, de nom complet Arnold Franz Walter SchönbergLa forma anglesa de Schönberg, Schoenberg, va ser adoptada oficialment quan va deixar Europa i es va retrobar amb el judaisme el 1933 fou un compositor austríac nacionalitzat estatunidenc. Part de les seves obres s'associen amb els moviments expressionistes de principis del en l'art i la literatura germàniques. Va ser dels primers compositors a abraçar l'atonalisme. La principal innovació de Schönberg és la tècnica dodecafònica, que utilitza sèries de notes (serialisme). També va ser pintor, un important teòric musical i un influent mestre de composició.
Biografia Arnold Schönberg va néixer al si d'una família jueva asquenazita al districte de Leopoldstadt (que un temps havia estat el ghetto jueu) a Viena. Encara que sa mare, Pauline, natural de Praga, era professora de piano (son pare, Samuel, natural de Bratislava, era comerciant), Arnold va ser un autodidacte, prenent tan sols lliçons de contrapunt amb el compositor Alexander von Zemlinsky, qui amb el temps esdevindria el seu primer cunyat (el 1901 es va casar amb Mathilde). En la vintena, va treballar orquestrant operetes mentre componia obres com ara el sextet per a corda Verklärte Nacht ("Nit Transfigurada") el 1899. Més tard va fer-ne una versió per a orquestra, que ha esdevingut una de les seues obres més populars. Tant Richard Strauss com Gustav Mahler van reconèixer la importància de Schönberg, Strauss en escoltar els Gurre-Lieder, i Mahler després d'escoltar algunes de les seues primeres obres. Mahler va adoptar-lo com a protegit i fins i tot va mostrar-se preocupat sobre la sort de Schönberg després que ell morira. Schönberg, tot i ser molt crític amb algunes de les simfonies de Mahler, va rebre una important influència d'aquest, va defensar la seua obra i el va considerar un sant. Malgrat el seu origen jueu, el 1898 va convertir-se al Luteranisme. Va romandre luterà fins a 1933.
L'estiu de 1908, quan la seua esposa Mathilde va abandonar-lo durant uns mesos fugint amb un jove pintor austríac, Richard Gerstl (que més tard es va suïcidar, després del retorn de Mathilde amb el seu espòs i els seus fills), va marcar un canvi substancial en l'obra de Schönberg. Durant l'absència de la seua esposa va compondre Du lehnest wider eine Silberweide; la primera de les seues obres considerada atonal. El mateix any va enllestir una de les seues obres més revolucionàries: el Quartet de Corda No. 2, els dos primers moviments del qual, encara que cromàtics en el seu "color", són tonals, mentre que els dos darrers, inspirats en poemes del poeta místic alemany Stefan George, trenquen els lligams amb la tonalitat tradicional (encara que ambdós acaben en acords tonals i, per tant, no es puguen qualificar de completament atonals) i, desembarassant-se d'una tradició de dècades, incorporen la veu d'una soprano.
Una altra de les seues obres importants d'aquest període atonal és l'influent Pierrot Lunaire, op. 21, de 1912, un cicle de cançons expressionistes sobre textos d'Albert Giraud ben diferents de tot el que abans s'havia fet en música. Utilitzant la tècnica de l'Sprechgesang, o cant parlat, l'obra necessita una cantant, disfressada de Pierrot, amb un petit conjunt de cinc (o de vegades 6) instrumentitstes, que intervenen en diferents combinacions en cadascuna de les cançons.
En la seva vida personal hi havia una estabilitat sense precedents. El 1923 la infidel Mathilde havia mort després d'una greu malaltia, i menys d'un any després Schoenberg va contreure matrimoni amb Gertrud Kolish, filla d'un metge vienès i germana del violinista Rudolf Kolish.
