Exèrcit Roig i RKKA són les formes breus amb què hom designa lExèrcit Roig Obrer i Camperol, l'exèrcit organitzat pels bolxevics durant la Guerra Civil Russa el 1918. Aquest exèrcit esdevingué el de la Unió Soviètica arran de l'establiment de l'URSS el 1922, i el 25 de febrer de 1946 fou rebatejat amb el nom dExèrcit Soviètic (en rus, Советская армия, Sovétskaia àrmia), una de les parts integrants de les Forces Armades de la Unió Soviètica, les quals existiren fins a la caiguda de la Unió Soviètica al desembre del 1991. Ja a la dècada de 1930, l'Exèrcit Roig era un dels majors exèrcits de tot el món.
«Roig» fa referència a la bandera roja, emblema socialista i comunista. El roig representa, simbòlicament, la sang vessada per la classe treballadora en la lluita contra el capitalisme, i la creença que tots som iguals. Malgrat que l'Exèrcit Roig es va convertir oficialment en l'Exèrcit Soviètic el 25 de febrer de 1946, quan els símbols "nacionals" soviètics substituïren els símbols revolucionaris, el terme, abusivament, és d'ús comú al món occidental per a referir-se a totes les forces armades soviètiques al llarg de la seva història. Per aquest motiu, en aquest article es tracta conjuntament de l'Exèrcit Roig Obrer i Camperol (1918-1946) i de l'Exèrcit Soviètic (1946-1991).
Majoritàriament es considera l'Exèrcit Roig com la força decisiva en la victòria en la Segona Guerra Mundial, en haver-se enfrontat i derrotat al 80% de les forces armades alemanyes i de les Waffen SS al Front Oriental.W. Churchill: "Red Army decided the fate of German militarism". Source: Correspondence of the Council of Ministers of the USSR with the U.S. Presidents and Prime Ministers of Great Britain during the Great Patriotic War of 1941-1945., V. 2. M., 1976, p. 204Norman Davies: "Since 75%-80% of all German losses were inflicted on the eastern front it follows that the efforts of the western allies accounted for only 20%-25%". Source: Sunday Times, 05/11/2006.
Creació miniatura|esquerra|Emblema de l'Exèrcit Roig El setembre del 1917, Lenin va escriure: «Només hi ha una política per a evitar la restauració de la policia, i és crear una milícia popular i fusionar-la amb l'exèrcit (l'exèrcit regular haurà de ser substituït en armar tot el poble)».'Tasks of the Proletariat in our Revolution', Collected Works, Vol. 24, p. 55-91 accessed 29 may 2010
En aquells moments, l'Exèrcit Imperial Rus estava en un estat de col·lapse. El 23% de la població masculina de l'Imperi Rus havia estat mobilitzada, en total uns 19 milions d'homes. Però la majoria d'aquests no estaven equipats amb cap mena d'armament i tenien papers de suport mantenint les línies de comunicació i les zones de base. El general tsarista Nikolai Dukhonin estimà que hi havia 2 milions de desertors, 1,8 milions de morts, 5 milions de ferits i 2 milions de presoners. Estimà que el total de tropes disponibles era d'uns 10 milions d'homes.The Red Army by Erich Wollenberg, accessed 28 May 2010
L'Exèrcit Roig va ser creat el 28 de gener de 191815 de gener de 1918 segons l'estil vell pel Consell de Comissaris del Poble. En principi, el van integrar voluntàriament els camperols i obrers comunistes. Tots els ciutadans de la República Russa que tinguessin un mínim de 18 anys eren elegibles. El seu paper específic era la defensa de les fites de la Revolució d'Octubre de 1917, el poder soviètic i el Socialisme. L'allistament era condicional sobre les garanties donades per un comitè militar o civil que estigui en funcionament en territori soviètic o pel Partit o pels comitès dels sindicats, o, en casos extrems, avalat per dues persones que pertanyessin a una d'aquestes organitzacions. Si una unitat sencera volia unir-se a l'Exèrcit Roig, seria necessària una garantia col·lectiva i el vot afirmatiu de tots els seus membres.Decree issued by the Council of People's Commissars on January 15, 1918 , accessed 28 May 2010
El Consell de Comissaris del Poble es nomenà a si mateix cap suprem de l'Exèrcit Roig, delegant el comandament immediat i la seva administració al Comissariat d'Afers Militars i al Col·legi Especial de Totes les Rússies. Nikolai Krilenko era el Comandant en Cap Suprem, amb Aleksandr Miasnikian com el seu adjunt.From Tsarist General to Red Army Commander by Mikhail Bonch-Bruyevich, translated by Vladimir Vezey, Progress Publishers, 1966, p 232 Pàvel Dibenko i Nikolai Podvoiski eren els Comissaris per la Guerra i la Flota. Proxian, Smoiski, i Steinbertg també eren Comissaris del Poble específics, amb Vladímir Bontx-Bruiévitx del Buró de Comissaris.
