Les protestes d'Espanya de 2011 (conegudes com a Spanish Revolution, Moviment del 15-M o dels Indignats) són una sèrie de protestes ciutadanes pacífiques que reivindiquen un canvi radical en la política espanyola i la seva societat. Els manifestants, etiquetats com a indignats, consideren que els partits polítics ni els representen ni prenen mesures pensant en l'interès de la població, i veuen que el futur que els espera és totalment incert i més difícil del que s'havien trobat les generacions anteriors.
Comparades amb la «Primavera Àrab» i el «Maig del 68», es van inicial el 15 de maig amb una convocatòria inicial a 58 ciutats d'arreu d'Espanya, dies abans de les eleccions municipals i autonòmiques espanyoles del 22 de maig. Es consideren un moviment no-violent, revolucionari i polític, tot i que apartidista (de cap partit polític), que està format per joves, gent gran i fins i tot famílies.
Motivacions i expectatives miniatura|La primera generació nascuda a la democràcia, la més formada, es veu obligada a emigrar. Aquesta va ser l'única proposta de Zapatero per reduir l'alta taxa l'atur entre els joves. Des del començament de l'actual crisi econòmica, Espanya ha estat durament castigada amb una de les majors taxes d'atur d'Europa. El primer trimestre de 2011, l'atur a l'Estat espanyol va pujar fins al 21%, més del doble que la mitjana europea. El nombre de desocupats es va situar en 4.910.200, 213.500 més respecte al trimestre anterior; mentre la taxa d'atur juvenil se situa el febrer de 2011 en el 43,5%, la més alta de la Unió Europea. El govern espanyol va aprovar el setembre de 2010 la Reforma laboral, que tenia com a objectiu essencial contribuir a la reducció de l'atur i incrementar la productivitat de l'economia espanyola. Els sindicats majoritaris (CCOO i UGT), així altres sindicats i organitzacions, van rebutjar la Reforma, ja que creien que facilitava i abaratia els acomiadaments de treballadors per als empresaris. Els sindicats van convocar una vaga general el 29 de setembre de 2010. miniatura|esquerra|Manifestació en contra de les retallades socials Aquestes protestes foren relacionades per la premsa amb la crisi econòmica i la seva gestió ultraliberal per part del govern (incloent el creixement desorbitat de l'atur, la problemàtica dels "mileuristes" o "generació perduda", la de la bombolla immobiliària i els pagaments d'hipoteques, les privatitzacions i les retallades socials, entre altres factors), amb les editorials sobre "la dignitat de Catalunya" (i les modificacions de l'Estatut de Catalunya per part del Tribunal Constitucional d'Espanya, interpretades com un atemptat contra la democràcia), pamflets com per exemple l'Indigneu-vos! de Stéphane Hessel, i amb l'exemple de la revolució no violenta a Islàndia el 2008 (Kitchenware Revolution), les revolucions i protestes dels països àrabs començades en 2010, de les de Grècia des de 2010 i les de Portugal des de març de 2011 (Geração à Rasca).
Encara que els manifestants formen un grup heterogeni, tenen en comú el cansament dels privilegis que té la classe política, la petició de la fi del sistema bipartidista entre Partit Popular i Partit Socialista Obrer Espanyol, la fi de la corrupció i el respecte als drets bàsics: habitatge, feina, cultura, salut, educació, participació política, lliure desenvolupament personal i dret a béns de primera necessitat.
Les protestes apareixen en un moment en què es considera que els joves estan acadèmicament més preparats que mai però la meitat estan en atur, i en què, segons una enquesta de 2010 de l'agència Metroscopia, el 89% dels espanyols creuen que els partits polítics pensen només en ells mateixos.
Organització miniatura|Reunió a València. Algunes persones aixequen la mà per a demanar torn després d'una intervenció mentre que d'altres aplaudeixen aixecant les dues mans i fent-les girar (com al llenguatge dels signes i a moltes escoles de nens) per a no fer soroll ni interrompre als altres. Els canells creuats (a la foto no n'hi ha) indiquen que s'està en contra. Les votacions es fan a mà alçada. Sovint la persona que parla utilitza un megàfon (com a la foto) o bé un micròfon.