Posteriorment, Schönberg va crear el mètode dodecafònic de composició, que més tard evolucionaria al serialisme. Aquesta tècnica va ser acceptada per molts dels seus alumnes, que tot plegat van constituir l'anomenada Segona Escola de Viena. Cal esmentar entre aquests Karl Schiske,Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. IV, pàg. 1293. () Roger Huntington Sessions, Anton Webern, Alban Berg, Dika Newlin, Eunice Katunda, Vilma von Webenau Jakob KostakovskyDiccionario de la Música Española e Hispanoamericana Volum. Nº. 6, pàg. 667-68 () i Hanns Eisler, tots els quals van ser profundament influïts per Schönberg. Va excel·lir com a professor de composició (ensenyant a músics de la talla de John Cage), en part amb el mètode d'analitzar i transmetre els avanços aconseguits pels clàssics, especialment Bach, Mozart, Beethoven, i Brahms, i en part enfocant-se en extraure la individualitat estilística de cada alumne. Va publicar nombroses monografies, entre les quals cal destacar la cèlebre Harmonielehre (Teoria de l'Harmonia) o els Fundamentals of Musical Composition (Fonaments de la Composició Musical), molts dels quals no han deixat de reimprimir-se i que encara avui s'utilitzen com a llibres de text. miniatura|259x259px|Casa d'Arnold Schönberg a Barcelona Els anys 1931 i 1932 residí a Barcelona (Baixada de Briz, cantonada amb Verdi, a Vallcarca, en una torre), on tenia amics com el compositor català Robert Gerhard i el poeta Carles Sindreu, que li feia d'amical professor de tennis. Hi va néixer la seva filla, a qui van posar el nom català de Núria.Nuria Schönberg va casar-se amb el músic Luigi Nono i ha visitat repetidament la ciutat, com en l'estrena al Liceu de l'òpera del seu pare Moses un Aron.
El 3 d'abril de 1932 es va celebrar un concert en honor seu al Palau de la Música Catalana, on es van interpretar obres com La nit transfigurada o Pel·leas i Melisanda. El concert va ser interpretat per l'orquestra Pau Casals i dirigit pel mateix Arnold Schönberg. miniatura|Placa a la casa on va residir Schönberg entre l'octubre de 1931 i el juliol de 1932, al carrer que duu el seu nom, al barri de Vallcarca de Barcelona.|258x258px
Va ser forçat a l'exili pels nazis el 1933 i va emigrar a París, on va retrobar-se amb el judaisme, i després als Estats Units. La primera plaça que va ocupar com a docent va ser al Malkin Conservatory de Boston. Després va traslladar-se a Los Angeles, on va ensenyar a la University of Southern California i a la University of California, Los Angeles i on va tenir infinitat d'alumnes, entre ells Wayne Barlow.Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 109. () Va situar la seua residència a Brentwood Park, on viuria la resta de la seua vida.
Durant aquest període final va compondre diverses obres notables, incloent-hi el difícil Concert per a violí, op. 36 (1934/36), el Kol Nidré, op. 39, per a cor i orquestra (1938), LOda a Napoleó Bonaparte, op. 41 (1942), el sovint interpretat Concert per a piano, op. 42 (1942), i el seu homenatge a les víctimes de l'Holocaust, A Survivor from Warsaw, op. 46 (1947). No va ser capaç d'acabar la seua òpera Moses und Aron (1932/33), que va ser una de les primeres obres líriques en ser compostes totalment amb la tècnica dodecafònica. El 1941 es va nacionalitzar als Estats Units. Va morir el 1951.
Schönberg va tenir cinc fills de dos matrimonis: Gertrud, Georg, (Deborah) Núria Schöenberg (nascuda a Barcelona durant una estada d'uns mesos a la capital catalana), Ronald (Ronny) i Lawrence (Larry), aquest darrer concebut a l'edat de seixanta-sis anys. Núria esdevindrà esposa del compositor italià (i marxista) Luigi Nono. Randol Schönberg, un dels seus nets (cal destacar l'anagrama que forma el seu nom) és un important advocat americà, especialista en dret de successió i particularment de les restitucions de béns espoliats pels nazis.
Superstició i mort La naturalesa supersticiosa de Schönberg pot haver desencadenat la seva mort. El compositor tenia triscaidecafòbia (la por al número tretze) i, segons la seva amiga Katia Mann, tenia por de morir durant un any múltiple de 13.. Això possiblement va començar el 1908 amb la composició de la tretzena cançó del cicle de cançons Das Buch der Hüngenden Gärten ("El llibre dels jardins penjants"), op. 15. El 1939, temé tant el seu seixanta-cinquè aniversari que un amic va demanar al compositor i astròleg Dane Rudhyar que preparés l'horòscop de Schönberg. Rudhyar ho feu i digué a Schönberg que l'any seria perillós, però no fatal.miniatura|La tomba de Schönberg al Zentralfriedhof, Viena.
