La Guerra gòtica (367-369) fou un conflicte que tingué lloc entre els anys 367 i 369, enfrontant les tropes de l'Imperi Romà i els gots que habitaven al nord de la província romana de Mèsia, més enllà del Danubi. L'emperador Valent organitzà les campanyes militars com a càstig pel suport que els reis gots havien ofert a l'usurpador Procopi.

Antecedents històrics A principis de l'era cristiana, els gots van arribar al nord de Polònia i es van establir gradualment a les ribes del VístulaVoir Heather (2012), et Heather (2018), abans de traslladar-se un segle més tard a les del Mar Negre.Heather (2010) Cap a l'any 220, van envair Àsia Menor i els Balcans per mar. El 238, malgrat el pagament d'un tribut, els romans no van aconseguir persuadir els gots i els carps (poble daci) perquè es retiressin de la província de Moèsia. A partir del , comencen a aparèixer diferents branques en aquest poble, que fins aleshores no havia estat gaire unificat, la més poderosa de les quals serà : els visigots (lit.: Gots occidentals, també anomenats tervinges) i els ostrogots (lit.Gots orientals, també anomenats greutings).Wolfram (1990),

Tanmateix, les referències a aquest poble daten del generalment els descriuen com a "Escites", un nom genèric que, a l'Antiguitat tardana i a l'Edat Mitjana, es donava a diversos grups nòmades que vivien a l'estepa pòntica, com ara els huns, els gots, diversos pobles túrquics, els àvars de Pannònia i els khàzars . No va ser fins al final del mateix segle que el nom "Gots» (en llatí):Gothi).Wolfram (1990), Heather (2010) La primera incursió a l'Imperi Romà que es pot atribuir amb certesa als gots és el saqueig d'Hístria el 238.Heather (2010),

Va seguir una llarga sèrie d'enfrontaments, durant els quals els gots van creuar regularment el Rin i el Danubi per saquejar o establir-se a l'Imperi Romà, alguns d'ells, però, no van dubtar a unir-se a les files de l'exèrcit romà. Tant l'emperador Valentinià a Occident com el seu germà, l'emperador Valent a Orient, van haver de dedicar la major part de les seves energies a la defensa de l'imperi i a la fortificació de les fronteres al llarg d'aquests dos rius.Jones (1964)

El 271, l'emperador Aurelià (r. 270–275) va aconseguir fer retrocedir els gots a través del Danubi, completant les campanyes liderades pels seus predecessors, els emperadors Gal·liè (r. 253–268) i Claudi II el Gòtic (r. 268–270). El Danubi va tornar a convertir-se així en la frontera natural de l'imperi, amb Dàcia (l'actual Romania) abandonada per indefensable i els ciutadans romans establerts allà traslladats a una nova província al sud de la frontera, que es va convertir en Dacia ripensis.Watson 2003,

El conflicte El 28 de setembre del 365, l'usurpador Procopi es proclamava emperador a Constantinoble, i subornava prou soldats com per posar en perill el nou i insegur regnat de Valent. Procopi era l'antic secretari de Constanci II i cosí de Julià l'Apòstata i comptava amb el suport d'alguns senadors i alguns reis gots. Aquests darrers fins i tot li enviaren un contingent de 3.000 guerrers per enfrontar-se a Valent. Malgrat tot, Valent el va derrotar en batalla i poc després, quan Procopi s'amagava a les muntanyes, alguns dels seus el van trair i entregar a Valent, qui va manar executar-lo.

Valent no va trigar gaire a demanar explicacions als reis gots que havien ajudat a l'usurpador, però aquests s'excusaren basant-se en el fet que els seus pactes s'havien signat amb Constanci II i havien cregut, erròniament, que Procopi era el seu hereu. Valent no els va creure, i desesperat com estava per una victòria militar que reforcés la seva imatge i prestigi, va trobar en els gots un objectiu perfecte i va organitzar una expedició per castigar el seu suport a l'usurpador.

