La vocal mitjana anterior arrodonida és un tipus de so vocàlic utilitzat en algunes llengües. L'Alfabet Fonètic Internacional no disposa de cap símbol específic per a la representació d'aquesta vocal, articulada a mig camí entre la semitancada i la semioberta (el motiu és que no hi ha cap llengua coneguda que contrasti aquests tres sons). Generalment s'utilitza ‹›, i si cal precisió pot indicar-se amb diacrítics (o bé amb el diacrític d'abaixada o bé el de pujada ).
Aquesta vocal es dona en molt poques llengües, com l'hongarès, el turc o el finès. Igualment pot ocorre en anglès neozelandès com una variant de o , tot i que l'articulació és una mica centralitzada.
En català estàndard no existeix aquest so, no obstant això es dona en català septentrional (per influència francesa i occitana). Habitualment sol aparèixer com una variant de ‹e› o com al·lòfon de ‹u› davant de consonants palatals.
Característiques
L'altura vocàlica és mitjana, això significa que la llengua es col·loca entre una vocal semitancada i una vocal semioberta. La posteriotat vocàlica és anterior, això vol dir que la llengua es col·loca el més cap endavant possible sense arribar a crear una constricció que faria considerar-la una consonant. L'arrodoniment vocàlic és comprimit, és a dir s'articula amb els llavis premuts cap enfora.
Ocorre en Llengua Mot AFI Significat Notes Anglès Nova ZelandaRoca & Johnson, 1999: «A Course in Phonology», pàg. 188. bird 'ocell' Centralitzada; pot ser semioberta. Vegeu la fonologia de l'ànglès Català Català septentrionalRecasens, 1996: «Fonètica descriptiva del català: Assaig de caracterització de la pronúncia del vocalisme i consonantisme del català al segle XX», pàg. 69, 80-81. fulles 'fulles' Es pot trobar en manlleus i interferències de l'occità i el francès. Vegeu la fonologia del català FinèsIivonen & Harnud, 2005: «"Acoustical comparison of the monophthong systems in Finnish, Mongolian and Udmurt", Journal of the International Phonetic Association», pàg. 60-66. rölli 'gespa comuna' Vegeu la fonologia del finès HongarèsSzende, 1994: «"Illustrations of the IPA:Hungarian", Journal of the International Phonetic Alphabet», pàg. 92. öl 'matar' Vegeu la fonologia de l'hongarès TurcZimer & Orgun, 1999: «"Turkish", Handbook of the International Phonetic Association: A guide to the use of the International Phonetic Alphabet», pàg. 155. göz 'ull' Vegeu la fonologia del turc
Referències
Bibliografia
mitjana anterior arrodonida