En una reunió conjunta dels Bolxevics i dels Revolucionaris Socialistes d'Esquerra celebrada el 22 de febrer de 1918, Krilenko remarcà: "No tenim exèrcit. Els soldats estan desmoralitzats i fugen enmig del pànic tot just veuen aparèixer per l'horitzó un casc alemany, abandonant la seva artilleria, els seus combois i tot el material de guerra a un enemic que avança triomfant. Les unitats de la Guàrdia Roja són esclafades al costat com mosques. No podem resistir l'enemic; només signar immediatament una pau ens salvarà de la destrucció."
Història La Guerra Civil Russa
miniatura|lang=ca||Mapa de la Guerra Civil Russa. Ofensiva de l'Exèrcit Blanc cap al centre de Rússia. La Guerra Civil Russa (1917-1923) tingué lloc en dos períodes: el primer període, comprès entre octubre de 1917 i novembre de 1918, des de la Revolució Bolxevic fins a la signatura de l'Armistici de la Primera Guerra Mundial (1914-1918), portant a terme la nacionalització de terres tradicionalment cossaques pel govern bolxevic al novembre de 1917. Això provocà la revolta de l'Exèrcit Voluntari del General Aleksei Kaledín a la regió del riu Don. També un problema greu per a la política interna russa va ser la signatura del Tractat de Brest-Litovsk al març de 1918, que comportà la Intervenció Aliada a la Guerra Civil Russa, en la que 13 països estrangers formaren milícies antibolxevics. El segon període, comprès entre gener i novembre de 1919, va ser quan van tenir lloc els reeixits avenços de l'Exèrcit Blanc: des del sud, sota el general Anton Denikin; des de l'est, sota el general Aleksandr Koltxak; i des del nord-oest, sota el general Nikolai Iudénitx, derrotant l'Exèrcit Roig en cada front. Però l'Exèrcit Roig va ser reformat per Lev Trotski i contraatacà, rebutjant l'avanç del general Koltxak al juny, i els dels generals Denikin i Iudénitx a l'octubre. Trotski va recórrer personalment en un tren blindat els fronts de batalla durant més de dos anys. Els blancs dominaven la regió meridional de l'antic imperi, Sibèria i part de Rússia, i durant un temps van rebre ajuda dels aliats que havien triomfat a la Primera Guerra Mundial. Els blancs van arribar a amenaçar seriosament a Moscou, però van resultar vençuts. Alguns dels principals triomfs de l'Exèrcit Roig van ser protagonitzats per la "Cavalleria Roja" comandada pel mariscal Semion Budionni. La cavalleria va ser un dels nous cossos creats dins de l'exèrcit per Trotski. A mitjans de novembre, els Exèrcits Blancs estaven esgotats, i el gener de 1920, el 1r Exèrcit de Cavalleria de Budionni entrà a Rostov-on-Don.