Una branca dels gots, anomenats visigots o tervinges, havia aprofitat aquest abandonament per avançar cap al sud d'aquesta província ara abandonada i establir-se en un vast territori que s'estenia des del riu Olt fins al riu DnièsterGrant (1993) mentre que els seus cosins, els ostrogots o greutinges, es van establir al nord del Mar Negre a l'estepa pòntica i a Crimea En contacte permanent amb l'Imperi Romà, els visigots havien modificat els seus costums, alguns convertint-se al cristianisme i adquirint un alfabet per traduir la Bíblia, i les seves diferents tribus començaven a unificar-se.Grant (1993) Cada cop més agosarats, van començar a creuar el Danubi el 322/323 i a fer incursions prop de la frontera, provocant represàlies de Constantí el Gran (r. 310-337), que va enviar el seu fill, el futur Constantí II (r. 337-340), per fer-los retrocedir a través del Danubi. Això va resultar en un tractat el 332 que va convertir els visigots en un poble "federats (foederati) dels romans, obligant-los a proporcionar reclutes per a l'exèrcit, alhora que augmentava el comerç entre els punts fortificats del Danubi .Grant (1993)

Des de llavors, els visigots havien mantingut una pau relativa al seu vast territori, que s'estenia des del Mar Negre fins al Bàltic. Per raons desconegudes, el seu rei, Atanaric, va decidir donar suport a la revolta de Procopi, el cosí matern de l'emperador Julià i l'últim descendent de la dinastia constantiniana, i li va prometre reforços.Ammianus Marcellinus, Res Gestae, 16.10.3; 27.5.1; 31.3.4; Zosime, 4.7.1-2; 4.10.1-2. L'any 365, es va enviar un exèrcit gòtic d'uns 30.000 soldats, però va arribar massa tard per ajudar Procopi. Tanmateix, va aprofitar l'oportunitat per envair Tràcia, saquejant granges i vinyes de la regió. Després de derrotar Procopi a la batalla de Nacoleia (l'actual Seyitgazi, Anatòlia), Valent va continuar cap al nord, va envoltar els gots al seu propi territori i els va obligar a rendir-se. Atanaric va protestar, però animat pel seu germà Valentinià, que s'enfrontava als alamans al Rin, Valent es va negar a cedir i es va declarar la guerra.Ammianus Marcellinus, Res Gestae, 27.5.2-4; Zosime 4.11.1.3

Valent no va trigar gaire a demanar explicacions als reis gots que havien ajudat a l'usurpador, però aquests s'excusaren basant-se en el fet que els seus pactes s'havien signat amb Constanci II i havien cregut, erròniament, que Procopi era el seu hereu.De fet, els gots presentaren una carta signada per Procopi on aquest assegurava ser l'hereu de Constanci. Ammianus Marcellinus, Res Gestae, XXVII,5,1 Valent no els va creure, i desesperat com estava per una victòria militar que reforcés la seva imatge i prestigi, va trobar en els gots un objectiu perfecte i va organitzar una expedició per castigar el seu suport a l'usurpador.

Travessant el Danubi a la primavera del 367 des de Transmarisca, Valent va voler enfrontar-se als visigots, però aquests van fugir cap a... Montes Serrorum ", presumiblement els Carpats. Com que la seva venjança se li escapà, Valent va haver de tornar a casa a finals de l'estiu. La primavera següent, una inundació del Danubi va impedir que l'emperador creués el riu; va aprofitar aquest revés fent que els seus soldats reforcéssin les fortificacions.Ammianus Marcellinus, Res Gestae, 27.5.5. Tornant a la càrrega el 369, va travessar el riu, aquesta vegada a Noviodunum, i, després de devastar el territori, va obligar Atanaric a entrar en combat. Atanaric va ser derrotat i va haver de demanar la pau.Ammianus Marcellinus, Res Gestae, 27.5.6. Valent, que ja preveia que hauria d'enfrontar-se als perses, va estar encantat d'aprofitar l'oportunitat.Hugues (2013) Es va organitzar una reunió entre Valent i Atanaric al mig del Danubi i es va arribar a un acord que abolia els subsidis i la llibertat de comerç concedits el 332, així com l'obligació de proporcionar contingents a l'exèrcit romà.Ammianus Marcellinus, Res Gestae, 27.5.7-9; Thémistios, Or. 10Morrisson (2004) Valent lamentaria més tard aquesta addició de nous soldats.

