Christine Madeleine Odette Lagarde, coneguda simplement com a , és una política i advocada francesa, que ha estat directora gerent del Fons Monetari Internacional (FMI) des del 5 de juliol de 2011 fins a 2019, i presidenta del Banc Central Europeu des de 2019. Anteriorment havia estat ministra d'Afers Econòmics, Finances i Indústria, ministra d'Agricultura i Pesca i ministra de Comerç en el governs de Dominique de Villepin i Nicolas Sarkozy. Lagarde és la primera dona a convertir-se en ministra d'Afers Econòmics d'una economia del G-8.
Després dels estudis secundaris, estudià a la Universitat de Bethesda (Maryland), on obtingué un diploma en dret social. En tornar a França, es diplomà en anglès i en dret social a la Universitat de París X-Nanterre. L'any 1981 s'integrà a la delegació francesa del bufet internacional Baker & McKenzie. La seva activitat política s'inicià el 1995.
Destacada advocada, Lagarde va fer història com la primera dona presidenta de la firma internacional d'advocats Baker & McKenzie que assessora grans empreses. El 16 de novembre de 2009, el «Financial Times» la va classificar com la millor ministra de finances de la zona euro per la seva actuació d'acord amb les polítiques econòmiques que defensa aquest diari. I, al 2009, Lagarde va ser classificada com la 17a dona més poderosa del món per la revista Forbes.« The 100 Most Powerful Women », forbes.com.
El 25 de maig de 2011, Christine Lagarde va anunciar oficialment la seva candidatura com a cap del Fons Monetari Internacional (FMI) per a reemplaçar Dominique Strauss-Kahn, que hi va renunciar després de ser acusat d'agressió sexual. Ella seria la primera dona a dirigir l'FMI.
Lagarde, directora de l'FMI El 28 de juny, Lagarde va ser elegida com a nova directora gerenta del Fons Monetari Internacional, des d'on propugnà polítiques d'austeritat i retallades per a superar la crisi financera iniciada el 2008. Durant el seu mandat l'FMI destacà per la seva gestió política del deute, dictant, conjuntament amb el Banc Central Europeu dures mesures d'austeritat, retallades socials, privatitzacions, desmantellament de serveis públics i de pensions a països com Grècia, al mateix temps que sorgien informacions de les seves irregularitats fiscals.
El 25 de maig de 2012, va declarar durant una entrevista al diari britànic The Guardian que "els grecs haurien de començar a ajudar-se mútuament i col·lectiva pagant tots els seus impostos" establint a més una comparança amb la situació dels infants a Níger. Es desfermà aleshores una polèmica considerable als mitjans de comunicació a Grècia i en altres països europeus. Alhora rebé més de 18.000 missatges irats a la seva pàgina de Facebook.Article a Vilaweb del 25 de maig de 2012 Més endavant es feu públic que Lagarde, com a directora general de l'FMI, es beneficiava d'un estatus fiscal de funcionària internacional que li permetia de no haver de pagar impostos sobre el seu salari de 380.989 euros anuals. It's payback time: don't expect sympathy – Lagarde to Greeks Al web guardian.co.ukChristine Lagarde, elle non plus, ne paie pas d'impôts ! Sur le site letelegramme.comExoneració d'impostos sobre el salari anual de 380.989 euros de Christine Lagarde ak FMI al web francès toutsurlesimpots.com L'octubre del 2019 fou rellevada al capdavant de l'FMI per Kristalina Gueorguieva.
El desembre del 2016, el Tribunal de Justícia de la República declarà Lagarde culpable de negligència i d'ús inapropiat de fons públics amb motiu d'una compensació de més de 400 milions d'euros que el govern francès concedí el 2008 a l'empresari Bernard Tapie, amic de Sarkozy, per danys i prejudicis en la venda d'una de les seves empreses quan Lagarde era ministra d'Economia, però aquesta sentència no anava acompanyada de cap sanció ni condemna penal.
L'1 de novembre de 2019 assumí la presidència del Banc Central Europeu.
L'estiu del 2026 es va fer públic que potser abandonava el seu càrrec al BCE abans de temps per formar part de la campanya de les Eleccions presidencials franceses de 2027.
Reconeixements L'any 2004 se li concedí la Legió d'Honor en el grau de cavaller. Ha aparegut en totes les edicions anuals de la Llista de les 100 dones més poderoses del món segons Forbes, des que va publicar-se per primer cop el 2004.
Referències
Categoria:Advocats parisencs Categoria:Membres de la UMP Categoria:Oficials de la Legió d'Honor Categoria:Polítics parisencs Categoria:Ministres de Finances de França Categoria:Alumnes de la Universitat de París Categoria:Alumnes de l'Institut d'Estudis Polítics de París Categoria:Alumnes de la Universitat de París X Nanterre Categoria:Alumnes de l'Institut d'Estudis Polítics d'Ais de Provença Categoria:Doctors honoris causa per la Universitat de Mont-real Categoria:Ministres de Comerç de França Categoria:Cavallers de la Legió d'Honor Categoria:Time 100 de 2022 Categoria:Directors generals del Fons Monetari Internacional Categoria:Banc Central Europeu Categoria:Doctors honoris causa per la Universitat de Lieja Categoria:Advocats del segle XXI Categoria:Polítics francesos del segle XXI Categoria:Banquers centrals Categoria:Advocats nascuts al segle XX Categoria:Empresaris parisencs Categoria:Banquers francesos Categoria:Polítics francesos nascuts al segle XX