miniatura|Cavall PRE en el "passage". La doma (en francès i anglès dressage) és l'art d'ensenyar a un cavall a ser dòcil, equilibrat i obedient. La doma clàssica és una disciplina hípica basada en l'execució d'un conjunt de represes per a demostrar la preparació del concursant i la franquesa, la submissió, l'equilibri i l'elegància del cavall.
El treball bàsic de doma comprèn restricció i extinció (allargar i arronsar el traç) en el pas, trot i galop i moviments laterals com la doble trepitjada, en la qual el cavall es mou cap endavant i cap a un costat de manera simultània.
Com a conseqüència, el cavall es torna tranquil, elàstic, àgil i flexible, però també confiat, atent i decidit, de manera que arriba a constituir un conjunt perfecte amb el seu genet. Les proves de doma consisteixen en la realització de diferents exercicis sobre el quadrilong que són valorats per diferents jutges.
Aquestes qualitats es manifesten per la franquesa i la regularitat en els aires, l'harmonia, lleugeresa i facilitat de moviments, la impulsió i l'equilibri, i la submissió a l'embocadura sense tensió ni resistència. El cavall fa així la impressió de transportar-se per si mateix.
La doma es pot utilitzar com a ensinistrament per a altres disciplines, com les competicions i els concursos. L'Escola Espanyola d'Equitació de Viena, fundada el 1572, és el centre mundial més famós d'exhibició de doma.
Disciplina olímpica Aquesta disciplina es va acceptar en els Jocs Olímpics el 1912 i les proves olímpiques són les més avançades. Aquest nivell de la prova exigeix la major habilitat i concentració del cavall i del genet.
Jocs Olímpics Any País Genet Cavall 1912 20px|Bandera de Suecia Carl Bonde Emporer 1920 20px|Bandera de Suecia Janne Lundblad Uno 1924 20px|Bandera de Suecia Ernst Linder Piccolomini 1928 20px|Bandera de Alemania Carl-Friedrich Freiherr von Langen Draufgänger 1932 20px|Bandera de Francia Xavier Lesage Taine 1936 20px|Bandera de Alemania Heinz Pollay Kronos 1948 20px|Bandera de Suiza Hans Moser Hummer 1952 20px|Bandera de Suecia Henri Saint Cyr Master Rufus 1956 20px|Bandera de Suecia Henri Saint Cyr Juli 1960 20px|Bandera de la Unión Soviética Sergej Filatow Absent 1964 20px|Bandera de Suiza Henri Chammartin Woermann 1968 20px|Bandera de la Unión Soviética Iwan Kisimow Igor 1972 20px|Bandera de Alemania Liselott Linsenhoff Piaff 1976 20px|Bandera de Suiza Christine Stückelberger Granat 1980 20px|Bandera de Austria Elisabeth Theurer Mon Chérie 1984 20px|Bandera de Alemania Reiner Klimke Ahlerich 1988 20px|Bandera de Alemania Nicole Uphoff Rembrandt 1992 20px|Bandera de Alemania Nicole Uphoff Rembrandt 1996 20px|Bandera de Alemania Isabell Werth Gigolo 2000 20px|Bandera de los Países Bajos Anky van Grunsven Bonfire 2004 20px|Bandera de los Países Bajos Anky van Grunsven Salinero 2008 20px|Bandera de los Países Bajos Anky van Grunsven Salinero 2012 20px|Bandera del Reino Unido Charlotte Dujardin Valegro 2016 20px|Bandera del Reino Unido Charlotte Dujardin Valegro La Doma clàssica La doma clàssica o dressage es defineix com el desenvolupament harmoniós del cavall en els exercicis i una entesa perfecta amb el genet o amazona i que empra una indumentària i un ensellament propis. És una de les especialitats més importants de l'esport eqüestre. La feina del genet consisteix a ensenyar, domar, a moure's al cavall amb tanta precisió com li sigui possible.Reglament de la doma clàssica segons al Reial Federació Espanyola d'Equitació Aquest entrenament consisteix a perfeccionar i ampliar els moviments naturals i les característiques del cavall. Un cavall que es mou bé executa els moviments amb una total elegància i conservant un ple equilibri, d'aquesta manera s'aconsegueix la impressió que el cavall es mou per propi desig. Per a aconseguir-ho el cavall haurà de respondre de manera immediata a les ordres que li transmet el genet. La doma té com a objectiu el desenvolupament del cavall mitjançant l'entrenament racional, metòdic i equilibrat, per fer-ne un atleta a disposició del genet. Com a conseqüència el cavall es torna més tranquil, elàstic, àgil i flexible, alhora que confiat, atent i decidit.