Però el 1950, en el seu 76è aniversari, un astròleg escrigué a Schönberg una nota advertint-li que l'any era crític: 7+6=13. Això atordí i deprimí el compositor, ja que fins aleshores només havia tingut prevenció pels múltiples de 13 i no havia pensat mai de sumar els dígits de la seva edat. Morí el divendres 13 de juliol de 1951, poc abans de mitjanit. Schönberg s'havia quedat al llit tot el dia, malalt, neguitós i deprimit. La seva esposa Gertrud informà en un telegrama la seva cunyada Ottilie, l'endemà,que Arnold havia mort a les 23:45, 15 minuts abans de mitjanit. En una carta a Ottilie datada el 4 d'agost de 1951, Gertrud li explicava: "Cap a un quart de dotze vaig mirar el rellotge i em vaig dir a mi mateixa: un quart més i el pitjor haurà acabat. Llavors el metge em va trucar. La gola d'Arnold va fer dues raneres, el seu cor va fer un fort batec i aquest fou el final".
Les cendres de Schenbergnberg foren enterrades posteriorment al Zentralfriedhof de Viena el 6 de juny de 1974.Citat a
Músic Obres i ideari Schönberg, com a intel·lectual jueu, va percaçar la cerca de l'ideal i l'establiment de la Veritat (com qui intenta acostar-se al concepte suprem de Déu). Va veure que l'evolució de la música s'havia accelerat, amb l'obra de Wagner, Richard Strauss i Mahler fins a arribar a la "saturació". Si la música havia de tornar a gaudir d'una genuïna i vàlida simplicitat d'expressió, com en l'obra dels seus admirats Mozart i Schubert, calia renovar el llenguatge.
En aquells anys la cultura occidental va veure el naixement de l'art abstracte i la psicoanàlisi a la mateixa ciutat: Viena. Molts intel·lectuals tenien la impressió que el pensament s'havia desenvolupat fins a un punt de no retorn, i que no era possible, amb honestedat, simplement repetir els esquemes anteriors. Entre 1901 (Gurre-Lieder) i 1910 (Cinc peces per a orquestra) la música de Schönberg va patir el canvi més radical de tota la seua carrera. En compondre el seu quartet opus 7 i la seua Simfonia de Cambra opus 9, va imaginar que havia arribat a un estil madur i personal que podria fer servir en endavant. Però ja en el segon quartet de corda, opus 10 i en les Tres peces per a piano, opus 11, va haver d'admetre que la saturació de notes afegides a l'harmonia havia arribat a un nivell que no distingia entre consonància i dissonància.
La Guerra Mundial va suposar una crisi en aquest desenvolupament. El servei militar va interrompre la seua vida. En realitat, mai no va ser capaç de treballar durant llargs períodes ininterromputs, per això va deixar bastants obres inacabades i projectes no desenvolupats. Va ser després de la guerra quan va treballar en el sentit de trobar una textura musical més simple i clara, del que en va ser resultat el mètode de composició amb dotze tons, en el qual les dotze notes de l'escala cromàtica són considerades d'igual rang, sense establir relacions jeràrquiques com ocorre en l'harmonia clàssica. Aquesta revolució va ser considerada l'equivalent en música als descobriments d'Albert Einstein en Física. El mateix Schönberg ho va anunciar emfàticament al seu amic Josef Rufer, durant una passejada, amb aquestes paraules: "Avui he fet un descobriment que garantirà la supremacia de la música alemanya durant els pròxims cent anys".
Aquesta observació, massa malentesa i massa extreta de context, probablement era una de les acostumades ironies de Schönberg, que potser es referia a la pèrdua de la posició dominant dels països germànics en el món musical en els anys previs, així com al seu desig d'arribar a ser comparat als seus ídols: Mozart i Bach.