El 369, Valent va celebrar els seus quiquennaliaFestivals instituïts per Neró l'any 60 a imitació de les Olimpíades gregues; se celebraven al final de cada quatre anys i consistien en competicions de música, gimnàstica i art eqüestre. i va rebre en aquesta ocasió el títol de Gòtic Màxim.Kienast (2017) « Valens » . Havent acabat així la guerra amb els gots, Valent va poder girar-se cap a l'Imperi Persa que havia conquerit Ibèria i ArmèniaAmmianus Marcellinus, Res Gestae, 27.12.13. i fins al 375, va ser la frontera oriental la que va captar tota la seva atenció.Ammianus Marcellinus, Res Gestae, 30.2.4. Ara bé, aquell any, els huns de l'Àsia Central van envair el regne ostrogot d'Ermanaric i el regne visigot d'Atanaric; els visigots van demanar llavors establir-se a l'Imperi Romà.Ammianus Marcellinus, Res Gestae, 31.2.1.; Zosime, 4.20. 3-5; Socrate, Histoire ecclésiastique, 4.34. Però l'arribada d'aquest nombre de refugiats, així com les exaccions comeses pel comes rei militaris per Thracia, Lupicinus, i el dux local, Maximus,Jones (1964) van provocar una revolta dels visigots.

Campanyes militars Des del 367 al 369, Valent va travessar el Danubi per atacar els gots en el seu territori. Les campanyes van estar molt ben preparades i organitzades pel prefecte del pretori Auxonius i amb el suport de la propaganda imperial en mans de l'orador Temisti (Themistius), un distingit retòric de Constantinoble.

La primera campanya es va ferl'estiu del 367, quan Valent va travessar el Danubi amb un pont format per barques, fet que suggereix que el pont construït en temps de Constantí I el Gran ja no era practicable perquè el creués un gran nombre de soldats i el seu equipament. Les tropes de l'emperador van arrasar les terres dels gots, però no van trobar cap grup de guerrers que els plantes batalla perquè havien fugit a les muntanyes de Transsilvània. Valent va haver de tornar al seu campament a Constantiana Daphne sense combatre.

El 368 les pluges inundaren les terres i l'exèrcit no va poder travessar el Danubi, així que Valent va passar l'any emprant les tropes en construccions públiques, reconstruint edificacions i millorant defenses, passant l'hivern a Marcianòpolis.

El tercer any la campanya fou més exitosa. Valent va travessar el Danubi per la ciutat de Noviodúnum (Mèsia) i avançà per territori got arrasant terres i poblats, fins que el cabdill dels Teruings, Atanaric, li va oferir batalla. Els romans, més organitzats i millor preparats, derrotaren els gots totalment, però després de la victòria no els van perseguir,i retornaren als seus quarters generals.

Tractat de pau Les campanyes de Valent havien aconseguit reforçar les fronteres del Danubi amb noves fortificacions; el control de les fronteres es va reforçar tant que es va denegar el pas lliure dels gots cap a territori romà i per tant, es va clausurar el comerç entre ambdós pobles. Això va afectar profundament l'estil de vida dels gots, fins al punt que Atanaric va demanar signar un tractat de pau amb Valent, que envià els seus lleials generals, VictorComandant de la cavalleria. Ammianus Marcellinus, Res Gestae, XXVII,5,1 i Arinthaeus. Un cop acordats els termes del tractat de Noviodúnum, Valent i Atanaric es van trobar a prop de Noviodúnum, però ho feren sobre dos barques per respectar el jurament del rei got de no trepitjar mai territori romà.

Els gots es van veure obligats a proporcionar ostatges als romans i aquests ja no pagaren més subsidis als gots. Es va recuperar el comerç, però els gots deixaren d'aportar guerrers a l'exèrcit romà, un fet que passaria comptes a Valent en anys posteriors.

Notes

Referències

Bibliografia Demougeot, Émilienne. La formation de l'Europe et les invasions barbares : De l'avènement de Dioclétien (284) à l'occupation germanique de l'Empire romain d'Occident (début du , vol. II, Aubier, 1979, 520 p. , présentation en ligne [archive]) Goffart, Walter. "Jordanes’s „Getica“ and the Disputed Authenticity of Gothic Origins from Scandinavia". (in) Speculum 80, 2005, p. 379–398. Grant, Michael. Constantine the Great, the Man and his Times. New York, Charles Scribner’s Sons, 1993