Les propostes es treballen en grups de treball anomenats comissions, que de vegades poden estar compostes de subcomissions per a realitzar treballs més concrets, i a les assemblees, on es troba tothom i vota totes les decisions.Assemblea, commissions i subcomissions dels indignats a Barcelona A cada reunió es canvien les persones encarregades d'apuntar els torns, de comptar els vots, etc. Les comissions reuneixen per temes (per exemple referents a la corrupció política, al pagament d'hipoteques, l'agricultura i l'alimentació, etc.) i hi participen també altres entitats i organitzacions, que de vegades poden aportar molta feina ja començada amb anterioritat. Existeixen també comissions de caràcter "pràctic", per exemple per a organitzar la logística o la neteja de les places. També s'usen fòrums per internet i grups de xarxes socials en línia. Es crea documentacióDomuments públics dels indignats de Barcelona de la qual es millora la qualitat constantment segons els principis d'excel·lència, amb les coses apreses de manera continuada i usant eines aportades pels participants.
La idea és aconseguir objectius de mínims, aprovats per consens, i intentar que es puguin dur a terme fent pressió social per mitjà de referèndums populars, per exemple, o fent servir altres eines democràtiques poc explotades fins ara, com és el cas, entre d'altres, de la Iniciativa Legislativa Popular. Les comissions estan formades per tota persona interessada en el tema, ja sigui per estar afectada, per ser una experta en ell, per treballar o estar en contacte amb algú o alguna entitat que pot aportar dades o descriure i explicar qualsevol detall dels processos implicats, etc. Una de les maneres de compartir documents oficials o no que puguin aportar informació és mitjançant l'ús de WikiLeaks i els Anonymous, tot i que no és l'únic.
No hi ha representants ni portaveus. S'emeten comunicats de premsa, s'ha fet algun manifest i les idees exposades són lliures i a l'abast de tothom per internet. Les persones contactades pels mitjans de comunicació parlen sempre a títol personal i mai en nom de ningú altre. Fins al 12 de juny les càmeres de televisió de tots els mitjans podien gravar les assemblees però en algunes places es va decidir deixar de permetre-ho precisament per a evitar que els mitjans assignin "portaveus" o "líders" entre les persones que parlin i per a preservar la seva intimitat.
Les assemblees de les places estan en contacte permanent i organitzades en forma de xarxa horitzontal (no jeràrquica) cosa que permet, entre altres coses, comparar les diferents situacions entre diferents països o aspirar a modificacions legals a nivell d'Unió Europea. Islàndia a partir de 2008 i fins a l'actualitat, amb el seu president jutjat per mala gestió, es considera un model a seguir a tots els països. A França també es parla, a més, del model de la Comuna de París; i a Espanya, especialment a Catalunya, de l'anarquisme. Molts dels suggeriments proposats pels "indignats" als Països Catalans s'apliquen des de fa anys a altres països o coincideixen amb propostes pràctiques i factibles (no només teòriques) d'experts i acadèmics.21 idees del 15-M de Pere Rusinol, publicat a Publico, 5 de maig de 2011
Actualment el moviment té noms diversos, fent referència a la revolució, a les acampades, a les places o als indignats, però es vol desmarcar de ¡Democracia Real YA!, nom amb el qual ja existeix un partit polític que, malgrat el nom, no té res a veure amb el moviment.
Abast miniatura|Manifestants a la plaça de la Bastilla a París el 20 de maig. Els hashtags de la pancarta, com #spanishrevolution o #15M, fan referència al paper decisiu de Twitter i altres xarxes socials per internet. El 17 de maig la pàgina de ¡Democracia Real YA!, impulsora de la manifestació del dia 15, comptava amb el suport de 500 associacions molt diverses, però seguia allunyada de la col·laboració de partits polítics i sindicats, defensant la independència de les protestes de qualsevol ideologia política institucionalitzada
A Internet les protestes van adquirir popularitat com Spanish Revolution, nom que fa referència als hashtags de la xarxa social Twitter, que ha estat el principal mitjà d'organització de les protestes.
