Lepomis megalotis és una espècie de peix pertanyent a la família dels centràrquids.The Taxonomicon present a Amèrica del Nord: el Canadà,Scott, W.B. i E.J. Crossman, 1973, Freshwater fishes of Canada. Bull. Fish. Res. Board Can. 184:1-966.Coker, G.A., C.B. Portt i C.K. Minns, 2001, Morphological and ecological characteristics of Canadian freshwater fishes. Can. Manuscr. Rep. Fish. Aquat. Sci. Núm. 2554. 89 p.Coad, B.W., 1995. Encyclopedia of Canadian fishes. Canadian Museum of Nature and Canadian Sportfishing Productions Inc. Singapur. els i el nord-est de Mèxic, incloent-hi els Grans Llacs d'Amèrica del Nord.FishBase

Subespècies Lepomis megalotis megalotis (al sud-est de la seua àrea de distribució, a la part oriental del riu Mississipi i al territori meridional d'Ohio i Pennsilvània). Lepomis megalotis peltastes (al nord de la seua àrea de distribució: des de Wisconsin, Minnesota i el nord d'Ohio fins a Michigan i Ontario).Hubbs, C., 1955. Hybridization between Fish Species in Nature. Systematic Zoology, 4(1): 1-20.Williamson, J., G. Carmichael, K. Graves, B. Simco, J. Tomasso, 1993. Centrarchids. Pp. 145-191. A: R. Stickney, ed. Culture of Nonsalmonid Freshwater Fishes. 2a edició. Boca Raton: CRC Press.

Morfologia miniatura|esquerra|Un Lepomis megalotis jove Pot arribar a fer 24 cm de llargària màxima (normalment, en fa 11,5)Thompson, P., 1985. Thompson's guide to freshwater fishes. How to identify the common freshwater fishes of North America. How to keep them in home aquarium. Houghton Mifflin Company, 205 p., Boston i 790 g de pes.IGFA, 1991, World record game fishes. International Game Fish Association, Florida Les femelles són una mica més petites que els mascles. Aleta opercular allargada en forma d'una orella llarga i negra. La primera aleta dorsal té 10 espines i la segona entre 10-11 radis tous. Aleta anal amb 3 espines i 9-11 radis tous. Aleta caudal lleugerament bifurcada. Línia lateral completa. El color del dors varia entre l'oliva i el marró rovellat, els costats són més clars i la zona ventral va del groc al taronja-vermell. El dors i els costats presenten taques de color groc, taronja, maragda i blau. Les galtes són de color taronja amb ratlles ondulades blaves que li surten de la boca i dels ulls. Les aletes dorsal i anal són de color oliva, sovint amb una tonalitat ataronjada i rovellada. Aletes pectorals clares a lleugerament pigmentades. Els mascles reproductors són de color verd iridescent al dors i taronja brillant per sota. Les femelles reproductores són de colors menys brillants que els mascles.Animal Diversity Web ZipCodeZoo

Ecologia És un peix d'aigua dolça, bentopelàgic i de clima temperat (51°N-26°N), el qual gairebé sempre habita les aigües poc fondes de petits llacs, estanys, rius de moviment lent i rierols amb vegetació densa. És intolerant a les aigües tèrboles, per la qual cosa, i al llarg del , les seues poblacions es van reduir a les àrees a on es va produir un augment en la terbolesa de l'aigua.

Menja petits invertebrats aquàtics, insectes i, de tant en tant, peixets.Thompson, P., 1985

A finals de la primavera o principis de l'estiu, els mascles es desplacen a aigües relativament poc fondes (de 20 a 60 cm de profunditat) per establir territoris on bastir llurs nius circulars (de 35-45 cm de diàmetre i de 3-7 cm de fondària) amb la força de llurs cues sense l'ajuda de les femelles. El substrat preferit és la grava, però, en cas contrari, també els fan a la sorra o el fang dur. Segons un estudi realitzat, el nombre total d'ous dipositats en un niu pot variar entre 137 i 2.836, mentre que el nombre de larves que desclouen amb èxit varia entre 52 i 1.132, les quals encara trigaran set dies per nedar a la superfície de l'aigua per començar a alimentar-se. En estat salvatge, els ous fan la desclosa en 3-5 dies, mentre que en un aquari poden fer-ho al cap de dos dies. El mascle vigilarà el territori del niu durant totes les fases de la reproducció i, fins i tot, en seguirà tenint cura després que les cries l'hagin abandonat.

Al Canadà és depredat per Amia calva i als pel peix gat de cap pla (Pylodictis olivaris).Minckley, W.L. i J.E. Deacon, 1959 Biology of the flathead catfish in Kansas. Trans. Am. Fish. Soc. 88(4):344-355. També és depredat per la perca americana de boca petita (Micropterus dolomieu) i per ocells de la família dels ardèids.FishBase La seua esperança de vida és de 6 anys.Hugg, D.O., 1996 MAPFISH georeferenced mapping database. Freshwater and estuarine fishes of North America. Life Science Software. Dennis O. i Steven Hugg, 1278 Turkey Point Road, Edgewater, Maryland

És inofensiu per als humans.

Referències

Enllaços externs

BioLib AQUATAB

Megalotis