A l'inici de la guerra, l'Exèrcit Roig tenia 299 regiments d'infanteria.Krasnov La Guerra Civil s'intensificà després que Lenin dissolgués l'Assemblea Constituent Russa (5-6 de gener de 1918), i el 3 de març de 1918 el govern soviètic signà el Tractat de Brest-Litovsk, retirant a Rússia de la Primera Guerra Mundial. Lliure de la guerra internacional, l'Exèrcit Roig es dedicà a una guerra interna contra una aliança de forces anticomunistes, formades per l'Exèrcit Revolucionari d'Insurrecció d'Ucraïna o "Exèrcit Negre" de Nèstor Makhnò, l'anti-Blanc i anti-Roig Exèrcit Verd, i d'altres. El 23 de febrer de 1923 va ser el "Dia de l'Exèrcit Roig", tenia un significat doble, car era el primer dia que començaren els reclutaments (a Petrograd i a Moscou i també va ser el primer dia de combats contra l'Exèrcit Imperial Alemany ocupant.S.S. Lototskiy, The Soviet Army, Moscow:Progress Publishers (1971), p.25, cited in Scott and Scott, The Armed Forces of the Soviet Union, Eastview Press, Boulder, Co. (1979) p.3. February 08 became "Soviet Army Day", a national holiday in the USSR. En el transcurs de la guerra interna, l'Exèrcit Roig va arribar a tenir cinc milions d'efectius que van enfrontar a l'Exèrcit Blanc organitzat pels oficials Lavr Kornílov i Anton Denikin, entre d'altres.
miniatura|Lev Trotski, octubre 1917 El 6 de setembre de 1918, les milícies bolxevics es consolidaren sota el comandament suprem del Consell Militar Revolucionari de la República (Revvoiensoviet, Revoliutsionni Voienni Sovet), amb Lev Trotski com a Comissari del Poble per la Guerra (1918-24) i Ioakhim Vatsetis com a Comandant en Cap de l'Exèrcit Roig. Poc després es creà el GRU (intel·ligència militar), per tal de proveir d'intel·ligència política i militar als comandants de l'Exèrcit Roig. Trotski fundà l'Exèrcit Roig mitjançant una organització inicial de Guàrdies Rojos, un nucli de tropes de milicians de la Guàrdia Roja i de policies secrets;Scott and Scott, 1979, p.8 el reclutament s'inicià al juny de 1918Read, Christopher, From Tsar to Soviets, Oxford University Press (1996), p.137: By 1920, 77 per cent the enlisted ranks were peasants, i l'oposició va ser violentament suprimida.Williams, Beryl, The Russian Revolution 1917–1921, Blackwell Publishing Ltd. (1987), : Conscription-age (17-40) villagers hid from Red Army draft units; summary hostage executions brought the men out of hiding. Per controlar políticament la tropa multiètnica i multicultural de l'Exèrcit Roig, la Txekà operà mitjançant Brigades Punitives Especials, encarregades de la supressió dels anticomunistes, dels desertors i dels enemics de l'Estat.Suvorov, Viktor, Inside Soviet Military Intelligence, Nova York: Macmillan (1984)Chamberlain, William Henry, The Russian Revolution: 1917-1921, Nova York: Macmillan Co. (1857), p.131 El pragmatisme de guerra permeté el reclutament d'oficials i sots-oficials ex-tsaristes a l'Exèrcit Roig. La comissió especial de Lev Glezàrov s'encarregà de les seleccions i els reclutaments; i a mitjans d'agost de 1920 l'Exèrcit Roig comptava amb 48.000 oficials, 10.300 administradors i 214.000 sots-oficials.N. Efimov, Grazhdanskaya Voina 1918–21 (The Civil War 1918–21), Second Volume, Moscow, c.1928, p.95, citat per Erickson, 1962, p.33 En el moment de l'inici de la Guerra Civil, els antics militars tsaristes comprenien el 75% del total del cos d'oficials de l'Exèrcit Roig,Williams, Beryl, The Russian Revolution 1917-1921, Blackwell Publishing Ltd. (1987), sent emprats com a voenspetsi (especialistes militars),Overy, R.J., The Dictators: Hitler's Germany and Stalin's Russia, W.W. Norton & Company (2004), , , p.446: al final de la Guerra Civil, només un terç dels oficials de l'Exèrcit Roig eren voenpetsis ex-tsaristes. la lleialtat dels quals s'assegurava mitjançant tenir les seves famílies com a ostatges. A la fi de la guerra el 1922, els voenspetsis ocupaven el 83% dels comandaments de divisió i de cos de l'Exèrcit Roig.Overy, R.J., The Dictators: Hitler's Germany and Stalin's Russia, W.W. Norton & Company (2004), , , p.446:
miniatura|Lenin, Trotski i soldats de l'Exèrcit Roig a Petrograd, 1921.