Aquestes qualitats es denoten per: La franquesa i la regularitat dels aires L'harmonia, la lleugeresa i la facilitat d'execució dels moviments. La lleugeresa del terç anterior i reficament del terç posterior a causa d'una impulsió sempre activa. La submissió de l'embocadura amb una descontracció total de la boca i sense cap mena de tensió ni resistència. El seu pas serà regular i actiu, el seu trot serà elàstic i sostingut i el seu galop, lleuger i cadenciat. En tot el treball el cavall haurà d'estar a la mà*, és a dir, manera d'estar parat i romandre quiet, en repòs o quadrat*, i atent, acceptant l'embocadura amb un tacte lleuger, suau i amb completa submissió.
L'anàlisi de la reprise de doma Les reprises de doma són execucions competitives de moviments dels cavalls muntats pels seus genets en presència d'uns jutges i d'un públic.Competicions de doma. Reglament. Poden ser individuals o en grup, amb música o sense, tot depenent del tipus de reprise que s'esculli presentar-se. Estan dividides en nivells, començant per la iniciació, seguint per l'elemental, el bàsic, el mig, el Sant Jordi i el Gran Premi. Aquestes reprises no només tenen moviments, sinó que el jutge ha de buscar la qualitat del moviment, l'equilibri, l'elegància i la precisió. Els cavalls hauran de classificar-se per passar als nivells superiors, de la mateixa manera que en els tres primers nivells el genet s'haurà d'examinar també teòricament per obtenir els títols. Quan s'entrena amb un cavall per una reprise determinada, agrada analitzar tant les transicions com els moviments que s'executen. Per una reprise elemental, es donarà més importància als moviments apresos, mentre que en una reprise de Gran Premi s'exigirà molta més reunió i allargament en el seu nivell més alt. Aquest treball porta el seu temps i requereix molta paciència.
Els Moviments i transicions que es demanen segons el nivell de la reprise El Nivell 1 o la iniciació Moviments: Línies rectes, canvis de mà, girs i cercles de vint metres. Transicions: Pas-trot, trot-galop, galop-trot, trot-pas en aires de treball.
El Nivell 2 o l'elemental Moviments: Tots els anteriors més semicercles. Transicions: Tots els aires de treball i trot mitjà.
El Nivell 3 o el bàsic Moviments: Tots els anteriors, però amb cercles més petits (10m). Canvis de peu simples i pas enrere. Transicions: Totes les anteriors, incloent-hi el trot mitjà i reunit, galop mitjà i treball lateral (espatlla endins). Tots en nivell bàsic.
El Nivell 4 o el mig Moviments: Tots els anteriors inclòs el suport (al trot) i la mitja pirueta al pas. Transicions: Aires mitjans i una mica de reunió.
El Nivell Sant Jordi o el mig-avançat Moviments: Tots els anteriors incloent mitges piruetes al galop, canvis de peu en l'aire, trot llarg i piaffé. Transicions: en aires reunits i llargs.
El Nivell Gran Premi Moviments: Piaffé, passage i canvis a un o dos trancs. Transicions: Totes i molt marcades.
Els Criteris d'avaluació i errors LEscala de puntuacions (0-10), l'equilibri i l'elasticitat
L'avaluació del treball d'un cavall en l'escala de puntuacions amb els seus corresponents comentaris, resulta summament útil. Tot i així, no es tracta d'una pauta de defectes específics. Els jutges i/o entrenadors han de decidir el perquè d'un defecte, de quin tipus és, la seva gravetat i si es pot o no corregir. El reglament és molt específic en els requisits exigits, però és l'entrenador o el genet el que ha de decidir sobre el que s'ha de fer quan succeeix alguna cosa que no s'ha demanat. Un tema realment controvertit. Generalment, hi ha dos criteris en els quals un jutge i/o entrenador es basa quan s'avalua a un cavall: un és equilibri i l'altre l'elasticitat. També hi fa el fet que un cavall molt nerviós pot provocar problemes, el mateix que un altre que no vol avançar.
