West Side Story és un musical dels Estats Units, amb guió d'Arthur Laurents, música de Leonard Bernstein, lletres de Stephen Sondheim i coreografia de Jerome Robbins. El musical és una adaptació de Romeu i Julieta, de William Shakespeare.
Situat a Nova York, a mitjans de la dècada de 1950, el musical explora la rivalitat entre els Jets i els Sharks, dues bandes adolescents de diferents fons ètnics. Els membres dels Sharks són de Puerto Rico són desafiats pels Jets, fills de treballadors blancs.West Side Story plot and production guidetomusicaltheatre.com El jove protagonista, Tony, membre dels Jets, s'enamora de Maria, la germana de Bernardo, el cap dels Sharks. La temàtica fosca, la música sofisticada, les llargues escenes de ball i el focus sobre problemes socials marcaren un punt d'inflexió al teatre musical americà. La partitura de Bernstein pel musical ha esdevingut molt popular, incloent temes com "Something's Coming", "Maria", "America", "Somewhere", "Tonight", "Jet Song", "I Feel Pretty", "A Boy Like That", "One Hand, One Heart", "Gee, Officer Krupke" i "Cool".
La producció de 1957 de Broadway, dirigida i coreografiada per Jerome Robbins i produïda per Robert E. Griffith i Harold Prince, marcà el debut a Broadway de Stephen Sondheim. Es representà en 732 funcions (un gran èxit per a l'època), abans de marxar de gira. La producció rebé una nominació per al Premi Tony al millor musical el 1957, però el premi va ser per a The Music Man de Meredith Willson. Va guanyar el Tony a Millor Coreografia per a Robbins. El show encara va tenir una producció de més llarga durada a Londres, a més de diversos revivals i produccions internacionals. El 1961 es realitzà una innovadora i multipremiada adaptació cinematogràfica, dirigida per Robert Wise i Robbins; i protagonitzada per Natalie Wood, Richard Beymer, Rita Moreno, George Chakiris i Russ Tamblyn. El musical és habitualment produït a escoles, teatres regionals i, a vegades, per companyies d'òpera.
Rerefons Gènesi del concepte El 1949, Jerome Robbins es trobà amb Leonard Bernstein i amb Arthur Laurents per col·laborar en una adaptació contemporània musical de Romeu i Julieta. Proposà que l'argument se centrés en el conflicte entre una família catòlica romano-italiana i una família jueva que viuen al Lower East Side de Manhattan,Long, Robert Emmet. "West Side Story" Broadway, the golden years:Jerome Robbins and the great choreographer-directors : 1940 to the present, Continuum International Publishing Group, 2003, , p. 96 durant el període de les pàsqües cristiana i jueva. La noia seria una supervivent de l'Holocaust i emigrada d'Israel, i el conflicte estaria centrat en l'antisemitisme dels catòlics Jets cap als Maragdes jueus. Desitjós d'escriure el seu primer musical, Laurents es mostrà d'acord de seguida. Bernstein volia fer-ho de manera operística, però tant Robbins com Laurents es resistiren. Van descriure el projecte com un teatre líric, i Laurents va escriure un primer esborrany que anomenà East Side Story. Només després que l'hagués completat que el grup s'adonà que seria una mica més que musicalitzar uns temes dels que ja s'havia parlat en obres com Abie's Irish Rose. Quan optà per abandonar, els 3 homes van seguir camins separats, i el guió va quedar aparcat durant uns cinc anys.Laurents p. 320-330Interview with Bernstein in 1984, Notes on Broadway, p. 14
El 1955, el productor Martin Gabel estava treballant en una adaptació escènica de la novel·la Serenade de James M. Cain, sobre un cantant d'òpera que s'adona que és homosexual, i convidà a Laurents perquè escrivís el llibret. Laurents acceptà i suggerí a Bernstein i a Robbins que s'unissin a l'equip creatiu. Robbins creia que, si anaven a unir forces, haurien de tornar a East Side Story, i Bernstein es mostrà d'acord. Laurents, però, estava compromès amb Gabel, i els presentà a un jove compositor i lletrista anomenat Stephen Sondheim. Sodheim estava amb la partitura de Saturday Night, el seu musical que havia d'estrenar-se a la tardor. A Laurents li agradaven les lletres, però no estava impressionat per la música. Sondheim no s'amoïnà per l'opinió de Laurents, i Serenade finalment va ser deixada a part.Laurents p. 334
