillovna Stravinskaia (de soltera Kholodovskaia; 1854–1939), nativa de Kíev, era una de les quatre filles d'un alt funcionari del Ministeri d'Estats de Kíev. Igor era el tercer dels seus quatre fills; els seus germans eren Roman, Iuri i Guri. La família Stravinski era d'herència polonesa i russa, descendent "d'una llarga línia de grans, senadors i terratinents polonesos". Es remunta als segles XVII i XVIII fins als portadors de l'escut de Sulima i Strawiński. El cognom original de la família era Sulima-Strawiński; el nom "Stravinski" prové de la paraula "Strava", una de les variants del riu Streva a Lituània.

El 10 d'agost de 1882, Stravinski va ser batejat a la catedral de sant Nicolau de Sant Petersburg. La primera escola de Stravinski va ser el segon gimnàs de Sant Petersburg, on va romandre fins a la meitat de l'adolescència. Després, es va traslladar al gimnàs Gourevitx, una escola privada, on va estudiar història, matemàtiques i idiomes (llatí, grec, francès, alemany, eslau i el seu rus natal). Stravinski va expressar el seu disgust general per l'escolaritat i va recordar que era un alumne solitari: "Mai em vaig trobar amb ningú que tingués cap atracció real per mi".

Al voltant dels vuit anys, va assistir a una representació del ballet de Piotr Ilitx Txaikovski La bella dorment al Teatre Mariïnski, que va començar un interès de tota la vida pels ballets i Txaikovski. Stravinski es va dedicar a la música a una edat primerenca i va començar amb classes regulars de piano als nou anys, seguides d'una classe de teoria musical i composició. Als catorze anys, Stravinski va dominar el Concert per a piano núm. 1 de Mendelssohn, i als quinze va acabar una reducció per a piano d'un quartet de corda d'⁣Aleksandr Glazunov, que segons es diu considerava Stravinski poc musical i pensava poc en les seves habilitats.

Educació i primeres composicions, 1901–1909 Malgrat l'entusiasme i la capacitat musical de Stravinski, els seus pares esperaven que estudiés dret. El 1901, es va matricular a la Universitat de Sant Petersburg, estudiant dret penal i filosofia jurídica, però l'assistència a les conferències era opcional i Stravinski va estimar que havia anat a menys de cinquanta classes en els seus quatre anys d'estudi. alt=Painting of Rimsky-Korsakov wearing glasses, looking left|miniatura|Nikolai Rimski-Kórsakov, pintat per Valentín Serov el 1898 El 1902, Stravinski va conèixer Vladimir Rimski-Kórsakov, un company d'estudis de la Universitat de Sant Petersburg i el fill petit de Nikolai Rimski-Kórsakov. Nikolai en aquella època era sens dubte el principal compositor rus, i era professor al Conservatori de Sant Petersburg. Stravinski volia conèixer-lo per parlar de les seves aspiracions musicals. Va passar l'estiu de 1902 amb Rimski-Kórsakov i la seva família a Heidelberg, Alemanya. Rimski-Kórsakov va suggerir a Stravinski que no ingressés al Conservatori de Sant Petersburg sinó que continués les classes particulars de teoria.

En el moment de la mort del seu pare el 1902, Stravinski passava més temps estudiant música que dret. La seva decisió de dedicar-se a la música a temps complet va ser facilitada quan la universitat va tancar durant dos mesos el 1905 arran del Diumenge Sagnant, que li va impedir fer els exàmens finals de dret. L'abril de 1906, Stravinski va rebre un diploma de mig curs i després es va concentrar en la música. El 1905, havia començat a estudiar amb Rimski-Kórsakov dues vegades per setmana i va arribar a considerar-lo com un segon pare. Aquestes lliçons van continuar fins a la mort de Rimski-Kórsakov el 1908. Stravinski va completar la seva primera composició durant aquest temps, la Simfonia en mi bemoll, catalogada com a opus 1. El 1908, poc després de la mort de Rimski-Kórsakov, Stravinski va compondre Cançó fúnebre, op. 5, que es va interpretar una vegada i després es va considerar perduda fins al seu redescobriment el 2015.

L'agost de 1905, Stravinski es va comprometre amb la seva cosina germana, Iekaterina Gavrilovna Nosenko. Malgrat l'oposició de l'⁣Església Ortodoxa al matrimoni entre cosins germans, la parella es va casar el 23 de gener de 1906. Vivien a la residència familiar al 66 del canal Krukov a Sant Petersburg abans de traslladar-se a una nova casa a Ustilug, que Stravinski va dissenyar i construir, escollida perquè Stravinski hi havia passat molts estius de petit amb el seu sogre. Stravinski hi va treballar en moltes de les seves primeres composicions, com ara Cançó fúnebre, la revisió de Feu d'artifice, Le Rossignol i algunes parts de La consagració de la primavera. Ara és un museu amb documents, cartes i fotografies exposades, i un Festival Stravinski anual té lloc a la ciutat propera de Lutsk. La parella va tenir dos fills, Fiódor i Ludmila, que van néixer el 1907 i el 1908, respectivament.

Ballets per a Diàguilev i fama internacional, 1909–1920 alt=Painting of Diaghilev standing sideways in a living room, with an old woman sitting in the background|miniatura|Serguei Diàguilev en una pintura de 1906 de Léon Bakst El 1909, Stravinski havia compost dues peces més, Scherzo fantastique, op. 3, i Feu d'artifice, op. 4. El febrer d'aquell any, totes dues es van presentar a Sant Petersburg en un concert que va marcar un punt d'inflexió en la carrera de Stravinski. Entre el públic hi havia Serguei Diàguilev, un empresari rus i propietari dels Ballets Russos que va quedar impactat amb les composicions de Stravinski. Va encarregar a Stravinski que escrivís algunes orquestracions per a la temporada de ballet de 1909, que es van acabar a l'abril d'aquell any. Mentre planejava la temporada de ballet de 1910, Diàguilev desitjava posar en escena un nou ballet de talent fresc basat en el conte de fades rus de L'ocell de foc. Després que Anatoli Liàdov rebés l'encàrrec de compondre la partitura, va informar Diàguilev que necessitava aproximadament un any per completar-la. Aleshores, Diàguilev va preguntar a Stravinski, de 28 anys, que ja havia començat a treballar en la partitura en previsió de l'encàrrec. Amb uns 50 minuts de durada, L'ocell de foc va ser revisat per Stravinski en suites de concerts el 1919 i el 1945.