Durant un entrenament s'ha d'intentar detectar l'error més important. Normalment és falta d'equilibri o excessiva rigidesa tant del cavall com del genet. Aquí he descrit alguns dels meus errors més importants que, a causa de la meva rigidesa, sempre he comès i m'han desqualificat:
Una encorbació incorrecta en qualsevol aire, això significa pèrdua de l'equilibri i rigidesa en tot el cos, un cavall rere de la vertical vol dir massa pes sobre les espatlles i el terç anterior, el qual desemboca en una incapacitat per la reunió correcta. Utilitzar més les mans que les cames per donar ordres, d'aquesta manera que el cavall perd equilibri i es torna rígid. Les cames s'han d'utilitzar més que les mans, de manera que el cavall, respongui de manera immediata a les nostres cames.
Els problemes com la falta d'amplitud, el dors* enfonsat, el cap a un costat o poc estable i la boca oberta són pràcticament sempre producte de la rigidesa o de reficament, i requereix molt d'entrenament. A vegades un equip mal col·locat també pot contribuir.
La correcta execució dels aires bàsics esdevé la base d'un principiant o d'un poltre per poder executar altres moviments en l'entrenament:
Al pas, l'ambladura (pas lleugerament en diagonal) és una falta greu i bàsica. Pot ser a causa de la rigidesa en el dors o per precipitació del cavall. Per aconseguir un bon pas és necessària una correcta oscil·lació i activitat dels posteriors. Al trot, pot ser que no tots sàpiguen que el cavall no pot trepitjar el terra més endavant del seu nas. Per consegüent, el bon ús de les espatlles del cavall és fonamental per un trot correcte. Un trot pot semblar espectacular, però si no va acompanyat d'un bon moviment d'espatlles, no és totalment correcte. El treball al trot i al pas sobre barres de tranqueig pot ser de gran ajuda, com el trot amb regnes llargues, per fomentar el moviment d'espatlles. Al galop, a part dels galops a la mà incorrecta i la rigidesa general, l'error més habitual són els quatre temps en comptes de tres. Alguns cavalls poden fer-ho fins i tot de manera natural. En aquest cas haurem de demanar al cavall que ampliï el seu galop perquè deixi anar els muscles del dors i augmenti la impulsió, i només demanar-li reunió durant pocs trancs fins que aquest s'alliberi d'aquest hàbit. Aquests cavalls normalment galopen en quatre temps per mantenir l'equilibri en una pirueta al galop o senzillament per precipitació.
Quan els cavalls estan molt reunits a vegades efectuen trancs irregulars i això pot ser causa d'un error del genet, que empeny massa (llevat que el cavall tingui algun problema dorsal). Aleshores, el que s'ha de fer és tractar de mantenir l'equilibri i la reunió amb menys ajudes. Potser una mà més suau i menys cama.
L'Origen de la doma clàssica L'activitat eqüestre que ha rebut el nom d'art de la doma o equitació acadèmica es remunta als segles o IV aC, època en què els grecs van determinar els seus principis bàsics. Pels grecs, l'ensinistrament sistemàtic dels seus cavalls era tant un mèrit artístic com un mètode de millora de les muntures. Entre els pioners d'aquest vessant eqüestre podem destacar a l'escriptor XenofontDoma clàssica. Xenofont. que va recopilar totes les tècniques cavallístiques de l'època en un llibre, algunes de les quals encara són vigents. Aquest autor cita un altre tractat sobre el tema, obra de Simó d'Atenes de la qual només en resten alguns fragments.
La doma es va desenvolupar en primer lloc amb el propòsit, d'ordre pràctic, de produir cavalls fàcils de controlar que asseguressin la victòria dels exèrcits de cavalleria muntada. Tant en l'antiguitat com en èpoques més recents, els cavalls que no poguessin ser controlats amb una mà pels seus genets no servien. Però per fortuna dels equins posteriors, els grecs van descobrir que la millor manera d'obtenir la col·laboració d'aquells bellíssims i vigorosos animals consistia en un mètode pacient i civilitzat.