Laurents va ser contractat perquè escrivís el guió per a un remake d'una pel·lícula de Greta Garbo, The Painted Veil, que ara rodaria Ava Gardner. Mentre que estava a Hol·lywood, contactà amb Bernstein, que estava a la ciutat per dirigir al Hollywood Bowl. Ambdós es trobaren al Beverly Hills Hotel, i la conversació girà cap a les bandes de delinqüència juvenil, un fenomen social recent que havia aparegut als titulars dels diaris a causa d'una guerra de bandes a Chicago. Bernstein suggerí que podrien reescriure "East Side Story" per traslladar-lo a Los Angeles, però Laurents cregué que estava més familiaritzat amb els portoriquens i Harlem del que no pas estava amb els mexicans i Olvera Street. Ambdós contactaren amb Robbins, que es mostrà entusiasmat per un musical amb ritmes llatins. Va arribar a Hol·lywood per coreografiar les seqüències de ball de The King and I, començant amb Laurents a desenvolupar el musical, alhora que treballaven en els seus projectes respectius projectes, mantenint-se en contacte amb Bernstein, que havia tornat a Nova York. Quan el productor de The Painted Veil substituí a Gardner per Eleanor Parker i demanà a Laurents que revisés el guió per adaptar-lo a Parker, aquest marxà de la pel·lícula, quedant completament lliure per dedicar tot el seu temps al musical.Laurents p. 336–43
Col·laboració i desenvolupament A Nova York, Laurents va assistir a l'estrena de la nova obra d'Ugo Betti, trobant-se també amb Sondheim, que havia sentit que "East Side Story", ara anomenat "West Side Story", tornava a estar en marxa. Bernstein havia decidit que necessitava poder concentrar-se en la música; i ell i Robbins havien convidat a Betty Comden i a Adolph Green per escriure els lletres, però aquests preferiren treballar en Peter Pan. Laurents preguntà a Sondheim que si estaria interessat a unir-se a l'equip. Inicialment, es resistí car estava determinat a escriure tota la banda sonora del seu nou projecte (Saturday Night havia estat avortat), però Oscar Hammerstein el va convèncer perquè podria beneficiar-se de l'experiència, i acceptà.Laurents p. 346–47 Mentrestant, Laurents havia escrit un nou esborrany del llibret canviant els rerefons dels personatges: Anton, abans italoamericà, ara seria d'ascendència polonesa, i l'anteriorment jueva Maria passaria a ser portorriquenya.
El llibret de Laurents eren molt semblants als de Romeo i Julieta, però els personatges basats en Rosaline i en els pares dels amants maleïts no van trigar a ser eliminat. Posteriorment, les escenes en el suïcidi de Julieta també van ser eliminades. El llenguatge també era un problema, les paraulotes eren estranyes en aquella època i les expressions grolleres eren evitades. Laurents intentà que sonés com una conversa real del carrer.Laurents p. 349 Sondheim convertí llargs passatges de diàleg, o a vegades una simple frase com "Un noi com aquest mataria el teu germà" ("A boy like that would kill your brother") en lletres. Amb l'ajut d'Oscar Hammerstein, Laurents va convèncer a Bernstein i a Sondheim per moure "One Hand, One Heart", que considerava massa pura per a l'escena del balcó, a l'escena de la botiga de vestits de casament, canvi que motivà que s'hagués d'escriure Tonight. Laurents pensà que la tensió creixent necessitava ser alleujada per tal d'incrementar l'impacte del final de l'obra, i s'afegí un toc còmic en la forma dOfficer Krupke al segon acte. He was outvoted en altres coses: Laurents creia les cançons de "América" i de "I Feel Pretty" eren massa divertides per als personatges que les cantaven, però continuaren al guió i es convertiren en unes de les preferides del públic. Una altra cançó, "Kid Stuff", va ser afegida però no trigà a ser eliminada durant les funcions de prova a Washigton quan Laurents va convèncer la resta que estava fent que l'equilibri de l'espectacle anés cap a una típica comèdia musical.Laurents p. 350–51