¡Democracia Real Ya! van escriure un manifest en castellà, gallec, català, asturlleonès, basc i anglès. Es van fer protestes pel 15 de maig als següents llocs: Albacete, Algesires, Alacant, Almeria, Arcos de la Frontera, Badajoz, Barcelona, Bilbao, Burgos, Càceres, Cadis, Castelló de la Plana, Ciudad Real, Còrdova, Conca, Ferrol, Figueres, Fuengirola, Granada, Guadalajara, Huelva, Jaén, La Corunya, Lanzarote, La Palma, Lleó, Las Palmas de Gran Canaria, Lleida, Logronyo, Lugo, Madrid, Màlaga, Menorca, Mèrida, Múrcia, Ourense, Oviedo, Palma, Pamplona, Plasència, Ponferrada, Puertollano, Salamanca, Sant Sebastià, Santa Cruz de Tenerife, Santander, Santiago de Compostel·la, Saragossa, Sevilla, Sòria, Tarragona, Toledo, Torrevella, Ubrique, València, Valladolid, Vigo i Vitòria. Hi ha hagut protestes d'indignats a 676 ciutats a l'Estat Espanyol.
A més, sota el nom de World Revolution, altres protestes es van formar espontàniament a més de tres-centes ciutats a tot el món,Mapa de les ciutats amb acampades d'"indignats" diari Público com per exemple Braga, Coïmbra, Faro, Lisboa i Porto a Portugal; Dublín a Irlanda; Amsterdam als Països Baixos; Brussel·les a Bèlgica; París, Lió, Marsella, Tolosa de Llenguadoc i Perpinyà a França; Berlín a Alemanya; i Londres al Regne Unit. Hi ha hagut acampades de suport als indignats espanyols a 84 ciutats fora d'Espanya i acampades semblants a altres ciutats per a moviments paral·lels, com per exemple el del 12-M a Portugal, etc.
Suports miniatura|El monologuista Miguel Noguera a les protestes de la plaça de Catalunya (Barcelona) Diferents associacions, entitats, mitjans de comunicació i personalitats del món de la cultura, la ciència, etc. recolzen de manera indirecta o directa aquest moviment. Entre els que han expressat publica i obertament el seu suport als indignats es troben, per exemple, ATTAC,La Red Europea de ATTAC da la bienvenida a la Revolución Española Comunicat a la web de ATTAC Europa José Luis Sampedro (economista i participant en els pamflets Indigneu-vos! i Reacciona), Álex de la Iglesia (exdirector de l'Acadèmia del Cinema a Espanya, que va dimitir per les seves diferències amb la ministra de cultura), Eduard Punset,Eduard Punset als indignats: "No pareu" EuropaPress Arcadi Oliveres (president de Justícia i Pau), etc.
Actors, músics, cantants, pallassos, etc. han expressat també el seu suport per escrit i alguns d'ells han estat a més pressents a les places de les revoltes oferint concerts i espectacles gratuïts. Alguns exemples són Santiago Segura, Guillermo Toledo, Leo Bassi, Manu Chao, La Habitación Roja, Delorean, Iván Ferreiro, Joan Manuel Serrat, etc.Indignados : Artistas e intelectuales se mueven también... Revista micmag.net Serrat també s'indigna. El músic va donar suport al 15-M en ser investit doctor honoris causa per la Pompeu Fabra. elperiodico.cat
Després de les acampades majors, centenars d'artistes han optat per recolzar públicament el moviment d'altres maneres, com per exemple a través d'un manifest català presentat per Justícia i Pau i signat per més de dues-centes cinquanta persones. Entre ells es troben, per exemple, Paco Ibáñez,Más de 250 artistas e intelectuales condenan la "criminalizacion" de los indignados. Paco Ibáñez, Andreu Martín y Josep Fontana, entre otros, defienden el 15-M como "defensor de la democracia". el Periódico l'historiador Josep Fontana, Jordi Borja, l'escriptor Andreu Martín, etc.