Bernstein compongué West Side Story i Candide alhora, la qual cosa s'aprecia en algunes semblances entre els dos treballs.Some of the music Bernstein wrote for West Side Story, but that wasn't used in the production, was later integrated into the Chichester Psalms. El duet de Tony i Maria, "One Hand, One Heart", va ser pensada originalment per a Cunegonde a Candide. La música de va ser extreta de l'escena de Venècia de Candide. Laurents explicà l'estil que l'equip creatiu decidí finalment: Com Toni i Maria, els nostres Romeu i Julieta, s'apartaven de la resta de nois pel seu amor, vam intentar d'allunyar també el seu llenguatge, les seves cançons, els seus moviments. El que fos possible a l'espectacle, vam intentar pujar l'emoció o articular l'adolescència inarticulada mitjançant la música, les cançons i el ball.Feature on Laurents in the New York Herald Tribune, August 4, 1957
L'espectacle va ser completat durant la tardor de 1956, però gairebé tot l'equip creatiu necessità complir d'altres compromisos. Robbins va haver de treballar a Bells Are Ringing, després Bernstein hagué de d'estar amb Candide i, el gener de 1957 s'estrena A Clearing in the Woods, que tingué una curta durada.Laurents p. 351–52 Quan una audició amb inversionistes per aconseguir diners per a West Side Story celebrada a la primavera de 1957 fracassà, només dos mesos abans que haguessin de començar els assaigs, el productor Cheryl Crawford es retirà del projecte.Laurents p. 326–28 D'altres productors també es retiraren del projecte, considerant-lo massa fosc i depressiu. Bernstein estava desanimat, però Sondheim va convèncer el seu amic Hal Prince, qui es trobava a Boston supervisant la gira del nou musical de George Abbott New Girl in Town, perquè es llegís el guió. A Prince li agradà, però decidí demanar-li l'opinió a Abbot, el seu mentor de sempre, i Abbot el va aconsellar en contra. Prince, temerós que el principal motiu d'Abbot era que New Girl tenia problemes, decidint ignorar-lo, i juntament amb el seu company de producció Robert Griffith volà a Nova York per escoltar la partitura.Laurents p. 354 A les seves memòries, Prince recordava que Sondheim i Bernstein estaven asseguts al piano tocant la música, i ben aviat jo estava al seu costat cantant amb ells.
Període de producció Prince començà tallant el pressupost i buscant diners. Llavors, Robbins anuncià que no volia coreografiar el show, però canvià d'idea quan Prince acordà un període d'assaigs de dansa de 8 setmanes (en lloc de les 4 habituals), car hi hauria molt més ball a "West Side Story" que a qualsevol altre show que s'hagués fet mai a Broadway, permetent a Robbins que contractés a Peter Gennaro com el seu ajudant.Laurents p. 354–56 Originàriament, quan consideraven el repartiment, Laurents volia a James Dean per fer el paper de Tony, però l'actor va morir abans de poder sentir la partitura. Sondheim trobà a Larry Kert i a Chita Rivera, els quals crearen els papers de Tony i Anita, respectivament. Portar aquell treball a escena no era una tasca senzilla. Com Bernstein declarà a Rolling Stone:
Banda sonora Orquestració La partitura de West Side Story va ser orquestrada per Sid Ramin i Irwin Kostal, seguint instruccions detallades de Bernstein, qui després va fer diverses revisions al manuscrit (l'original, profusament anotat per Ramin, Kostal i Bernstein es troba a la Biblioteca de Llibres Estranys i Manuscrits de la Universitat de Colúmbia).See Simeone, Nigel (2009) "Leonard Bernstein: West Side Story", p. 85-92: 'Sid Ramin and Irwin Kostal: Orchestrating the Show'